Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

L’Oficina per a la Igualtat de Tracte i No-discriminació ha imposat una sanció d’uns 10.000 euros a una agència immobiliària de Mataró després de demostrar-se que va discriminar Hamid Hmata, veí de la ciutat i d’origen marroquí, en el procés d’accés a un habitatge de lloguer. Es tracta de la primera sanció d’aquest tipus interposada a Catalunya arran d’un cas de racisme immobiliari.

Segons explica Miguel Ruiz, tècnic de l’Àrea d’Habitatge de l’Observatori i advocat del cas, les proves aportades no deixaven "cap mena de dubte" sobre la discriminació patida per Hamid. L’afectat va registrar converses, missatges i respostes rebudes per part de diversos agents immobiliaris, i les va comparar amb les que obtenien companys de feina amb noms percebuts com a catalans. "Mentre que a Hamid no li responien, li donaven excuses o li asseguraven que el pis ja estava llogat, els seus companys rebien resposta immediata i cites per visitar l’habitatge", explica Ruiz.

Les dades de Provivienda indiquen que el 99% de les immobiliàries consultades accepten peticions dels propietaris per excloure persones migrants, i la discriminació en l’accés a l’habitatge ha crescut 30 punts des del 2020. A escala estatal, les enquestes de l’INE estimen que mig milió de persones han estat víctimes de racisme immobiliari en els darrers cinc anys.

Malgrat que la sanció és una "bona notícia", l’advocat considera que 10.000 euros és una multa insuficient per dissuadir el sector, ja que una agència mitjana pot obtenir quantitats equivalents només amb uns quants contractes de lloguer. Per Ruiz, la sanció contra l’agència de Mataró és una "petita victòria" que trenca el silenci institucional i contribuirà a «fer visible» un problema normalitzat al sector. Espera que el cas serveixi per impulsar noves inspeccions, animar altres víctimes a denunciar i consolidar una jurisprudència que permeti avançar cap a un accés a l’habitatge més just i lliure de discriminació.

Els resultats de les eleccions anticipades a l’Aragó dibuixen un escenari polític que pot tenir lectura més enllà de l’àmbit autonòmic. Com explica l'expert Ernesto Pascual, tot i la victòria del Partit Popular, "la fragmentació parlamentària obliga a buscar aliances" i posa de manifest la dificultat de construir majories sòlides, un patró que també podria repetir-se en unes eleccions generals.

L’anàlisi del recompte mostra un reforç clar de Vox, que duplica els seus escons i es consolida com a actor clau dins del bloc de la dreta, mentre el PSOE registra una davallada significativa i perd capacitat de mobilització del seu electorat. Aquest equilibri de forces apunta a un escenari en què "guanyar no és sinònim de governar, sinó de negociar en posicions cada vegada més condicionades", apunta Pascual.

En clau estatal, aquest escenari reforça la idea que unes eleccions generals podrien desembocar en una aritmètica similar: blocs molt ajustats, partits grans sense majories clares i socis reforçats amb capacitat de condicionar governs. El cas aragonès apunta a un possible PP dependent de Vox i a un PSOE afeblit i amb dificultats de mobilització, un patró que, si es confirma en altres territoris, podria marcar decisivament la governabilitat a Espanya.

L'associació APAPS Llums no té ni un any de vida. Va ser fundada el 2025 a Barberà del Vallès i té com a objectiu fer prevenció i difusió per trencar l'estigma i el tabú que envolta el suïcidi. Hem conegut APAPS Llums de la mà de la seva presidenta, Carmen Secilla, i de la seva psicòloga, Laia Jáuregui, amb els que hem conegut la funció que fan, els projectes que tenen previstos i hem xerrat una mica al voltant de la complexa situació vers el suicidi, especialment en els més joves, agreujat després de la pandèmia.

El campament, on vivien unes 175 persones, és objecte d’un seguiment habitual per part del consistori, que té controlades 132 d’aquestes persones i que avui n’ha identificat 75. L’Ajuntament explica que el producte utilitzat per eliminar la plaga pot resultar nociu per a les persones, motiu pel qual s’ha ordenat el desallotjament temporal i es vigilarà que ningú s’hi torni a instal·lar mentre durin els efectes del tractament.

