Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Després de la vaga massiva que van fer mestres i professors fa una setmana, el Departament d'Educació els oferirà cobrar 1.500 euros anuals més, que es notarien de forma progressiva des d’ara fins al 2029. La proposta, que la conselleria presentarà demà als sindicats, consisteix en un augment del 15% del complement específic, és a dir, la part del sou dels docents que decideix la Generalitat i que actualment ronda els 700 euros. És la primera vegada en 25 anys que es proposa modificar aquest complement. Això sí, tot queda subjecte a l’aprovació dels pressupostos.

Aquest increment del 15% s’aplicaria amb quatre pujades iguals des d’aquest any i fins al 2029, que seria quan ja quedarien reflectits els 1.500 euros anuals més. Això suposaria una aportació de 300 milions d’euros per part del Departament. A més, aquí s’hi ha de sumar l’increment salarial de l’11,5% que l’Estat va aprovar per a tots els treballadors públics, i que també ha d’assumir el Departament, amb 450 milions. Tenint en compte aquest augment que ja és una realitat, si la proposta del Departament es fes efectiva, els mestres de primària catalans passarien de cobrar uns 2.500 euros bruts al mes a cobrar-ne 2.700 el 2029, i els professors de secundària passarien d’uns 2.800 a 3.000 bruts.

El sindicat majoritari del sector, USTEC, ja ha dit que això és del tot insuficient. Recorden que ells demanaven un increment del 100% del complement específic, és a dir, duplicar-lo (fins als 1.400 euros).

A més, també critiquen que l’augment de sou vagi lligat a assumir més tasques, tal com ha reconegut el secretari de Millora Educativa del Departament, Ignasi Giménez. "Modificar el complement específic és un procediment singular i excepcional; per tant, ha d'anar lligat a noves tasques i funcions dels docents. La proposta que hem incorporat per presentar a la mesa sectorial és que aquestes tinguin a veure amb l'educació inclusiva i l'orientació", ha dit.

Més enllà dels sous, la proposta d’Educació inclou una reducció lleugera de les ràtios, passant de 21 a 20 alumnes a primària i de 28 a 27 a secundària, d’aquí a tres cursos. Un compromís que USTEC considera “lent i poc ambiciós”. Tampoc han convençut les propostes de reforçar l’escola inclusiva ni de reduir la burocràcia. De fet, el sindicat deixa clar que caldrà molt més i manté la setmana de vaga del 16 al 20 de març.

Entre un cinc i un deu per cent de la població europea presenta una fibrosi avançada que podria evolucionar cap a cirrosi si no es detecta a temps. Aquesta és la principal dada que es desprèn de l'estudi d'abast europeu LiverScreen. Ens l'ha detallat el doctor Martí Aguado, vocal de la Asociación Española para el Estudio del Hígado, que ha advertit que "estem davant d’un problema de salut pública de primer nivell". Ho ha explicat a La Ciutat.

La majoria de malalties hepàtiques no donen símptomes fins que ja estan avançades. Pacients que aparentment estan bé, poden tenir alteracions greus sense saber-ho. "La malaltia hepàtica és silent. El pacient no té cap símptoma fins que apareixen les complicacions. I aleshores ja hi arribem tard", diu el doctor Aguado. Per això el Clínic i la Asociación Española para el Estudio del Hígado (AEEH) impulsen un pla de cribratge precoç per evitar que les cirrosis i les fallades hepàtiques continuïn multiplicant-se.

Moltes vegades, la detecció comença de manera gairebé accidental: una analítica de rutina, per qualsevol altre motiu, pot revelar alteracions que apunten a un fetge gras. I això, diu Aguado, és una oportunitat d’or: "Només saber que tens un problema hepàtic ja fa que molts pacients canviïn hàbits. I això pot revertir del tot la malaltia."

Les dades del LiverScreen revelen que 6 de cada 10 persones enquestades consumeixen alcohol. Més d’un 6% ho fa de manera nociva. Per tant, queda clar que el consum saludable d'alcohol és zero. Així queda clar després de la conversa amb el doctor Martí Aguado, que explica que fins i tot petites quantitats, combinades amb algun factor metabòlic, multipliquen el risc d’inflamació i fibrosi hepàtica.

