Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El Patio de Piero és un projecte d’emergència social a Barcelona enfocat a persones en situació d’exclusió social com sensesostres, immigrants amb recursos limitats i persones sense xarxa familiar o social.

El RACC ha presentat la 22a edició del Mapa de risc segons la metodologia iRAP, corresponent al trienni 2022-2024. Aquest estudi identifica els trams de via interurbana amb risc més alt que es produeixi un accident greu o mortal, valorat en termes relatius en funció de la quantitat de vehicles que hi circulen. L'objecte d'anàlisi ha estat la Xarxa de Carreteres de l'Estat (RCE), de titularitat íntegrament ministerial, per a la tramificació de la qual s'ha atès a certs criteris d'homogeneïtat quant a la tipologia de la via, el tipus d'interseccions que presenta i l'existència de trams amb calçada única o calçades separades.

El tram amb la probabilitat més gran per a un conductor de patir un accident greu o mortal es troba a l'N-340 a Tarragona, carretera que té 127 km perillosos en tot el seu traçat. En concret el tram més perillós són els 5,9 km entre Mont-roig del Camp i la intersecció amb la T-323, amb una intensitat mitjana diària de 2.319 vehicles i tres accidents amb morts o ferits greus.

Una altra carretera que passa per la demarcació de Tarragona, la N-420, és la segona de l'Estat amb més quilòmetres perillosos, amb un total de 149 km.

La muerte de cinco adolescentes en la noche de este lunes ha consternado el municipio barcelonés de Manlleu. Los cinco jóvenes se encontraban en un trastero de un bloque de viviendas de cinco alturas. El suceso también se ha saldado con cuatro heridos de carácter leve.

La trágica noticia ha sacudido el pueblo y cada vez han sido más los vecinos que se han acercado al lugar para conocer qué había sucedido. "Nos afecta, obviamente, y más siendo jóvenes", ha dicho uno de los vecinos a Onda Cero, mientras que otra persona admite que es una "catástrofe" y "muy trágico" para Manlleu.

Las autoridades siguen investigando las circunstancias que envuelven al suceso, aunque los Mossos comienzan a esclarecer las causas. El cuerpo policial ha confirmado que la muerte de los cinco jóvenes fue "accidental" y que fallecieron asfixiados por inhalación de humo. Así, los primeros indicios apuntan a que el inicio del fuego se produjo por un material de combustión rápida, como podría ser un colchón, que generó "mucho humo" y al tratarse de un espacio pequeño, cerrado y sin ventilación, los jóvenes murieron asfixiados.

Las mismas fuentes descartan la hipótesis de que el origen del fuego fuera una explosión de una bombona, ya que de ser así, el tipo de restos hallados en el interior serían diferentes a los localizados, que tienen más relación con el humo y ceniza.

Lo que está claro que se encontraban en un trastero que usaban como un "punto de encuentro". La hipótesis que ya se ha descartado por completo es que el trastero funcionara como infravivienda, según fuentes de los Mossos. No obstante, se desconoce qué hacían en el momento en el que se produjo y por qué no pudieron salir del local.

Los Bomberos de la Generalitat recibieron el aviso a las 21:10 horas después de que varios residentes llamaran al 112 avisando de un incendio en el piso superior de un edificio de cinco plantas y la presencia de humo en la escalera. Se activaron hasta 13 dotaciones que, a su llegada, encontraron el edificio totalmente desalojado.

El incendio se dio por extinguido a las 21:41 horas y fue en ese momento cuando se localizó la primera víctima, una persona en parada cardiorrespiratoria. A partir de entonces, agilizaron al máximo los trabajos de búsqueda de personas y en el trastero encontraron cuatro cuerpos más.

Los fallecidos son cinco jóvenes de entre 14 y 18 años, aunque su identificación no se ha dado por finalizada al haber algún cuerpo calcinado. En este sentido, la Unidad de Investigación de Osona (Barcelona) trabaja para esclarecer las causas, y también se desplazan a la zona servicios centrales de los Mossos como la Unidad Central de Inspecciones Oculares y la Policía Científica, que ayudarán a completar la investigación.

Desde primera hora de la mañana, los forenses practican a los cadáveres una necrorreseña, un procedimiento con el que se toman huellas dactilares para poder proceder a su identificación cuando un cuerpo se halla en mal estado.

Cuatro de los cinco jóvenes eran alumnos del Institut Antoni Pous i Argila del municipio, informa el centro en un comunicado en que lamentan "profundamente" su pérdida y trasladan sus condolencias a familiares. "Somos conscientes del impacto que esto nos ha generado a todos. Como centro educativo continuaremos velando por el bienestar del alumnado", indica el centro, y durante la jornada los alumnos recibirán la atención del equipo de psicólogos del Sistema de Emergencias Médicas (SEM), además de estar en contacto con el equipo de Bienestar Emocional de la Consejería de Educación.

El alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, ha lamentado el incendio mortal y ha pedido a la ciudadanía respeto hacia las familias y evitar la "desinformación", después de que se hayan viralizado algunos vídeos sobre el suceso. En declaraciones a los medios, Rovira ha descartado que constaran problemas o denuncias previas respecto a la actividad que se llevaba a cabo en ese trastero.