Les persones que vivien al campament han marxat pacíficament amb les pertinences que han pogut recollir. Tot i això, moltes s’han desplaçat només uns metres més enllà, assegurant que no tenen cap altre lloc on anar. Des del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) han explicat que oferiran allotjament temporal als casos més vulnerables. La directora del centre, Maribel del Moral, ha remarcat que es tracta d’un recurs puntual i que s’analitzarà cada situació individualment.

Tot i que l’Ajuntament assegura que no impedirà que les persones tornin a instal·lar-s’hi un cop finalitzada l’actuació fitosanitària, alguns afectats temen que aquesta operació sigui una estratègia per dissuadir-los. La Fundació Arrels comparteix aquesta preocupació. La responsable de l’equip jurídic, Eva Hobeich, ha denunciat que l’actuació equival a un “desallotjament encobert” i ha reclamat més recursos estructurals per fer front al sensellarisme a Barcelona. L’entitat insisteix que cal una resposta estable i coordinada que vagi més enllà de mesures puntuals.

La regidora de Barcelona en Comú, Carolina Recio, ha acusat l’alcalde Jaume Collboni de desplaçar, diuen, persones sense llar, ja que els allotjaments d’urgència estan col·lapsats. En aquesta línia, Esquerra també ha afirmat que l’operatiu d’aquest matí només és un pedaç i, per això, ha reclamat una resposta estructural i més recursos. Des de Junts, el seu líder a Barcelona, Jordi Martí, ha assegurat que el desallotjament arriba tard i és una operació de propaganda que no resol el problema de fons. Una opinió que comparteix el popular Daniel Sirera, que ha denunciat que Barcelona es degrada tot i "el paperot" de Collboni. VOX ha recriminat a Collboni que actuï a mitges i divideixi el problema en dos barris.

Si en el món dels vins és ben coneguda i valorada la figura del ‘sommelier’, és a dir aquella persona que s’encarrega de tastar els vins i que fins i tot és capaç d’endevinar la varietat, la procedència i en els casos més espectaculars l’anyada a la que pertany una o una altra ampolla, al món de la fruita també hi trobem una professió que té totes les similituds amb els catadors de vi. I és que l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) compta amb un equip de persones que es dediquen a fer tastos de fruita a cegues per avaluar paràmetres com la dolçor, la fermesa o bé si els fruits són prou crocants. Uns tastos que s’organitzen de manera periòdica al Fruitcentre que té l’IRTA a Lleida, on s’analitza el gust que tenen els fruits que produeixen plantacions experimentals, saber si agradaran o no als consumidors o per descobrir tècniques de conservació que mantinguin la fruita com si s’hagués acabat de collir. Avui a la Ciutat hem descobert com és aquesta professió i quina funció fa de la mà de la Gemma Echeverria, investigadora de l’IRTA i formadora de catadors, i de la Paula Regany, una de les moltes tastadores de fruita de l'IRTA.

Els Comuns i el Govern tornen a reunir-se aquest dimecres al migdia, després que el soci d’investidura traslladés a la consellera d’Economia, Alícia Romero, les seves propostes. El soci d’investidura avisa que la millora de Rodalies i l’accés a l’habitatge són línies vermelles “irrenunciables”.

En matèria de trens, el soci d’investidura demana reforçar el servei de busos, no només per cobrir incidències ferroviàries, sinó per garantir la mobilitat diària.

La líder parlamentària, Jéssica Albiach, ha reclamat “doblar la xarxa d’autobusos allà on el tren no absorbeix la demanda; activar serveis llançadora directes entre estacions quan hi hagi incidències greus i disposar de protocols clar amb escales d’activació segon la gravetat”.

La formació morada també proposa que la Generalitat tingui “control” i “capacitat d’execució” sobre les obre de millora a la xarxa ferroviària. Sobre aquest punt, el Govern assegura que “tenim interès per executar obra directament”, però evita aprofundir en el mecanismes per aconseguir-ho.

