En aquesta ocasió parlem de les paraules boniques, la lírica. En concret, d'un mot amb molta poesia que podem trobar al diccionari escrit tot junt i del qual l'Andrea Jofre ens en porta una curiositat, com a cada programa.

Les últimes paraules, la lletra zeta i altres curiositats del final del diccionari. Rematem agraint la feinada als companys de Softcatalà, estructura d'estat. Ens preguntem quantes paraules té el català, però com que la llengua és viva aquesta xifra va augmentant.

Capítol especial sobre l'estat actual del català i el seu futur, a partir dels resultats de l'enquesta d'usos lingüístics de l'Idescat. Amb Marina Massaguer i Albert Pla Nualart.

Acabem la segona temporada i tirem confeti. Blau, groc, vermell i verd, petit i rodó. Amunt el confeti, amunt les paraules, amunt el català, les seves etimologies, les seves curiositats i la cultura, la bogeria i el joc¿ Confeti i llengua. Fins a la temporada que ve.

"No estic per romanços, jo" és una frase que hem sentit sovint a les nostres mares i als nostres pares. També hem sentit dir, potser més als avis, allò de "no estic per sopars de duro". En aquest capítol sí que estem pels romanços i per tot el que signifiquen. Perquè un romanço pot ser una excusa però també moltes altres coses.

Hi ha paraules que sonen com el que fan. Una cleca. Clec. Pam. Buf. Bufetada. Fotre una cleca. També podem fotre una bufa, una fava o un bolet. A qui li donaríeu una cleca? Capítol altament violent, aparteu les criatures.

A la Sue Ellen li van dir que era un "pendó", però li podrien haver dit que era una "bandarra". O potser no, perquè "bandarra" és més per als homes, no? Més de saltar-se les normes però que no els penalitzi, no com a les dones. Capítol ple de masculinitats fràgils, insults d'alta freqüència i, com sempre, uns lletraferits en estat de gràcia.

Catalunya es divideix entre els que carden i els que foten. On és la frontera invisible que així ens divideix? A Olot ja sabeu que carden, però hi ha moltes més zones on també ho fan. Capítol de llengua, però també de fotre, de cardar i de moltes altres activitats bones per al cos i per a la ment.

Hi ha gent que diu "dingú" així com hi ha gent que diu "dillums", o gent que diu "enllavonses". Què passa quan la llengua, més enllà dels dialectes, té parlants que n'alteren les estructures més bàsiques? Hauríem de recollir aquestes variants als diccionaris, també? Avui els lletraferits del "Tenim paraula" tenen molta "fenya" per fer.

Li vam demanar al Josep Pedrals que escollís un mot per al "Tenim paraula" i va triar "pentenill". Cap de nosaltres el va entendre i vam haver d'anar al diccionari a buscar la paraula. Ara ja saben què vol dir i ja tenim el capítol fet sobre el pentenill. I déu-n'hi-do. Sabeu què és?