Goodiepal toca un Casiotone VL-1 VL-Tone prestat i parlem de la incapacitat de l'art de tenir un impacte real, del millor lloc per amagar coses, de contractes i piruetes, de dobles estàndards a Europa, de la creativitat en les estratègies de supervivència, de refugiats climàtics, de genocidis, d’afro-futurisme modern, de Radical Computer Music i de circuit bending.

Nicolás Zukerfeld i Nicolás Danilluk parlen sobre experimentació i treball col·lectiu, sobre autors menors i còpies massives, sobre traduir i adaptar, sobre l'arquitectura de les vinyetes com un lloc on es dirimeix la velocitat i el temps.

Sara Skolnick (aka DJ Riobamba) parla dels seus gairebé deu anys organitzant festes, d’identitats múltiples, dels traumes de la migració, dels processos d'assimilació, de música, de catarsi i activisme, de l'espai queer que s'obre en l’underground, dels seus projectes d'intervenció social, dels orígens del dembow i el reggaeton, de Justin Bieber, i... toda esa vaina.

Mônica Hoff parla de dadaisme epistemològic, pedagogia en públic, institucions que aprenen, el disens com a estratègia per a generar moviment i pensament, escales, micropolítica, esquerdes en les quals passa tot, d’anar a poc a poc i, fins i tot, de parar.

Jodi Dean sobre el comunisme com un projecte encara latent, sobre el Partit com una forma global escalable, sobre municipalismes distòpics, ecologies anamòrfiques i democràcies liberals, sobre Not an alternative i Liberate Tate com exemples d'un activisme sostenible practicat des dels museus, sobre desitjos, entusiasme i confiança i sobre les emocions capturades a l'interior de les xarxes socials.

Maria Eugenia Rodriguez Palop parla sobre el nou municipalisme; sobre la necessitat d'adaptar la justícia i els drets humans a l'apoderament del ciutadà; i sobre la necessitat de reconèixer-nos com a éssers vulnerables i interdependents i adaptar a això les nostres polítiques públiques des d'una militància feminista.

Melanie Smith ens parla sobre la seva trobada amb Mèxic, sobre la seva relació amb la pintura, sobre els riscos de l'anomenat art polític que pot arribar a ser tan dogmàtic com el seu propi objecte de denúncia. L'artista reflexiona també sobre la sàtira i l'absurd com a eina subversiva i sobre la necessitat de trencar els marcs i superfícies artístiques per a construir noves realitats.

Nicolás Paris parla sobre els seus anys de professor a la Macarena i el seu personal mètode d'aprenentatge basat en l'associació. Paris reflexiona també sobre el paper crucial que en la seva trajectòria juguen el dibuix com a sistema per a projectar idees, l'arquitectura com a mètode de treball, la paraula com a material plàstic i el pensament com a forma.

L'artista noruega Maia Urstad parla sobre nostàlgia, senyals horàries, de l'AM, FM i DAB, de la importància de l’ska, d'arcs i obeliscos, dels sons al fiord, càpsules de temps, de Program 81, de freq_out, de sirenes de boira, d'emissores locals i de cintes perdudes.

Bartomeu Marí, Carles Guerra, Harold Berg i Renzo Rossellini parlen de l'actual presentació de la Col·lecció MACBA.