Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El Ayuntamiento de Lleida ha aprobado este viernes la ordenanza municipal que prohíbe llevar en los espacios públicos elementos que "oculten totalmente el rostro", como el burka o el niqab, sin mención expresa a estas prendas.

La nueva ordenanza, que se fundamenta en el civismo y el derecho de las mujeres y no en la seguridad, ha contado con los nueve votos a favor del PSC-Units (en el Gobierno), de los cinco concejales de Junts y de los dos de Vox, mientras que PP, ERC y el Comú han votado en contra.

El artículo 12 de la ordenanza, el que regula la prohibición del burka, contempla sanciones de entre 400 y 750 euros por el incumplimiento de la norma.

Esta normativa no se aplicará en los lugares de culto ni en los espacios donde sea habitual ir con el rostro cubierto en atención a las costumbres sociales aceptadas o cuando se haga en el ejercicio de un derecho fundamental.

L’Alzheimer acostuma a associar-se gairebé automàticament amb la pèrdua de memòria. Però la malaltia és molt més complexa. També pot afectar el llenguatge, la capacitat de comprendre, de prendre decisions, de relacionar-se amb l’entorn i, en definitiva, de continuar conduint la vida quotidiana amb autonomia. Ho ha explicat al programa #EnBonesMans la doctora Mercè Boada, neuròloga i eminència en el sector, que a la vegada també és fundadora d’ACE Alzheimer Center Barcelona. Amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer, s'ha volgut abordar els canvis que hi ha hagut els darrers trenta anys. I és que Boada fa més de tres dècades que intenta entendre aquesta malaltia i trobar noves maneres de diagnosticar-la, tractar-la i acompanyar les persones que hi conviuen.

"És una malaltia tremendament complexa", adverteix Boada. Una complexitat que s'explica tant pel funcionament del cervell com per les altres patologies que poden acumular-se amb l’edat. "Jo no tinc mai una malaltia d’Alzheimer pura", assenyala la neuròloga per remarcar que, habitualment, hi intervenen diferents factors biològics i vasculars.

Durant molts anys, bona part de la recerca s'ha concentrat en dues proteïnes especialment relacionades amb l’Alzheimer: la beta-amiloide i la tau. Ara, però, la ciència també analitza altres processos que envolten les neurones i que poden afavorir-ne el deteriorament, com la neuroinflamació, l’estrès oxidatiu, les alteracions vasculars o els mecanismes autoimmunitaris. Són "les òmiques, que estan molt de moda ara", diu Mercè Boada. La genòmica, la metabolòmica i l’epigenètica també estan aportant noves pistes sobre els factors que poden augmentar el risc de desenvolupar la malaltia o, al contrari, protegir-nos-en. "Estem en una època d’efervescència", assegura la neuròloga.

La doctora Mercè Boada reivindica també la generositat de les persones que participen en estudis i assajos clínics, tant si tenen un diagnòstic d’Alzheimer com si encara no han desenvolupat la malaltia. És el cas de Maria Teresa Carreño, de 77 anys, que va decidir incorporar-se a un programa d’investigació de la Fundació Pasqual Maragall pels seus antecedents familiars. Durant quinze mesos va participar en controls i va rebre orientacions sobre diferents hàbits beneficiosos. A ACE Alzheimer Center Barcelona es treballa en assajos clínics amb nous fàrmacs i noves tecnologies, com l’estimulació magnètica transcranial, però també en projectes dels centres de dia i iniciatives de caràcter social i cultural. "Sense la generositat dels malalts, dels acompanyants i de les persones que no tenen la malaltia, la ciència no milloraria", remarca Boada.

L’Hospital Universitari de Bellvitge ha posat en marxa una iniciativa pionera a Catalunya per millorar el benestar emocional dels pacients que se sotmeten a diàlisi. El projecte es fa amb la col·laboració de voluntaris del programa ‘Veus amigues’ de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

Els pacients reben cada setmana una trucada del mateix voluntari, amb qui estableixen una parella. Durant la conversa, que dura entre 20 i 30 minuts, el voluntari llegeix fragments de novel·les, contes, poemes o textos divulgatius.

