Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

L'absència d'Aliança Catalana a la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova no ha impedit que la formació de Sílvia Orriols es convertís en la gran protagonista política de l'inici de la Diada Nacional de Catalunya. La irrupció del partit al panorama polític català ha alterat les estratègies de la resta de formacions, que han trobat en l'extrema dreta independentista un adversari compartit.

L'acte ha començat puntualment a les nou del matí amb l'arribada del president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha encapçalat l'ofrena del Govern. Els Segadors han tornat a sonar davant del monument de Rafael Casanova en una cerimònia marcada per un missatge transversal: la defensa d'una Catalunya integradora i el rebuig als discursos d'odi.

Institucions com la Generalitat, el Parlament i l'Ajuntament de Barcelona han aprofitat les seves intervencions per reivindicar una Catalunya oberta i d'acollida. Sense esmentar en cap moment Aliança Catalana, les paraules de la consellera portaveu, Sílvia Paneque, del president del Parlament, Josep Rull, i de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han estat interpretades com una resposta als plantejaments que defensa la formació de Sílvia Orriols.

En l'àmbit polític, PSC i Comuns han reivindicat la capacitat de mantenir una majoria progressista a Catalunya. Les seves dirigents, Lluïsa Moret i Jéssica Albiach, han defensat la necessitat de continuar teixint acords davant del nou escenari polític que dibuixen les enquestes.

Per contra, Esquerra Republicana i Junts han deixat en un segon terme dossiers com l'amnistia o el finançament singular per centrar les seves crítiques en el Govern de Salvador Illa. Els secretaris generals d'ERC i Junts, Elisenda Alamany i Jordi Turull, han coincidit a denunciar una manca d'ambició nacional de l'executiu, un factor que, al seu parer, afavoreix el creixement d'Aliança Catalana entre una part de l'electorat independentista.

L'ofrena floral s'ha desenvolupat sense incidents i sota un ampli dispositiu policial. Un cordó dels Mossos d'Esquadra ha limitat l'accés ciutadà al monument de Rafael Casanova i ha obligat a tallar durant diverses hores la ronda de Sant Pere i alguns dels carrers adjacents.

Este día de la Diada en Cataluña puede ser el último que pase Carles Puigdemont en Waterloo. Tras nueve años en el exilio se acerca la posibilidad de que pueda regresar a España sin riesgo de ser detenido. El magistrado del Tribunal Supremo Pablo Llarena no esperará a que el Tribunal Constitucional resuelva el recurso de amparo presentado por el expresidente catalán para decidir sobre la aplicación de la ley de amnistía.

Según fuentes jurídicas, el momento clave llegará con la primera sentencia del Constitucional sobre los recursos de amparo presentados por los condenados y procesados del 'procés'. Es la correspondiente al exsecretario general de Junts, Jordi Turull, cuya deliberación está prevista para el próximo 22 de septiembre.

Si el Constitucional estima el recurso de Turull y fija una doctrina que pueda extenderse al caso de Puigdemont, Llarena aplicará esa interpretación al expresidente de la Generalitat sin necesidad de esperar a que el tribunal de garantías examine individualmente su recurso.

Las fuentes consideran probable que el Constitucional estime el recurso de Turull después de que el propio tribunal determinase en octubre del año pasado que el delito de malversación puede quedar incluido dentro de la ley de amnistía.

La mayoría progresista del Pleno del Constitucional ha ido rechazando los recursos de inconstitucionalidad planteados contra la ley de amnistía y el tribunal ya se ha pronunciado sobre la posibilidad de amnistiar la malversación.

La decisión de Llarena resulta especialmente relevante porque puede acelerar los tiempos para el regreso de Puigdemont. Si la sentencia sobre Turull establece una doctrina aplicable a su situación, el instructor del 'procés' no aguardará a que llegue una resolución específica sobre el recurso de amparo del expresidente.

El Supremo había dejado fuera de la amnistía la malversación atribuida a Puigdemont y otros dirigentes del 'procés'. Esa interpretación llevó el asunto hasta el Constitucional y mantiene todavía consecuencias judiciales para el expresidente catalán.

L'any passat es van suïcidar 556 persones a Catalunya, segons les dades provisionals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Tot i que la xifra continua sent esfereïdora, representa una disminució del 17% respecte al 2022. També s'han reduït, per primer cop en més de cinc anys, els intents de suïcidi, que han caigut un 7%.

