L'artista/científic David Burraston parla sobre el seu projecte rainwire i de com l'ús de la pluja com mitjà creatiu l'ha dut a una recerca en curs que podria superar algunes deficiències reconegudes en el camp dels mesuraments de precipitació. També parlem sobre sistemes complexos i pràctiques creatives en l’àmbit de la ciència, amb una descripció general dels autòmats cel·lulars i les seves aplicacions, incloses les seves troballes sobre l'autoorganització de l'espai de regles utilitzant sintetitzadors modulars i seqüenciadors basats en Autòmats Cel·lulars.

L'historiador i violentòleg Daniel Inclán parla sobre cafè, zapatisme, política a la carta, hamburgueses, presents dilatats, paraulotes, narcisisme biogràfic, autoritarisme a la democràcia, blancor estètica i la nixtamalització del blat de moro.

Griselda Pollock ens parla sobre la seva participació en els moviments d'alliberament de la dona dels anys setanta a Anglaterra, així com sobre les confluències entre feminisme i historia de l'art. Pollock defensa la necessitat de descentralitzar i pluralizar els sabers, i articular estratègies de resistència específiques per a cada context socio-polític. Així mateix, reflexiona sobre les tecnologies de la memòria, el trauma, les relacions edípiques i matern-filials, les narratives de progrés i l'ètica matrixial de Bracha Ettinger.

Martha Rosler analitza i problematiza la proliferació dels sistemes de vigilància i les representacions del jo en la societat contemporània, alhora que ens parla dels circuits de l'art als anys setanta, de l'escena seminal del vídeo art i de la necessitat de seguir perseguint utopies.

Entrevista a Franco Berardi "Bifo" i fragment de l'obra sonora de Marcel Broodthaers "Entrevista a un gat", 1970.

Hasan Elahi parla sobre cossos de dades i migrants digitals, sobre lleis antigues i velocitats culturals, sobre germans petits, germans grans, i la capacitat d'agència dels secrets diminuts enfront del big data.

Kenneth Goldsmith parla de la relació del modernisme i Internet, de literatura trencadora i conservadora, de comunisme literari apropiacionista i d’allò que ell anomena el seu "tercer acte".

Vincent Meessen parla sobre viatges, revoltes i metàfores, sobre cooperatives de treball, bandes musicals i escenaris construïts, sobre les polítiques del fer contra les polítiques del mostrar i sobre com vivificar, des del present, les memòries colonials agonitzants o perdudes.

André Lepecki parla sobre la cronopolítica de la desaparició, la dansa, Louis XIV, l'adquisició de la coreografia, el poder testimonial, les ontologies orientades a objectes, la coreopolicía, l'escriptura del moviment i els selfies.

María Salgado parla sobre poesia low tech, sincretisme, spoken text, escriptura i oralitat, canals ocupats, virtuts del prefix an, drogues, i la tensió productiva entre les frases en ús al carrer i les que estan guardades als llibres.