Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Hay novelas donde el mundo es solo un decorado y el centro de gravedad está en un único punto: el “yo”. Víctor Ruiz Novel propone un viaje por esta literatura intensamente autobiográfica, en la que los recuerdos, las obsesiones y las heridas personales se transforman en relato. Son libros que no buscan tanto contar una historia como diseccionar una conciencia, con todas sus luces y sombras.

El primer gran ejemplo es la monumental saga Mi lucha, de Karl Ove Knausgård, seis volúmenes de autoficción extrema donde el autor noruego expone sin filtros la relación con su padre, la paternidad, el deseo, las frustraciones y la banalidad del día a día. Una escritura minuciosa capaz de convertir una vida aparentemente ordinaria en una reflexión universal. Pero esa sinceridad radical tiene un precio: familiares y exparejas convertidos en personajes, conflictos reales trasladados al papel y la frontera siempre difusa entre el derecho a narrar y el derecho a la intimidad.

De un yo introspectivo pasamos a un yo monstruoso con American Psycho, de Bret Easton Ellis. Patrick Bateman, yuppie rico y asesino en serie, es la caricatura extrema del narcisismo de los años ochenta. Marcas de lujo, tarjetas de visita y violencia desatada se mezclan en una sátira feroz del consumismo y de la masculinidad tóxica. Una novela incómoda, excesiva y provocadora que, bajo el escándalo, esconde una crítica contundente a una sociedad obsesionada con el estatus y la apariencia.

El “yo” también puede nacer del dolor y de la necesidad de huir. Édouard Louis, con Para acabar con Eddy Bellegueule, narra una infancia marcada por el bullying, la pobreza y la homofobia en un entorno que lo rechaza por ser diferente. Aquí la escritura se convierte en herramienta de supervivencia y reconstrucción de la identidad. Víctor reflexiona, además, sobre los límites de esta literatura del yo: cuándo es testimonio honesto y cuándo el personaje acaba devorando a la persona.

Completan el recorrido propuestas como las Sonatas, de Valle-Inclán, memorias ficticias de un aristócrata decadente y egocéntrico, llenas de lirismo modernista, y la curiosa autobiografía tras la película An Education, retrato de una juventud que se deja seducir por una vida que promete intensidad pero acaba siendo una trampa. Un mosaico de voces que demuestra que, en literatura, mirarse el ombligo puede ser vanidad… o una forma poderosa de entender el mundo. Y eso, en Nits de Ràdio, siempre viene acompañado de buena conversación y alguna sorpresa musical final. ¡No te pierdas la sección! ¡Escúchala ahora!

L’univers amaga fenòmens que desafien la intuïció, i un dels més sorprenents és el de les estrelles massives fugitives, astres gegants que travessen la Via Làctia a velocitats molt superiors a les habituals. “Si una estrella típica es mou a 5 km per segon, aquestes que investiguem poden arribar als 100 km per segon”, explica al programa Nits de Ràdio amb David Cervelló, d’Onda Cero Catalunya, Mar Carretero, astrofísica del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona - ICCUB, que centra la seva recerca en els objectes més extrems del firmament. Es tracta d’estrelles que poden tenir fins a cent vegades la massa del Sol.

Aquests cossos celestes no només destaquen per la seva mida, sinó també pel seu comportament. “Una part de les estrelles massives són les estrelles fugitives”, detalla, i la clau és que presenten una velocitat anormalment alta dins la galàxia. L’origen d’aquesta acceleració no és casual: moltes mostren una rotació molt ràpida sobre si mateixes, un indici que han patit interaccions violentes amb altres estrelles.

La teoria principal apunta a sistemes binaris, on dues estrelles conviuen molt a prop. En alguns casos, una pot transferir massa a l’altra, com “un cop de billar en massa”, descriu la investigadora, fent que l’estrella receptora augmenti la seva rotació i pugui sortir disparada. Un altre escenari és l’explosió d’una supernova en un sistema binari, que deixa l’altra estrella lliure i projectada a gran velocitat per la galàxia.

Per arribar a aquestes conclusions, l’estudi ha combinat dades de diferents fonts. D’una banda, el satèl·lit Gaia, de l’Agència Espacial Europea, que està elaborant un mapa tridimensional de la Via Làctia. De l’altra, observacions des de telescopis terrestres, combinats en una feina col·laborativa que ha permès analitzar aquests objectes com mai abans.

La recerca no només ajuda a entendre el moviment d’aquestes estrelles, sinó també la formació de forats negres. Alguns dels sistemes estudiats podrien amagar-ne un. “Hem acabat trobant una llista de candidats, n’hem trobat 12, dels quals 6 són bastant prometedors”, afirma Mar Carretero. Aquests resultats obren la porta a estudiar com neixen aquests objectes extremadament densos i com poden arribar a emetre radiacions d’energia molt elevada, aportant noves peces al trencaclosques de l’evolució galàctica..