En paral·lel, ha augmentat el nombre de consultes per ideació suïcida. És a dir, més gent ha optat per demanar ajuda. Per al psicopedagog Carles Alastuey, portaveu de Després del Suïcidi — Associació de Supervivents, l'aparició dels telèfons de prevenció ha estat clau. "El fet que les persones amb patiment o desesperança, en el moment d'una crisi, puguin trucar per demanar ajuda, sens dubte, ha suposat una millora substancial. Els permet parlar-ne amb confidencialitat, amb intimitat, sense por del que puguin pensar els altres", ha destacat en declaracions a Onda Cero Catalunya, coincidint amb el Dia Internacional per a la Prevenció del Suïcidi.

Del total de persones que van morir per suïcidi l'any passat, el 75% eren homes. Aquesta tendència es repeteix any rere any, però, per contra, les dones cometen més intents de suïcidi que no pas els homes. Segons Alastuey, aquesta paradoxa s'explica perquè els homes acostumen a fer servir mètodes més extrems, i per tant els seus intents acaben més sovint amb defunció. "Hi tenen molt a veure qüestions conductuals pròpies de cada gènere", afegeix.

D'altra banda, l'expert posa el focus també en els joves. "Arran de la pandèmia i de l'esclat de l'ús de les xarxes socials com a element fonamental de relació, el nombre d'autolesions entre la joventut va augmentar d'una forma exponencial, molt especialment entre les noies", lamenta.

Alastuey assegura que aquesta situació s'ha començat a corregir darrerament, però que "les conductes autolesives continuen estant normalitzades entre els joves". En aquest sentit, apunta a determinats continguts que es poden consumir a internet. "A la xarxa s'informa de formes d'aprimar-se, de formes de restricció alimentària, maneres de fer-se mal... que causen un impacte en aquest col·lectiu", detalla.

Amb tot, recorda que el pic de mortalitat per suïcidi, així com de temptatives, es va assolir després de la covid, tot i que la xifra havia anat en augment des de la crisi econòmica del 2008. Ara, diu, ens acostem a dades anteriors a aquesta crisi, perquè hem encadenat tres anys de reducció, però alerta que, malauradament, la xacra del suïcidi encara és lluny de desaparèixer: "Cada any se suïciden persones. No ho podem normalitzar".

L’aval de la justícia europea a la llei d’amnistia deixa el Tribunal de Comptes a un pas de tancar una de les principals causes econòmiques relacionades amb el procés. Tot i que l’organisme encara no ha adoptat una decisió definitiva i continua resolent els últims tràmits i recursos, tot apunta que acabarà aplicant la norma als exalts càrrecs investigats per les despeses vinculades al referèndum de l’1 d’octubre.

La causa afecta 35 exdirigents de la Generalitat, entre els quals hi ha els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, així com l’exvicepresident Oriol Junqueras. El Tribunal de Comptes els reclama prop de 3,5 milions d’euros per despeses relacionades amb el referèndum i amb la projecció internacional del procés entre els anys 2011 i 2017.

El possible gir arriba després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea conclogués aquest estiu que aquests fets no van perjudicar els interessos financers de la Unió i avalés l’aplicació de l’amnistia. Una decisió que reforça la possibilitat que el Tribunal de Comptes exculpi els investigats i doni per tancada una de les grans derivades econòmiques del procés.

Des d’ERC han celebrat aquesta perspectiva, però reclamen anar més enllà. Els republicans exigeixen que l’amnistia s’apliqui de manera immediata i completa a totes les causes que encara continuen obertes, especialment les que continuen pendents al Tribunal Suprem. Entre els afectats hi ha el mateix Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa. Des de Madrid, Junqueras ha acusat el Suprem de no aplicar-los el perdó polític i penal per motius partidistes vinculats als interessos del PP i Vox.

El conte Una finestra a la butxaca trasllada a la literatura infantil els resultats d’una investigació sobre l’impacte de les xarxes socials en infants i adolescents. L’obra, publicada per Editorial Mediterrània, vol ajudar les famílies a reflexionar sobre l’ús del mòbil i reivindica l’educació mediàtica com una eina indispensable davant els algoritmes, la desinformació i els estereotips de gènere.

La investigadora de la Universitat Pompeu Fabra Mònika Jiménez, impulsora del projecte juntament amb Mireia Montaña, de la Universitat Oberta de Catalunya, ha explicat a La Ciutat que la voluntat era acostar els resultats de la recerca a la societat. “Tens molt la sensació que tot es queda a les universitats, que allà neix i allà mor, i és una llàstima”, ha lamentat.

Una finestra a la butxaca presenta la història del Kas, un gos que conviu amb una família formada per una mare, un pare, un nen i una nena. Des de la seva mirada, l’animal observa com tots quatre passen massa temps pendents del telèfon mòbil.