Pedro Ruiz Céspedes va començar la seva carrera fent de llop. Només tenia 16 anys quan li van oferir simular l'udol del llop a la ràdio i, des de llavors, no ha parat. Va estudiar Dret i Periodisme, tot i que no va acabar cap de les dues carreres. En cinc dècades ha fet de tot: d'actor, de cantant, de presentador de televisió, de periodista, d'analista esportiu... en fi, que la llista és inacabable. Avui en dia, segueix fent teatre i espera poder torna a la televisió. I és que no para de tenir projectes i inquietud.

La tele d'avui no pensa en un personatge com Pedro Ruiz. Ell, que ho ha fet tot a la petita pantalla, fa anys que n'està apartat. Però no vol dir que no estigui tot el dia maquinant i pensant projectes per tornar al mitjà on s'hi sent com a casa. Ha explicat en una entrevista a La Ciutat que ja ha presentat propostes a alguna plataforma digital. Amb tot, té clar per què no el tornen a trucar de la televisió pública: "Les televisions públiques del planeta tenen Goebbels, Kafka i Al Capone: doctrina, confusió i trinque. I com que jo no en formo part, tinc més problemes."

Amb la mateixa veu inconfusible de sempre, Ruiz ha explicat que el seu secret per mantenir-se en forma és simple: "No parar". Rutines de disciplina física —"cada dia em llenço a la piscina gelada"— i una infinitat de projectes el mantenen actiu. "Per tenir salut has de tenir més plans que anys", explica amb aquella barreja d’ironia i saviesa que el caracteritza.

Pedro Ruiz Confidencial és un recull d’anècdotes reals que ell canta, parodia i comparteix amb el públic, que també pot preguntar-li en directe. No és un comiat ni un repàs solemne: és una festa d’experiències que, com diu ell mateix, "tenen una petita lliçó".

Entre aquestes vivències hi ha moments tan inesperats com el dia que es va convertir en el primer artista a anunciar preservatius a Espanya. "Ara els nens ja van al col·legi amb preservatius, però abans els demanaves des de fora de la farmàcia", recorda rient.

️ Aquí pots comprar les entrades per gaudir de Pedro Ruiz a Barcelona

En la setmana del Dia Europeu de la Igualtat Salarial, a la secció comunicació i màrqueting, posarem l'èmfasi en la necessitat de tancar la bretxa salarial per assolir el ple potencial de la nostra economia.

Avui s'ha confirmat el tercer cas de Peste Porcina Africana fora del perímetre de 6 km establert al voltant de Cerdanyola del Vallès, on es va detectar el brot a finals de novembre. En total, ja s’han trobat 162 senglars morts infectats pel virus. El nou positiu se suma als dos confirmats divendres passat a Molins de Rei i el Papiol, reforçant l’afectació al Baix Llobregat. Amb aquesta ampliació, el nombre de municipis dins la zona d’alt risc passa de 14 a 16. A Barcelona, les limitacions afecten el barri de Vallvidrera, Tibidabo i Les Planes, connectat amb Sant Feliu a través de Collserola.

L’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell, ha explicat en declaracions a La Brúixola que el consistori ha reaccionat de manera urgent: “En el moment en què tenim la confirmació, hem d’activar-ho tot: Collserola, el Parc Agrari i el riu. Tot el perímetre queda afectat". Entre les mesures aplicades destaca el tancament total dels accessos a Collserola dins del terme municipal, tant per a activitats esportives com per passejar-hi amb gossos. També ha avançat que el consistori està coordinat directament amb el Departament d’Agricultura per valorar accions més específiques: “Ens hem posat de seguida en contacte amb el conseller per prendre mesures més quirúrgiques quan sigui possible”, assegura. Tot i que no s’ha detectat cap afectació a explotacions porcines, es mantenen controls estrictes en 57 granges i s’han analitzat més de 1.000 mostres negatives.

La tradició mana i el calendari marca aquests dies el final de Carnestoltes i l’arribada de la Quaresma. I aquestes dues tradicions tenen com a protagonista el peix. A La Ciutat, hem volgut aprofitar la ocasió per posar en valor dues espècies que expliquen molt bé la nostra manera d’entendre l’alimentació: la sardina i el bacallà. Per fer-ho, hem conversat amb Alba Coll, dietista-nutricionista del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya i membre de la Fundació Alícia, un centre de referència en recerca gastronòmica i hàbits saludables.

