David Levine parla de precedents històrics d'allò que ell mateix descriu com a “infiltracions“ en la vida quotidiana, com “The Mythic Being” d’Adrian Piper, “Following Piece” de Vito Acconci o “Roberta Breitmore” de Lynn Hershman Leeson. Prop d'una hora conversant sobre realitat i ficció, representació, invisibilitat, bucles i desaparicions de tota mena.

Irit Rogoff reflexiona sobre les maneres de crear sinergies i aliances participatives, creatives i cognitives que ens permetin habitar la contemporaneïtat críticament; defensa així mateix la necessitat d'articular formes de desaprenentatge, dins i fora de l'acadèmia, que obrin camí cap a sabers nous i inesperats.

María Ruido ens parla sobre el poder polític de les imatges i el potencial subversiu de recursos cinematogràfics com el fora de camp, la veu en off o el muntatge, que ens ajuden a pensar i imaginar el món d'altres maneres. Reflexiona també sobre les relacions sempre contradictòries entre el poder crític i experimental de la cultura i la seva institucionalització. I ens introdueix en els processos creatius de peces com "Mater amatisíma", "Tiempo real", "Plan Rosebud", o la més recent Estado de malestar, on s'analitza la simptomatologia social i el sofriment psíquic als quals ens aboca el realisme capitalista.

L'artista irlandès John Gerrard parla de la seva fascinació inicial pels scanners 3D, i de com a partir d'aquests va arribar a desenvolupar la seva pràctica actual, la seva concepció del temps en l'art, i una particular manera d'entendre la simulació, a mig camí entre la contemplació i la mirada crítica.

Teal Triggs parla sobre els antecedents històrics dels zines i el seu paper fonamental en la generació de comunitats fora del mainstream. També analitza la relació entre tecnologia i estètica, i entra detalladament en el moviment Riot Grrrl i el llenguatge i univers visual que va obrir l'encreuament entre música, DIY, activisme, feminitat i feminisme en l'àmbit de l'autoedició.

L'artista, comissària i investigadora Sofía Olascoaga traça un recorregut per les experiències de Cuernavaca, una ciutat petita, situada uns 80 km al sud de Ciutat de Mèxic, amb un clima i enclavament privilegiats, que va atreure diferents generacions d'intel·lectuals i activistes entre les dècades del 1950 i 1980, i reflexiona sobre les maneres en què els espais comunitaris i autogestionats poden actuar com a motor de transformació social, alhora que analitza els processos de colonització cultural i institucional d'Occident a Llatinoamèrica.

Peter Zinovieff ens parla de com va muntar el primer ordinador personal del món, de l’època d’EMS i de l'equip humà que el va acompanyar, del listening room, l'acadèmia, Harrison Birtwistle i Hans Werner Henze, d’enginyeria i experimentació, de com no mantenir un arxiu de so, de geologia, d’Unit Delta Plus, de com engegar un sintetitzador amb un molí de vent i de com demanar-li a un ordinador que composi una bella cançó.

Bernard Stiegler parla d’educació i telèfons intel·ligents, de traduccions i lingüistes, sobre guerra econòmica, canvi climàtic i estupidesa política. Parlem sobre farmacologia i organologia, sobre l'erosió de la biodiversitat, la importància vital dels errors i el Negantropocè com un horitzó de treball desitjable, preparat per a ser construït.

Luke Fowler parla sobre música, ordinadors i instruments, sobre infrasò, ultrasò i els llindars de l’audible, sobre arxius i obsessions, sobre l'afecte com un criteri d'edició fílmic i sobre l'enorme complexitat que implica representar la vida d'una persona.

Boris Charmatz reflexiona sobre com abordar les estructures de poder dins del camp artístic. També parla de polisèmia, col·lectivitat, comunitats i anticomunitats, pedagogia radical, dissensió, el Musée de la danse, la relació complexa i inesgotable entre la dansa i la història, de treballar amb gestos i de la bellesa de la gent gran patinant.