Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El vicepresident d'Adolescència Lliure de Mòbils, Xavier Casanovas, ha celebrat a 'La Brúixola' el compromís del Govern de regular l'ús de les pantalles entre els menors i de prohibir la intel·ligència artificial a les escoles fins als 14 anys. Tot i això, ha advertit que les mesures anunciades només seran efectives si es tradueixen en canvis legislatius concrets i en un canvi cultural més ampli. Casanovas considera que la Generalitat fa "una passa més en la direcció" que reclama la plataforma des de fa anys: "Anem posant límits i situant la tecnologia digital al lloc que li pertoca".

Malgrat això, ha recordat que la irrupció de la intel·ligència artificial als centres educatius ja és una realitat i que els efectes sobre l'aprenentatge preocupen cada vegada més. De fet, ha arribat a assegurar que permetre l'accés a la IA a partir dels 14 anys podria ser "massa d'hora", ja que, segons ha dit, l'impacte de la tecnologia també es detecta en etapes posteriors, inclosa la universitat. El representant de l'entitat també ha reclamat més protecció per als menors davant les grans plataformes digitals. "Els nostres fills i filles estan desprotegits ara mateix davant de la tecnologia digital", ha afirmat, tot assenyalant que les empreses tecnològiques "es lucren a base d'abusar dels drets dels infants".

El Pleno del Tribunal Constitucional ha dejado para el próximo 6 de octubre la decisión sobre el primer recurso de amparo de uno de los condenados por el 'procés', el de Jordi Turull, después de constatarse una división entre los magistrados de los bloques progresista y conservador.

Durante la deliberación, el ponente conservador, José María Macías, ha defendido que el Tribunal Supremo realizó una interpretación correcta de la ley de amnistía al excluir del perdón la condena por malversación. Según su planteamiento, el hecho de que los gastos del 'procés' se abonaran con fondos públicos supuso un enriquecimiento personal, una de las excepciones contempladas por la propia ley de amnistía.

Sin embargo, los magistrados de la mayoría progresista se han opuesto a esta interpretación. Según explica la experta en tribunales de Onda Cero, Eva Llamazares, las intervenciones han reflejado un reparto de siete magistrados frente a cinco, aunque todavía no se ha producido una votación formal. La mayoría sostiene que no existió enriquecimiento personal y que Turull debe quedar amparado por la ley.

La cuestión se resolverá en el Pleno del próximo 6 de octubre. Para entonces, Macías tendrá que elaborar una nueva ponencia que recoja el sentido de la mayoría, mientras que el sector mayoritario prepara también su propia propuesta ante la falta de confianza en la ponencia inicial.

Esa decisión abriría la puerta a que el Constitucional amparase a Turull y estableciera una doctrina que afectaría al resto de condenados en situaciones similares. También se señala que, de seguirse ese criterio, se levantaría la orden nacional de detención que pesa sobre Carles Puigdemont, permitiéndole regresar a España sin ser arrestado.

La decisión definitiva, por tanto, queda pendiente de la reunión del Tribunal Constitucional del 6 de octubre, cuando los magistrados deberán pronunciarse formalmente sobre el recurso de amparo de Turull.

Avui al 'Ciutat Solidària' hem conegut l'associació AMMBAR, acrònim d'Associació Malalts Mentals de Barcelona. Es tracta d'una entitat que, des de principis dels 2000, es dedica a defensar els drets de les persones amb malalties mentals. Hem pogut conèixer el seu origen, el sue propòsit i la seva activitat de la mà de la seva presidenta, la María Jesús Peláez.

El Govern de la Generalitat es compromet a regular l’ús de les pantalles entre els menors d’edat a Catalunya de cara a l’any vinent. L’anunci arriba coincidint amb la presentació de la nova Guia de Salut Digital, elaborada pel Departament de Salut, que alerta dels efectes negatius que l’excés d’exposició a dispositius digitals pot tenir sobre infants i adolescents.

L’executiu de Salvador Illa considera que aquesta qüestió s’ha d’abordar com un problema de salut pública i d’addiccions. En aquest sentit, la consellera portaveu, Sílvia Paneque, ha comparat el procés amb les regulacions que al llarg dels darrers anys s’han aplicat sobre el consum de tabac.

