Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El Govern ha desencallat els Pressupostos per la banda dels Comuns. Salvador Illa i Jéssica Albiach han rubricat aquest dijous l’acord després d’arribar a una entesa per prohibir l’especulació. Les dues parts han trobat en la llei d’urbanisme la fórmula per evitar que fons voltors i grans tenidors acumulin immobles per fer negoci. L’Executiu i els Comuns s’han donat de termini fins el mes de juny per aprovar la reforma en el Parlament.

La líder parlamentària dels Comuns, Jéssica Albiach, ha reivindicat que “no podem impedir que comprin, però sí que podem condicionar a què es destina l’habitatge”. La dirigent de la formació morada ha assegurat que “posem les bases perquè els ajuntaments puguin prohibir la compra especulativa i expulsar els fons voltors”. “Ningú podrà comprar per especular”, ha reblat. Albiach.

La modificació de la llei d’urbanisme, en tot cas, no permetrà el Govern prohibir l’especulació, sinó que la darrera paraula la tindran els ajuntaments. Seran els consistoris els que hauran d’aprovar plans i ordenances perquè els habitatges siguin exclusivament per viure-hi.

La norma podrà aplicar-se en els 271 municipis declarats com a zones tensades, on hi viu el 90% de la població. L’objectiu és impedir que fons voltors i grans tenidors -propietaris a partir de 5 immobles- puguin comprar-ne més. Amb la futura llei només podran adquirir edificis sencers per destinar-los a lloguer habitual i amb preu topat.

En canvi, els petits propietaris podran comprar un màxim de 4 habitatges, sempre que sigui perquè hi visqui el comprador, un familiar proper -fins a segon grau- o per llogar-lo a preu regulat. Les herències tindran condicions similars i les segones residències s’hauran de comprar fora del municipi i es considerà una extensió de l’habitatge habitual encara que no s’hi visqui regularment.

La reforma legislativa també preveu endurir les sancions per incomplir la llei d’habitatge amb multes que podrien enfilar-se fins al milió i mig d’euros.

En matèria de mobilitat, Govern i Comuns han pactat un avenç significatiu en el traspàs de Rodalies. A través de l’empresa mixta de gestió, la Generalitat es compromet a assumir les línies:

• R1
• R2 Sud
• R3
• R4 Nord
• R16

A més, el Govern es compromet a executar obres a la xarxa mitjançant encomanes de gestió, un pas que els Comuns consideren imprescindible per millorar la qualitat del servei.

L’acord també inclou millores en altres àmbits del transport i noves mesures socials:

• Increment dels recursos per a la xarxa de busos interurbans.
• Xec anual de 25 euros per a joves destinat a productes menstruals.
• Xec per a anticonceptius per fomentar la salut sexual entre la població jove.
• 100.000 noves beques menjador en els pròxims dos anys.

Aquest paquet busca reforçar la cohesió social i facilitar l’accés a serveis bàsics.

Tot i el pacte amb els Comuns, el Govern encara necessita assegurar el suport d’ERC per garantir l’aprovació definitiva dels Pressupostos. Formalment, les negociacions amb els republicans encara no han començat, de manera que la partida pressupostària continua oberta.

Els sindicats consideren del tot "insuficient" l’augment del 15% del complement específic plantejat pel Departament d’Educació. Segons Iolanda Segura, portaveu d'USTEC-STEs, la proposta es tradueix en "110 euros bruts en quatre anys", poc més de 25 euros al mes cada any, una xifra que qualifica de "ridículesa" en un context d’augment continuat de l’IPC i amb el cost de la vida a Catalunya entre els més elevats de l’Estat. Alerten que, amb aquestes condicions, el professorat continuarà entre els pitjor remunerats.

Tot i admetre que "és un primer pas" després d’anys sense modificacions, atribueixen el moviment del Departament a la pressió al carrer: "La vaga ha tingut un efecte". Amb tot, remarquen que la proposta està lluny de revertir la pèrdua de poder adquisitiu i reclamen una clàusula d’actualització vinculada a l’IPC. També critiquen el greuge comparatiu amb altres col·lectius públics, com els Mossos d’Esquadra, amb acords econòmics superiors i no condicionats als pressupostos.

De cara a la reunió amb Educació, els sindicats esperen "millores substancials" i avisen que mantindran les mobilitzacions si no hi ha avenços. Defensen que les mesures de pressió, com la suspensió de colònies en alguns centres, responen a una sobrecàrrega estructural: "En algun moment hem de dir prou", diu Segura. Reclamen més recursos per a l’escola inclusiva, reducció de ràtios i menys burocràcia, a més d’"una proposta salarial que reverteixi la situació actual als centres educatius".

