Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El consentiment sexual és indispensable per garantir relacions sanes i respectuoses.

El psicòleg David Cueto ha destacat que el consentiment ha de ser sempre lliure, explícit i es pot retirar en qualsevol moment, fins i tot un cop iniciada la relació. L'expert ha alertat que encara persisteixen nombrosos mites sobre les agressions sexuals, com ara que només les cometen desconeguts o que poden justificar-se per l'alcohol o la manera de vestir de la víctima.

També ha recordat que la manca de consentiment es pot produir tant en relacions ocasionals com dins de parelles estables. Cueto ha insistit en la necessitat de reforçar l'educació afectivosexual, fomentar la comunicació i aprendre a posar límits per promoure una sexualitat basada en el respecte mutu i l'acord entre totes les parts.

La setmana política arrenca amb el focus posat a Catalunya en el Tribunal Constitucional, que començarà a estudiar el recurs de Jordi Turull contra la negativa del Suprem a aplicar-li l'amnistia. Adrián Caballero explica que la decisió no serà immediata, però considera que el cas pot acabar fixant una doctrina rellevant per a altres dirigents independentistes, entre ells Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Si el Constitucional avala les tesis de Turull, el politòleg creu que tornarà a guanyar pes el debat sobre un possible retorn de Puigdemont a Catalunya.

En la política espanyola, Ceuta continuarà ocupant bona part de l'agenda. Alberto Núñez Feijóo visita la ciutat acompanyat del líder del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, en un moviment que Caballero interpreta com un intent d'europeïtzar la crisi i desgastar el Govern. Mentrestant, Pedro Sánchez participa a Nova York en l'Assemblea General de les Nacions Unides, amb el risc que la seva agenda internacional perdi protagonisme davant el pes que continua tenint la situació de Ceuta en el debat polític estatal.

Precisament, l'últim CIS deixa una dada que Caballero considera especialment significativa: malgrat la crisi de Ceuta, la immigració perd pes entre els problemes que més preocupen els ciutadans, mentre augmenta la preocupació pel Govern i els partits polítics. Per al politòleg, les dades poden indicar que una part del malestar ciutadà no se centra tant en la immigració com en la manera en què els responsables polítics estan gestionant la crisi.

Catalunya enceta un procés de reflexió col·lectiva sobre el futur de l’educació. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encarregat al Consell d’Educació de Catalunya liderar un gran “debat de país” amb l’objectiu de recollir les aportacions de tota la comunitat educativa i elaborar unes conclusions que orientin les polítiques educatives dels pròxims anys.

La iniciativa, presentada en una reunió amb la participació de la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, s’allargarà durant sis mesos i culminarà entre els mesos de març i abril amb la redacció d’un document de conclusions.

El president del Consell d’Educació de Catalunya, Joan Manuel del Pozo, ha explicat que el procés s’estructurarà en cinc o sis grups de debat centrats en àmbits temàtics que encara s’han d’acabar de definir.

Segons el calendari previst, a finals de setembre es determinaran els grups de treball, que podran estar formats per entre 40 i 100 participants cadascun. Entre els mesos d’octubre i novembre es desenvoluparà una primera fase d’escolta de les diferents sensibilitats del sector, mentre que entre desembre i febrer tindrà lloc la fase de deliberació.

Les conclusions definitives es redactaran durant els mesos de març i abril, un cop finalitzat el procés de debat.

Tot i que els temes encara no estan tancats, els responsables del projecte ja han avançat alguns dels àmbits que centraran les discussions. Entre les qüestions que es posaran sobre la taula hi ha el reforç de l’escola inclusiva, les polítiques d’acollida de l’alumnat nouvingut i l’impacte de les noves tecnologies a les aules, especialment la intel·ligència artificial.

Aquests són alguns dels reptes que el sistema educatiu català afronta actualment i que seran objecte de debat durant els pròxims mesos. Un debat que està obert a la participació de tots els actors vinculats al món educatiu. Hi estan convocats docents, famílies, estudiants i representants de les forces polítiques, amb la voluntat d’incorporar una mirada àmplia i plural sobre el futur de l’educació a Catalunya.

