Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El president del Govern ha iniciat el seu discurs amb un reconeixement al personal sanitari i una defensa del sistema de salut pública. "Si he pogut superar la dolència i reincorporar-me a la vida diària no és fruit de la sort, sinó gràcies al nostre sistema de salut pública i de totes les persones que el conformen. Un sistema de salut excel·lent, amb recorregut de millora, però amb vocació d'excel·lència", ha dit.

Salvador Illa ha assegurat que és "plenament conscient" de les problemàtiques que ha viscut Catalunya durant la seva absència i ha conclòs que "sé el que cal fer". “Han estat dies difícils per al país i per al conjunt de la ciutadania. Malauradament, hem patit episodis meteorològics extrems que han suposat la pèrdua de vides humanes”, ha manifestat.

El cap de l'Executiu s'ha referit a les principals prioritats del Govern -com els Pressupostos o l'habitatge-, així com a la crisi de Rodalies, ventades i les mobilitzacions de diferents sectors. Si bé no ha entrat en detalls, ha afirmat que "venen mesos decisius per al futur de Catalunya".

"Sé el que Catalunya necessita. Sé el que els catalans i catalanes reclamen. Sé el que cal fer i avui els dics novament que ho farem. No és temps de fatalismes, de conformismes ni d'irresponsabilitats", ha reblat.

En matèria de Rodalies i infraestructures, Salvador Illa ha afirmat que "el Govern està plenament dedicat a preparar millor el país,a reforçar tots els serveis, totes les infraestructures que calguin i a dedicar tots els recursos que calguin".

La construcció del futur CAP Raval Nord, a l’edifici de la capella de la Misericòrdia, al costat de la plaça dels Àngels, ha deixat evidències històriques inèdites que amplien el que se sabia fins ara sobre aquesta zona del Raval a l’edat mitjana. La troballa al subsòl de l’església de dos grans forns excavats a terra ha revelat l’existència d’una “àrea artesanal especialitzada” on es sospita que es produïa ceràmica o material de construcció i que va funcionar fins als segles XIV o XV. Encara es continuen excavant, a més, altres estructures, com un altre forn de planta rectangular, que hi podrien estar relacionats. Això fa pensar els arqueòlegs en un possible taller o “complex terrisser”.

Avui hem volgut conèixer els detalls d'aquesta trovalla de la mà del Daniel Vázquez, director de l’excavació i membre de CAT Arqueòlegs, i el Xavi Maese, tècnic del Servei d'Arqueologia de Barcelona, que ens han explicat com s'estan fent aquests treballs i la importància de trovalles com aquesta.

En un dia marcat per la vaga de metges, el Departament de Salut ha de fer front a una altra polèmica. La seva proposta d'incentivar econòmicament els centres d'atenció primària (CAP) que escurcin les baixes laborals dels pacients ha aixecat polseguera.

Per entendre aquesta qüestió, hem d’explicar que els CAP, a banda del pressupost que tenen assignat, poden optar a un fons addicional si compleixen uns objectius. Enguany, per primer cop, el Departament ha inclòs entre aquests objectius la petició d’adequar la durada de les incapacitats temporals per motius de salut mental i osteoarticulars. És a dir, demana controlar la durada mitjana d’aquest tipus de baixes laborals, per tal que no excedeixi el que preveuen els manuals mèdics.

Aquesta petició ha despertat la indignació d’associacions en defensa de l’atenció primària i col·lectius de pacients, així com d’alguns partits de l’oposició i sindicats. La secretària general de CCOO a Catalunya, Belén López, ha demanat al Govern que retiri aquesta mesura que, a parer seu, “coacciona els sanitaris i assenyala els treballadors”. "El Govern s'ha plegat a una campanya de les patronals, que el que volen és evitar la seva responsabilitat en la prevenció de riscos laborals. Ja n'hi ha prou de parlar d'absentisme: aquest no és el problema del nostre país, sinó els salaris baixos, les males condicions de treball i la manca de prevenció de riscos laborals", ha sentenciat.

