Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Més d'un any després que Telus tanqués de manera sobtada la seva activitat de moderació de continguts per a Meta a Barcelona, els afectats afronten el judici que ha de determinar si l'acomiadament col·lectiu de prop de 2.000 treballadors va ser ajustat a dret. En una entrevista a La Brúixola, l'exmoderador Andreu García ha denunciat que els treballadors van ser informats del tancament el mateix dia i ha assegurat que l'empresa es va acollir a un procediment que, segons la seva interpretació, no s'ajustava a les obligacions d'una gran tecnològica.

Més enllà de l'ERO, García també ha fet referència a altres procediments judicials relacionats amb presumptes discriminacions salarials i amb la prevenció de riscos laborals. Segons ha explicat, treballadors de diferents mercats lingüístics cobraven salaris diferents tot i realitzar les mateixes funcions. L'exmoderador sosté que aquestes diferències figuraven directament al salari base i recorda que alguns processos judicials ja han donat la raó a treballadors afectats.

Durant la conversa, García també ha detallat la duresa de la seva feina, encarregada de retirar continguts violents, d'odi o relacionats amb abusos perquè no arribessin als usuaris de les xarxes socials. "Pensa en qualsevol contingut imaginable. Nosaltres ja l'hem vist", ha resumit. L'exmoderador ha afirmat que els recursos de suport psicològic eren insuficients davant l'exposició continuada a aquest tipus d'imatges i ha admès que va arribar a patir insomni recurrent. De cara al judici, els afectats esperen que es reconegui la nul·litat de l'ERO i que s'obri la porta a una "sortida digna" després de més d'un any d'incertesa.

Des de l'inici del programa s'han invertit prop de 2.900 milions d'euros en diferents actuacions destinades a millorar la infraestructura ferroviària i reduir les incidències que afecten diàriament milers d'usuaris. Entre els projectes més destacats, hi ha el desdoblament de la línia R3 entre Parets del Vallès i la Garriga, unes obres que van començar l'octubre del 2025 i que han de contribuir a augmentar la capacitat i la fiabilitat del servei.

Durant els primers mesos d'aquest any, també s'han desenvolupat treballs de millora als túnels del Garraf, Rubí, Picamoixons i Planoles. Paral·lelament, està pràcticament enllestida la renovació integral de la línia aèria de contacte entre Figueres i Portbou, mentre continuen les actuacions per millorar l'accessibilitat de diverses estacions i la construcció de nous equipaments ferroviaris.

Entre les infraestructures clau que avancen dins del pla destaquen la nova estació de la Sagrera i la transformació de Barcelona Sants. A més, l'actualització del programa d'inversions incorpora un pla específic per adaptar la xarxa a l'arribada dels nous trens d'Alstom, que segons les previsions començaran a entrar en servei a partir de la primavera, amb l'objectiu de millorar la puntualitat i la qualitat del servei de Rodalies a Catalunya.

Els estudis de Formació Professional baten el rècord de matriculacions a Catalunya per segon any consecutiu. El curs d'FP ha començat avui amb 76.574 alumnes de primer any. Això són uns 5.400 més que el 2025 i 15.000 més que el 2024.

La consellera d'Educació i FP, Esther Niubó, atribueix aquest augment a la seva gestió, especialment al canvi en el procés d'inscripció que s'ha dut a terme en els darrers dos anys amb l'objectiu d'agilitzar-lo. "El curs 2024-2025, a l'inici d'aquest mandat, hi va haver 61.573 matriculacions, unes 15.000 menys que avui. Era un moment en què tot just arribàvem, encara no havíem impulsat la modificació de tot el procés d'assignació i matrícula, que anteriorment havia deixat més de 30.000 alumnes a les portes de l'FP pública", ha recordat. Niubó es referia al desgavell que es va repetir en diverses ocasions i que va fer que molts estudiants es quedessin sense plaça o que comencessin el curs sense saber què i on podrien estudiar. Ara celebra que ja fa dos anys que el procediment es tanca al juliol.

Una novetat d'aquest curs és que s'estrenen sis nous graus, entre els quals s'inclouen estudis tan diversos com serveis funeraris, seguretat ferroviària, arts del vidre o piragüisme en aigües tranquil·les. Un exemple de les possibilitats que té l'FP. En aquest context, Niubó defensa que aquesta opció educativa viu "un dels seus millors moments", que cada cop gaudeix de més prestigi i que és una prioritat de país.

