Emilio Santiago Muiño parla sobre horts en museus, moviments socials i polítiques públiques, ecofascismes, acceleració, decreixement i sobre com un horitzó d'utopies més humils pot significar a llarg termini una manera de tornar a casa.

AMOQA (Athens Museum of Queer Arts) és un projecte col·lectiu i autogestionat, dedicat a la recerca, estudi i programació d'activitats sobre sexualitat i gènere, que opera a Atenes des de l'any 2016.

Jennifer Lucy Allan parla sobre meteorologia i auralitat, volums, distància i comunitats, sons desconnectats de la seva funció, forats de YouTube, de forats als arxius oficials i arxivistes amateurs. I... sirenes de boira.

Germán Labrador parla sobre gastropolítica i nova cuina, sobre canibalisme i lluita de classes, sobre land-art, pedra i subalternitat, sobre marees, poemes, fosses i fetitxes, sobre el desequilibri com a fonament de tot ordre i sobre com les barricades i la literatura, sent part d'un mateix procés, aconsegueixen pensar-se entre elles.

Yvonne Rainer parla sobre el pas del temps, la transferibilitat de la dansa, l'entrenament com a llegat i la descomposició fílmica del cos, sobre tenacitat, fisicalitat, influències, i sobre els girs, salts i ensopegades d'una trajectòria professional desplegada de manera polièdrica durant més de mig segle.

Domènec ens parla sobre els seus processos de treball i documentació –el que ell anomena una "investigació bastarda", sempre a cavall entre l’art, l’antropologia, la sociologia, la història, el periodisme i l'activisme)–. Reflexiona també sobre la naturalesa dels espais de l'art en tant que espais púbics, i repassa en profunditat algunes de les seves obres més destacades.

Prenem uns mates amb val flores i xerrem sobre pedagogia queer, escriptura i microactivismes, sobre la pràctica docent com a pràctica política, sobre el queer com a forma de dissidència capaç d'activar sabers deshetrosexualizants i sobre la necessitat d'articular noves maneres d'habitar i escriure les nostres identitats que derroquin les fronteres del gènere, la raça i la classe.

Nina Power reflexiona sobre el poder ideològic del llenguatge; sobre els sistemes de vigilància, control i violència estatal; i sobre la necessitat de revertir les lògiques salvatges del neoliberalisme a partir de les estratègies del comunalisme o la seva pròpia noció de “decapitalisme”.

L'historiador i violentòleg Daniel Inclán parla sobre cafè, zapatisme, política a la carta, hamburgueses, presents dilatats, paraulotes, narcisisme biogràfic, autoritarisme a la democràcia, blancor estètica i la nixtamalització del blat de moro.

Griselda Pollock ens parla sobre la seva participació en els moviments d'alliberament de la dona dels anys setanta a Anglaterra, així com sobre les confluències entre feminisme i història de l'art. Pollock defensa la necessitat de descentralitzar i pluralizar els sabers, i articular estratègies de resistència específiques per a cada context socio-polític. Així mateix, reflexiona sobre les tecnologies de la memòria, el trauma, les relacions edípiques i matern-filials, les narratives de progrés i l'ètica matrixial de Bracha Ettinger.