Som-hi doncs

Tal dia com el d'avui de 1714 se signava la capitulació de Cardona, amb el qual es posava fi al setge a la població catalana. També recordem la mort de Jimmy hendrix, el naixement de Frankie Avalon, Dee Dee Ramone i la publicació de "Crosseyed heart", el disc en solitari de keith Richards.

La cançó del dia es pot considerar com un dels himnes

de la música catalana moderna. Fou, sens dubte, un dels temes antològics de l’onada del “rock català”

que va viure el nostre país des de mitjans dels 80 fins a finals dels 90. D’entre totes les cançons que es

van gestar durant aquell període, no es pot negar que “L’Empordà” és tot un referent.

«L'Empordà» és una cançó de rock català composta per Josep Thió i lletrada per Jaume Rufí, que va ser

popularitzada pel grup Sopa de Cabra amb Gerard Quintana com a cantant. Va ser publicada per primer

cop l'any 1989 dins del primer disc del grup gironí, "Sopa de Cabra", malgrat que havia estat registrada

prèviament en la seva maqueta l'any anterior. El seu primer disc que incloïa per primer aquest tema va

vendre un total de 40.000 còpies. Amb el pas del temps, s'ha convertit en la cançó més emblemàtica del

grup i en una de les més sonades de la música en català en general.

La lletra de la cançó té com a protagonista en Siset i un espai on es desenvolupa la mateixa que és la

comarca històrica nord-gironina de l'Empordà. Jaume Rufí va reprendre el personatge d'en Siset de la

cançó de "L'Estaca" de Lluís Llach com a protagonista de la cançó.

Malgrat que es va popularitzar amb els Sopa de Cabra, Thió l'havia escrita el 1983 per al seu grup

d'institut, els Copacabana, i la melodia estava inspirada en la cançó I'm going down de Bruce

Springsteen. Precisament, Gerard Quintana s’havia presentat al càsting de cantant del grup escollint

precisament aquella mateixa cançó.

Pel que fa a l’enregistrament d’aquest i altres temes del disc que el contenia un ja llunyà 1989, els propis

membres del grup recorden que, en aquell moment, van anar (literalment) “amb una mà a cada ou”,

sense tenir ni idea de què volíem fer, i el productor i els tècnics van fer i desfer com els va donar la

gana". El productor va posar també algunes veus al disc, "com els cors que fan 'oiààà' a L'Empordà, i que

la banda no van cantar mai en directe" segons apuntava un dels seus membres, Josep Thió.

Tot i no quedar satisfets amb el resultat final, aquell primer àlbum, titulat com el grup, va ser (segons

ells) una bona carta de presentació d'allò que feia Sopa de Cabra, i ja s'hi reflectien les dues vessants

que van anar mantenint sempre, la més rockera i la més pop. Cal dir, però, que és el disc més eclèctic de

la banda; i és que molts temes dels inclosos venien de projectes anteriors a Sopa de Cabra, d'antics

grups dels seus components.

L'Empordà ha estat versionada en diverses ocasions, tot i que hi destaca la versió de Sabor de Gràcia i

altres col·laboradors per al disc Podré Tornar Enrere: El Tribut a Sopa de Cabra del 2006 que coincidia

amb el cinquè aniversari de la dissolució del grup. Una de les darreres versions més sonades pel públic

adolescent que no va viure aquell fenòmen la van fer farà cosa d’un any la banda La Raiz en la seva visita

a terres gironines.

Sigui com sigui, L’Empordà és i serà immortal, i ja forma part del repertori musical català; deixant petja

d’un moment de la història musical del país, quan vam perdre la vergonya i els prejudicis i vam

començar a cantar, en la llengua en la que somiàvem.

Tal dia com el d'avui de 2011 s'estrenava el moviment social "Occupy wall Street". Fill del moviment del 15-O i fruit de la crisi econòmica global de 2008, volia protestar contra el lideratge polític dels EE.UU. També recordem el naixement de Hank Williams, Bill Black i Keith Flint del Prodigy.

La cançó del dia és “Every breath you take”. Malgrat el que molts pensin i tot i que la cadència del tema ens pugui semblar una balda romàntica i un cant a l’amor, avui en dia una cançó com la que els Police van editar el 1983 seria impensable o políticament incorrecte. Avui sabreu perquè.