Tot i estar molt lligada a la nostra cultura gastronòmica, la sardina ha anat de baixada darrerament per culpa del protagonisme d'altres espècies com el salmó. Però, tal com recorda l'Alba Coll, això és una injustícia nutricional i ambiental. Per què? Doncs perquè tal com ens ha explicat, la sardina és econòmica i accessible. un quilo ens pot sortir per només 7 euros. Però és que, mentre cuida la butxaca, també cuida la nostra alimentació: té Omega-3 d’alta qualitat, greixos cardiosaludables, proteïnes completes, vitamina D i calci, especialment si es consumeix en conserva.

L'Alba Coll ens ha ajudat molt a entendre tot allò positiu que té la sardina per a la nostra alimentació, amb tota aquesta sèrie de nutrients que tant bé ens fan. Si les prenem en conserva, és important que ens la mengem sencera, amb espina inclosa. I és que el tractament tèrmic per mantenir-la en conserva, l’estova i la converteix en una font magnífica de calci i vitamina D, imprescindible per mantenir la salut òssia. Unes sardines de llauna al damunt d'una torrada, és un menjar de pobre de butxaca, però que enriqueix la salut digestiva.

A banda del testimoni del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya, també hem volgut saber com s'acostuma a comportar la ciutadania durant els quaranta dies que dura la Quaresma. I els Majoristes del Peix confirmen que ens encanta menjar el bacallà cuinat de totes les maneres, encara que al Divendres Sant el farem, sobretot, en samfaina. L'Elisabet Carvajal, portaveu dels Majoristes dels Aliments Frescos de Mercabarna, ens ha dit que aquest peix és un dels reis de les vendes. I no només parlem del clàssic bacallà salat, perquè el consumidor actual aposta també pel bacallà fresc i salvatge, d’entre els quals destaca la varietat Skrei, que arriba ara a la seva millor temporada.

L’agricultura regenerativa no és "només un conjunt de tècniques", sinó una manera de "produir aliments que recupera la vida del sòl, dels animals i de les plantes", explica Javier Retana (CREAF). Afegeix que afavoreix tot l’ecosistema, permetent que el sòl retingui més aigua, estigui més saludable i que els cultius i el clima se’n beneficiïn.

L’Associació d’Agricultura Regenerativa Ibèrica i el CREAF han definit deu criteris bàsics que ajuden a unificar el concepte de manera pràctica i inclusiva. Aquest consens s’ha aconseguit "combinant l’experiència de productors de tota la península amb aportacions acadèmiques", per assegurar que el model sigui aplicable en diferents contextos agrícoles. Així ho explica a 'La Brúixola' la presidenta de l'associació, Ana Digón.

El model regeneratiu aporta beneficis clars en la lluita contra el canvi climàtic, acumulant carboni en el sòl i reduint la necessitat de fertilitzants sintètics, però també presenta reptes, com "canviar la mentalitat dels productors, adaptar la normativa i educar els consumidors perquè reconeguin i recolzin aquest tipus d’agricultura", conclou Digón.

El cost de la vida —i especialment el de l’habitatge— s’ha consolidat com el principal factor d’empobriment a Catalunya. És la conclusió central del Primer Informe Social de Catalunya, presentat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i elaborat per l’oficina encarregada d’estudiar la renda bàsica universal. El document remarca que, malgrat el dinamisme econòmic i laboral, una part significativa de la població viu una pressió creixent sobre les seves condicions materials. Tal com recull l’informe, “Catalunya combina un dinamisme econòmic i laboral rellevant amb una pressió creixent sobre les condicions de vida”.

