Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Catalunya ha assolit el 2025 la xifra més alta de documents de voluntats anticipades des de la creació del registre, l’any 2002. En total, se’n van formalitzar 52.560, un 52% més que l’any anterior. D’aquests, 44.365 es van tramitar davant d’un professional sanitari d’un centre d’atenció primària.

Paral·lelament, el Departament de Salut també ha informat que 499 persones van sol·licitar l’ajuda per morir durant el mateix any, un 39% més que el 2024.

La presidenta de l’entitat Dret a Morir Dignament, Cristina Vallès, ha explicat que el document de voluntats anticipades permet deixar per escrit quines decisions vol prendre una persona sobre el seu final de vida en cas que no pugui expressar-les.

“És només per si tu no pots dir de viva veu el que vols i el que no vols respecte al teu final de vida”, ha afirmat Vallès. La presidenta de l’entitat ha recordat que aquest document no fa referència únicament a l’eutanàsia, sinó també a altres decisions relacionades amb els tractaments i les cures pal·liatives.

Vallès ha subratllat que deixar constància d’aquestes voluntats també evita que la família hagi de prendre decisions difícils sense saber què hauria volgut la persona malalta. “Moltes vegades ens fa tanta por parlar del tema de la mort que no en parlem, i quan en volem parlar ja és massa tard”, ha assenyalat.

El document es pot formalitzar de manera gratuïta en un centre d’atenció primària, amb un metge, una infermera o un professional de treball social de l’àmbit de la salut. També es pot fer davant de notari o amb tres testimonis.

Cristina Vallès ha remarcat que el document es pot rectificar tantes vegades com es vulgui, tot i que cal tornar-lo a formalitzar. Perquè tingui validesa, però, no n’hi ha prou amb haver-ne parlat amb la família o amb el metge: s’ha de signar i registrar oficialment.

Segons Vallès, l’ampliació dels professionals sanitaris que poden formalitzar aquests documents ha estat clau per explicar l’augment registrat durant el 2025. També ha destacat que el nombre de centres que tramiten voluntats anticipades s’ha duplicat.

Pel que fa a l’eutanàsia, la presidenta de Dret a Morir Dignament considera que l’augment de sol·licituds contribueix a normalitzar aquesta prestació com un servei més del sistema públic de salut.

“És anar normalitzant un servei de salut més”, ha defensat Vallès, que ha recordat que la llei permet sol·licitar l’ajuda per morir en casos de malaltia greu i incurable o de patiment greu i permanent, d’acord amb els requisits establerts legalment.

Diversos grups de manifestants han tallat aquest dilluns al matí diferents vies de Barcelona per pressionar el govern espanyol perquè aprovi el decret d’habitatge que reclamen les entitats pel dret a l’habitatge.

Les protestes han afectat l’avinguda Meridiana en sentit entrada a la ciutat, el carrer Còrsega i el carrer de Creu Coberta, al barri de Sants. Al carrer Còrsega, els participants han intentat avançar fins a la cruïlla amb l’avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, però un dispositiu dels Mossos d’Esquadra els ho ha impedit.

Cap a tres quarts de nou del matí, totes les vies afectades ja havien quedat reobertes al trànsit.

Les mobilitzacions formen part de la campanya impulsada pels col·lectius pel dret a l’habitatge per exigir l’aprovació del conegut com a “decret Maricarmen”.

El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, ha advertit que les protestes continuaran si les mesures que s’acabin aprovant no responen a les demandes del moviment. Entre les principals reivindicacions hi ha la renovació automàtica dels contractes o la instauració de contractes indefinits, la congelació dels preus del lloguer durant la vigència dels contractes, la suspensió dels desnonaments de persones vulnerables i una reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans per limitar els lloguers de temporada.

Aragonès ha defensat que moltes persones viuen amb una situació d’incertesa permanent davant l’encariment dels lloguers i la possibilitat de perdre l’habitatge.

Durant el tall del carrer Còrsega, desenes de manifestants han desplegat pancartes reclamant “contractes indefinits” i l’aprovació del decret. També s’hi han vist participants amb samarretes del Sindicat de Llogateres i de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).

Els convocants han fet una crida a participar en la concentració prevista aquesta tarda al Palau de Congressos de Barcelona, on està prevista la presència del president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

A més, des del moviment per l’habitatge s’ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat de convocar en el futur una vaga general vinculada a la defensa del dret a l’habitatge i dels drets laborals.

La cimera política d'educació s’ha celebrat l’endemà que la mateixa consellera Esther Niubó anunciés noves mesures per reforçar els aprenentatges fonamentals. Es tracta d’un pla que pretén “tornar als bàsics”, en paraules de la consellera, i que, a més de recuperar les lectures obligatòries a batxillerat, diu que cal tornar a escriure a mà, llegir en paper o fer càlcul mental.

