SomRurals

Estem en plena temporada de la tòfona negra, la més preuada per als cuiners i els restaurants gurmet d’arreu del mon, sobretot de França. Ponent, amb les comarques de la Noguera i les Garrigues al capdavant, és la demarcació amb més producció de tot Catalunya, on actualment es calculen unes mil hectàrees d’aquest cultiu que està en expansió. La Generalitat confia a duplicar la producció en els pròxims deu anys. Com es cultiva? On son els millors indrets? Quin preu final en surt? Per què Terol i França són els màxims productors mundials? Anem a descobrir-ho.

Episodi patrocinat per Aritmos, amb la cançó 'Ambient Presentation', d'Oleg Mazur, Free Music (https://bit.ly/3epIqQ8)

La Fira de l’Oli de les Borges Blanques, ja no és de les Garrigues. Ara és la Fira de l’Oli de Catalunya. Almenys, pel que el seu nom indica i per les intencions explícites dels seus organitzadors. Les seves ambicions de capitalitat no tenen pal·liatius i trenquen amb els límits geogràfics de la DO. No sabem si ho aconseguiran, però se veiem que ha polaritzat clarament les opinions dels productors.

Episodi patrocinat per Aritmos, amb la cançó 'Ambient Presentation', d'Oleg Mazur, Free Music (https://bit.ly/3epIqQ8)

Oli d’oliva verge extra, oli verge, oli llampant, el refinat, l’oli del raig, l’oli verd, oli premium i oli d’autor, oli amb més o menys acidesa i, òbviament, els olis de palma, de gira-sol i de colza. El ventall és tan ampli com confús. Però quin és el millor? Alguns són per a l’amanida i d’altres només per fer salses i fregits? Per què hi ha tantes diferències de preu? Ens estan donant gat per llebre? Intentem treure’n l’entrellat de tot plegat participant en una cata d’olis, parlant amb experts i escoltant l'àcida conclusió d'en Marc Freixinet.

Episodi patrocinat per Aritmos, amb la cançó 'Ambient Presentation', d'Oleg Mazur, Free Music (https://bit.ly/3epIqQ8)

Viure al mon rural, lluny de les grans ciutats, no ens lliura, ni de bon tros, de la contaminació. Les condicions climàtiques de la plana de Lleida, sobretot amb les boires d’hivern, ens exposa a contaminants que es troben estancats durant dies i a malalties respiratòries molt greus. La intensa activitat agro-ramadera de les nostres comarques, cada cop més intensificada, ens fa vulnerables en un context en què apareixen projectes realment sensibles, com el de Tracjusa a Juneda.

Lluny de voler incrementar la controvèrsia, pretenem aclarir fets i conceptes parlant amb un grapat d’experts, alcaldes, opositors a la futura planta de gasificació i, òbviament, amb els seus promotors.

Episodi patrocinat per Aritmos, amb la cançó 'Ambient Presentation', d'Oleg Mazur, Free Music (https://bit.ly/3epIqQ8)

Castelldans, Juncosa, l’Albagés, les Borges Blanques… Aquests són alguns dels municipis que en els darrers mesos han fet saltar les alarmes a causa de rompudes i moviments de terres, la majoria promogudes per grans empreses agrícoles. Destrosses de bancals i masos de pedra, afectacions sobre jaciments arqueològics o avingudes d’aigües fluvials han estat les darreres conseqüències. De qui és la culpa? Dels tècnics per no preveure-ho? De l’administració per no regular-ho? O dels empresaris per no vetllar pel territori?

Un tema molt complex. El que és cert és que aquest problema abans no existia. Quan el clima encara no havia canviat, quan no existia el canal Segarra-Garrigues i quan hi havia una majoria de petits agricultors. Ens arriben nous temps, noves dinàmiques i nous problemes a resoldre.

Episodi patrocinat per Aritmos, amb la cançó 'Ambient Presentation', d'Oleg Mazur, Free Music (https://bit.ly/3epIqQ8)

Oscar Ordeig, nascut a Vic l’any 1978, és un economista, doctor en administració i direcció d’empeses i amb un màster en assessoria fiscal. Fins i tot té una llicenciatura en Ciències de l’Esport. I ara, és a més el conseller d’Agricultura cdel nou govern de la Generalitat.

Ha estat assessor polític del grup del PSC a la Diputació de Lleida, diputat al Parlament des del 2014, primer secretari de la Federació del PSC a Lleida, i regidor a la Seu d’Urgell.

En una de les conselleries més poc amables de l’administració catalana, Ordeig de moment no ha hagut d’afrontar cap gran crisi. Però és clar, sols han passat cent dies...

***Entrevista gravada el dia 15 de novembre***

Les pluges d’aquesta tardor han afavorit la proliferació de bolets a tot arreu. I també, la de boletaires, que omplen els boscos i han originat enguany un debat sobre la regulació d’aquesta activitat. Desenes i desenes d’aficionats surten cada dia a la recerca de fongs comestibles, sobretot els més comuns, com els rovellons, els pebrassos, les múrgoles, les llenegues i els camagrocs.

Però entre tots les que practiquen la caça del bolet, destaquen els membres de la secció de Micologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Ells estan interessats a trobar el màxim nombre per tal d’identificar-los, catalogar-los i exposar-los, fins i tot els mortalment tòxics.

Amb més de 430 quilòmetres quadrats, Fraga és un dels municipis més extensos de l’Estat espanyol amb una zona forestal d’àmplies dimensions. Allí hi viu una colònia de cérvols que els experts calculen en més de 1.200 exemplars, una densitat que no té res a envejar amb les poblacions que hi ha al Pirineu català. Però sorprenentment, Fraga no és ni de bon tros un pol d’atracció turística i sí, en canvi, existeix una tasca important en la gestió d’aquesta l’espècie. Tres mil hectàrees de boscos en què el cérvol campa respectat per caçadors, agents rurals, biòlegs i, fins i tot, turistes.

L’oli continua en hores altes. Sobretot als supermercats. Comprar-lo avui és encara un 170% més car que el gener de 2021. Però això no es reverteix a les butxaques dels pagesos. Sobretot als del secà de Lleida, que afronten la tercera campanya gairebé en blanc. Mentre que a Andalusia tindran una collita abundant que farà baixar els preus a tot arreu, aquí l’única salvació possible sembla ser el regadiu. Però és clar, la inversió que això requereix és substancial.

Analitzem com afronten els nostres pagesos aquesta febre de l’oli.

El pla de Lleida manté l’estat d’emergència cinegètica contra els conills. I ho farà fins a l’abril de l’any que ve. Més de 5.000 quilòmetres quadrats on es permet la caça permanent d’aquest rosegador que continua provocant estralls als cultius dels nostres pagesos. Totes les mesures legals estan activades, des de fa anys, per erradicar un problema que es va accentuar amb la pandèmia i que no sembla tenir aturador.

Els pagesos demanen accions més contundents, com l’ús del fosfur d’alumini, i els proteccionistes, que no són amics de les mesures a curt termini, prefereixen reequilibrar l’ecosistema amb iniciatives més lentes, com la reintroducció dels depredadors naturals.

Els conills proliferen per desesperació de tots, perquè no s’han fet les coses bé i perquè demostra un model de territori francament desequilibrat.

Amb els conills encetem aquest nou projecte que escolteu. Som Rurals, un podcast sobre el món rural.