Maria Branyas va arribar a ser la persona més longeva del món abans de morir als 117 anys. El seu cas va permetre als investigadors Manel Esteller i Eloy Santos estudiar com la genètica, els hàbits i les relacions socials poden contribuir a un envelliment saludable.

No hi ha una única explicació per entendre la longevitat de Branyas. En el seu cas van coincidir uns gens especialment resistents a l’envelliment amb un estil de vida saludable: no fumava, no consumia alcohol i mantenia una alimentació beneficiosa per a la microbiota.

“No tot va ser la genètica, també va ser la seva forma de viure”, ha explicat Santos a La Ciutat. Esteller recorda que els hàbits influeixen directament en el funcionament de l’organisme perquè “la forma de viure parla amb els gens químicament”.

La investigació també va identificar variants genètiques molt poc freqüents. Una es trobava en el gen timeless, relacionat amb la longevitat en alguns experiments amb animals. Aquests descobriments podrien servir per desenvolupar medicaments que imitin els seus efectes beneficiosos.

Una de les principals conclusions és el desajust entre l’edat cronològica i la biològica de Branyas. Tot i que les seves cèl·lules mostraven signes d’envelliment, la seva regulació epigenètica era pròpia d’una persona més jove. “Les cèl·lules eren velles, però es comportaven com si no ho fossin tant”, resumeix Santos.

La supercentenària també va conservar una memòria extraordinària i no va desenvolupar Alzheimer. “Això indica que hi ha esperança, perquè es pot arribar a edats molt avançades sense una malaltia neurodegenerativa”, afirma Esteller.

La salut mental també hauria contribuït a la seva longevitat. Malgrat haver perdut moltes persones estimades, Branyas va continuar envoltada de familiars i amics. “Va tenir sempre un optimisme i una forma de viure molt positiva”, ha destacat Santos.

Els investigadors insisteixen que mai és massa tard per començar a cuidar-se. Deixar de fumar, millorar l’alimentació, dormir bé, practicar exercici adaptat i mantenir una vida social activa poden afavorir un envelliment més saludable.

El llibre Història d’una supercentenària acosta aquests resultats científics al públic general i ret homenatge a la generositat de Maria Branyes, una dona excepcional que pot ajudar la ciència a comprendre millor les claus de la longevitat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, pronunciarà aquesta tarda una conferència a les Drassanes de Barcelona coincidint amb l’equador de la legislatura. L’acte servirà per exposar la seva visió sobre el futur de Catalunya i obrirà una setmana de debats i trobades organitzades pel Govern arreu del territori.

Durant la intervenció, Illa repassarà els principals reptes que, segons l’executiu, haurà d’afrontar el país durant la pròxima dècada. Entre les qüestions que centrarà el discurs hi ha l’accés a l’habitatge, la millora de la productivitat econòmica, la formació i la transició climàtica.

El president també farà una anàlisi de l’actual context internacional i del paper que vol que Catalunya hi jugui en els pròxims anys. La conferència es planteja com una reflexió de país a mig mandat i com una oportunitat per fixar prioritats polítiques i econòmiques de cara al futur.

L’acte donarà inici a una setmana de trobades impulsades pel Govern amb la voluntat d’estendre aquest debat més enllà de Barcelona i implicar diferents territoris i sectors de la societat catalana.

La compareixença arriba, però, en un moment en què el Govern té diversos fronts oberts. Entre aquests destaquen el conflicte amb els docents després de la vaga convocada coincidint amb l’inici del curs escolar i els recents canvis a la cúpula dels Mossos d’Esquadra.

Per aquest motiu, està per veure si Illa aprofita la seva intervenció per referir-se a aquestes qüestions d’actualitat i aclarir la posició de l’executiu.

L’escenari escollit per a la conferència també té una càrrega simbòlica. Les Drassanes de Barcelona van ser el mateix espai on, l’abril del 2024, Salvador Illa va presentar la seva proposta electoral sota el lema “Unir i servir”, donant el tret de sortida a la campanya que posteriorment el va portar a la presidència de la Generalitat.