L’accés a l’habitatge continua sent el principal cavall de batalla dels Comuns. El partit ha donat un termini de sis mesos per aprovar una llei contra la compra especulativa d’immobles.

Jéssica Albiach ha assegurat que els informes existents ja avalen que “és constitucional prohibir l’especulació”. “Ara estem treballant amb experts, el Govern i els Comuns en elaborar una síntesi i fer una proposta robusta i sòlida”, ha assegurat la líder dels Comuns en el Parlament.

El Govern, en canvi, s’expressa amb més cautela. L’Executiu té diversos informes que analitzen la mesura des del punt de vista fiscal, constitucional i comparant el que fan altres països. Tot i així, la consellera portaveu, Sílvia Paneque, ha manifestat que “no hi ha cap document que ens permeti entrar en el detall” i ha demanat “no fer especulacions”.

S'acosta la primera vaga del sector educatiu d’aquest mandat. Els docents reclamen una millora salarial que serveixi per recuperar el 20% del poder adquisitiu que afirmen haver perdut durant els últims deu anys. Mentre el Departament d’Educació enllesteix una proposta per apujar el sou dels docents, ja s’han decretat els serveis mínims per a la jornada de demà.

Hi haurà d’haver un mestre o professor per cada tres aules a infantil, primària i ESO, així com un membre de l’equip directiu a cada centre. En el cas dels centres d’educació especial, hi haurà d’haver la meitat de la plantilla, i a les escoles bressol, el 33%. Més enllà de l'activitat lectiva, també hi haurà d’haver la meitat del personal als menjadors, els serveis d’acollida, les extraescolars i el lleure per a alumnes amb necessitats especials.

Des d’USTEC, el sindicat majoritari del sector, consideren que aquests serveis mínims són “abusius” i acusen el departament de voler “limitar i buidar de contingut el dret de vaga". Alhora, lamenten que no s’anunciessin fins aquesta passada nit, amb poc més de 24 hores d’antelació.

Pel que fa a la proposta que Educació assegura tenir enllestida, des del sindicat deixen clar que no en tenen constància. Segons fonts de la conselleria, aquest plantejament inclouria una millora del complement específic dels docents i del personal d’atenció educativa; és a dir, suposaria un augment de sou, la principal reivindicació dels convocants de la vaga. Això sí, la proposta estaria condicionada a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat.

Els usuaris de Rodalies tornen a pagar un dia més el preu d’unes infraestructures que no aguanten. Són un desastre a totes llums i una prova en són els fets que hem viscut les darreres setmanes a les vies. Al programa La Ciutat, Anna Gómez, portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies, ha valorat la situació, el futur del servei i les conseqüències que tot plegat té en la salut dels passatgers habituals. Diu que tot i l’acord entre els sindicats majoritaris i el Ministeri de Transports, el servei no s'arreglarà miraculosament. Tot i això, reconeix que és "una passa endavant", encara que tímida. I adverteix: "No és l’únic problema que té Rodalies. Hi ha sindicats minoritaris a Catalunya que no han signat l’acord i això pot tornar a generar afectacions.".

La sorpresa de la setmana ha estat la reducció sobtada de la velocitat màxima de tots els trens —incloent-hi alta velocitat— per motius de seguretat. Gómez considera que, si hi ha limitacions, és “per alguna raó”. Tot i això, confia que pugui ser "un punt d’inflexió per començar a millorar.". La portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies tem, però, que un cop la xarxa s’estabilitzi, s’aturi l’impuls inversor i es torni a caure en la deixadesa que ha portat al "col·lapse actual".

Davant la pregunta sobre si el traspàs de Rodalies a la Generalitat és la solució definitiva, Gómez és prudent: "Ningú ho pot saber al 100%. Jo hi estic a favor, perquè la gestió propera ajuda a conèixer el territori i les necessitats.". Tot i això, recorda que moltes línies —com les que ella utilitza des de Tarragona— no es transferiran perquè són d’interès general de l’Estat. Sigui com sigui, creu imprescindible que Generalitat i el Govern central treballin coordinadament perquè el sistema no continuï degradant-se.