Davant d’aquest anunci, sorgeix una pregunta: tot això actualment no es fa? Des d’Onda Cero Catalunya ho hem preguntat a dos experts que coneixen bé la realitat de les aules i la resposta és que sí que es fa: asseguren que a classe encara es llegeix, s’escriu a mà i es fan operacions matemàtiques mentalment. Jordi Puche, que és mestre, pedagog i vicepresident de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, creu que és positiu que es vulguin reforçar aquestes pràctiques, però lamenta el missatge del Departament. "Fer entendre que a l'escola no es llegeix o no s'escriu potser no és la millor manera de recuperar la confiança del sector docent. Potser l'administració podria haver explicat com donarà suport als centres amb els plans lectors o podria haver parlat de la implementació de la biblioteca escolar a tots els centres, que és un equipament obligatori i, en canvi, n'hi ha molts que no en disposen", ha dit.

En la mateixa línia, la doctora en Pedagogia Montserrat Vilà, professora de la Facultat d’Educació de la Universitat de Girona, alerta que és erroni plantejar que la innovació a les aules sigui incompatible amb millorar els aprenentatges bàsics: "Sembla que diguin que, o bé hi ha una pedagogia de bàsics, o bé hi ha una pedagogia innovadora, com si fossin dues realitats oposades, quan el cert és que conviuen".

Tant Vilà com Puche coincideixen que el repte ara és garantir l’aprenentatge de tot l'alumnat malgrat tenir una realitat cada cop més complexa a les aules, i per això calen recursos. Evidentment, es refereixen a invertir el 6% del PIB en educació, però també a augmentar el personal dels centres i a actualitzar la formació dels docents, tant la universitària com la continuada al llarg de tota la carrera. "La complexitat fa que els mestres necessitin desenvolupar noves competències. No s'ha evolucionat d'acord amb els canvis de les característiques dels nens que tenim a les escoles, que no són res més que les característiques que té la societat", afirma Vilà.

"Cal un canvi de rumb, però aquest canvi no s'ha d'aplicar únicament en les pràctiques metodològiques. Les dades ens diuen que els resultats educatius també depenen en bona part de la composició socioeconòmica de les famílies", afegeix Puche, en referència a les desigualtats que pateixen molts alumnes.

Les forces parlamentàries catalanes, amb l'única excepció de Vox, han acordat crear dos grups de treball per participar en el debat sobre el futur del sistema educatiu català. L'acord s'ha tancat aquest dijous durant la cimera convocada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, al Palau de la Generalitat, en una reunió que s'ha allargat poc més d'una hora i mitja.

La consellera d'Educació, Esther Niubó, ha qualificat la trobada de "cordial i enriquidora" i l'ha situat com el punt de partida d'un procés de reflexió que haurà de definir els canvis del sistema educatiu en els pròxims anys. El primer dels grups de treball servirà per debatre qüestions pedagògiques i recollir aportacions de la comunitat educativa a través del Consell d'Educació de Catalunya. El segon tindrà l'encàrrec de concretar el calendari i els mecanismes per assolir l'objectiu d'invertir el 6% del PIB en educació.

Segons ha explicat Niubó, entre els temes que es posaran sobre la taula hi ha la revisió del model d'escola inclusiva, el paper dels docents i l'ús de la tecnologia a les aules. La consellera, però, ha deixat clar que no es qüestionarà el model lingüístic vigent ni el paper del català com a llengua vehicular de l'ensenyament.

Junts, ERC, els Comuns, la CUP i el PP han confirmat la seva participació inicial en els espais de treball, mentre que Aliança Catalana no ha concretat si hi prendrà part. Tot i sumar-se a la iniciativa, els partits han reclamat concrecions al Govern, especialment sobre el compromís anunciat per Illa d'arribar al 6% del PIB destinat a educació.

La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha advertit que el consens educatiu no servirà per "rescatar" el Govern, mentre que Junts i ERC han reclamat un calendari clar i garanties que els compromisos es traduiran en mesures efectives. La CUP comparteix bona part del diagnòstic, tot i insistir que l'Executiu ha de reprendre el diàleg amb els sindicats educatius.

Per la seva banda, el PP també s'ha mostrat favorable a incrementar la inversió educativa, però manté discrepàncies sobre el model lingüístic. Els populars són l'únic partit present a la reunió que defensa incorporar també el castellà com a llengua vehicular a les escoles.

Malgrat les diferències, el Govern destaca haver aconseguit implicar la majoria de formacions en aquest procés de debat i reforma. Vox ha quedat al marge de l'acord, una absència que Niubó ha atribuit a una "autoexclusió". La consellera, mentrestant, continua sota la pressió de part de l'oposició, amb Junts i el PP reiterant la petició de dimissió.