Martha Rosler analitza i problematiza la proliferació dels sistemes de vigilància i les representacions del jo en la societat contemporània, alhora que ens parla dels circuits de l'art als anys setanta, de l'escena seminal del vídeo art i de la necessitat de seguir perseguint utopies.

Judy Dunaway parla sobre globus tenors, improvisació, autobusos Greyhound, música occidental, la crisi de la SIDA, la seva experiència estudiant amb Alvin Lucier, les seves feines de subsistència i de com aprendre a tocar un piano ben afinat.

Hasan Elahi parla sobre cossos de dades i migrants digitals, sobre lleis antigues i velocitats culturals, sobre germans petits, germans grans, i la capacitat d'agència dels secrets diminuts enfront del big data.

Kenneth Goldsmith parla de la relació del modernisme i Internet, de literatura trencadora i conservadora, de comunisme literari apropiacionista i d’allò que ell anomena el seu "tercer acte".

Vincent Meessen parla sobre viatges, revoltes i metàfores, sobre cooperatives de treball, bandes musicals i escenaris construïts, sobre les polítiques del fer contra les polítiques del mostrar i sobre com vivificar, des del present, les memòries colonials agonitzants o perdudes.

André Lepecki parla sobre la cronopolítica de la desaparició, la dansa, Louis XIV, l'adquisició de la coreografia, el poder testimonial, les ontologies orientades a objectes, la coreopolicía, l'escriptura del moviment i els selfies.

María Salgado parla sobre poesia low tech, sincretisme, spoken text, escriptura i oralitat, canals ocupats, virtuts del prefix an, drogues, i la tensió productiva entre les frases en ús al carrer i les que estan guardades als llibres.

L'historiador italià Enzo Traverso parla de postfeixisme i el buidatge de la política, de la transformació de l'antisemitisme, de polítiques de la memòria, el fenòmen de Trump, de l'eclipsi de les utopies i d'altres efectes col·laterals del neoliberalisme de principis del segle XXI.

Matthew Fuller parla sobre l’acte de dormir, imperialisme processal, big data, post-humanitat i el que ell anomena "atacs de denegació de servei als cervells de les persones".

Laura Mulvey contextualitza, actualitza i matisa la profunda influència de “Visual Pleasure and Narrative Cinema”, text fundacional de la teoria cinematogràfica feminista i de la seva denúncia de la "mirada masculina" de Hollywood, al mateix temps que obre el debat a la “mirada queer” i “la blancor universal” de Hollywood. A més, Mulvey reivindica l'oralitat com una història des de sota i posa l'exemple dels “compilation films” (pel·lícules amb material d'arxiu reescrits amb una nova narrativa) com a espai per a una pràctica cinematogràfica feminista.