Broomx no va néixer pensant en l’àmbit sanitari. Tal com explica el seu cofundador, Ignasi Capellà, “quan vam començar el projecte l’enfocament inicial no va ser el de la salut”, sinó que treballaven en sectors com la cultura, l’entreteniment o els hotels. El punt d’inflexió arriba a finals del 2018, amb un projecte de recerca al Canadà sobre l’aplicació de tecnologies immersives en persones amb Alzheimer. “Allò ens va fer un clic”, recorda. A partir d’aquí, mantenen la mateixa tecnologia —projeccions immersives a 360 graus amb un únic projector i una lent especial— però adapten continguts i programari a les necessitats terapèutiques, centrant-se en experiències que “provoquin benestar” i estimulin funcions cognitives.

La clau del sistema és que elimina les ulleres de realitat virtual i aposta per sales immersives col·lectives. Això permet sessions més inclusives, especialment amb persones grans, amb demències, autisme o trastorns de salut mental. “Aquest punt de l’accessibilitat i de la inclusió per a nosaltres era molt important”, subratlla Capellà. A més, el format grupal aporta beneficis emocionals afegits: "compartir l’experiència amb altres pacients genera sentiment de pertinença i suport mutu". Tot i que també s’aplica en intervencions individuals, com en neurorehabilitació, la majoria d’organitzacions opten per sessions en grup, inclosos projectes intergeneracionals amb infants i gent gran.

Al llarg de la conversa, Capellà comparteix experiències especialment emotives. Per exemple, en un centre al Canadà, una dona amb Alzheimer avançat va reconnectar amb els seus records d’infantesa en veure una vaca projectada a mida real: “va començar a parlar i a reviure les seves memòries”. Més enllà de les anècdotes, Broomx ja participa en diversos estudis científics en àmbits com la salut mental, la Covid persistent o la neurorehabilitació. Capellà destaca la bona predisposició de la comunitat sanitària, tot i les dificultats de finançament i temps, i defensa que la tecnologia pot ser una aliada real per “millorar el dia a dia dels pacients”.

1,2 milions de catalans tenen un compte amb Revolut, una de les cares visibles de la revolució financera digital al món. El neobanc, present a Europa, Llatinoamèrica, Àsia i Oceania, supera els 70 milions d’usuaris globals. A Espanya, ja supera en penetració de mercat bancs com el Sabadell o ING. La realitat, però, és que aquesta expansió també amaga riscos ocults.

Espanya és un dels laboratoris preferits de Revolut. El nostre país ja és el tercer mercat més important de la companyia, amb 6 milions d’usuaris i una quota de mercat del 13%. I les previsions són ambicioses. Segons el responsable de Creixement de Revolut al sud d’Europa, Ignacio Zunzunegui, es diferencien de la banca tradicional per l’“experiència digital” que ofereixen. A Espanya, Revolut té 1.200 treballadors, però el seu model no passa per obrir sucursals: aposten per un creixement lleuger, flexible i totalment digital. Ara bé, aquest creixement fulgurant també té la seva cara fosca.

Segons ADICAE, l’associació en defensa de consumidors bancaris, Revolut actua sota un paraigua de productes i serveis que no sempre estan garantits. Dins la mateixa app conviuen dipòsits bancaris —que sí estan protegits— amb inversions i criptomonedes sense cap cobertura. A més, l’IBAN espanyol que ofereix Revolut pot donar una sensació de normalitat, però no implica protecció del Fons de Garantia de Dipòsits espanyol. De fet, ho alerten des de la pàgina oficial de l'entitat bancària. Des de Revolut expliquen que abans treballaven amb IBAN de Lituània i ara també amb IBAN espanyol, però això només facilita operacions locals, com rebre nòmines, pagar rebuts o fer Bizums. El canvi d’IBAN, però, no implica automàticament que els dipòsits passin a dependre del sistema de garantia espanyol.

Isabel Pons, coordinadora d’ADICAE, alerta que molts usuaris no són conscients d’aquesta diferència i que els processos de reclamació poden ser “llargs i poc clars”. Tot i això, l’associació no veu amb mals ulls l’arribada de nous bancs europeus o internacionals, i considera que incrementen la competència, especialment després de l’intent d’OPA del BBVA sobre el Sabadell.