La iniciativa busca reduir la sensació d’aïllament i l’angoixa associada a un tractament llarg i exigent. Tal com explica Rosa Maria Sánchez, adjunta a la direcció d’Infermeria de l’Hospital de Bellvitge, “l’hemodiàlisi és un tractament substitutiu que es realitza en pacients amb insuficiència renal crònica” i que obliga a connectar-se a una màquina durant unes quatre hores, tres dies a la setmana.

Durant els mesos de maig i juny es va fer una prova pilot en què van participar vuit pacients. Sánchez assegura que els resultats han estat “molt, molt bons” i destaca el valor de crear una connexió personal entre el pacient i el lector.

“És una cosa diferent perquè tens realment aquesta part més humana, la companyia”, explica. Segons la responsable d’Infermeria, alguns pacients ja han demanat participar en la iniciativa després de veure altres usuaris parlant o escoltant lectures per telèfon.

El contingut de les sessions es decideix conjuntament entre el voluntari i el pacient. Poden escollir entre diferents temes o continuar la lectura d’un mateix llibre durant diverses trucades.

Els voluntaris han rebut formació sobre la malaltia renal i el perfil dels pacients. Ara, l’hospital també preveu analitzar l’experiència dels voluntaris i dels professionals sanitaris per mesurar l’impacte del projecte i estudiar com es pot mantenir en el temps.

Sánchez considera que aquesta experiència demostra que “a vegades la innovació són petites idees que, si dones forma i realment veus l’impacte que poden tenir, són molt positives”.

L’Hospital de Bellvitge també estudia aplicar iniciatives similars en altres unitats amb tractaments de llarga durada.

El desnonament de la Maricarmen, la veïna de 87 anys expulsada del pis on vivia des de feia setanta anys a Madrid, ha desencadenat una nova confrontació política entre la Generalitat i la Comunitat de Madrid sobre quina és la millor manera d'afrontar la crisi de l'habitatge.

La polèmica arriba després d'una jornada de mobilitzacions en diverses ciutats de l'Estat. Barcelona va ser una de les dotze ciutats on els sindicats de llogateres van convocar concentracions de protesta, amb unes 1.200 persones reunides davant la Delegació del Govern espanyol.

L'endemà, el debat s'ha traslladat al terreny polític. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha assegurat que per cada desnonament que es produeix a Madrid n'hi ha cinc a Catalunya i ha utilitzat el cas de Maricarmen per criticar les polítiques d'intervenció en el mercat de l'habitatge impulsades pels governs d'esquerres.

La resposta de la Generalitat no s'ha fet esperar. La consellera de Territori i Habitatge i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha acusat Ayuso de manipular les dades i ha defensat que Catalunya va aconseguir aturar 43 desnonaments durant l'últim trimestre, mentre que a la Comunitat de Madrid només se'n van evitar set. Segons Paneque, aquesta diferència és conseqüència directa de la intervenció de les administracions públiques per protegir les famílies vulnerables.

El xoc polític reflecteix dues visions contraposades sobre l'habitatge. D'una banda, Catalunya defensa la regulació del mercat del lloguer, l'ampliació del parc públic i les mesures per limitar l'especulació immobiliària. De l'altra, Madrid aposta per una menor intervenció pública i per donar més protagonisme al mercat.

Aquesta confrontació entre models també s'ha visualitzat recentment amb el trasllat de la fira immobiliària The District de Barcelona a Madrid, un moviment que molts actors del sector han vinculat a les regulacions impulsades a Catalunya.

Més enllà de l'intercanvi de retrets, el cas de la Maricarmen ha tornat a posar sobre la taula un debat de fons: fins a quin punt les administracions són capaces de garantir el dret a l'habitatge en un context de preus disparats, escassetat d'oferta i creixent tensió social.

La impressió 3D aplicada a la medicina fa un nou pas endavant a Catalunya. L’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital del Mar i el Consorci de la Zona Franca han posat en marxa un projecte conjunt que permetrà transformar necessitats clíniques concretes en peces i models personalitzats per millorar l’atenció als pacients.

La tecnologia ja s’utilitza per reproduir òrgans, tumors o estructures anatòmiques que ajuden els cirurgians a preparar intervencions complexes abans d’entrar al quiròfan. Segons els responsables del projecte, Toni Gilabert director d'innovació de l'Hospital del Mar, i Jorge Fernández, director d'innovació de l'Hospital Clínic, aquests models permeten reduir el temps quirúrgic i augmentar la precisió de les operacions, amb beneficis tant per als professionals com per als pacients.