Segons l’estudi, els salaris han augmentat un 28% des del 2008, però no han pogut compensar l’encariment generalitzat. Les llars catalanes gasten avui 8.000 euros més que el 2015 en necessitats bàsiques, i quatre de cada deu persones que viuen de lloguer destinen més del 40% dels seus ingressos a pagar-lo. En dues dècades, el preu del lloguer ha pujat un 130%, mentre que la compra d’un habitatge s’ha encarit un 150%. Això fa que una llar necessiti més de 20 anys d’estalvi per comprar un pis de segona mà. L’informe subratlla també que els costos dels aliments i dels subministraments han augmentat un 32% en els darrers anys, i alerta que algunes famílies destinen fins al 95% de la renda neta només a cobrir necessitats essencials com menjar, transport, roba i habitatge. En els casos de rendes més baixes, la pressió és encara més forta i dues terceres parts del que es guanya es dedica exclusivament a l’habitatge i l’alimentació.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, assenyala que “incrementar l’oferta d’habitatge és la màxima prioritat del Govern”, i vincula aquesta necessitat amb l’acord de finançament que reclama per a Catalunya. Durant la presentació de l’informe, va remarcar que “el finançament autonòmic és el finançament de l’Estat del Benestar” i que els 4.600 milions d’euros addicionals que reclama Catalunya haurien d’ajudar a reforçar serveis públics i combatre desigualtats.

La pobresa continua estesa de manera estructural. Un 24,8% de la població catalana viu sota el llindar, però entre els infants la xifra s’enfila fins al 36%. Segons l’informe, “l’abandonament escolar és deu vegades més elevat entre les famílies amb menys recursos”, fet que mostra com les dificultats econòmiques condicionen les trajectòries educatives i vitals. El document alerta també que el codi postal pot marcar diferències d’esperança de vida de fins a 11 anys segons el nivell de renda del barri.

Malgrat que la temporalitat, la parcialitat i l’atur són en mínims històrics, el 10% de les persones amb feina a Catalunya continua en risc de pobresa. L’informe destaca que les trajectòries laborals són especialment fràgils entre joves, dones i persones d’origen estranger.

Catalunya viu, a més, una “transició demogràfica plena”. La població ha passat de 6 a 8 milions en 25 anys. Actualment, una de cada cinc persones té més de 65 anys i 320.000 persones grans viuen soles. La natalitat és en mínims històrics, amb només 1,08 fills per dona, i hi ha 250.000 persones amb dependència reconeguda. L’informe subratlla que la immigració hi té un paper clau: des de principis de segle han arribat 1,4 milions de persones, que contribueixen al relleu generacional i al dinamisme econòmic, però que també obliguen a redimensionar serveis públics com l’educació, la salut i l’atenció social. El president del Consell Econòmic i Social del Govern espanyol, Anton Costas, afirma que “l’arribada d’immigrants no s’ha acompanyat de millores dels serveis públics”, fet que, segons ell, ha canviat la percepció sobre l’Estat del Benestar i també sobre els nouvinguts. Per la seva banda, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, defensa la regularització dels “150.000 immigrants en situació irregular a Catalunya” perquè puguin començar a pagar impostos i deixar de formar part de l’economia submergida.

L’informe adverteix també de les limitacions del sistema de protecció social actual. Tot i que els serveis socials han reduït un 31,9% la desigualtat, la seva capacitat redistributiva recau sobretot en la gent gran. Només el 15,9% de les llars en risc de pobresa reben la Renda Garantida de Ciutadania, i un 67% de les persones que podrien optar a l’Ingrés Mínim Vital no el sol·liciten. A més, el temps d’espera per revisar o certificar un grau de dependència és d’entre 14 i 15 mesos.

En les seves recomanacions finals, l’informe proposa situar el cost de la vida i de l’habitatge al centre de les polítiques públiques, reforçar la igualtat d’oportunitats —especialment pel que fa a la pobresa infantil— i enfortir el sistema de cures davant l’envelliment de la població. També defensa la necessitat d’anticipar riscos socials cada vegada més complexos i d’evitar la cronificació de la vulnerabilitat. Tot plegat, segons conclou l’estudi, constitueix “un diagnòstic de principi” que el Govern presenta amb voluntat de diàleg i obert a millores futures.

Gairebé tot el manteniment de les vies i les catenàries de Rodalies està en mans d’empreses subcontractades per Adif. Fonts consultades de CCOO alerten que aquest model d’externalització és una de les causes que expliquen els retards en la recuperació del servei després d’incidències, ja que les empreses contractades operen sovint amb personal poc qualificat, amb poca experiència ferroviària i sous molt baixos.

