Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Com cada divendres a 'La Brúixola' temps de cinema i música amb el Mario Herrera i la Marta Lozano. Ens traslladem als anys setanta per parlar d’El Jove Frankenstein i acabarem amb tota l’actualitat musical amb el protagonisme d’Oasis. Billie Eilish i Ed Sheeran, entre altres.

Aquest divendres a 'La Brúixola' parlem de 'No miris', l'obra de teatre que porta a escena la història real de Verónica Estay, filla de represaliats per la dictadura xilena i neboda d'un dels seus principals repressors. La periodista i guionista de l'obra de l'espectacle, Teresa Turiera, explica la naturalesa híbrida del projecte: "És una història que hem documentat durant gairebé tres anys parlant sobretot amb els protagonistes", però el teatre hi afegeix noves dimensions. "L'escenari, els actors, la llum, l'escenografia i el so aporten altres capes. Potser les escenes no van passar exactament així, però la Verónica ha pogut confirmar que res del que expliquem és mentida", va assegurar.

L'actor Pep Cruz, un dels protagonistes de l'obra, va participar activament en la construcció dramatúrgica del muntatge. Segons explica, el seu paper durant el procés creatiu va ser aportar una mirada d'actor i d'espectador experimentat. Cruz reivindica la singularitat del projecte: "No és teatre documental, és teatre documentat, que és diferent", una definició que posa l'accent en el treball de recerca que sustenta el relat sense renunciar als recursos propis de la ficció escènica.

Una de les qüestions centrals de 'No miris' és la dificultat d'identificar i entendre els responsables de la violència política sense caure en la simplificació. Per a Pep Cruz, la deshumanització és precisament un dels grans perills. "Si converteixes una persona en un monstre, elimines la possibilitat que el monstre siguis tu, el teu veí, el teu pare o el teu fill", reflexiona.

Ja fa dues setmanes de l’inici del curs escolar, un curs que va començar amb una vaga de docents i amb diverses novetats que pretenen, entre altres coses, calmar els ànims de la comunitat educativa. Una d’aquestes novetats és la incorporació d’infermeres i auxiliars d’infermeria als centres, fruit d’un pacte entre els departaments d'Educació i Salut per garantir que els alumnes amb necessitats sanitàries especials puguin ser atesos per professionals en horari lectiu. Aquest programa s’anirà desplegant gradualment, fins a arribar a la meitat dels centres a finals d’aquest curs i a tots a finals del curs vinent i, per tant, ja el 2028.

Cal dir que, quan parlem d’alumnes que necessiten cures sanitàries en horari escolar, estem parlant de situacions molt diverses, entre les quals també hi ha casos complexos. Per exemple, infants i adolescents que necessiten que els canviïn una sonda urinària o que s’alimenten per botó gàstric, per citar-ne un parell. Davant d’això, la pregunta que sorgeix és: i si tot això no ho ha estat fent personal sanitari, qui ho ha estat fent? "El Departament d'Educació oferia com a única opció que les mestres assumissin aquestes cures, o bé que les fes una vetlladora. Des de fa un temps, es parla de vetlladores sanitàries, que al capdavall són monitores a les quals se'ls ha impartit una sessió de tres quarts d'hora per explicar-los com es fan les cures que necessita una criatura", respon Noemí Font, mestra i mare d’una nena amb discapacitat. En la mateixa línia es pronuncia Judith Vidal, també mestra i responsable de salut del sindicat USTEC: "L'abril del 2024 es va publicar el protocol d'atenció als infants i joves amb necessitats especials de salut, on s'indicava que el personal educatiu havia de fer una sèrie de cures força intenses".

Tot això és especialment cridaner tenint en compte que, des del 2017, Catalunya compta amb un decret pioner a l'Estat, que és el decret d'escola inclusiva. En aquest document ja es feia referència al dret dels infants amb problemes de salut a rebre atenció sanitària en horari escolar. I deia que, per garantir-lo, Educació havia d'establir convenis amb altres departaments. Però han passat nou anys des d'aleshores.

La mateixa directora general d’Educació Inclusiva, Susana Tarapiella, admetia aquest estiu que la situació provocava que alguns pares i mares es veiessin abocats a acudir als centres: "A vegades tenien por de com els farien les cures als seus fills i modificaven el seu horari laboral per poder atendre'ls ells mateixos".

Per això, la novetat d'aquest any, que permetrà disposar d'infermeres i auxiliars als centres, ha estat molt ben rebuda per totes les parts implicades: famílies, docents i també sanitaris. "Es dona veu a una reivindicació històrica de la nostra entitat", diu el portaveu del sindicat d'infermeria SATSE Catalunya, David Oliver, en una afirmació que comparteixen des d'USTEC.