La consellera Esther Niubó ha remarcat que el procés no ha de servir per elaborar noves anàlisis sobre l’estat de l’educació, sinó per avançar cap a propostes concretes.

En aquest sentit, ha defensat que el sistema educatiu ja disposa de prou diagnòstics sobre les seves mancances i que ara és el moment de consensuar mesures que permetin afrontar els desafiaments detectats.

La ronda de contactes convocada pel Govern per analitzar la situació de l'educació a Catalunya ha generat respostes dispars entre els partits polítics.

Mentre algunes formacions veuen les reunions com una oportunitat per buscar consensos i plantejar propostes, d'altres consideren que la iniciativa arriba tard o que respon a una estratègia política més que no pas a una voluntat real de transformar el sistema. Entre els partits que participaran en les trobades hi ha formacions que defensen la necessitat de mantenir oberts els canals de diàleg en una qüestió que afecta directament el futur del país.

Les formacions favorables a assistir insisteixen que els mals resultats educatius i els reptes estructurals del sistema exigeixen una resposta compartida i transversal. Per contra, altres grups han decidit no formar part de la ronda o hi han expressat reserves. Les crítiques se centren en la manca de mesures concretes i en la conveniència d'obrir un nou espai de debat sense haver desplegat encara actuacions efectives per revertir la situació.

Des de l'Executiu es defensa que la iniciativa busca escoltar totes les sensibilitats polítiques i construir acords de país en matèria educativa. Tanmateix, les discrepàncies sobre la conveniència de participar-hi han acabat convertint la mateixa convocatòria en un reflex de la fragmentació política actual i de la dificultat d'assolir consensos amplis en una qüestió considerada estratègica per Catalunya.

Rebre un diagnòstic d’Alzheimer genera por, incertesa i moltes preguntes, però no ha de significar deixar de fer activitats ni aïllar-se. La Fundació Catalunya La Pedrera treballa des de fa 13 anys amb un programa de reforç de la memòria que ja ha atès més de 25.000 persones.

La responsable del programa, Mònica Duaigües, explica que mantenir-se actiu és clau durant les primeres fases de la malaltia. “Rebre aquest diagnòstic no vol dir deixar de viure ni deixar de fer coses”, assegura. En aquest sentit, recomana continuar amb les activitats habituals i incorporar-hi exercicis per preservar les capacitats cognitives.

El programa combina activitats d’estimulació cognitiva i física amb propostes emocionals, socials, creatives i expressives. L’objectiu és que les persones mantinguin les capacitats preservades durant més temps.

Tot i que les activitats es fan en grups reduïts, d’entre vuit i dotze participants, l’atenció s’adapta a les necessitats de cadascú. Abans d’incorporar-se al programa, els professionals analitzen la història de vida, els interessos i els hàbits de cada persona per establir un pla individual d’atenció.

Mònica Duaigües destaca que les relacions socials tenen “un impacte molt positiu en la salut cerebral i també en l’estat d’ànim”, però subratlla que cada activitat es prepara tenint en compte la realitat dels participants.

El programa també ofereix orientació, assessorament i suport emocional als familiars. La responsable explica que les famílies reben conjuntament el diagnòstic i han d’afrontar un procés d’adaptació exigent. Per això, disposen de grups d’ajuda terapèutica i, quan cal, de suport psicològic individual.

El programa s’adreça principalment a persones amb deteriorament cognitiu lleu o moderat, tant per Alzheimer com per altres demències, Parkinson, ictus o processos d’envelliment associats a pèrdues de memòria.

Francisco, un dels participants, reconeix que el diagnòstic el va deixar “paralitzat” i que inicialment es preguntava: “Per què a mi? Què he fet?”. Ara assegura que el programa l’ha ajudat a mantenir-se actiu i el considera “com una família”.

En el Dia Mundial de l’Alzheimer, Francisco envia un missatge a les persones que acaben de rebre el diagnòstic: “No tinguin por. Han de plantar cara i anar a buscar-ho. No ens guanyarà”.