El alcalde ha explicado que, dada la gravedad de los hechos, se han decretado 3 días de luto oficial y este martes por la tarde hay convocado un minuto de silencio al que asistirá el presidente de la Generalitat, Salvador Illa, y la consellera de Interior y Seguridad Pública, Núria Parlon, con quienes Rovira asegura haber mantenido contacto en todo momento.

Al preguntársele por el apoyo psicológico que se ofrece a familiares y amigos de las víctimas, Rovira ha señalado que el ayuntamiento activó todos los protocolos de emergencia y el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha movilizado su equipo de psicólogos para atender a quien lo necesite.

"Tenemos que pensar que tienen hermanos que también necesitan apoyo psicológico y por lo tanto el volumen de trabajo es muy alto", ha lamentado el alcalde, que ha indicado que el instituto Antoni Pous i Argila --donde estudiaban cuatro de los fallecidos-- también ha habilitado apoyo psicológico.

Cinco adolescentes han muerto y otras cuatro personas han resultado heridas leves este lunes por la noche al incendiarse un bloque de pisos en la calle Montseny en Manlleu (Barcelona). Los Bomberos de la Generalitat han confirmado que se encuentran a la espera de la plena identificación de las víctimas y aún no pueden confirmar aún su edad.

Según estas fuentes, la identificación se completará durante esta mañana, ya que alguno de los cuerpos estaba calcinado, aunque se tiene la certeza de que todos ellos eran jóvenes, y algunos podrían ser menores de edad.

Las mismas fuentes han indicado que se desconoce el motivo por el que los jóvenes se encontraban anoche en una zona de trasteros en la azotea de un edificio de la calle Montseny de Manlleu ni las causas del incendio, que investigan los Mossos d'Esquadra.

El fuego empezó en un trastero en la azotea de un bloque de cinco alturas y "por motivos que se desconocen, las personas que estaban dentro no han podido salir", informan los Bombers de la Generalitat en un comunicado. En un primer momento se aseguró que ese trastero estaba habilitado como vivienda, una información que se ha terminado desmintiendo.

Los bomberos han recibido el aviso a las 21:10, y varios residentes han avisado al 112 del incendio en el piso superior y de humo en la escalera. Las 13 dotaciones de bomberos han encontrado el edificio totalmente desalojado en un comienzo, han localizado y apagado el incendio, y lo han extinguido a las 21:41.

Sin embargo, entrar en el edificio, encontraron a una persona con parada cardiorrespiratoria y después, en el trastero, encontraron a cuatro más a las que no pudieron salvar. Se activaron once ambulancias y dos equipos de apoyo psicológico. Tres de los cuatro heridos leves han recibido el alta tras ser atendidos en las ambulancias y el otro no ha querido ser trasladado a ningún centro hospitalario.

La Policía Local ha dado apoyo a los vecinos y los Mossos d'Esquadra investigan las causas del incendio.

La sanitat catalana afronta aquest dilluns una nova jornada de vaga convocada pel sindicat Metges de Catalunya. L'aturada tornarà a repetir-se cada dilluns i divendres fins que —segons assegura el col·lectiu— “algú hi posi seny i s’assegui a negociar”. Així ho ha explicat Xavier Lleonart, secretari general del sindicat, en una entrevista a La Ciutat. Les relacions ara mateix no existeixen. Això és el que queda clar de les paraules de Lleonart, que considera que és la consellera Olga Pané qui ha de despenjar el telèfon i arremangar-se per posar fi a aquesta situació.

El nucli del conflicte és la llarga durada de les jornades laborals, que poden arribar a 24 hores seguides. Lleonart ha recordat que aquest sistema prové d’un model antic, heretat d’èpoques en què l’activitat assistencial era molt menor i més intermitent. Avui, però, la pressió assistencial és constant: “El metge pràcticament no pot aturar-se ni per fer pipí." El representant sindical adverteix que la fatiga no només perjudica els professionals, sinó que comporta riscos directes per als pacients.

Els facultatius catalans reclamen també l’elaboració d’un estatut mèdic propi, diferenciant-lo de l’estatut marc que s’impulsa a nivell estatal. Segons el sindicat, l’actual sistema laboral imposat “permet i consolida” condicions que consideren inacceptables: jornades de 24 hores continuades o fins a 48 hores setmanals, mentre altres categories del sistema sanitari treballen 35 o 37,5 hores. Xavier Lleonart critica que aquest model hagi estat avalat per sindicats de classe com CCOO i la UGT.

En una entrevista a 'La Brúixola', la portaveu adjunta dels Comuns, Susanna Segòvia, explica que encara no hi ha prou compromisos per part del Govern per avançar en matèria pressupostària: “Necessitem que es moguin en els temes prioritaris. De moment no tenim res prou confirmat.”

