Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

L'assassinat d'un home de 45 anys a Manresa presumptament a mans d'un jove que havia sortit recentment d'un centre d'internament i es trobava en llibertat vigilada ha tornat a posar el focus sobre la multireincidència juvenil i l'ús d'armes blanques.

Els experts adverteixen, però, que no es poden fer generalitzacions. Tot i això, molts dels menors que entren en el sistema de justícia juvenil comparteixen alguns factors de risc, com ara entorns familiars desestructurats, absentisme escolar, conflictes socials i un contacte precoç amb les drogues. El catedràtic de Psicologia de la Violència Forense Antonio Andrés Pueyo explica que aquests joves acostumen a presentar "una sèrie de factors de risc" associats a conductes violentes i a l'ús d'armes blanques. Segons apunta, es tracta de perfils marcats per problemes d'adaptació social i, sovint, pel consum de substàncies. Aquests consideren legitimat l'ús de la violència.

Quan un menor ingressa en un centre d'internament, equips formats per psicòlegs, educadors i treballadors socials treballen per abordar aquestes conductes, gestionar la frustració i evitar futures reincidències. En aquest sentit, l'educadora i treballadora social Aina Tur, experta en justícia juvenil, consultora del CEESC i docent a Blanquerna, destaca que la principal preocupació és evitar que la conducta delictiva es consolidi i es converteixi en una trajectòria habitual.

"La pregunta no és només quantes vegades ha delinquit un jove, sinó què està mantenint aquesta conducta i què cal modificar perquè deixi de produir-se", assenyala l'Aina. Els especialistes coincideixen que una de les principals dificultats apareix quan els joves abandonen els centres i retornen al mateix entorn social que havia afavorit la conducta delictiva. Pueyo recorda que, en alguns casos, els menors no perceben l'internament com una sanció especialment dissuasiva i assumeixen el càstig com un risc més de la seva forma de vida.

Per la seva banda, l'Aina subratlla la importància de potenciar els factors de protecció un cop finalitza l'internament. Identificar referents adults positius, mantenir vincles de confiança i oferir oportunitats reals de reinserció són elements clau perquè el canvi es consolidi.

Tant Antonio Andrés Pueyo com Aina Tur coincideixen que la possessió i els delictes relacionats amb armes blanques no són un fenomen nou, però reclamen una mirada que combini la seguretat amb la reinserció. Segons defensen, els joves necessiten una segona oportunitat real per evitar sentir-se exclosos i reduir el risc de tornar a delinquir.

Un informe elaborat per Enginyeria Sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica conclou que hi ha vies jurídiques per instal·lar comptadors socials o d’emergència a llars vulnerables que no poden acreditar un títol habilitant sobre l’habitatge.

Les entitats demanen ara al Govern que apliqui aquest sistema, que permetria regularitzar el subministrament elèctric en famílies en situació d’ocupació i seguides pels serveis socials.

Els comptadors socials són una eina pensada per facilitar la contractació de l’electricitat en habitatges on viuen famílies vulnerables, però que no disposen d’un contracte de lloguer o d’una escriptura de propietat. Josep Babot, portaveu d’Enginyeria Sense Fronteres, explica que aquestes llars es veuen abocades a “viure a les fosques o bé punxar o connectar-se irregularment amb la xarxa”.

Segons Babot, els comptadors d’emergència permetrien donar una resposta “per una qüestió de dignitat i també de seguretat”, tant per a les famílies com per al veïnat.

L’informe planteja tres camins per desplegar aquest mecanisme. El primer seria signar un nou conveni entre l’administració i les empreses comercialitzadores, amb un redactat més precís i ambiciós que oferís seguretat jurídica a totes les parts.

Les altres dues vies passarien per modificar la normativa catalana o la normativa estatal i la llei del sector elèctric. L’objectiu seria blindar aquesta figura i permetre la contractació del subministrament no només a Catalunya, sinó a tot l’Estat.

El conveni signat el 2021 entre la Generalitat i Endesa preveia els comptadors d’emergència, però, segons les entitats, només se n’haurien instal·lat aproximadament un centenar. L’empresa hauria al·legat falta de seguretat jurídica.

Babot assegura que Endesa va exigir documentació addicional que no estava prevista inicialment, com ara que fossin els ajuntaments els encarregats de sol·licitar la contractació i que la petició inclogués la signatura d’un treballador social municipal. Aquesta exigència, afirma, hauria dificultat que molts municipis poguessin tramitar les instal·lacions.

Les entitats defensen que el sistema es pugui aplicar amb més d’una comercialitzadora de referència, les úniques que poden oferir la tarifa regulada i el bo social. També alerten que hi ha moltes llars afectades, tot i que no es poden quantificar amb exactitud.

L’informe es va presentar ahir i ja s’havia fet arribar prèviament al Departament de Drets Socials. La setmana que ve està prevista una nova reunió de la taula de pobresa energètica, on participen administracions i entitats.

Josep Babot considera que ara caldrà veure “si realment estan per la labor i tenen ganes, perquè és un tema de voluntat política” per tirar endavant els comptadors socials.

Unió de Pagesos assegura que el sector agrari català necessita ajuts directes d'entre 8.000 i 17.000 euros per explotació per començar a superar la crisi econòmica provocada pels episodis de sequera, les pedregades i l'increment dels costos de producció dels darrers anys. El sindicat sosté que ni les mesures fiscals adoptades fins ara, com les rebaixes en el carburant, són suficients per garantir la viabilitat de les explotacions.