El preu de l’or ha assolit màxims històrics en els darrers mesos, en un context marcat per la incertesa econòmica i la desconfiança creixent sobre l’estabilitat de les grans divises internacionals. Lluny de ser només un metall preciós, el seu comportament als mercats s’interpreta com un termòmetre de la confiança global. “L’or és més que un mineral preciós, és l’alternativa a la moneda que tenim ara”, assenyala en una entrevista al programa Nits de ràdio, d’Onda Cero Catalunya, el doctor en Economia, expert en micro i macroeconomia, i professor d'Economia a la Facultat de Ciències Socials de Manresa Jordi Franch.

Des de la fi del patró or l’any 1971, quan el dòlar va deixar d’estar vinculat al metall, la relació entre tots dos actius s’ha convertit en un indicador clau. Segons explica l’especialista, el sistema actual permet ampliar l’oferta monetària sense el límit físic que imposava l’or. “Estava limitat l’increment de l’oferta monetària per la quantitat física d’or”, recorda, en referència al model anterior. Aquest canvi estructural és, per a molts analistes, l’arrel de les tensions recurrents entre divises i metalls preciosos.

Les dades recents mostren una escalada molt pronunciada del valor del metall. En comparació amb dècades enrere, el salt és exponencial i supera el rendiment d’altres actius considerats estratègics. “El valor que té actualment l’or i la plata supera el valor borsari de les millors empreses del món”, destaca el doctor en Economia, que subratlla la magnitud d’un mercat que sovint passa desapercebut per al gran públic. Aquesta evolució s’explica, en part, per l’augment de la demanda en períodes d’inestabilitat.

Un dels factors centrals és la percepció sobre la salut financera dels Estats Units. L’elevat deute públic i els dèficits persistents alimenten els dubtes sobre la fortalesa futura del dòlar. “Si la gent creu que no hi ha manera de parar aquest increment de deute públic, llavors el valor del dòlar cau. I si cau el valor del dòlar, puja l’or”, resumeix l’economista. Aquesta relació inversa s’ha fet especialment visible després de les polítiques expansives aplicades arran de la pandèmia.

Tot i així, els moviments a curt termini també responen a factors tècnics i a les expectatives sobre les decisions de la Reserva Federal. La possibilitat d’un control més estricte del dèficit i de la despesa podria reforçar el dòlar i moderar l’ascens del metall. Amb tot, el professor Jordi Franch insisteix en el paper estructural del metall preciós: “L’or continua sent l’alternativa més seriosa al diner actual”. En un escenari global ple d’incògnites, el seu atractiu com a valor refugi sembla lluny de desaparèixer.

La Consellería de Salud ha informado este viernes a primera hora de que ha fallecido esta madrugada la mujer de 46 años herida crítica por la ventada de este jueves en Barcelona.

La mujer, que había sido trasladada al Hospital Vall d'Hebron, es una trabajadora de una empresa del polígono del Bon Pastor de Barcelona a quien le cayó parte del tejado en una nave industrial, ha señalado la Conselleria en un comunicado.

Siguen hospitalizadas un total de 6 personas en centros hospitalarios catalanes: 1 en estado crítico, 3 en estado grave y 2 en estado menos grave.

En estado crítico y estable por la caída de un árbol en Sant Boi de Llobregat (Barcelona) hay un joven de 22 años, voluntario de Protección Civil --un compañero suyo de 23 años está grave y fuera de peligro, afectado por la misma incidencia--.

También en estado grave hay dos personas más: una mujer de 68 años con fractura de pelvis y fémur, además de traumatismos torácicos, a quien le ha caído una farola encima en Barcelona e ingresada en el Vall d'Hebron y un operario de la construcción de 56 años con una "pierna catastrófica" tras caérle encima una pared en Sant Pau de Segúries (Girona) en la que estaba trabajando e ingresado en el Hospital Josep Trueta de Girona.

En estado menos grave hay dos heridos que estaban trabajando con un árbol en Ribes de Freser (Girona) y este les cayó encima --ambos ingresados en el Hospital de Olot (Girona)--.

En estado menos leve hay dos voluntarios de Protección Civil -- que ya han recibido el alta-- de 23 y 35 años por la caída de árboles en Sant Boi de Llobregat (Barcelona) y que estaba ingresados en el Hospital de la localidad.

Òscar Fernández (Junts), alcalde de Cabrera de Mar, ha qualificat l’aprovació de la llei de multireincidència com una “injecció d’oxigen” per als alcaldes. Especialment per als de Junts, que van impulsar la iniciativa el desembre del 2023 davant el que descriu com una situació d’alarma social creixent en molts municipis. L’alcalde ha posat com a exemple casos recents a Cabrera de Mar, amb més de deu detencions en tres mesos a una mateixa persona per petits robatoris, una situació que —assegura— "genera frustració, sensació d’impunitat" i inseguretat entre els veïns. Segons ell, la reforma permetrà "reforçar el marc legal perquè qui delinqueixi tingui conseqüències efectives".

