#SocSocial: càpsules de coneixement

El Nadal és una època de reunions amb familiars i éssers estimats. Ara bé, aquesta celebració és molt més que això i, també, propicia una reflexió sobre la figura de Déu. Tal com recorda Maria Mercader, responsable d’Identitat i Pastoral de la Fundació Pere Tarrés, en aquesta festivitat es commemora el naixement de Jesús, que se'ns presenta com un nadó amb tot el que comporta "fragilitat, vulnerabilitat i obert a tot el que l’envolta”. Vols saber més sobre la imatge de Déu en els dies Nadal, no et perdis aquesta reflexió de Mercader, que també la pots conèixer en aquesta notícia. 

En poques hores arribaran els Reis Mags. Per això, molts nens i nenes ja han preparat l'aigua pels camells, així com el menjar per ses majestats i els seus patges. A més, amb il·lusió i impaciència esperen que vinguin aquesta nit a casa seva per portar-los allò que tant desitgen. Ara bé, per què deixem de creure amb els Reis Mags? Per què perdem la il·lusió. 

Com evoluciona la nostra comprensió de la realitat a mesura que anem creixent? Isabel Torras, professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, ens explica com pares, mares i educadors poden acompanyar-los en el pas del pensament màgic al pensament lògic.

També, pots llegir aquesta informació en aquest article.

Maria, Josep, el nen Jesús, els Reis Mags, els pastors, el llenyataire o el caganer. Aquestes són algunes de les figures que adornaran molts pessebres de les llars catalanes. Ara bé, què és el més tradicional d’aquesta escena? Doncs bé, segons defensa el professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull, Enric Benavent, el més tradicional és reinterpretar-lo constantment. Per això, no veu cap inconvenient en les interpretacions contemporànies que es fan, per exemple, a la plaça Sant Jaume de Barcelona. En aquest àudio podràs conèixer més sobre aquesta tradició i com ens ha arribat fins a l'actualitat. També, pots llegir el text en aquest enllaç.

El 10 de desembre se celebra el Dia Internacional dels Drets Humans en commemoració de l’aniversari on l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans l’any 1948. Segons l’ONU, els drets humans són aquells que tota persona, sense importar la seva raça, sexe, ètnia, llengua, nacionalitat o religió posseeix com a drets intrínsecs des del seu naixement. Segons el director acadèmic de Grau i professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL, Jesús Vilar, aquests són un "acord bàsic, de mínims que té a veure amb la promoció de la dignitat humana”. Per què? Descobreix-ho en aquest podcast. Si vols més informació, també pots consultar aquesta notícia.

Les activitats de lleure educatiu, a més d’ajudar els infants i adolescents a créixer com a persones, els ajuden al desenvolupament escolar i, a llarg termini, a la seva inserció laboral. Així doncs, el lleure educatiu ajuda a trencar el cercle de la pobresa infantil. Segons diverses investigacions, l'accés a l'activitat no lectiva té correlacions importants amb el benestar i l'èxit acadèmic. Txus Morata, professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Ramon Llull, detalla les set competències acadèmiques que es desenvolupen a través de la participació en activitats de lleure educatiu. 

El pròxim 20 de novembre se celebra el Dia Internacional dels Drets dels Infants. Entre els infants més vulnerables es troben els menors estrangers no acompanyats. Ara bé, cal destacar que darrere de la paraula “MENA”, menors estrangers no acompanyats, hi ha moltes històries diferents i personals d’infants, adolescents i joves que arriben migrats al nostre país sense companyia. Gisela Riberas, vicedegana d’Ordenació Acadèmica i professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, ens explica les competències i coneixements que han de tenir els professionals que els acompanyen.

Quan estem atenent una persona gran, amb algun tipus de dependència o malaltia, estem segurs que estem posant la seva dignitat en el centre de la nostra actuació, sigui com a professionals o com a cuidadors no professionals? Segurament podríem assegurar que estem pendents de cobrir les seves necessitats, però... I si això no fos suficient? Ens hem preguntat alguna vegada si l’atenció a una persona amb situació de dependència hauria d’anar més enllà de cobrir les seves necessitats bàsiques? Això és possible? Totes aquestes preguntes i moltes més us respondrà Montserrat Garcia, en una nova càpsula de coneixement on abordarà els beneficis d'un model d'Atenció Centrada en la Persona. García és directora de grau en Educació Social, directora del Màster en gerontologia i promoció de l'autonomia personal i del Programa Universitari per a Gent Gran de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Ramon Llull. 

Tendim a pensar que les tecnologies de la informació, com ara Internet, les xarxes socials i els recursos digitals, es troben a l'abast de tothom. Però no és així: al voltant d’un 60% de les persones al món no tenen un accés corrent a aquestes tecnologies. Aquesta diferència entre les persones que tenen accés a les tecnologies de la informació i aquelles que no en tenen o en tenen un de limitat s'anomena la "bretxa digital". Joan-Andreu Rocha, degà de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Ramon Llull, explica en aquest nou episodi de càpsules de coneixement el què implica la bretxa digital. 

Avui dia, ningú no discuteix que l'ètica és un element central de la pràctica de qualsevol professió, especialment, en aquelles que tenen a veure amb acompanyar les persones. L’ètica sempre està present en tots els moments de l’activitat: en el rigor dels diagnòstics o de les accions, en el tracte amb les persones ateses o en l’ús del poder que dona el rol professional. Es tracta de professions on no es pot ser neutral i mantenir-se al marge, sinó que cal influir en la realitat, però treballant des de la imparcialitat. La bona pràctica, la professionalitat, no és només l’ús adequat de la tècnica, sinó la combinació del coneixement amb el tracte respectuós a les persones ateses i amb el compromís de potenciar l’autonomia i la construcció d’entorns humans acollidors. Ara bé, des d’aquesta globalitat i integralitat, què vol dir incorporar l’ètica en la pràctica professional? Aquesta qüestió és la que ens respon Jesús Vilar, director de grau de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Ramon Llull en una nova pràctica de coneixement. 

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, detalla els reptes socials del Govern de Catalunya a curt i llarg termini en el 77è Fòrum Social de la Fundació Pere Tarrés. Vols saber quins són? No et perdis aquest podcast.