Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha situat l'educació com una de les grans prioritats del Govern amb un paquet de mesures de llarg recorregut que inclou la climatització de totes les aules públiques de Catalunya abans del curs 2030-2031, l'objectiu d'arribar al 6% del PIB en despesa educativa i l'obertura d'un debat sobre el futur del sistema educatiu català.

La proposta de climatització, anunciada durant la conferència d'Illa a les Drassanes de Barcelona, preveu actuar als 2.530 centres educatius públics del país amb una inversió estimada de fins a 2.500 milions d'euros. Tot i això, la Generalitat només assumirà directament la climatització d'un centenar de centres abans que acabi l'estiu del 2028, amb una inversió aproximada d'un milió d'euros per escola o institut.

La resta de la intervenció, que afecta prop del 90% dels centres, quedarà en mans de fórmules de col·laboració amb els ajuntaments i empreses de serveis energètics. Aquest és precisament el principal interrogant del pla, ja que la seva execució dependrà de la voluntat i la capacitat d'inversió dels consistoris en els pròxims anys.

Davant aquests dubtes, la consellera portaveu, Sílvia Paneque, ha defensat que cap ajuntament, independentment del seu color polític, rebutjarà una actuació destinada a millorar les condicions de les escoles. També ha garantit que el Govern mobilitzarà els recursos necessaris per complir l'objectiu fixat per al curs 2030-2031.

Pel que fa a la resta de compromisos anunciats per Illa, Paneque no ha detallat encara com es redistribuiran els recursos per assolir el 6% del PIB en educació. Tampoc ha concretat quan començaran els contactes amb les forces polítiques per abordar una eventual reforma del sistema educatiu català, tot i que ha confirmat que tant Aliança Catalana com Vox seran convidades a participar en les converses.

Carles Puigdemont tendrá que esperar a que el Tribunal Constitucional se pronuncie sobre el delito de malversación del procés. El juez Llarena rechaza aplicarle, de momento, la amnistía como solicitaba el ex president tras la sentencia del TJUE.

El Tribunal Supremo ha rechazado la petición del expresidente catalán y líder de Junts para que le aplique la ley de amnistía después de la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de la Unión Europea (TJUE) que avaló la medida de gracia.

Según un auto, el magistrado instructor del 'procés', Pablo Llarena, tampoco acepta levantar la orden nacional de detención contra Puigdemont, procesado por presunta malversación en el proceso independentista catalán.

Llarena recuerda que denegó en julio de 2024, a raíz de la entrada en vigor de la amnistía al 'procés', perdonar el delito de malversación al considerar que quedaba excluida de la misma por dos razones: "La apreciación de un propósito de obtener un beneficio personal de carácter patrimonial y la consideración de que los hechos afectaban a los intereses financieros de la Unión Europea".

El instructor señala ahora que la sentencia del TJUE conocida el pasado julio impide mantener la segunda de las razones para excluir la aplicación de la amnistía, ya que ha descartado una afectación de los intereses financieros de la Unión Europea derivada de la secesión de una parte del territorio nacional.

No obstante, entiende que la decisión del tribunal europeo no modifica el fundamento autónomo, constitutivo de la primera razón citada para excluir la aplicación de la amnistía, relativo al propósito de obtener un beneficio personal de carácter patrimonial.

Según fuentes jurídicas, el momento clave llegará con la primera sentencia del Constitucional sobre los recursos de amparo presentados por los condenados y procesados del 'procés'. Es la correspondiente al exsecretario general de Junts, Jordi Turull, cuya deliberación está prevista para el próximo 22 de septiembre.

Si el Constitucional estima el recurso de Turull y fija una doctrina que pueda extenderse al caso de Puigdemont, Llarena aplicará esa interpretación al expresidente de la Generalitat sin necesidad de esperar a que el tribunal de garantías examine individualmente su recurso.

Las fuentes consideran probable que el Constitucional estime el recurso de Turull después de que el propio tribunal determinase en octubre del año pasado que el delito de malversación puede quedar incluido dentro de la ley de amnistía.

La mayoría progresista del Pleno del Constitucional ha ido rechazando los recursos de inconstitucionalidad planteados contra la ley de amnistía y el tribunal ya se ha pronunciado sobre la posibilidad de amnistiar la malversación.

Les advertències sobre el possible perill existencial de la intel·ligència artificial han reobert el debat sobre el desenvolupament d’aquesta tecnologia. A La Ciutat, la catedràtica en Ciència de la Computació i Intel·ligència Artificial de la Universitat Rovira i Virgili i presidenta de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial, Aïda Valls, ha rebaixat el to d’aquestes alertes, però ha reclamat controls i barreres de seguretat.

Valls considera “una mica exagerades” les declaracions que apunten que la intel·ligència artificial podria arribar a provocar la desaparició de la humanitat. Segons l’experta, existeixen riscos perquè molts sistemes es desenvolupen sense una supervisió independent suficient, però cal recordar què són realment: “No deixen de ser programes informàtics basats en càlculs matemàtics”.