El relat, escrit per Meritxell Margarit a partir de la investigació de Jiménez i Montaña, s’adreça principalment a nens i nenes d’entre sis i nou anys, però també interpel·la directament els adults. “Volíem reflectir aquesta realitat i dir: alerta, perquè som tots. És un problema social, no només dels joves”, ha remarcat Jiménez.

La investigadora considera que sovint s’ha responsabilitzat excessivament els adolescents i les escoles, mentre que el paper de les famílies ha quedat en un segon pla. “Que aixequi la mà el pare o la mare que no passa moltes hores mirant el mòbil”, ha assenyalat.

La recerca parteix de l’anàlisi de la manera com els adolescents parlen de salut mental a les xarxes socials. Durant la pandèmia, les investigadores van detectar que molts influenciadors començaven a compartir el seu estat emocional i que, posteriorment, els seus seguidors també publicaven sentiments i fins i tot diagnòstics relacionats amb trastorns alimentaris o depressió.

Entre les conclusions de l’estudi, Jiménez destaca el biaix de gènere dels continguts que recomanen les plataformes. “L’algoritme és masclista”, ha afirmat. Segons la investigadora, als nois se’ls ofereixen principalment esports de competició, paròdia i humor, mentre que les noies reben més continguts de maquillatge, rutines de fitnes i cures personals.

Aquesta segmentació, adverteix, contribueix a perpetuar els rols tradicionals de gènere. Per això, defensa que l’anàlisi no es limiti a comptar les hores de connexió: “Està bé tenir cura del temps, però també hem d’estar molt alerta del que els adolescents estan consumint a les xarxes”.

Les autores han volgut dirigir-se a infants petits perquè el contacte amb les pantalles comença cada vegada abans. “Hem d’anar molt abans del primer mòbil”, ha defensat Jiménez, que recorda que és habitual veure criatures molt petites consumint continguts digitals des del cotxet.

El llibre incorpora recomanacions perquè les famílies puguin preparar l’arribada del primer telèfon i parlar sobre privacitat, seguretat i consum responsable. La investigadora també considera adequada la restricció dels mòbils als centres educatius, però adverteix que tota la responsabilitat no pot recaure en les escoles. “Un mòbil no hi fa res a l’entorn escolar, però això s’hauria d’haver regulat abans a les famílies”, ha apuntat.

Jiménez reivindica una educació mediàtica que ensenyi els infants a diferenciar els continguts reals dels falsos i a identificar la publicitat encoberta. “A les xarxes tampoc saben diferenciar què és publicitat i què no”, ha advertit.

La investigadora reclama una implicació més gran de les administracions davant el poder de les grans plataformes. Tot i que diversos països han plantejat prohibicions i limitacions d’edat, considera que aquestes mesures no són suficients: “Cal educar. El que passa és que educar sempre requereix més temps i més diners que prohibir”.

Malgrat els riscos, Jiménez sosté que encara hi ha marge per actuar perquè la societat és cada vegada més conscient dels efectes de les xarxes socials. “Mai és massa tard. Se’n parla cada vegada més i en aquests tres anys hem fet un bon recorregut”, ha conclòs.

La investigació també es traslladarà a un joc de cartes pensat per a adolescents a partir dels onze anys. La proposta planteja situacions quotidianes relacionades amb les publicacions a les xarxes per fomentar la reflexió, el diàleg i un ús més conscient de l’entorn digital.

La investigació per la mort violenta d’un home de 45 anys durant la Festa Major de Manresa continua avançant.

La Fiscalia de Menors ha demanat l’internament en règim tancat per als dos joves de 16 anys detinguts aquest dilluns per la seva presumpta implicació en l’apunyalament mortal. Els dos menors han passat a disposició judicial després de declarar davant la Fiscalia, que considera necessari mantenir-los internats mentre continuen les diligències. Ara serà el jutge qui haurà de decidir si accepta aquesta mesura cautelar.

Es tracta de la mateixa decisió que ja es va aplicar la setmana passada als altres dos menors arrestats en relació amb el cas, de 15 i 16 anys. Amb aquestes noves detencions, ja són quatre els joves investigats pels fets.

La víctima, veí de Castellnou de Bages, va morir a conseqüència de diverses ferides d’arma blanca la matinada de l’1 de setembre a Manresa. Els Mossos d’Esquadra mantenen oberta la investigació per aclarir totes les circumstàncies de l’agressió.

La consellera d’Interior, Núria Parlon, no ha aclarit aquest dimarts els motius de la dimissió de Josep Lluís Trapero com a director general dels Mossos d’Esquadra. En una compareixença marcada per les preguntes sobre la seva marxa, Parlon ha explicat que es tracta d’una decisió personal que l’exresponsable policial li va comunicar a finals d’agost i ha descartat que les discrepàncies professionals existents entre tots dos hagin estat determinants.

