#SocSocial: càpsules de coneixement

Quan estem atenent una persona gran, amb algun tipus de dependència o malaltia, estem segurs que estem posant la seva dignitat en el centre de la nostra actuació, sigui com a professionals o com a cuidadors no professionals? Segurament podríem assegurar que estem pendents de cobrir les seves necessitats, però ... I si això no fos suficient? Ens hem preguntat alguna vegada si l’atenció a una persona amb situació de dependència hauria d’anar més enllà de cobrir les seves necessitats bàsiques?  Això és possible? La professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL, Montserrat Garcia-Oliva, ens incideix que la resposta a aquestes preguntes no és tant de si cobrim o no les seves necessitats, sinó de COM les cobrim. En aquest sentit, ens explica com funciona el model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP), que posa la persona acompanyada i les seves necessitats al centre. 

Podem els adults aprendre jugant? Potser direu que això és cosa dels infants i que els adults ens hem de dedicar a coses serioses, però la veritat és que la gamificació s’està estenent, i cada vegada més empreses i entitats la utilitzen per assolir els seus objectius. Ens ho explica en  aquest pòdcast Lisette Navarro,  professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull. 

Quina és la millor manera d’acompanyar les noves generacions perquè siguin competents i felices en un món cada vegada més complex i alhora construir societats més cohesionades? El dibuixant Jaume Perich deia, amb el seu humor característic: “Educar un infant requereix molta paciència, sobretot, per part de l’infant”. És una forma simpàtica de recordar-nos que l’educand ha de ser sempre el protagonista del seu procés d’aprenentatge, tot i que massa vegades es converteix en mer receptor pacient de múltiples i diverses accions educatives. La docent de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, Isabel Torras, ens detalla quins són els reptes educatius actuals. 

Totes les persones som vulnerables, tu també. No obstant això, depenent d’algunes de les teves característiques, tindràs més o menys punts de poder estar socialment exclosa. Sovint es pensa que les persones excloses ho estan perquè s’ho han buscat o han tingut mala sort. Se les culpa i se les hiperresponsabilitza de les situacions en què viuen sense tenir en compte les estructures que les aboquen a viure com viuen. Ara bé, segons explica Marta Ausona, professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL, la classe social on hagis nascut, el teu sexe i gènere, el teu origen ètnic, la teva edat, la teva religió o les capacitats que se t’adjudiquen, entre altres factors, condicionen les teves possibilitats d’estar socialment més inclòs o exclòs de la societat on vius.

No només treballem per tenir un sou a final de mes. El component social de la nostra activitat laboral també pot tenir un impacte positiu a la nostra vida. Però tot i que fa més de quaranta anys que existeixen normatives de protecció, actualment, encara excloem del dret al treball molts col·lectius com ara el de les persones amb discapacitat. El professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social, Òscar Martínez, ens explica quina és la realitat de moltes persones amb diversitats funcionals o amb malalties discapacitants a l'entorn laboral. 

Quan us escolten, us sentiu escoltats de veritat? Admirem les persones que s'expressen bé i ens posem nerviosos quan hem de parlar en públic perquè volem fer-ho tan bé com sigui possible. Parlar, expressar-se adequadament amb paraules i gestos, és important. Tanmateix, si jo hagués d'escollir una entre totes les habilitats relacionades amb la comunicació, triaria, sense dubtar-ho, la capacitat d'escoltar. Paco López, professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, parla sobre les habilitats que es requereixen per escoltar bé a una altra persona.

Què passa quan una dona és dependent? Està sotmesa a una situació de violència i no sap com sortir-se’n. Com fer perquè un infant que viu en un escenari de molta precarietat pugui tenir les oportunitats que té qualsevol infant i tenir una vida digne i plena? Com aconseguir que un home que està pel carrer des de fa molts anys trobi la manera de vincular-se a la societat i ser un ciutadà més de ple dret? Totes aquestes qüestions són les que es planteja l’educació social com a professió que genera possibilitats per sortir d’aquestes situacions de dificultat. El professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, Jesús Vilar, ens explica en aquesta càpsula de coneixement què és l'educació social i què aporta a la societat. 

Deia Oscar Wilde que les pitjors obres se solen fer amb les millors intencions. Sembla evident que una part del malestar i el patiment dels éssers humans neix d'accions reprovables, egoistes o que busquen el benefici propi. No obstant això, encara que no resulti tan evident, hi ha una altra part d'aquest malestar que és fruit d'accions fetes amb la millor de les intencions. El professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, Paco López, exposa com aquestes accions fetes amb les millors de les intencions poden ser contraproduents per la persona que es vol ajudar. 

Telèfons mòbils que contribueixen a l’educació de poblacions allunyades, drons que serveixen per buscar supervivents d’una catàstrofe natural, satèl·lits que identifiquen les zones més afectades per la pobresa: aquests són alguns exemples de com la tecnologia es troba al servei de la cooperació internacional. El degà de la Facultat d'Educació Social i Treball Social, Joan-Andreu Rocha, explica en aquesta càpsula de coneixement com les tecnologies de la informació i de la comunicació poden contribuir a respondre les necessitats de les persones que menys recursos tenen.   

🔸 Pots llegir “El lleure educatiu, dinamitzador de comunitats i promotor d’activisme social”: peretarres.org/coneixement/bloc/tecnologies-servei-cooperacio-internacional  

🔸 Més informació: http://www.peretarres.url.edu

"Has vist que concentrat està un infant de 4 o 5 anys quan juga? Està completament enfocat en el joc i sembla aïllat de tot el que l’envolta, com si estigués dins d’una bombolla atemporal. Està en el joc i enlloc més. Si l’observem amb deteniment, podem veure que no està fent una activitat qualsevol, sinó que a través del joc està creixent". En aquest podcast, la professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, Isabel Torras, ens dona set idees claus sobre per què és essencial que els adults respectin el joc dels nens i les nenes.

🔸 Pots llegir “Jugar és créixer: 7 idees claus”: https://www.peretarres.org/coneixement/bloc/jugar-es-cr%C3%A9ixer-set-idees-claus