Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Les fortes pluges han tornat a provocar inundacions, talls de llum i afectacions al transport públic de Barcelona. Beniamino Russo, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona de la UPC, considera que la ciutat disposa d’una xarxa de drenatge important, però alerta que cal continuar millorant-la davant els efectes del canvi climàtic.

Russo ha explicat a La Ciutat que les precipitacions presenten una gran variabilitat segons el moment i el punt de la ciutat on descarreguen. Per això, un barri pot patir inundacions mentre en un altre pràcticament no hi ha incidències.

A més, l’orografia i la intensitat dels aiguats redueixen molt el temps de reacció: “La resposta entre el moment en què cau la pluja i els cabals que circulen pels carrers o les rieres és molt curta. Estem parlant de 20 o 30 minuts”.

L’expert ha advertit que cal estar preparats per a episodis d’aquest tipus, que “malauradament, seran cada vegada més freqüents i més intensos”.

Russo defensa que no es pot confiar en una única solució. Segons ha assenyalat, cal combinar nous col·lectors i dipòsits de retenció amb sistemes urbans de drenatge sostenible, capaços d’absorbir i filtrar una part de l’aigua.

També ha alertat que no n’hi ha prou amb disposar d’un bon clavegueram si l’aigua no hi pot entrar: “Hi ha un dèficit d’embornals i reixes. Si l’aigua no entra al clavegueram, continuarem tenint problemes als carrers”.

Per aquest motiu, prefereix parlar d’un sistema integral de drenatge urbà que actuï des del punt on cau la pluja fins a la seva evacuació o retenció al subsol.

El professor considera que les inversions fetes des dels Jocs Olímpics han convertit Barcelona en un referent en aquest àmbit. Tot i això, insisteix que encara queden deures pendents: “S’han fet esforços i inversions, però cal dedicar-hi més recursos”.

Russo també ha recordat que Barcelona i Londres tenen una pluviometria anual semblant. La diferència és que, a la capital catalana, la pluja es concentra en episodis molt més intensos, mentre que a Londres es reparteix de manera més constant al llarg de l’any.

La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha defensat aquest dijous l’actuació del Govern durant l’episodi de fortes pluges que ha afectat diverses comarques catalanes i ha rebutjat les crítiques sobre l’hora d’enviament de l’ES-Alert.

Parlon ha assegurat que l’avís no va arribar tard, sinó que es va activar en el moment en què la població havia de prendre mesures de protecció. La consellera ha remarcat que aquest sistema no s’utilitza simplement per informar que plou amb intensitat, sinó quan existeix un risc d’inundació sobtada o una situació de perill real per a les persones.

Segons ha explicat, l’alerta es va enviar després que el Servei Meteorològic de Catalunya actualitzés la previsió i detectés canvis en l’evolució del temporal. També ha recordat que els avisos preventius només s’emeten quan els protocols estableixen nivells molt elevats de risc.

L’episodi de tempestes ha deixat una víctima mortal a Olivella, al Garraf. Els Bombers van localitzar durant la matinada el cos sense vida d’un home de 48 anys que havia estat arrossegat per l’aigua d’una riera després que el vehicle en què viatjava quedés atrapat per la força de la corrent.

Les pluges van ser especialment intenses al Garraf, l’Alt Penedès i diversos punts de l’àrea metropolitana de Barcelona. A Sitges es van evacuar 250 persones d’un càmping i els Bombers van atendre 270 avisos relacionats amb el temporal.

Per la seva banda, el telèfon d’emergències 112 va gestionar 1.116 trucades que van generar 687 incidències. Tot i això, Protecció Civil considera que l’episodi ja està tancat i assegura que aquest dijous no hi ha incidències generalitzades destacables.

Les fortes precipitacions també han provocat nombrosos problemes de mobilitat. La xarxa ferroviària continua registrant afectacions, especialment a les línies R2, R2 Nord i R11 entre Sant Andreu i Montcada i Reixac, on les pluges han provocat l’arrossegament del balast situat sota la via.

Renfe ha habilitat alternatives de transport, amb transbordaments a l’R4 i serveis especials per carretera entre Granollers Centre i Sant Andreu. A més, diverses línies de Rodalies i de Ferrocarrils de la Generalitat mantenen limitacions de velocitat preventives.

Al metro de Barcelona, la línia L4 continua interrompuda entre Verdaguer i Trinitat Nova amb servei alternatiu d’autobús, mentre que la línia L11 segueix sense funcionar entre Ciutat Meridiana i Trinitat Nova.