Un dels punts centrals és la limitació de les compres especulatives d’habitatge, condició que els Comuns consideren clau per avalar els comptes. Segòvia destaca que els quatre informes encarregats pel Govern —elaborats per juristes i experts en lloguer— conclouen que la mesura és necessària, pertinent i viable jurídicament. Tot i això, lamenta que l’executiu encara no hagi pres una decisió: “No podem permetre que lloguers i habitatges es tractin com lingots d’or acumulats”, assegura. Pel que fa a Rodalies, Segòvia considera que el Govern no està brindant la prioritat necessària a un servei que, assegura, fa anys que arrossega desinversió i mal funcionament.

Preguntada per les crítiques creixents a la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, Segòvia considera “evident” que la conselleria actual és massa gran i concentra massa responsabilitats. Demana al Govern reflexionar sobre si aquesta estructura permet afrontar els reptes d’habitatge i mobilitat.

Sobre la polèmica dels incentius als CAP per reduir la durada de les baixes mèdiques, Segòvia és clara: “Les baixes per malaltia no són absentisme.” Defensa que el criteri mèdic ha de continuar essent central i alerta que no es pot pressionar ni pacients ni professionals.

El president del Govern ha iniciat el seu discurs amb un reconeixement al personal sanitari i una defensa del sistema de salut pública. "Si he pogut superar la dolència i reincorporar-me a la vida diària no és fruit de la sort, sinó gràcies al nostre sistema de salut pública i de totes les persones que el conformen. Un sistema de salut excel·lent, amb recorregut de millora, però amb vocació d'excel·lència", ha dit.

Salvador Illa ha assegurat que és "plenament conscient" de les problemàtiques que ha viscut Catalunya durant la seva absència i ha conclòs que "sé el que cal fer". “Han estat dies difícils per al país i per al conjunt de la ciutadania. Malauradament, hem patit episodis meteorològics extrems que han suposat la pèrdua de vides humanes”, ha manifestat.

El cap de l'Executiu s'ha referit a les principals prioritats del Govern -com els Pressupostos o l'habitatge-, així com a la crisi de Rodalies, ventades i les mobilitzacions de diferents sectors. Si bé no ha entrat en detalls, ha afirmat que "venen mesos decisius per al futur de Catalunya".

"Sé el que Catalunya necessita. Sé el que els catalans i catalanes reclamen. Sé el que cal fer i avui els dics novament que ho farem. No és temps de fatalismes, de conformismes ni d'irresponsabilitats", ha reblat.

En matèria de Rodalies i infraestructures, Salvador Illa ha afirmat que "el Govern està plenament dedicat a preparar millor el país,a reforçar tots els serveis, totes les infraestructures que calguin i a dedicar tots els recursos que calguin".

La construcció del futur CAP Raval Nord, a l’edifici de la capella de la Misericòrdia, al costat de la plaça dels Àngels, ha deixat evidències històriques inèdites que amplien el que se sabia fins ara sobre aquesta zona del Raval a l’edat mitjana. La troballa al subsòl de l’església de dos grans forns excavats a terra ha revelat l’existència d’una “àrea artesanal especialitzada” on es sospita que es produïa ceràmica o material de construcció i que va funcionar fins als segles XIV o XV. Encara es continuen excavant, a més, altres estructures, com un altre forn de planta rectangular, que hi podrien estar relacionats. Això fa pensar els arqueòlegs en un possible taller o “complex terrisser”.

Avui hem volgut conèixer els detalls d'aquesta trovalla de la mà del Daniel Vázquez, director de l’excavació i membre de CAT Arqueòlegs, i el Xavi Maese, tècnic del Servei d'Arqueologia de Barcelona, que ens han explicat com s'estan fent aquests treballs i la importància de trovalles com aquesta.

En un dia marcat per la vaga de metges, el Departament de Salut ha de fer front a una altra polèmica. La seva proposta d'incentivar econòmicament els centres d'atenció primària (CAP) que escurcin les baixes laborals dels pacients ha aixecat polseguera.

Per entendre aquesta qüestió, hem d’explicar que els CAP, a banda del pressupost que tenen assignat, poden optar a un fons addicional si compleixen uns objectius. Enguany, per primer cop, el Departament ha inclòs entre aquests objectius la petició d’adequar la durada de les incapacitats temporals per motius de salut mental i osteoarticulars. És a dir, demana controlar la durada mitjana d’aquest tipus de baixes laborals, per tal que no excedeixi el que preveuen els manuals mèdics.

Aquesta petició ha despertat la indignació d’associacions en defensa de l’atenció primària i col·lectius de pacients, així com d’alguns partits de l’oposició i sindicats. La secretària general de CCOO a Catalunya, Belén López, ha demanat al Govern que retiri aquesta mesura que, a parer seu, “coacciona els sanitaris i assenyala els treballadors”. "El Govern s'ha plegat a una campanya de les patronals, que el que volen és evitar la seva responsabilitat en la prevenció de riscos laborals. Ja n'hi ha prou de parlar d'absentisme: aquest no és el problema del nostre país, sinó els salaris baixos, les males condicions de treball i la manca de prevenció de riscos laborals", ha sentenciat.

Salut, però, s’ha defensat argumentant que no pretén “retallar baixes”, sinó “evitar que s’allarguin innecessàriament per problemes organitzatius, retards en les proves o dificultats d’accés als especialistes”.