La consellera ha assegurat que mantenia tota la confiança en Trapero i que la voluntat del Govern era que completés el mandat. Tot i això, ha evitat donar més detalls sobre les circumstàncies que han motivat la seva sortida i ha destacat la feina feta durant els dos anys que ha estat al capdavant de la direcció política dels Mossos.

La dimissió arriba enmig d’una reorganització de la cúpula policial. Ferran López assumirà la direcció general dels Mossos a petició de la mateixa Parlon, mentre que Sílvia Catà es convertirà en la primera dona que dirigirà el cos com a comissària en cap, en substitució de Miquel Esquius, que es jubila. La consellera ha defensat que aquests canvis mantenen una línia continuista i ha situat la lluita contra la multireincidència i el crim organitzat entre les principals prioritats del departament.

Els moviments a Interior han provocat una allau de reaccions polítiques. Junts, la CUP, Vox i el PP han exigit explicacions i reclamen que Parlon comparegui al Parlament per aclarir les raons de la dimissió de Trapero. Els juntaires i els anticapitalistes, a més, responsabilitzen directament el president Salvador Illa d’una situació que consideren un símptoma de crisi al departament.

Per contra, ERC i els Comuns mantenen, de moment, el suport al Govern i aposten per avaluar el funcionament de la nova direcció abans de reclamar noves responsabilitats polítiques. Paral·lelament, sindicats policials com USPAC han expressat preocupació per l’impacte que aquests canvis poden tenir en el full de ruta dels Mossos i han lamentat la manca de transparència a l’hora d’explicar la sortida de Trapero.

Un equip d’investigadors ha desenvolupat un hidrogel injectable d’origen natural que actua com un dipòsit de quimioteràpia al costat del tumor. La tecnologia s’ha provat inicialment en càncer d’ovari i glioblastoma i ha aconseguit alliberar aproximadament el 70% del fàrmac durant catorze dies, mantenint la seva estructura durant més de tres setmanes en condicions fisiològiques.

Fernanda Andrade, professora de la Universitat de Barcelona i investigadora al Vall d’Hebron Institut de Recerca durant el desenvolupament del projecte, ha explicat a La Ciutat que l’objectiu és concentrar el tractament a la zona afectada i evitar que el fàrmac circuli innecessàriament per tot l’organisme.

A diferència de la quimioteràpia convencional, que s’administra per via intravenosa i es distribueix per tot el cos, l’hidrogel s’injectaria a prop del tumor perquè alliberés progressivament el medicament.

“El que volem és col·locar el fàrmac a prop del tumor, com si el gel fos un dipòsit que l’allibera a poc a poc”, ha assenyalat Andrade. D’aquesta manera, es podria augmentar l’eficàcia del tractament a la zona afectada i reduir l’exposició de la resta de l’organisme.

La investigadora recorda que la quimioteràpia també afecta cèl·lules sanes i pot provocar caiguda dels cabells, problemes en diferents òrgans, dolor i altres conseqüències físiques i psicològiques. Per això, afirma que el projecte té com a principal prioritat “millorar la qualitat de vida del pacient i aconseguir que els cicles de quimioteràpia siguin més fàcils de suportar”.

L’alliberament sostingut del fàrmac també podria reduir el nombre d’administracions necessàries i, per tant, les visites i les hores que els pacients han de passar a l’hospital.

L’equip ha entrevistat persones amb tumors de la zona peritoneal, especialment pacients amb càncer d’ovari, amb la col·laboració de l’Associació Espanyola Contra el Càncer. Segons Andrade, els participants van identificar els efectes secundaris i els desplaçaments constants al centre sanitari com alguns dels aspectes més difícils del tractament.

“A vegades estem molt enfocats a aconseguir que el tractament sigui efectiu, però ens oblidem d’intentar que sigui tan fàcil i poc agressiu com sigui possible per al pacient”, ha advertit la professora.

Els investigadors plantegen l’hidrogel com una plataforma que podria incorporar diferents medicaments segons el tumor i les necessitats de cada persona. En els casos en què sigui possible operar, es podria aplicar després de la intervenció per actuar contra les cèl·lules tumorals que haguessin quedat a la zona. Quan la cirurgia no fos viable, es podria injectar directament al voltant del tumor.

El sistema està pensat principalment per a tumors localitzats o amb poca metàstasi. En canvi, quan el càncer ja s’ha estès per diverses parts del cos, continuaria sent necessari un tractament sistèmic que permetés arribar a totes les zones afectades.

A més de la quimioteràpia convencional, la plataforma també podria adaptar-se en el futur per administrar localment altres components terapèutics, inclosos tractaments d’immunoteràpia.