Salut, però, s’ha defensat argumentant que no pretén “retallar baixes”, sinó “evitar que s’allarguin innecessàriament per problemes organitzatius, retards en les proves o dificultats d’accés als especialistes”.

El Juan Torres ens acosta tres títols del cinema asiàtic: 'No Other Choice' de Park Chan-wook, 'Oldboy' també de Park Chan-wook i 'Perfect Days' de Wim Wenders.

Per la seva banda, la Marta Lozano repassa l’agenda musical de la setmana, que passa per noms com el de Nathy Peluso, María Peláe i Mikel Izal. La secció amb més salsa rosa de 'La Brúixola' l’eclipsarà Bad Bunny i el seu espectacle a la Super Bowl, però també hi tindran protagonisme la Rosalía, que estrena videoclip, i el festival de Glastonbury, que es pren un respir premeditat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, reprendrà dilluns vinent la seva agenda institucional progressivament mentre continua el tractament antibiòtic per tractar la malaltia. L’equip mèdic de la Vall d’Hebron assegura que el president de la Generalitat evoluciona favorablement i ha recuperat totalment la seva mobilitat. Fet que li ha permès tornar a la feina.

El cap de l’Executiu va acudir a l’hospital el passat 17 de gener per molèsties a la cama. Després de passar per la Unitat de Cures Intensives, se li va diagnosticar una osteomielitis púbica -una inflamació òssia- que l’impedia caminar.

Durant la baixa mèdica, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha assumit les funcions de President. Ha encapçalat les reunions del Consell Executiu i s’ha sotmès a les sessions de control del Parlament. I ho ha fet en un moment força complicat per l’accident ferroviari, el caos de Rodalies, els temporals i la vaga de docents. Fonts de la Presidència asseguren, en tot cas, que Salvador Illa ha estat informat de cadascuna d’aquestes qüestions.

Avui, a banda del Dia de la Ràdio també es celebra Carnestoltes, una data en la que la majoria de nosaltres ens disfressem. Agafant com a referència aquesta data assenyalada en la que tots ens disfressem, hem volgut donar-li una volta i mirar-ho des d'un prisma psicològic i sociològic. I és que en moltes ocasions el fet de posar-nos una disfressa i interpretar un paper ens permet ser algú que no som durant la resta de l’any. O potser és al revés, potser és durant els 364 dies restants que portem una disfressa figurada. En una societat on imperen les aparences, en ocasions la pressió social i la por al ‘què dirà la resta’, potenciada per les xarxes socials i l’exposició constant, ens forcen a ser algú que no som en realitat. Per això avui hem volgut parlar d’aquesta disfressa invisible que portem tot l’any. Fins quin punt son nosaltres mateixos quan ens mostrem a la societat? Quin impacte té a nivell psicològic? Què ens aporta? Aquestes i d’altres preguntes les hem intentat respondre de la mà de l’Anna Romeu, membre de la secció de Psicologia Clínica del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i experta en intel·ligència emocional.

S’han detectat 13 nous casos de pesta porcina africana a Catalunya, dos dels quals fora del radi protegit de 6 quilòmetres que envolta Cerdanyola del Vallès. Aquesta situació ha obligat la Generalitat a ampliar el perímetre de seguretat fins als 20 quilòmetres i a incloure Molins de Rei i el Papiol dins la zona d’alt risc.

Com a conseqüència, l’accés al medi natural queda restringit des d’avui mateix en aquests dos municipis, que se sumen als ja afectats fins a arribar a 14 localitats sota mesures extraordinàries. El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha explicat que el nombre total de casos s’enfila ja fins als 155 positius, tots ells en porcs senglars salvatges, sense cap contagi detectat en granges.

Paral·lelament a la reordenació de les zones de risc, el Departament ha anunciat que es reforçarà la caça i la recerca de cadàvers i que s’instal·laran nous tancats a la N-2 i la B-23 per evitar el desplaçament dels senglars cap al nord i cap a la Serra de Marina.

Tres mesos després del primer cas, l’origen del brot continua sense aclarir-se. Un informe recent del govern central ha descartat que el virus sortís del centre de recerca IRTA, situat a Cerdanyola del Vallès.