Mentrestant, Revolut manté intacta la seva ambició: vol ser el banc principal dels espanyols, un objectiu que desperta tanta fascinació com preguntes pendents de resoldre.

Després de la vaga massiva que van fer mestres i professors fa una setmana, el Departament d'Educació els oferirà cobrar 1.500 euros anuals més, que es notarien de forma progressiva des d’ara fins al 2029. La proposta, que la conselleria presentarà demà als sindicats, consisteix en un augment del 15% del complement específic, és a dir, la part del sou dels docents que decideix la Generalitat i que actualment ronda els 700 euros. És la primera vegada en 25 anys que es proposa modificar aquest complement. Això sí, tot queda subjecte a l’aprovació dels pressupostos.

Aquest increment del 15% s’aplicaria amb quatre pujades iguals des d’aquest any i fins al 2029, que seria quan ja quedarien reflectits els 1.500 euros anuals més. Això suposaria una aportació de 300 milions d’euros per part del Departament. A més, aquí s’hi ha de sumar l’increment salarial de l’11,5% que l’Estat va aprovar per a tots els treballadors públics, i que també ha d’assumir el Departament, amb 450 milions. Tenint en compte aquest augment que ja és una realitat, si la proposta del Departament es fes efectiva, els mestres de primària catalans passarien de cobrar uns 2.500 euros bruts al mes a cobrar-ne 2.700 el 2029, i els professors de secundària passarien d’uns 2.800 a 3.000 bruts.

El sindicat majoritari del sector, USTEC, ja ha dit que això és del tot insuficient. Recorden que ells demanaven un increment del 100% del complement específic, és a dir, duplicar-lo (fins als 1.400 euros).

A més, també critiquen que l’augment de sou vagi lligat a assumir més tasques, tal com ha reconegut el secretari de Millora Educativa del Departament, Ignasi Giménez. "Modificar el complement específic és un procediment singular i excepcional; per tant, ha d'anar lligat a noves tasques i funcions dels docents. La proposta que hem incorporat per presentar a la mesa sectorial és que aquestes tinguin a veure amb l'educació inclusiva i l'orientació", ha dit.

Més enllà dels sous, la proposta d’Educació inclou una reducció lleugera de les ràtios, passant de 21 a 20 alumnes a primària i de 28 a 27 a secundària, d’aquí a tres cursos. Un compromís que USTEC considera “lent i poc ambiciós”. Tampoc han convençut les propostes de reforçar l’escola inclusiva ni de reduir la burocràcia. De fet, el sindicat deixa clar que caldrà molt més i manté la setmana de vaga del 16 al 20 de març.

Entre un cinc i un deu per cent de la població europea presenta una fibrosi avançada que podria evolucionar cap a cirrosi si no es detecta a temps. Aquesta és la principal dada que es desprèn de l'estudi d'abast europeu LiverScreen. Ens l'ha detallat el doctor Martí Aguado, vocal de la Asociación Española para el Estudio del Hígado, que ha advertit que "estem davant d’un problema de salut pública de primer nivell". Ho ha explicat a La Ciutat.

La majoria de malalties hepàtiques no donen símptomes fins que ja estan avançades. Pacients que aparentment estan bé, poden tenir alteracions greus sense saber-ho. "La malaltia hepàtica és silent. El pacient no té cap símptoma fins que apareixen les complicacions. I aleshores ja hi arribem tard", diu el doctor Aguado. Per això el Clínic i la Asociación Española para el Estudio del Hígado (AEEH) impulsen un pla de cribratge precoç per evitar que les cirrosis i les fallades hepàtiques continuïn multiplicant-se.

Moltes vegades, la detecció comença de manera gairebé accidental: una analítica de rutina, per qualsevol altre motiu, pot revelar alteracions que apunten a un fetge gras. I això, diu Aguado, és una oportunitat d’or: "Només saber que tens un problema hepàtic ja fa que molts pacients canviïn hàbits. I això pot revertir del tot la malaltia."

Les dades del LiverScreen revelen que 6 de cada 10 persones enquestades consumeixen alcohol. Més d’un 6% ho fa de manera nociva. Per tant, queda clar que el consum saludable d'alcohol és zero. Així queda clar després de la conversa amb el doctor Martí Aguado, que explica que fins i tot petites quantitats, combinades amb algun factor metabòlic, multipliquen el risc d’inflamació i fibrosi hepàtica.