«Every Breath You Take», que en català es podria traduir com a «Cada vegada que respiris» és una cançó gravada i interpretada de la banda britànica de rock The Police, pertanyent a l'àlbum Synchronicity de 1983. Escrita per Sting, es va convertir en el major èxit de 1983, encapçalant la llista Billboard dels 100 senzills més venuts durant vuit setmanes, essent l'únic senzill de la banda en aquesta taula; perdurant així fins avui com a insígnia tant de Sting com de la banda.

Gràcies a aquest tema, Sting va guanyar el Grammy de l'edició de 1984 a la cançó de l'any, i The Police va aconseguir el premi a la millor interpretació pop per un duo o grup. A més, està situada en la posició 84a de la llista de les 500 millors cançons de tots els temps segons la revista Rolling Stone.

La cançó va ser escrita per Sting durant un col•lapse matrimonial amb Frances Tomelty. Encara que a simple vista pot semblar una cançó romàntica, en realitat parla d'una persona controladora i sinistra que està observant, el que avui en dia es coneix com a “assetjament”; i això es pot entreveure en estrofes tant clarificadores com ara "cada respiració que prens, cada moviment que fas" (every breath you take; every move you make).

El mateix cantant, va dir més tard que havia quedat desconcertat en veure quanta gent es prenia la cançó com a molt més positiva del que en realitat era. Ell insisteix que és sobre l'amor tòxic no correspost, sobre l'obsessió amb l'amant perdut, la gelosia i la vigilància que el segueixen. Afegia, també, que era una cançó molt lletja i sinistra i que la gent l'havia confós amb una petita i dolça cançó d'amor. Sense anar més lluny, i a tall de curiositat, un dia, una parella, li va comentar que la cançó els havia agradat tant que la van triar perquè sonés al seu casament!'Sting, molt encertadament va pensar 'Bé, bona sort.'

Pel que fa al procés de gravació va estar ple de problemes ja que les tensions personals entre els membres de la banda, especialment entre Sting i el bateria Stewart Copeland, es van fer presents. El productor Hugh Padgham va afirmar que durant les sessions Sting i Copeland s’agredien verbal i físicament a l'estudi. Aquestes tensions van fer que gairebé haguessin de suspendre la gravació, fins que en una reunió entre la banda i el seu mànager, Miles Copeland, van arribar a un acord per continuar.

Sigui com sigui, «Every Breath You Take» s’ha establert com una de les cançons més populars de The Police. El 1999, va ser catalogada com una de les 100 millors cançons del segle i la cadena musical VH1 l’ha classificat com la segona en una llista de les millors cançons de tots els temps.

Tal dia com el d'avui de 1976 tenia lloc la trista "Noche de los lápices" a Argentina, en la que la dictadura de Videla va torturar i assassinar diversos estudiants de secundària per convocar una manifestació estudiantil. També recordem el naixement de BB King, Camilo Sesto i l'assassinat del cantautor xilè Víctor Jara.

Marta Santos, responsable de l'equip humà del Museu Arqueològic de catalunya a Empúries ens descobreix aquesta ciutat greco-romana, l’únic jaciment arqueològic de la Península Ibèrica on conviuen les restes d’una ciutat grega Empòrion amb les d’una ciutat romana, Emporiae. És també la porta d’entrada de la cultura clàssica: 10 segles d’història que van transformar per sempre els antics pobles ibers que hi habitaven.

Aquests sants van ser, juntament amb sant Galderic, els primers patrons dels llauradors i pagesos de les terres de parla catalana sobretot dels hortolans, sent a partir dels segle XVII substituïts progressivament per Sant Isidre a partir de la penetració cultural i política castellana. Ens ho explica en el darrer programa Daniel Rangil.

Al pla de Campllong, al terme municipal de Castellar del Riu, s’hi troba un pi roig de tres branques. Des de fa segles, se l’ha vist com un símbol de la Santíssima Trinitat i dels Països Catalans. En motiu d’aquesta segona interpretació, cada tercer diumenge de juliol s’hi celebra un aplec a mig camí entre la festa i la reivindicació.

Aquest Parc és el millor jaciment de l'Europa occidental per conèixer el pas de l'home de Neandertal a l'home modern. El seu interès ja va ser avalat per les primeres excavacions arqueològiques, iniciades l'any 1943. Avui les descobrim de la ma del seu Investigador principal, el Doctor Julià Maroto.

El mar sempre ha estat un autèntic niu de creences i supersticions; baixells fantsma, ànimes en pena, éssers mitològics... Daniel Rangil ens parla de la rica cultura mitològica lligada al mediterrani català.