Merve Elveren sobre les formes de recerca en contextos políticament convulsos, sobre la paràlisi arxivadora dels vuitanta, les promeses naufragades del neolliberalisme i la possibilitat d'activar avui antigues històries de responsabilitat i resistència.
Raquel Gutiérrez parla de revisió semàntica i experimentació política, del fracàs de la política d’"afegiu-hi dones i remeneu", de feminismes populars i lluita de dones, del que passa quan el Suma Qamaña (el bon viure) deixa de ser camí i es converteix en model i de com inscriure l'agenda de l'autonomia del cos en la seva noció de “la política en femení”.
John Mason parla sobre la cultura, els rituals i els sabors com a motor de resistència, identitat i memòria; els traspassos culturals derivats dels moviments migratoris i la història del poble yoruba. Mason reivindica també la història no explicada del paper de la dona com a inventora i l'impacte polític, social i econòmic dels espais ocupats per la dona, com l'agricultura, l'educació o les cures pediàtriques, geriàtriques i afectives.
Zach Blas parla sobre plagi utòpic, biomètrica, patrons de vida, moments impensables, sobre identitat, opacitat, paranodes, sobre l'especulació entesa com a utilitat i sobre com concebre, avui, alternatives sensuals al micro-relat total d'Internet.
L'economista, assagista i escriptora Miren Etxezarreta desarticula el fals mite de la crisi de les pensions i planteja noves estratègies per al seu finançament. Analitza també les dinàmiques fagocitadores del neoliberalisme, el recent auge de la dreta, la crisi de l'esquerra i exposa noves estratègies d’accionisme ciutadà.
La directora i activista Lizzie Borden parla sobre les seves tres primeres pel·lícules -"Re-grouping” (1976), "Born in Flames" (1983) i "Working Girls" (1986)-, sobre creació cinematogràfica inductiva i deductiva, sobre rodar sense guió, sobre la importància del muntatge, sobre l'ús de les estratègies documentals en pel·lícules de ficció, sobre la distribució alternativa com a forma d'activisme, sobre l'absència de representació de les dones en l'àmbit cinematogràfic i sobre la seva concepció de la televisió com a futur de l'audiovisual.
Nina Power reflexiona sobre el poder ideològic del llenguatge; sobre els sistemes de vigilància, control i violència estatal; i sobre la necessitat de revertir les lògiques salvatges del neoliberalisme a partir de les estratègies del comunalisme o la seva pròpia noció de “decapitalisme”.
Judy Dunaway parla sobre globus tenors, improvisació, autobusos Greyhound, música occidental, la crisi de la SIDA, la seva experiència estudiant amb Alvin Lucier, les seves feines de subsistència i de com aprendre a tocar un piano ben afinat.
Martha Rosler analitza i problematiza la proliferació dels sistemes de vigilància i les representacions del jo en la societat contemporània, alhora que ens parla dels circuits de l'art als anys setanta, de l'escena seminal del vídeo art i de la necessitat de seguir perseguint utopies.
0 min
About Son[i]a
From the publisher's feed
Son[i]a funciona com a mirall i caixa de ressonància de la pròpia activitat del MACBA. Aprofitant sinergies que es generen a partir de la presència de les diferents veus, activitats i sons que circulen pel museu, aquesta secció ofereix entrevistes en profunditat amb artistes, comissaris, crítics, activistes i pensadors, amb un rang de temes que va de l'art a la filosofia passant per la política, l'activisme, la recerca artística, la música o el cinema, i totes les seves interseccions.
Son[i]a va ser la primera sèrie de RWM i es va posar en marxa el 2 de maig de 2006.