La cançó del dia es pot considerar com un dels himnes
de la música catalana moderna. Fou, sens dubte, un dels temes antològics de l’onada del “rock català”
que va viure el nostre país des de mitjans dels 80 fins a finals dels 90. D’entre totes les cançons que es
van gestar durant aquell període, no es pot negar que “L’Empordà” és tot un referent.
«L'Empordà» és una cançó de rock català composta per Josep Thió i lletrada per Jaume Rufí, que va ser
popularitzada pel grup Sopa de Cabra amb Gerard Quintana com a cantant. Va ser publicada per primer
cop l'any 1989 dins del primer disc del grup gironí, "Sopa de Cabra", malgrat que havia estat registrada
prèviament en la seva maqueta l'any anterior. El seu primer disc que incloïa per primer aquest tema va
vendre un total de 40.000 còpies. Amb el pas del temps, s'ha convertit en la cançó més emblemàtica del
grup i en una de les més sonades de la música en català en general.
La lletra de la cançó té com a protagonista en Siset i un espai on es desenvolupa la mateixa que és la
comarca històrica nord-gironina de l'Empordà. Jaume Rufí va reprendre el personatge d'en Siset de la
cançó de "L'Estaca" de Lluís Llach com a protagonista de la cançó.
Malgrat que es va popularitzar amb els Sopa de Cabra, Thió l'havia escrita el 1983 per al seu grup
d'institut, els Copacabana, i la melodia estava inspirada en la cançó I'm going down de Bruce
Springsteen. Precisament, Gerard Quintana s’havia presentat al càsting de cantant del grup escollint
precisament aquella mateixa cançó.
Pel que fa a l’enregistrament d’aquest i altres temes del disc que el contenia un ja llunyà 1989, els propis
membres del grup recorden que, en aquell moment, van anar (literalment) “amb una mà a cada ou”,
sense tenir ni idea de què volíem fer, i el productor i els tècnics van fer i desfer com els va donar la
gana". El productor va posar també algunes veus al disc, "com els cors que fan 'oiààà' a L'Empordà, i que
la banda no van cantar mai en directe" segons apuntava un dels seus membres, Josep Thió.
Tot i no quedar satisfets amb el resultat final, aquell primer àlbum, titulat com el grup, va ser (segons
ells) una bona carta de presentació d'allò que feia Sopa de Cabra, i ja s'hi reflectien les dues vessants
que van anar mantenint sempre, la més rockera i la més pop. Cal dir, però, que és el disc més eclèctic de
la banda; i és que molts temes dels inclosos venien de projectes anteriors a Sopa de Cabra, d'antics
grups dels seus components.
L'Empordà ha estat versionada en diverses ocasions, tot i que hi destaca la versió de Sabor de Gràcia i
altres col·laboradors per al disc Podré Tornar Enrere: El Tribut a Sopa de Cabra del 2006 que coincidia
amb el cinquè aniversari de la dissolució del grup. Una de les darreres versions més sonades pel públic
adolescent que no va viure aquell fenòmen la van fer farà cosa d’un any la banda La Raiz en la seva visita
a terres gironines.
Sigui com sigui, L’Empordà és i serà immortal, i ja forma part del repertori musical català; deixant petja
d’un moment de la història musical del país, quan vam perdre la vergonya i els prejudicis i vam
començar a cantar, en la llengua en la que somiàvem.