Com que la implantació serà progressiva, i no es culminarà fins al 2028, en aquest "mentrestant" Noemí Font anima les famílies a conèixer els drets dels seus fills i filles i a forçar l'administració a complir-los. En aquest sentit, recorda que l'escola ha d'estar preparada per a aquesta diversitat. "Hi ha criatures que tenen una lesió medul·lar i necessiten un sondatge intermitent, o que tenen una traqueostomia, però que en molts casos no tenen cap afectació cognitiva. Des del meu punt de vista, clarament han d'anar a l'escola ordinària", remata.

La proposta de la Unió Europea per restringir l’accés dels menors a les xarxes socials es pot aplicar tècnicament, però encara presenta dificultats legals i pràctiques. Així ho ha explicat a La Ciutat Juan Hernández, expert en ciberseguretat i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona de la UPC.

La futura llei KIDS planteja prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 13 anys i exigir autorització parental entre els 13 i els 15. També preveu limitar funcions addictives, impedir els contactes amb desconeguts i reforçar la privacitat dels perfils infantils.

Hernández considera que la comprovació de l’edat està força avançada: “Es pot garantir que un ciutadà europeu demostri que és major d’edat sense donar cap dada sobre ell mateix i sense que ningú pugui rastrejar què fa”.

En el cas dels adolescents que necessitin autorització, els pares podrien generar una acreditació digital. D’aquesta manera, la plataforma només sabria que l’usuari té més de 13 anys i que disposa del permís familiar, sense rebre més informació personal.

El principal obstacle apareix en un entorn digital global. Un menor podria utilitzar una VPN per simular que es connecta des d’un país on no s’apliqui la normativa i crear un compte amb dades falses. “La tecnologia està desenvolupada, però és molt complex aplicar-la només als ciutadans europeus perquè no sabem com decidir qui és europeu i qui no”, ha assenyalat.

Les plataformes podrien analitzar les connexions i el contingut publicat per determinar des d’on opera un compte, però aquesta vigilància també podria entrar en conflicte amb la normativa de protecció de dades. Per això, segons Hernández, “l’encaix legal de tot això és el que resulta realment complex”.

L’expert defensa la implantació dels nous controls malgrat que no protegeixin tots els menors: “Busques un 100% i potser aconsegueixes un 30 o un 40%, però si és un 30 o un 40% dels nostres joves, ja és un pas endavant”.

Hernández també ha recordat que la regulació europea inclou les plataformes de vídeo, els videojocs en línia i els xatbots d’intel·ligència artificial. En aquest últim cas, es planteja desactivar la memòria de les converses mantingudes amb menors per reforçar-ne la seguretat i la privacitat.

El ministre de Justícia, Félix Bolaños, s'ha compromès aquest divendres a mantenir els reforços judicials contra la multireincidència a Barcelona el temps que faci falta. Ho ha anunciat des del Palau de la Generalitat, en una compareixença conjunta amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, per fer balanç del pla de xoc impulsat conjuntament entre el govern espanyol i el català.

Segons Bolaños, les mesures desplegades des del 2024 estan donant uns resultats "espectaculars". El ministre ha destacat que els judicis relacionats amb la multireincidència han passat de celebrar-se en una mitjana de vuit mesos a fer-se en només deu dies. També ha assegurat que el nombre de sentències s'ha incrementat un 63% en els darrers dos anys.

Per aquest motiu, el titular de Justícia ha anunciat que els reforços judicials que expiraven a finals d'aquest any es mantindran mentre sigui necessari per continuar combatent aquest fenomen delictiu.

Per la seva banda, Illa ha defensat que Catalunya és avui un territori més segur. El president ha afirmat que la criminalitat ha baixat gairebé un 9% aquest any i ha reivindicat que la seguretat s'ha d'afrontar amb més recursos i més coordinació institucional. Alhora, ha carregat contra els partits que, segons ha dit, utilitzen la por amb finalitats polítiques, en una referència velada a formacions com Vox o Aliança Catalana.

La compareixença també ha servit per abordar el futur de la judicatura. Illa ha destacat que uns 500 futurs jutges i fiscals es formaran a les instal·lacions provisionals de la Ciutat de la Justícia mentre duren les obres de la nova Escola Judicial de Vallvidrera. El president considera que aquest pas reforça la presència de Catalunya en la formació dels professionals que exerciran als tribunals de tot l'Estat.