La proposta es basa en càlculs elaborats per la mateixa organització després d'analitzar la situació dels diferents sectors agrícoles i ramaders. L'objectiu és compensar part de les pèrdues acumulades i evitar el tancament de més explotacions.

Unió de Pagesos traslladarà aquesta reivindicació al conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, i a la resta de grups parlamentaris durant les reunions previstes els pròxims dies. El sindicat vol que els ajuts s'articulin a través del Fons de Contingència.

En paral·lel, l'organització ha convocat una mobilització unitària del sector el pròxim 14 d'octubre a Barcelona. La protesta, que es farà tant a peu com amb tractors, tindrà tres punts principals: el Departament d'Agricultura, la plaça Sant Jaume i la delegació del govern espanyol.

La coordinadora nacional d'Unió de Pagesos, Raquel Serrat, assegura que hi ha "ganes" de sortir al carrer per evidenciar el malestar d'un sector que considera que travessa una situació "insostenible". El sindicat adverteix que, si no obté compromisos concrets de les administracions, mantindrà les mobilitzacions per reclamar mesures urgents que garanteixin la continuïtat de l'activitat agrària a Catalunya.

En aquesta ocasió, de la mà de Innobaix, la seva Directora General, Natalia Mir ens acompanya amb Beatrice Deghilage, Directora del Centre d'Empreses Baix Llo-bregat en PROCORNELLÀ

Una persona ha mort i tretze més han resultat ferides menys greus en l'incendi declarat dilluns a la nit a la residència Can Focs de l'Ametlla del Vallès. Segons ha informat Protecció Civil, el Sistema d'Emergències Mèdiques va atendre un total de 78 persones.

A banda de la víctima mortal, tretze residents van ser traslladats a centres hospitalaris per inhalació de fum. Sis van ser evacuats a l'Hospital de Granollers, quatre a l'Hospital de Mollet i tres a l'Hospital de Sant Celoni. Altres 64 persones van resultar ferides lleus i no van requerir trasllat.

L'incendi es va originar poc després de dos quarts d'onze de la nit a la primera planta de l'edifici, on els Bombers van localitzar la víctima mortal. En el moment dels fets, a la residència hi havia 80 usuaris i sis treballadors.

Els Bombers van desplegar un dispositiu amb tretze dotacions i una quarantena d'efectius. Les tasques d'extinció es van dur a terme tant des de l'exterior com des de l'interior de l'edifici, i el foc va quedar apagat cap a les onze de la nit.

Les flames van afectar diverses habitacions de la primera planta, mentre que el fum es va estendre també a la segona i la tercera. De manera preventiva es van evacuar parcialment les dues primeres plantes i es van confinar 42 residents en zones segures de l'edifici.

Després de la inspecció, els serveis d'emergència han determinat que la primera i la segona planta han quedat inhabitables, mentre que la tercera pot continuar utilitzant-se. El Departament de Drets Socials i Inclusió ha donat suport en les gestions derivades de l'emergència, i la residència ha reallotjat els usuaris a les zones no afectades.

Paral·lelament, un home de 47 anys ha resultat ferit crític i un altre de 74 anys ha patit ferides lleus després de l'explosió d'un dipòsit de gas en un hotel ubicat en una masia de Vilanova de la Muga, al terme municipal de Peralada.

L'explosió, registrada cap a dos quarts de tres de la matinada, ha provocat danys estructurals greus a l'edifici, amb l'ensorrament de bona part dels tancaments. Els Bombers hi han desplegat nou dotacions i han treballat també amb autoescala i drons per inspeccionar les zones més afectades.

El ferit crític ha estat traslladat a l'Hospital Vall d'Hebron, mentre que el ferit lleu ha ingressat a l'Hospital Trueta de Girona. Els efectius d'emergència també han rescatat un gos que es trobava a l'interior de l'establiment.

Després d'apagar l'incendi, els Bombers han revisat l'estructura de la masia i han decidit precintar completament les instal·lacions a causa dels danys provocats per l'explosió. Una dotació continua treballant a la zona mentre tècnics de la companyia de gas garanteixen la seguretat de la instal·lació.

El vicepresident d'Adolescència Lliure de Mòbils, Xavier Casanovas, ha celebrat a 'La Brúixola' el compromís del Govern de regular l'ús de les pantalles entre els menors i de prohibir la intel·ligència artificial a les escoles fins als 14 anys. Tot i això, ha advertit que les mesures anunciades només seran efectives si es tradueixen en canvis legislatius concrets i en un canvi cultural més ampli. Casanovas considera que la Generalitat fa "una passa més en la direcció" que reclama la plataforma des de fa anys: "Anem posant límits i situant la tecnologia digital al lloc que li pertoca".

Malgrat això, ha recordat que la irrupció de la intel·ligència artificial als centres educatius ja és una realitat i que els efectes sobre l'aprenentatge preocupen cada vegada més. De fet, ha arribat a assegurar que permetre l'accés a la IA a partir dels 14 anys podria ser "massa d'hora", ja que, segons ha dit, l'impacte de la tecnologia també es detecta en etapes posteriors, inclosa la universitat. El representant de l'entitat també ha reclamat més protecció per als menors davant les grans plataformes digitals. "Els nostres fills i filles estan desprotegits ara mateix davant de la tecnologia digital", ha afirmat, tot assenyalant que les empreses tecnològiques "es lucren a base d'abusar dels drets dels infants".