L’acord entre CCOO, UGT i Semaf amb el Ministeri de Transports, que va permetre desconvocar la vaga del sector ferroviari, preveu un augment de la despesa en manteniment i la incorporació de 3.600 treballadors entre Renfe i Adif. Amb aquestes contractacions, la plantilla s’acostaria als nivells de l’any 2010, quan Adif tenia 13.760 empleats. Una xifra lluny, però, dels volums de personal dels anys vuitanta, quan Renfe i Adif sumaven més de 75.000 treballadors.

Víctor de la Cruz, membre del Comitè d’Empresa d’Adif, recorda que fa quinze anys “els treballadors d’Adif fèiem el 100% del manteniment”. Segons explica, “ara és al revés: nosaltres fem el que podem amb el poc personal que queda i la resta es subcontracta”.

A Catalunya, el manteniment de les vies està íntegrament externalitzat. En el cas de la catenària, entre el 75% i el 80% també ho està, i la senyalització es reparteix aproximadament al 50% entre personal propi i empreses externes. Pel que fa a l’Alta Velocitat, tot el manteniment és subcontractat.

De la Cruz adverteix que aquest model té conseqüències directes: “A les empreses subcontractades hi ha molta rotació perquè els sous són molt baixos i la gent marxa tan bon punt troba una feina millor.” Assegura que molts treballadors arriben “sense formació ferroviària” i que aquesta manca d’experiència allarga les reparacions: “Reparar una incidència és més lent si no portes anys treballant al ferrocarril.”

També assenyala que a Catalunya costa retenir personal: “Molta gent que entra a Adif aquí és de fora i al cap de dos o tres anys torna al seu territori. Quan ja estan formats, marxen.”

Malgrat les crítiques dels sindicats, fonts d’Onda Cero recorden que els protocols de qualitat i seguretat continuen sent responsabilitat d’Adif, independentment de si les tasques les executa personal propi o subcontractat. Tot i això, admeten que la falta d’efectius interns i la dependència d’empreses externes poden acabar allargant els temps de resposta.

Un equip de 150 investigadors de 17 països ha descobert i validat un nou sistema planetari al voltant de l’estel nana LHS 1903, una estrella amb aproximadament la meitat de la mida del Sol situada a uns 120 anys llum de distancia. La troballa, publicada a la revista Science, revela un sistema amb quatre planetes que desafia les teories clàssiques de formació planetària.

Fins ara, el patró observat en milers de sistemes solars indicava que els planetes més propers a l’estrella solen ser rocosos i densos, com Mercuri, Venus, la Terra o Mart, mentre que els més allunyats acostumen a ser gasosos i menys densos, com Júpiter o Saturn. En aquest nou sistema, però, l’ordre es trenca: el primer planeta és rocós, el segon i el tercer són gasosos, i el quart, el més extern, torna a ser rocós i amb una densitat similar a la de la Terra.

Segons ha explicat a La Ciutat Ignasi Ribas, coautor del descobriment, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i investigador del CSIC, la detecció s’ha fet mitjançant la tècnica del trànsit planetari: un telescopi espacial observa petites disminucions de brillantor en una estrella quan un planeta passa pel seu davant. Aquest mètode ha permès identificar els quatre planetes i confirmar que un d’ells no compleix el patró previst.

La hipòtesi més plausible és que els planetes no es van formar tots alhora, sinó de manera seqüencial. Els primers haurien tingut més material disponible per créixer, mentre que el quart, format més tard, ja no disposava de prou matèria per convertir-se en un gegant gasós.

Aquest escenari, mai observat fins ara, obliga a revisar les teories sobre la formació dels sistemes planetaris. Actualment es coneixen més de 6.000 exoplanetes fora del nostre sistema solar, i aquesta nova descoberta amplia encara més la diversitat de configuracions possibles. El següent pas serà analitzar la composició química de les seves atmosferes per entendre millor de què estan fets i com es van formar.

Més enllà de la sorpresa científica, el descobriment obre la porta a preguntes encara més grans: som els únics a l’univers? Tot i que encara no hi ha respostes definitives, Ribas recorda que aquestes investigacions són passos clau per entendre el nostre lloc al cosmos . La ciència, insisteix, avança precisament així: posant a prova les teories establertes i obrint nous camins de coneixement.