Les aplicacions principals se centren en tres àmbits: l’assistència sanitària, amb la planificació de cirurgies personalitzades; la docència i la formació, amb simulacions per a estudiants i professionals; i la recerca, amb el desenvolupament de nous materials i dispositius mèdics.

A curt termini, els hospitals treballen per obtenir les certificacions necessàries que permetin fabricar pròtesis i altres productes sanitaris destinats directament als pacients. Mentrestant, la tecnologia ja s’utilitza en tasques de simulació i entrenament clínic.

Els impulsors de la iniciativa destaquen que el gran valor del projecte és la col·laboració entre metges, enginyers biomèdics, especialistes en imatge mèdica i experts en innovació. Un model de treball compartit que aspira a créixer i incorporar nous centres sanitaris per convertir Catalunya en un referent de la impressió 3D aplicada a la salut.

Salvador Illa admet que hi va haver “errors greus i inacceptables” en l’organització de les proves PISA, però tanca files amb la consellera d’Educació, Esther Niubó. El president l’exculpa de la pífia que va invalidar els resultats dels exàmens i assenyala, en canvi, els càrrecs tècnics que no van elevar la incidència als responsables polítics del Departament, malgrat haver rebut fins a set avisos del Ministeri. Per la seva banda, l’oposició carrega durament contra Niubó i acusa el Govern de manca de transparència.

El president de la Generalitat ha comparegut al Parlament per donar explicacions sobre l’error que va fer que s’exclogués el 23% dels alumnes de les proves PISA, quan el límit que estableix l'OCDE és del 5%. La compareixença ha arribat dos mesos després que es conegués l’escàndol, però no ha aportat gaires novetats respecte al que ja sabíem. Illa ha repetit una cronologia que ja havia explicat la consellera Niubó: que al maig l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa va avisar el Consell d’Avaluació de Catalunya sobre l’error, i que després aquest òrgan va rebre sis informes tècnics al respecte. "La informació sobre aquesta incidència no va ser elevada als responsables polítics del Departament", ha lamentat Illa. Aquesta situació va derivar en el cessament de Teresa Sambola com a secretària general d’Educació i en l’obertura de tres expedients, tot i que la investigació interna continua en marxa.

Totes aquestes explicacions no han convençut l’oposició. Junts, el PP, Vox, la CUP i Aliança Catalana han insistit a demanar el cap de Niubó. "Malgrat que el Parlament ha demanat el seu cessament, vostè la manté. Em pregunto què més ha de fer perquè la faci fora. Cada nou fracàs de la consellera també és un fracàs seu", ha etzibat la líder de Junts al Parlament, Mònica Sales. Per la seva banda, el president del PP català, Alejandro Fernández, ha acusat Illa i el seu govern de voler defugir responsabilitats: "Van ocultar deliberadament les dades, però els hem enxampat i ara no saben a qui carregar-li el mort. Doncs és seu i de la consellera".

Per la seva banda, els socis d’investidura, ERC i els Comuns, han evitat demanar la destitució de la consellera, però sí que han criticat durament la gestió del Govern. Consideren que hi ha hagut opacitat i fins i tot que es va voler amagar la informació durant més d’un any. "Fa més d'un any i mig que ho saben. Crec que fins i tot ho sabien abans del març del 2025. De fet, em sembla força sospitós que la tardor de l'any passat cessessin de les seves funcions les dues repsonsables de PISA", ha deixat anar el portaveu dels republicans, Jordi Albert. "Per què ho van amagar? Per què no van informar d'aquest desgavell? Això només ha fet créixer la desconfiança cap al Departament d'Educació, que ja estava malmesa", ha preguntat la presidenta dels Comuns, Jéssica Albiach.

Amb tot, aquest divendres els representants polítics es tornaran a veure les cares en una cimera que ha convocat Illa per parlar d’educació, tot i que el PP no ha decidit encara si hi assistirà o no.

Sigui com sigui, el president s’ha compromès a fer un pacte educatiu amb poques mesures, però concretes, i a dotar-les de recursos i un calendari de compliment, per tal de garantir que realment s’aplicaran.