L'historiador italià Enzo Traverso parla de postfeixisme i el buidatge de la política, de la transformació de l'antisemitisme, de polítiques de la memòria, el fenòmen de Trump, de l'eclipsi de les utopies i d'altres efectes col·laterals del neoliberalisme de principis del segle XXI.

Matthew Fuller parla sobre l’acte de dormir, imperialisme processal, big data, post-humanitat i el que ell anomena "atacs de denegació de servei als cervells de les persones".

Laura Mulvey contextualitza, actualitza i matisa la profunda influència de “Visual Pleasure and Narrative Cinema”, text fundacional de la teoria cinematogràfica feminista i de la seva denúncia de la "mirada masculina" de Hollywood, al mateix temps que obre el debat a la “mirada queer” i “la blancor universal” de Hollywood. A més, Mulvey reivindica l'oralitat com una història des de sota i posa l'exemple dels “compilation films” (pel·lícules amb material d'arxiu reescrits amb una nova narrativa) com a espai per a una pràctica cinematogràfica feminista.

Marysia Lewandowska parla del Women’s Audio Archive, de la necessitat vital de generar contrarrelats en el marc dels règims totalitaris, de com es teixien xarxes abans de la xarxes, de les fronteres entre el privat i el públic, del procés de negociació que produeix el desplaçament d'un àmbit a l'altre, de les responsabilitats de l'arxiu i de la potencialitat de generar converses des de l'art.

L'artista italià Mitra Azar sobre punts de vista i mirada incorpòrea, drones, fronteres, nomadisme, arxius sense fi, processos, “artropocè” i de les zones de conflicte com a brou de cultiu de pràctiques creatives.

José Rodríguez-Spiteri parla sobre la figura i l'obra de Pablo Palazuelo.

L'artista noruega Maia Urstad parla sobre nostàlgia, senyals horàries, de l'AM, FM i DAB, de la importància de l’ska, d'arcs i obeliscos, dels sons al fiord, càpsules de temps, de Program 81, de freq_out, de sirenes de boira, d'emissores locals i de cintes perdudes.

Emilio Santiago Muiño parla sobre horts en museus, moviments socials i polítiques públiques, ecofascismes, acceleració, decreixement i sobre com un horitzó d'utopies més humils pot significar a llarg termini una manera de tornar a casa.

AMOQA (Athens Museum of Queer Arts) és un projecte col·lectiu i autogestionat, dedicat a la recerca, estudi i programació d'activitats sobre sexualitat i gènere, que opera a Atenes des de l'any 2016.

Jennifer Lucy Allan parla sobre meteorologia i auralitat, volums, distància i comunitats, sons desconnectats de la seva funció, forats de YouTube, de forats als arxius oficials i arxivistes amateurs. I... sirenes de boira.