Per aquest motiu, assegura que “des de la comunitat científica creiem que aquests anuncis que diuen que ens destruiran són massa alarmistes”.

Això no significa, però, que la IA sigui inofensiva. Valls assenyala que aquests sistemes poden facilitar campanyes de desinformació, influir en les decisions de les persones o accedir indegudament a informació privada.

També poden multiplicar l’abast de les ciberestafes. Tasques que abans requerien delinqüents amb coneixements informàtics avançats ara es poden executar de manera molt més ràpida i massiva. “Moltes d’aquestes coses que abans estaven controlades i feien alguns delinqüents molt puntuals ara podrien fer-se molt més massivament”, ha advertit.

La catedràtica insisteix, però, que darrere d’aquests usos sempre hi ha persones: “No són elles les que fan les coses”. Els sistemes actuen a partir de les instruccions dels usuaris i de les decisions de les empreses que els desenvolupen, sovint condicionades també pels interessos dels governs.

Sobre la possibilitat que la intel·ligència artificial adquireixi una autonomia total, Valls és clara: “Això no existeix encara”. Per actuar com una persona, explica, necessitaria tenir consciència de si mateixa i entendre què està fent.

“Per molt que es digui que pensen o que decideixen, van seguint una sèrie de patrons o d’instruccions informàtiques”, afirma. Tot i que aquests programes poden aprendre, adaptar-se o reajustar-se, no tenen autoconsciència ni capacitat per rebel·lar-se voluntàriament contra els humans.

El perill apareix quan se’ls dona accés sense control a internet, correus electrònics o bases de dades. En aquests casos, poden executar accions incorrectes perquè no comprenen les conseqüències de les seves decisions.

Valls defensa que abans de dur a terme determinades accions, els sistemes hagin de demanar una validació. “La IA pot determinar que estaria bé fer una cosa, però abans de fer-la s’ha de validar”, explica. Per això, considera que aquesta tecnologia ha d’anar sempre acompanyada d’una persona que supervisi els seus resultats.

L’experta recorda que Europa ja disposa de regulació en aquest àmbit i que també s’hi treballa des d’Espanya i Catalunya. El problema és que moltes de les grans empreses que desenvolupen aquests sistemes són nord-americanes o xineses i no sempre estan sotmeses als mateixos marcs normatius.

Davant d’una tecnologia que avança a gran velocitat, Valls defensa la necessitat d’establir controls obligatoris i coordinats internacionalment. La idea principal, conclou, és no delegar completament les decisions: “No hem de deixar de pensar nosaltres”.

La demarcació de Barcelona ha viscut un estiu amb més incendis i amb més superfície afectada per les flames que anys anteriors. És el balanç de la campanya forestal que ha presentat avui la Diputació, que reflecteix que enguany hi ha hagut una trentena d'incendis més que l'any passat, cosa que representa un creixement del 24%. Però la dada més cridanera és la de les hectàrees cremades: han passat de 160 a prop de 1.200. Per tant, s'ha multiplicat per més de 7 el terreny afectat pel foc a la província de Barcelona.

Malgrat tot, des de la Diputació es mostren "relativament optimistes", tal com ha dit el diputat delegat de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal, Jordi Fàbrega. "Podria haver estat pitjor. Gràcies a la tasca preventiva que s'ha fet per part de la Diputació de Barcelona i dels ajuntaments, s'ha aconseguit que això no anés a més", ha argumentat.

Fàbrega ha posat d'exemple la franja de protecció que va aturar el foc de Sant Andreu de la Barca o la gestió forestal prèvia que va permetre que l'incendi de Carme, a l'Anoia, no tingués conseqüències més greus. També ha destacat la tasca de vigilància i informació, que ha arribat de forma directa a més de 62.000 ciutadans.

Amb tot, el dispositiu ha comptat amb prop de noranta professionals i una quarantena d'unitats mòbils, amb la col·laboració de 285 ajuntaments i 130 agrupacions de defensa forestal (ADF).

Per tractar aquest tema, avui al Lideratges parlem amb Míram Mosteirín, advocada especialitzada en dret hereditari, planificació successòria i protec-ció legal de la persona. Professional de suport de l’Associació Recuérdame, el principio de la Desconnexión.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha aprofitat la conferència de balanç de mig mandat per fer una crida a impulsar un gran debat de país sobre el futur de l’educació catalana. En un context marcat pel malestar del sector, la vaga docent de l’inici de curs i la polèmica de les proves PISA, Illa ha defensat la necessitat d’assolir un nou consens per portar el sistema educatiu “a l’excel·lència”.

El president ha anunciat que iniciarà una ronda de contactes amb les forces polítiques amb representació parlamentària i que el debat estarà liderat pel Consell d’Educació de Catalunya. També s’ha compromès a avançar cap a l’objectiu de destinar el 6% del PIB a educació i ha reconegut que la millora del sistema educatiu és una demanda compartida tant pel sector com pel conjunt de la societat catalana.