El temporal també va afectar la circulació viària, amb inundacions a la ronda de Dalt, cancel·lacions de vols a l’aeroport del Prat i incidències en el subministrament elèctric i en equipaments com l’Hospital Vall d’Hebron. Malgrat tot, la situació s’ha anat normalitzant durant la matinada i els serveis treballen per recuperar la plena normalitat al llarg de la jornada.

Després de més d'una dècada al capdavant del Sincrotró Alba i a les portes de la jubilació, Caterina Biscari ha reivindicat a La Brúixola la importància de la infraestructura científica situada a Cerdanyola del Vallès. La física italiana, distingida recentment amb la Medalla d'Or de la Generalitat, ha assegurat que el reconeixement no és només personal, sinó també per als centenars de treballadors, investigadors i empreses que formen part de l'ecosistema científic que gira al voltant d'ALBA.

Biscari ha recordat que el sincrotró permet estudiar la matèria mitjançant feixos de raigs X i contribueix a àmbits tan diversos com el desenvolupament de fàrmacs i vacunes, la investigació de malalties, les bateries, l'hidrogen verd o els nous materials avançats. També ha defensat que disposar d'una instal·lació pròpia és clau per al sistema científic català, ja que afavoreix la col·laboració amb universitats, centres de recerca i empreses del territori, moltes de les quals utilitzen aquestes tecnologies per innovar.

La directora també ha avançat alguns dels reptes del futur amb l'arribada d'ALBA II, la nova generació del sincrotró, que incorporarà millores tecnològiques i un paper més rellevant de la intel·ligència artificial. Segons ha explicat, la infraestructura generarà una quantitat de dades molt superior i permetrà abordar problemes cada vegada més complexos. Alhora, ha aprofitat per reivindicar el paper de les dones en la ciència i animar les noves generacions a apostar per les disciplines científiques, tot advertint que, malgrat els avenços dels darrers anys, encara hi ha massa poques dones als espais de lideratge i presa de decisions.

Catalunya ha tancat la temporada d’estiu amb 43 morts per ofegament, la xifra més elevada dels últims deu anys. Del total de víctimes, set eren menors d’edat.

Les dades reflecteixen que 27 ofegaments mortals s’han produït a les platges, 11 a les piscines i 5 en aigües interiors. La temporada passada es van registrar 28 víctimes mortals. Davant d’aquesta situació, els socorristes s’han concentrat aquest dimecres a la plaça Sant Jaume de Barcelona per reclamar una llei que reguli el servei de salvament i socorrisme a les platges catalanes. El col·lectiu considera que l’actual normativa ha quedat desfasada i no respon als riscos ni a la realitat actual del litoral.

La portaveu de SOS Socorristes, Clara Roca, denuncia que la regulació vigent està obsoleta i defensa la necessitat d’aprovar una nova legislació que garanteixi uns mínims de seguretat arreu del territori. Entre les reivindicacions del sector hi ha la millora de les infraestructures, l’increment dels recursos humans i materials i la incorporació de més mitjans de vigilància. Els professionals també reclamen ampliar la temporada de bany, amb servei de socorrisme des de Setmana Santa i fins al 15 d’octubre, per adaptar-se a l’augment de l’afluència de banyistes fora dels mesos estrictament estiuencs.

El sector confia que el Govern pugui aprovar una nova llei durant el primer trimestre del 2027.

La successió de baralles violentes amb armes blanques dels últims dies ha tornat a situar la seguretat als carrers en el centre del debat públic. L'últim episodi s'ha produït aquest dimecres a Lleida, després d'altres incidents similars registrats arreu de Catalunya durant el cap de setmana. Uns fets que tenen un fort impacte en la percepció ciutadana de la inseguretat, tot i que les dades globals de criminalitat apunten en la direcció contrària.

Segons les xifres presentades pel Govern durant la reunió del Comitè de Seguretat i Justícia celebrada aquest dimarts al Palau de la Generalitat, els delictes han disminuït un 8% entre gener i agost a Catalunya. La reducció és encara més pronunciada en l'àmbit de la delinqüència física, on la caiguda supera el 12%.

L'executiu atribueix aquesta evolució al reforç de la presència policial als carrers i a la pressió exercida sobre fenòmens com els robatoris, el tràfic de drogues, les plantacions de marihuana o les organitzacions criminals. Amb tot, els experts en seguretat assenyalen que les baralles espontànies o els enfrontaments entre grups són especialment difícils de prevenir perquè sovint es desencadenen de forma sobtada i només es poden interrompre quan ja han començat.

En aquest context, la nova cúpula dels Mossos d'Esquadra té l'encàrrec del Govern de dissenyar un pla específic per reduir la implicació de menors d'edat en aquest tipus d'episodis violents.

