Ser guapi t'obre moltes portes, però també et força a tenir les teves sempre obertes per qui vulgui admirar-te.
Tranquil·les drammàtiques, tenim molt clar que el privilegi de la guapura és molt real.
Però de vegades estar a la part afavorida tampoc no és guai del tot...
Cosificació, sexisme, totis les patim, però a vegades oblidem que ellis, les normativament guapis, també les pateixen amb l'afegit d'haver d'estar sempre perfectes. I a vegades l'antipatia i oblit de la resta.
Sí, amiguis, les guapes també ploren i pateixen.
Però no ara mateix, ara toca riure i fer xerinola com sempre fem.
Us recomanem un bon gintònic, birra, vi... o el que vulgueu i us poseu ben còmodes per aquest viatge.