Ignacio Uriarte parla de la seva rutina quotidiana com a artista, de la desaparició de l'oficina física, de la pervivència del seu imaginari i de la procrastinació i el sobrecompliment de les normes com formes de resistència davant de la imposició de l'eficiència i la productivitat.
Luz Broto parla sobre forces invisibles, l'espai de l'art, la negociació, la visibilització de processos, la poètica de la política, l'art del buit i la seva exquisida capacitat de ficar-se on no la demanen.
Michel Feher parla sobre el programa neoliberal i sobre les repercussions que ha tingut a l'educació i la cultura. Analitza també el valor del llenguatge, tant en les seves arrels liberals com en la transformació que ha sofert en els últims anys mitjançant la economització de la política.
Bifo parla sobre assassinats en massa, en relació al cinema, la salut mental, la neuroplasticitat, l'amistat, la ironia i, en última instància, l'esperança.
El sociòleg Pascal Gielen parla sobre postfordisme, autonomia i mobilitat, sobre les paradoxes de l'art comunitari i la importància del dissens artístic en una possible economia de béns comuns, encara latent i per venir.
El galerista, crític i comissari Gigiotto Del Vecchio parla sobre alguns dels aspectes clau de The Living Theater: un intent de trencar la quarta paret i promoure idees properes a l'anarquisme pacifista i el liberalisme arreu del món.
Enric Farrés parla sobre col·leccionar obsessivament, sobre el valor de l'efímer, sobre l'ús de la mentida com a estratègia creativa, sobre la relació de complicitat amb els que l'envolten i sobre altres facetes del seu treball.
Antoni Hervás parla de fanzines expandits, d'atracaments, de la seva àvia, de parcs temàtics de sirenes, d'Hèrcules, de fotocòpies i d'entendre el lúdic com un sistema de resistència.
Maria Eugenia Rodriguez Palop parla sobre el nou municipalisme; sobre la necessitat d'adaptar la justícia i els drets humans a l'apoderament del ciutadà; i sobre la necessitat de reconèixer-nos com a éssers vulnerables i interdependents i adaptar a això les nostres polítiques públiques des d'una militància feminista.
0 min
About Son[i]a
From the publisher's feed
Son[i]a funciona com a mirall i caixa de ressonància de la pròpia activitat del MACBA. Aprofitant sinergies que es generen a partir de la presència de les diferents veus, activitats i sons que circulen pel museu, aquesta secció ofereix entrevistes en profunditat amb artistes, comissaris, crítics, activistes i pensadors, amb un rang de temes que va de l'art a la filosofia passant per la política, l'activisme, la recerca artística, la música o el cinema, i totes les seves interseccions.
Son[i]a va ser la primera sèrie de RWM i es va posar en marxa el 2 de maig de 2006.