Durant la seva intervenció, sota el títol “El futur és aquí”, Illa ha defensat que Catalunya ha deixat enrere una etapa de “paràlisi i divisió” i ha reivindicat la unitat com un element imprescindible per afrontar els reptes dels pròxims anys.

El president ha assegurat que Catalunya torna a ser “un projecte col·lectiu” i ha advertit que hi ha interessos que busquen mantenir dividida la societat catalana. Per això, ha apel·lat a totes les forces polítiques a treballar conjuntament per preparar el país davant d’un món que ha definit com a “en plena refundació”.

En aquest sentit, també ha fet una defensa de la convivència i de la cohesió social, alhora que ha rebutjat actituds xenòfobes o racistes, que ha qualificat d’allunyades dels valors de la societat catalana.

Entre els principals anuncis de la conferència destaca el Pla Actualitza Clima, que preveu climatitzar tots els centres educatius públics i totes les residències públiques de gent gran de Catalunya abans del curs 2030-2031.

El projecte inclourà 2.530 centres educatius i 51 residències, amb una inversió prevista de 2.558 milions d’euros. Segons Illa, el Consell Executiu aprovarà aquesta iniciativa aquest mateix dimarts.

El president també ha avançat noves mesures relacionades amb la intel·ligència artificial. Entre elles, la creació d’un registre de sistemes algorítmics per conèixer on i com s’utilitza aquesta tecnologia, així com un pla específic per formar els treballadors que puguin veure's més afectats per la transformació del mercat laboral derivada de la IA.

El discurs ha generat reaccions immediates de l’oposició. Des de Junts, la presidenta del grup parlamentari, Mònica Sales, ha acusat Illa d’intentar “amagar el fracàs” del seu govern amb nous anuncis i ha qualificat l’executiu de “mediocre”.

Per la seva banda, la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha criticat el que considera un discurs “triomfalista” i ha retret al president que no abordés qüestions com les incidències de Rodalies o la pobresa infantil. També ha qüestionat que mantingui la voluntat d’ampliar l’aeroport del Prat en un context marcat pels efectes del canvi climàtic.

La conferència ha reunit una àmplia representació institucional, política, econòmica i social al Museu Marítim de Barcelona, coincidint amb els dos anys de mandat de Salvador Illa al capdavant de la Generalitat.

Més d'un any després que Telus tanqués de manera sobtada la seva activitat de moderació de continguts per a Meta a Barcelona, els afectats afronten el judici que ha de determinar si l'acomiadament col·lectiu de prop de 2.000 treballadors va ser ajustat a dret. En una entrevista a La Brúixola, l'exmoderador Andreu García ha denunciat que els treballadors van ser informats del tancament el mateix dia i ha assegurat que l'empresa es va acollir a un procediment que, segons la seva interpretació, no s'ajustava a les obligacions d'una gran tecnològica.

Més enllà de l'ERO, García també ha fet referència a altres procediments judicials relacionats amb presumptes discriminacions salarials i amb la prevenció de riscos laborals. Segons ha explicat, treballadors de diferents mercats lingüístics cobraven salaris diferents tot i realitzar les mateixes funcions. L'exmoderador sosté que aquestes diferències figuraven directament al salari base i recorda que alguns processos judicials ja han donat la raó a treballadors afectats.

Durant la conversa, García també ha detallat la duresa de la seva feina, encarregada de retirar continguts violents, d'odi o relacionats amb abusos perquè no arribessin als usuaris de les xarxes socials. "Pensa en qualsevol contingut imaginable. Nosaltres ja l'hem vist", ha resumit. L'exmoderador ha afirmat que els recursos de suport psicològic eren insuficients davant l'exposició continuada a aquest tipus d'imatges i ha admès que va arribar a patir insomni recurrent. De cara al judici, els afectats esperen que es reconegui la nul·litat de l'ERO i que s'obri la porta a una "sortida digna" després de més d'un any d'incertesa.

Des de l'inici del programa s'han invertit prop de 2.900 milions d'euros en diferents actuacions destinades a millorar la infraestructura ferroviària i reduir les incidències que afecten diàriament milers d'usuaris. Entre els projectes més destacats, hi ha el desdoblament de la línia R3 entre Parets del Vallès i la Garriga, unes obres que van començar l'octubre del 2025 i que han de contribuir a augmentar la capacitat i la fiabilitat del servei.

Durant els primers mesos d'aquest any, també s'han desenvolupat treballs de millora als túnels del Garraf, Rubí, Picamoixons i Planoles. Paral·lelament, està pràcticament enllestida la renovació integral de la línia aèria de contacte entre Figueres i Portbou, mentre continuen les actuacions per millorar l'accessibilitat de diverses estacions i la construcció de nous equipaments ferroviaris.

Entre les infraestructures clau que avancen dins del pla destaquen la nova estació de la Sagrera i la transformació de Barcelona Sants. A més, l'actualització del programa d'inversions incorpora un pla específic per adaptar la xarxa a l'arribada dels nous trens d'Alstom, que segons les previsions començaran a entrar en servei a partir de la primavera, amb l'objectiu de millorar la puntualitat i la qualitat del servei de Rodalies a Catalunya.