Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

La Generalitat xifra en 2.141 les empreses catalanes que exporten regularment a l’Orient Mitjà, i totes elles estan patint l’impacte del conflicte armat que s’ha estès pel golf Pèrsic després que Israel i els Estats Units ataquessin l’Iran fa quatre dies. Tot i el context, el Govern no es planteja per ara ajudes econòmiques, però ha activat un primer mecanisme de resposta: un canal d’assistència operativa i logística per resoldre incidències de les empreses afectades.

Segons explica la Generalitat, s’ha obert una bústia a través d’ACCIÓ perquè les companyies hi puguin enviar dubtes i problemes, que “es respondran en menys de 48 hores”. Al mateix temps, el Govern manté un seguiment constant de la situació per analitzar com poden alterar-se les operacions empresarials, especialment després que s’hagin suspès tots els vols i que les rutes del transport marítim s’hagin hagut d’adaptar. L’executiu recomana no viatjar a la zona i mantenir el contacte amb clients “de forma telemàtica”.

Les exportacions catalanes a l’Orient Mitjà ascendeixen a 2.500 milions d’euros, un 2,5% del total mundial, concentrades als Emirats Àrabs Units, l’Aràbia Saudita i Israel, que sumen més del 75% del valor exportat. Pel que fa als sectors, els més afectats són perfumeria i cosmètica, maquinària, materials elèctrics, plàstics, combustibles i productes farmacèutics. Tots aquests —excepte els combustibles— coincideixen amb els que més exporten als Estats Units.

Precisament, en paral·lel al conflicte a l’Orient Mitjà, Foment del Treball envia un missatge de “tranquil·litat” davant l’amenaça de Donald Trump de trencar relacions comercials amb Espanya. La Generalitat, per la seva banda, s’alinea amb el “No a la guerra” de Pedro Sánchez mentre assegura que està preparada per “mobilitzar tots els recursos necessaris per protegir els interessos de Catalunya”.

En clau econòmica, si la ruptura comercial s’acabés produint, Catalunya en sortiria greument perjudicada: representa un de cada quatre euros de les vendes espanyoles als Estats Units. L’any passat, el país va ser el segon mercat extracomunitari per a Catalunya, només per darrere de la Xina, en un exercici en què es va batre un nou rècord de vendes internacionals. Les importacions nord-americanes, a més, tenen un pes encara més rellevant en l’economia catalana. Per tot plegat, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha expressat la seva “preocupació”.

La guerra aranzelària de Trump amb Europa ja havia obligat Catalunya a diversificar mercats, i la Generalitat ha obert recentment noves vies amb l’Índia i el Mercosur. Tot i això, les vendes i compres amb els Estats Units ja van caure l’últim any. De moment, però, es tracta d’una amenaça, no d’un anunci formal amb efectes immediats, i per evitar distorsions als mercats, Sánchez Llibre insisteix a transmetre calma.

Pel que fa a la posició institucional, el Govern català manté un perfil baix, a diferència del PSOE, que ha rebutjat frontalment la guerra a l’Iran. Només dos membres del Govern han alçat la veu fins ara: el president Pere Aragonès, ahir des del Mobile World Congress i avui a través d’X, i el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig. Des del PSC, es dona suport al “No a la guerra” de Pedro Sánchez i es reafirma el compromís de “defensar els interessos de Catalunya”.

De forma preventiva, Foment reclama a la Comissió Europea una posició “ferma” per assolir acords que evitin perjudicis econòmics. Brussel·les ja ha advertit Trump que qualsevol amenaça comercial “contra un estat membre és una amenaça contra la Unió Europea”. I per traslladar-ho al terreny quotidià, Pedro Sánchez ha assegurat que, si cal, es tornaran a aplicar mesures de protecció social com les que es van impulsar arran de la guerra d’Ucraïna: reducció de l’IVA dels aliments, límit europeu al preu del gas o la prohibició de tallar subministraments bàsics com aigua, llum o gas.

Sabies que pots ser portador del Virus de Papil·loma Humà? Bé, si tens una vida sexual activa és altament probable que hi hagis estat en contacte. Les institucions sanitàries així ho confirmen. 8 de cada 10 persones ha estat en contacte amb un virus que pot tenir manifestació en forma de berrugues a la zona genital, però també en altres parts del cos, com a la cèrvix, en el cas de les dones, o a la gola, en el cas dels homes encara que també pot donar-se en dones. A La Ciutat, posem tota la informació i les dades a l'antena per desmuntar mites i per certificar allò que és cert d'un virus que pot acabar desenvolupant un càncer.