La preocupació per aquests incidents també ha arribat al terreny polític. Els Comuns han decidit entrar de ple en un debat sobre seguretat que tradicionalment ha estat liderat per les formacions conservadores i pels mateixos cossos policials.

La formació liderada per Jéssica Albiach ha registrat al Parlament una proposta per endurir el control de les armes blanques i de foc. El text planteja prohibir portar navalles de més de sis centímetres sense justificació, crear un registre de compradors, reforçar la lluita policial contra el tràfic d'armes i augmentar les penes per la seva tinença il·legal.

La iniciativa se suma a un debat que fa mesos que està obert. El Partit Popular ja va impulsar al Congrés diverses iniciatives per reforçar el control de les armes blanques, mentre que la mateixa Generalitat ha reclamat canvis al Codi Penal per castigar amb més duresa la tinença il·legal d'armes de foc.

Fins ara, però, cap d'aquestes propostes no s'ha traduït en una modificació legislativa efectiva. Els Comuns asseguren que volen intentar-ho agrupant en un mateix paquet les armes blanques i les armes de foc.

Tot i això, la formació admet que ni el Parlament ni la Generalitat tenen competències per reformar el Codi Penal o el Reglament d'Armes. Per aquest motiu, plantegen aprovar una resolució a la cambra catalana perquè el Govern traslladi les seves propostes a Madrid i intenti impulsar-les posteriorment al Congrés dels Diputats.

Una esponja habitual del Mediterrani podria ajudar a recuperar ecosistemes marins degradats. Un estudi liderat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), en col·laboració amb l’empresa Oceanic Structures, ha demostrat que la Chondrosia reniformis pot sobreviure, créixer i reproduir-se en una zona contaminada del port Marina de Palamós.

Els investigadors van provar cinc espècies d’esponges comunes fora del port. Quatre van morir poc després del trasllat, mentre que la Chondrosia reniformis ha aconseguit viure-hi durant dos anys i reproduir-se sense intervenció humana.

“No cal trasplantar contínuament esponges al port, perquè ella mateixa estableix una població que va creixent”, ha explicat a La Ciutat Manuel Maldonado, director de l’estudi i investigador del CEAB-CSIC.

Les esponges filtren l’aigua i contribueixen a crear unes condicions més favorables per a altres organismes. Maldonado, però, ha puntualitzat que “l’esponja no elimina els contaminants del medi, però fa que sigui molt més agradable perquè altres espècies puguin resistir aquestes condicions”.

Tot i que l’experiment s’ha fet a petita escala, els investigadors ja han detectat peixos, estrelles de mar, un petit mero, pops i morenes al voltant de les estructures amb esponges.

“La vida es va regenerant lentament al voltant d’aquestes estructures”, ha destacat Maldonado. L’objectiu inicial era comprovar si les esponges resistien dins del port, però l’equip ja hi ha observat un efecte positiu sobre l’entorn.

Els exemplars es van recollir a Blanes i es van mantenir dues setmanes al laboratori perquè s’adherissin a unes plaques fabricades amb residus ceràmics. Posteriorment, es van traslladar submergits en aigua fins al port de Palamós.

El pas següent serà provar el sistema a una escala més gran. Segons Maldonado, aquests primers resultats són “molt prometedors” per desenvolupar noves estratègies de renaturalització d’ambients marins degradats.

Cinc persones han resultat ferides aquest dimecres en una baralla multitudinària a la plaça dels Pagesos de Lleida. Segons han confirmat els Mossos d'Esquadra, l'enfrontament s'ha produït cap a les sis del matí i posteriorment s'ha desplaçat fins a la zona del Turó de Gardeny.

Els participants haurien utilitzat armes blanques, matxets, katanes i pals durant la disputa.

Arran de la baralla, cinc persones han resultat ferides de diversa consideració. Dues d'elles han estat traslladades a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on han hagut de ser intervingudes quirúrgicament.

Després de rebre l'avís, els Mossos d'Esquadra han desplegat un dispositiu per localitzar els presumptes agressors, que han fugit del lloc dels fets. A hores d'ara, però, no s'ha practicat cap detenció.

La tinenta d'alcaldia de Lleida, Cristina Morón, ha explicat que en l'enfrontament hi haurien participat una quinzena de persones. Segons ha indicat, una de les línies d'investigació apunta que la disputa podria estar relacionada amb desavinences per motius laborals o d'habitatge.

Morón també ha desvinculat aquest incident de la baralla registrada fa poques setmanes a la zona del Parc sobre les Vies de la ciutat entre grups de diferents orígens.

Els Mossos mantenen oberta la investigació per aclarir les circumstàncies dels fets i identificar tots els participants en l'enfrontament.