La nova norma permetrà que els ajuntaments es personin com a acusació particular en casos de reiteració delictiva i puguin sol·licitar mesures cautelars, inclosa la presó preventiva. Fernández defensa que, tot i que això pot comportar costos addicionals per als consistoris, “qualsevol cost és benvingut” si es tradueix en més seguretat i qualitat de vida. En l’àmbit polític, ha remarcat que el desbloqueig del PSOE no suposa cap aproximació amb Junts: “Estem cobrant el que ens devien”, ha afirmat, insistint que les relacions amb els socialistes continuen sent “nul·les” fins que, al seu parer, compleixin tots els compromisos pendents.

La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, ha detallat l’actualització després de la tercera reunió del Comitè d’Emergències (CECAT), que ha servit per revisar la resolució vigent fins a les 20.00 h. A partir d’ara, el Govern ja no demana evitar els desplaçaments, però sí fer-los amb “tota la precaució possible”, i manté la recomanació de teletreball fins al final de la resolució.

Davant les crítiques d'alguns sectors, Parlon ha defensat que les restriccions aplicades a tot Catalunya estaven “justificades” i han contribuït a evitar un nombre més elevat d’accidents greus. Ha explicat que les mesures es van adoptar seguint els principis de l’anticipació i la precaució, i basant-se en criteris tècnics del Meteocat. Parlon ha remarcat el caràcter imprevisible del temporal i la dificultat de delimitar-ne l’abast, i ha subratllat que la suspensió de l’activitat educativa, esportiva i sanitària, així com el foment del teletreball, han ajudat a reduir els riscos vinculats a la mobilitat.

El temporal ha deixat un total de nou persones ferides, traslladades a diversos centres hospitalaris de Catalunya. Aquest és el balanç actualitzat:

Hospital de Bellvitge

• Home de 22 anys, en estat molt greu, per la caiguda d’un arbre
• Home de 23 anys, en estat greu, també per la caiguda d’un arbre.

• Home de 23 anys, ferit lleu per caiguda d’arbres.
• Home de 35 anys, ferit lleu pel mateix motiu (L’hospital ha informat que tots dos són voluntaris de Protecció Civil i que ja han rebut l’alta)

• Home de 46 anys, en estat crític, després que li caigués part del sostre d’una nau industrial.
• Home de 68 anys, en estat greu, amb fractura de pelvis i fèmur i un traumatisme toràcic, després que li caigués un fanal a sobre.

• Home de 56 anys, en estat greu, amb una lesió catastròfica a la cama després que li caigués una paret mentre hi treballava.

• Homes de 54 i 51 anys, en estat menys greu, ferits mentre treballaven retirant un arbre que finalment els ha caigut al damunt.

Les autoritats continuen demanant prudència davant els efectes encara visibles del temporal i recorden que els serveis d’emergència mantenen activats tots els dispositius de seguiment.

Ramon Breu, nascut a l’Hospitalet de Llobregat i amb una llarga trajectòria docent en Història i Educació en Comunicació, defensa la incorporació del cinema a les aules com a eina estructural d’educació mediàtica. Ho planteja al seu darrer llibre, ‘La pantalla educadora’, on proposa recursos perquè el professorat pugui vincular pel·lícules amb el currículum acadèmic i amb àmbits com la tutoria o l’educació ètica.

Breu va començar a introduir el llenguatge audiovisual a classe als anys setanta i vuitanta, en paral·lel a la seva implicació en moviments de cineclub a l’Hospitalet. Considera que limitar-se al llenguatge oral i escrit suposa fer només una part de la feina educativa, i defensa que l’alfabetització mediàtica és imprescindible per formar ciutadans crítics. Recorda que tant l’UNESCO com el Parlament Europeu han remarcat la necessitat d’integrar aquesta competència en els sistemes educatius, tot i que sovint no ha tingut un encaix estable en el currículum oficial.

Segons l’autor, el cinema és el primer pas per educar la mirada. Proposa treballar les pel·lícules de manera fragmentada, analitzant moviments de càmera, música o il·luminació, i fomentant el debat a l’aula. Aquesta metodologia, explica, permet que l’alumnat entengui els mecanismes del llenguatge audiovisual i desenvolupi capacitat crítica davant la publicitat, les sèries o els continguts digitals.

Breu valora positivament que cada cop més centres impulsin projectes de ràdio escolar i iniciatives vinculades a la comunicació. Considera que aquests formats connecten amb el llenguatge dels joves i incrementen la motivació a l’aula. Tot i això, apunta que la implantació encara és minoritària en relació amb el conjunt de centres educatius de Catalunya.

Per a Ramon Breu, l’educació mediàtica ha de basar-se en tres eixos: conèixer el llenguatge audiovisual, produir continguts propis i disposar d’eines d’anàlisi crítica. Aquesta combinació, sosté, permet avançar cap a una ciutadania més conscient i preparada per gestionar el flux constant d’imatges i missatges que caracteritza l’actual ecosistema comunicatiu.

L’autor alerta que la capacitat crítica no passa pel seu millor moment i defensa que l’escola té un paper central per revertir aquesta situació. Integrar el cinema i altres formats audiovisuals de manera estable al sistema educatiu, conclou, no és només una qüestió metodològica, sinó una aposta per la qualitat democràtica i cultural.