El Virus del Papil·loma Humà (VPH) és la infecció de transmissió sexual més comuna al món. S’estima que més del 80% de les persones sexualment actives entraran en contacte amb el virus al llarg de la seva vida. Però malgrat que és tan freqüent, el VPH encara està envoltat de mites i malentesos que dificulten la prevenció i la detecció precoç. A La Ciutat els desmuntem amb la Dra. Marta del Pino, de la Unitat d’Oncologia Ginecològica de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Un dels mites més estesos és que el VPH el transmeten els homes i només afecta les dones. La doctora ho desmenteix rotundament: "És un gran mite. El virus el transmeten tant homes a dones com dones a homes, i és més freqüent que les dones el transmetin als homes que a l’inrevés." El VPH pot causar lesions benignes —com les berrugues genitals— però també és responsable de diversos tipus de càncer. En dones, el més conegut és el càncer de coll d’úter, del qual el VPH és responsable entre el 85% i el 100% dels casos. Però en homes també pot provocar tumors, especialment càncers d’orofaringe, és a dir, a la gola i zones properes.

Tot i que el sexe oral o anal poden transmetre el virus, no cal mantenir aquestes pràctiques perquè el VPH infecti la zona del cap i coll o l’àrea anal. La doctora explica el fenomen de l’autoinoculació: "Si tenim el virus en una zona, podem acabar trobant-lo en una altra. En el cas de les dones, per exemple, el flux vaginal pot arribar al canal anal." Això explica per què moltes persones presenten el virus en zones que no associen directament a la manera com mantenen les relacions sexuals.

La majoria d’infeccions de VPH són transitòries i el sistema immunitari les elimina sense generar cap problema. Només una petita part persisteix i pot derivar en lesions o càncer. Com ho podem saber? Doncs en el cas de les dones se’n pot detectar la presència durant les revisions ginecològiques. Actualment, el cribratge està evolucionant cap a la prova del VPH com a eina principal per prevenir el càncer de coll d’úter. En homes no existeix cap prova estandarditzada per detectar el VPH. Només cal consultar si apareixen berrugues genitals, ganglis al coll o símptomes persistents.

La vacunació és la mesura més eficaç per prevenir les conseqüències del virus. A Catalunya, els nens i les nenes de 11 i 12 anys ja reben la vacuna de manera sistemàtica. Malgrat el que sovint es pensa, les persones sexualment actives també es poden vacunar: "El màxim benefici és abans del contacte amb el virus, però encara que ja l’haguem tingut, la vacuna protegeix contra diversos genotips. Encara ens pot beneficiar." Aquesta estratègia, combinada amb els programes de cribratge, és la base del pla global de l’Organització Mundial de la Salut per eliminar el càncer de coll d’úter com a problema de salut pública.

La sisena edició de la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW) ha arrencat aquest dimecres al DFactory, a la Zona Franca de Barcelona, amb l’objectiu central de reclamar la igualtat de gènere en l’àmbit empresarial. L’esdeveniment coincideix amb la setmana del Mobile World Congress i amb la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona.

En la inauguració, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, ha destacat que les dones estan aconseguint “quelcom inimaginable fa 50 anys” i ha remarcat que el talent femení és imprescindible per al progrés econòmic i social. La tinenta d’alcalde de Barcelona, Maria Eugènia Gay, ha subratllat que la manca d’inversió històrica en les dones ha generat “manca de llibertat” i desigualtats que encara cal revertir.

Les jornades compten amb 77 ponents d’alt nivell que participaran en 15 sessions de debat centrades en el lideratge femení i la presència de dones en sectors estratègics. Entre els àmbits que s’abordaran hi ha la ciència, la tecnologia, la seguretat, els mitjans de comunicació, l’arquitectura, la salut, l’espai i les finances, entre d’altres.

A l’acte inaugural també hi han participat:

• Pere Navarro, president executiu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona

• Ana Maria Martínez, presidenta delegada de Desenvolupament Econòmic i Turisme de la Diputació de Barcelona

• Saray Espejo, directora general d’Equitat en els Treballs i Corresponsabilitat de la Generalitat

• Blanca Sorigué, directora general del CZFB

Totes les intervencions han coincidit en la necessitat de accelerar la presència de dones en posicions de decisió i de generar espais de debat que ajudin a transformar les estructures empresarials.

La BWAW s’ha consolidat com un referent internacional en la promoció de la igualtat de gènere en l’empresa i en la visibilització del talent femení. L’edició d’enguany, que s’allargarà fins al 6 de març, combina sessions presencials i contingut digital per arribar a un públic ampli i divers.