Des del Govern admeten que arriben tard a l’hora d’impulsar una regulació específica, però argumenten que fins ara no disposaven d’evidències científiques prou sòlides. La Generalitat fa més de dos anys que estudia els impactes de les pantalles sobre la salut dels menors i defensa que els resultats de l’informe presentat aquest dilluns confirmen un problema que ja s’intuïa. A més, recorden que recentment l’Organització Mundial de la Salut també ha posat el focus en els riscos associats a l’ús excessiu de les tecnologies digitals.

La voluntat de l’executiu és limitar o prohibir parcialment l’ús de les pantalles entre els menors més enllà de l’àmbit escolar. Tot i això, la Generalitat només disposa de competències plenes en l’àmbit educatiu i, per regular-ne l’ús fora de les aules, necessita un marc normatiu estatal o europeu que ho permeti.

Malgrat aquestes limitacions competencials, el Govern vol avançar feina i tenir preparada la normativa tan aviat com sigui possible. L’objectiu és presentar un avantprojecte de llei el març de l’any vinent per poder adaptar-lo ràpidament quan hi hagi cobertura legal suficient.

La regulació de les pantalles serà un dels debats presents en la cimera política sobre educació prevista per aquest divendres. Entre les propostes que la Generalitat posarà sobre la taula també hi ha el foment de la lectura i la limitació de l’ús de la intel·ligència artificial entre els menors de 14 anys. Unes mesures que, segons el Govern, hauran de consensuar-se amb la comunitat educativa més enllà dels eventuals acords polítics.

En el marc del Dia Mundial del Donant de Medul·la Òssia, el Banc de Sang i Teixits ha fet una crida a continuar ampliant el nombre de persones inscrites al Registre de Donants de Medul·la Òssia, el REDMO. A Catalunya, el registre ja supera els 85.000 donants.

Durant els darrers cinc anys, 772 pacients afectats per malalties greus de la sang, com leucèmies o limfomes, han pogut rebre un trasplantament de medul·la òssia gràcies a aquests donants.

L’any 2025 es van registrar 5.500 nous donants, però el Banc de Sang considera que cal incrementar aquesta xifra. Laura Medina, cap de donació de moll de l’os del Banc de Sang i Teixits i responsable del banc de l’Hospital de Sant Pau, explica que “l’objectiu hauria d’estar més a prop de les 7.000 inscripcions anuals”.

El perfil de donant que es busca especialment és el d’un home menor de 30 anys, tot i que es poden inscriure al registre persones d’entre 18 i 40 anys. Medina assegura que “tant els homes com les dones són benvinguts”, però actualment hi ha més dones inscrites i, en determinats casos, els centres de trasplantament prioritzen els homes.

La medul·la òssia és l’encarregada de fabricar, entre d’altres, els glòbuls vermells i els glòbuls blancs. Quan aquesta “fàbrica de la sang” deixa de funcionar correctament i els tractaments no són suficients, pot ser necessari substituir-la mitjançant un trasplantament.

La primera opció és trobar un familiar compatible al cent per cent, però això només passa en un de cada quatre casos. Quan no hi ha un donant familiar compatible, es recorre al registre de donants no familiars.

En més del 95% dels casos, la donació es fa mitjançant una màquina d’afèresi que separa els components de la sang i permet recollir les cèl·lules mare necessàries. Abans, el donant rep durant quatre dies unes injeccions subcutànies per estimular la sortida d’aquestes cèl·lules al torrent sanguini.

Aquest tractament pot provocar efectes secundaris semblants als d’un procés gripal, com mal d’ossos, mal de cap o malestar general. Segons Laura Medina, són molèsties que habitualment es poden alleujar amb analgèsics i que permeten continuar amb les activitats quotidianes.

La responsable del Banc de Sang i Teixits recorda que “menys d’un 5% escull la donació per extracció directa”, que requereix una intervenció quirúrgica, i subratlla que la majoria de donacions es toleren bé. “Si volem fer un acte solidari al llarg de la nostra vida, no se m’acut res més solidari que donar vida a una persona que ho necessita”, afirma.