L’informe del Parlament Europeu demana garantir l’accés efectiu de les dones i les nenes a la justícia, incloent-hi assistència jurídica gratuïta i informació clara sobre els drets de les víctimes.

Aquest programa s’emmarca dins del Pla d’Acció sobre Drogues i Addiccions 2025-2028, aprovat pel Plenari municipal, que situa el chemsex com un dels àmbits d’atenció prioritària juntament amb el consum d’alcohol i les noves addiccions.

El terme prové de les paraules en anglès chemical i sex i fa referència a la utilització intencionada de drogues per mantenir trobades sexuals prolongades, que poden durar hores, dies o fins i tot setmanes. Tot i que l'origen del fenomen es vincula a la comunitat LGTBIQ+ i a entorns com les sex parties, avui s’estén a perfils molt diversos. La regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva, remarca que el fenomen s’ha d’entendre "en el seu context, amb una mirada no estigmatitzadora, però sense ignorar els riscos clars per a la salut".

Segons la regidora de Salut, les alarmes han saltat des de l’àmbit sanitari, especialment a serveis que atenen addiccions, ITS i urgències. Els professionals detecten un augment del policonsum i de formes diverses d’administració de substàncies, també la crescuda del risc elevat d’infeccions de transmissió sexual, a més d'episodis de psicosi, ansietat, depressió o addicció. L'Ajuntament registra fins i tot casos de sobredosi. Villanueva insisteix en una idea clau: "l’únic escenari de risc zero és el consum zero".

La Ciutat també ha buscat les dades de primera mà i les sensacions per part del BCN Checkpoint, que atén milers de nous casos de VIH i sífilis de manera confidencial a Barcelona. Àngel Rivero, director mèdic, confirma que el chemsex és avui una problemàtica creixent a Barcelona, especialment des de la pandèmia, i que el centre observa no només més casos, sinó també situacions més greus i accelerades.

El metge alerta del caràcter altament addictiu d’algunes substàncies utilitzades en el chemsex, que poden portar a un deteriorament molt accelerat: pèrdua de relacions socials, ruptura dels vincles familiars, incapacitat laboral, pèrdua de l'habitatge, aïllament progressiu... Molts usuaris, encara que comencin amb consums puntuals i aparentment “controlats”, poden caure en una espiral difícil de revertir.

Moussa Bourekba sosté que els motius oficials esgrimits per Washington —el programa nuclear, els míssils balístics o el suport iranià a actors armats regionals— "no acaben de justificar l’esclat de la guerra". Recorda que no hi ha proves concloents que Teheran estigués a punt de fabricar una arma nuclear i apunta que l’objectiu real de l’administració de Donald Trump "no seria un canvi de règim, sinó forçar l’Iran a renunciar al seu programa nuclear", al desenvolupament balístic i al seu paper com a potència regional. En aquest escenari, Israel hi juga un paper determinant: "el govern de Benjamin Netanyahu fa dècades que identifica el règim iranià com una amenaça existencial i ha pressionat per una confrontació directa".

Segons Bourekba, la guerra pot "passar factura" política a Trump, sobretot si s’allarga i no hi ha objectius clars ni resultats tangibles. L’investigador alerta que iniciar una guerra és una decisió política, però acabar-la no sempre depèn de qui la comença. El règim iranià, tot i els cops rebuts i la pèrdua de comandaments, manté una estructura de poder descentralitzada i preparada per resistir. L’Iran, diu, no és comparable amb altres règims personalistes de la regió: el poder descansa en una xarxa institucional àmplia que pot garantir continuïtat fins i tot en escenaris d’alta tensió.

Pel que fa a l’evolució del conflicte, Bourekba destaca que l’Iran aplica una doctrina de guerra asimètrica: "davant la superioritat militar d’Israel i dels Estats Units, opta per regionalitzar la confrontació i elevar-ne el cost atacant interessos i bases a diversos països, especialment al Golf". L’objectiu seria pressionar els actors regionals perquè forcin Washington a un alto el foc. En aquest context, els països del Golf esdevenen la peça clau: "poden optar per alinear-se amb els Estats Units o redoblar els esforços de mediació". Mentrestant, l’expert adverteix que la guerra suposa "una vulneració del dret internacional" i que la tebior d’alguns líders europeus erosiona "la credibilitat de la Unió Europea", amb riscos de seguretat que podrien fer-se sentir també a Europa en els pròxims anys.