Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Quan una infraestructura crítica falla, l’impacte sobre les empreses és immediat. Segons el director d’Estudis i Anàlisi Econòmica de PIMEC, Moisès Bonal, el tall de l’AP‑7 arran de l’accident de fa dues setmanes està generant un sobrecost de 800.000 euros diaris per al teixit empresarial català, derivat del temps addicional que han d’assumir milers de treballadors en els seus desplaçaments.

A aquesta xifra s’hi afegeix la suspensió parcial del servei de Rodalies, que PIMEC estima que té un efecte d’entre 6 i 9 milions d’euros diaris, segons si es calcula en termes de cost laboral o de PIB. La combinació dels dos factors manté la mobilitat de Catalunya en una situació de tensió que afecta directament la productivitat de centenars d’empreses.

A més de l’impacte econòmic, PIMEC alerta d’una derivada ambiental. La substitució temporal dels trens elèctrics per autocars amb combustibles fòssils ha incrementat les emissions de CO₂, dificultant el compliment dels objectius climàtics compromesos per Catalunya i afectant especialment l’àrea metropolitana, on la dependència del transport ferroviari és més elevada.

Segons Bonal, la situació posa de manifest la necessitat d’accelerar les inversions en infraestructures, garantir el seu manteniment i reforçar el sistema de transport públic perquè el país pugui continuar creixent amb competitivitat.

Rodalies afronta un nou inici de setmana sense recuperar la normalitat promesa pel Govern. Tot i que aquest dilluns s’ha restablert la circulació ferroviària al tram Figueres–Portbou de la línia R11, la resta del servei continua condicionat per múltiples afectacions.

Les línies R2, R11, R16 i R17 funcionen íntegrament amb tren, però l’R2 Sud manté una oferta reduïda a causa d’una incidència entre Bellvitge i Sants. Paral·lelament, fins a 11 línies han de completar part del trajecte amb autobusos mentre continuen els treballs de seguretat a les vies.

Des de l’Estació de Sants, el portaveu de Rodalies, Antonio Carmona, ha defensat que s’està garantint la mobilitat dels usuaris mentre Adif avança en les reparacions als trams afectats.

Adif manté oberts 31 punts d’actuació repartits per tota la xarxa. Les tasques se centren en la protecció de talussos i trinxeres, així com en el condicionament de la via. Segons ha explicat Joan Valentín, alguns treballs s’han completat i d’altres s’han incorporat al llistat actualitzat.

En el marc del pla d’emergència, Adif ha dut a terme més de 400 inspeccions, especialment en zones costaneres i trams amb talussos. Per prioritzar les actuacions urgents, s’han establert quatre nivells d’intervenció i s’han desplegat 50 equips formats per uns 400 tècnics i operaris, a més de maquinària especialitzada. També s’ha reforçat la vigilància i s’han aplicat mesures preventives com la reducció de velocitat.

L’ens gestor adverteix que el pla continuarà actiu segons l’evolució dels treballs i la meteorologia, i no descarta ampliar-lo a altres subsistemes ferroviaris.

Davant la persistència de les afectacions, la Generalitat ha incrementat el servei interurbà amb 61 autobusos addicionals. La flota destinada a donar suport al transport ferroviari passa així de 169 a 230 vehicles, incorporats des de diversos punts de l’Estat.

Segons el Departament de Territori, l’objectiu és disposar d’una flota preparada per respondre als moments de més demanda i garantir un servei més robust i fiable mentre duri la crisi ferroviària.

La mesura ha prosperat amb el suport d’alguns grups parlamentaris, mentre que altres —Esquerra, Comuns i CUP— hi han votat en contra. Consideren que es tracta d’un pas enrere des del punt de vista dels drets humans. Per sabere què hi ha al darrere d’aquest debat, a La Ciutat hem conversat amb Alberto Gómez, coordinador de CSIF Presons, que qualifica l’aprovació com "una fita històrica” i una correcció a una de les grans incoherències del sistema penitenciari català".

El portaveu de CSIF recorda episodis greus que han marcat el col·lectiu en els darrers anys. El més dur: la mort de la Núria, cuinera del centre de Mas d'Enric ara fa dos anys. Va ser a mans d’un intern que, segons CSIF, no complia els requisits per ocupar un lloc amb accés a estris potencialment perillosos. Alberto Gómez explica que també hi ha hagut pèrdua de visió per part d'alguns treballadors. “Nosaltres no cobrem perquè ens peguin”, lamenta.

Més enllà de la seguretat, CSIF denuncia que la reinserció continua sent el gran punt feble del sistema penitenciari català. Reclama la implicació d'altres departaments —Ensenyament, Treball, Afers Socials— per garantir formacions útils i sortides laborals reals. Gómez assenyala que a la presó hi ha tallers productius “d’un nivell que voldrien moltes empreses de fora”, però que cal transformar aquest potencial en oportunitats professionals concretes per als interns que volen refer la seva vida.

Aquest divendres, el Juan Torres ens proposa tres pel·lícules que contenen tres dels personatges que menys gràcia fan a l'audiència: 'Matilda', 'Gladiator' i 'Star Wars'. Acabarem la setmana amb la Marta Lozano que ens porta l'agenda musical i l'actualitat del sector amb Rosalia, André Rieu i Harry Styles com a protagonistes.

L’Observatori contra l’LGTBI-fòbia registra més de 350 incidències el 2025. Si comparem la xifra d’incidències de l’any passat amb la del 2024, hi ha hagut un increment de l’11%. Es tracta de la xifra més alta que ha recollit mai i del tercer any consecutiu que se superen les 300 denúncies. Per primer cop, el tipus de discriminació més habitual són les mostres d'odi i exaltació. Representen una de cada quatre incidències registrades el 2025 i es donen tant en l’àmbit digital com al carrer.

Les agressions físiques, algunes d'elles en grup, han estat la segona tipologia de discriminació més comuna, amb un 21% dels casos, seguides de l’assetjament laboral, educatiu i veïnal, amb prop d’un 18%. El col·lectiu gai ha estat el més discriminat, ja que suposa més de la meitat de les incidències recollides. Les persones trans representen més del 30% de les discriminacions denunciades, i sobretot n’han estat víctimes les dones trans.

En aquest context, el coordinador tècnic de l’Observatori, Cristian Carrer, demana un nou protocol català per revertir aquesta situació, replicant el que ja existeix a Barcelona. "Estendre el protocol de la ciutat a tot el territori català donaria més fruits a l'hora de detectar aquestes situacions i permetria que les víctimes tinguessin més recursos i acompanyament", ha assegurat.

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha assegurat que són “unes bones ordenances” que “no augmenten la pressió fiscal” a famílies ni pimes. “El que fa és augmentar la pressió fiscal sobre l'activitat turística”, ha afirmat el batlle.

La taxa turística s’encarirà un euro anualment fins al 2029. D’aquesta manera, d’aquí tres anys, cada turista que pernocti a Barcelona haurà de pagar 8 euros. L’Ajuntament calcula una recaptació de 100 milions d’euros.

El regidor d’ERC, Jordi Castellana, ha celebrat l’augment de la fiscalitat turística, perquè “ens permet no haver d’apujar la pressió fiscal als barcelonins i tenir més recursos per millors serveis públics”. “El turisme pot aportar més a la ciutat i hem d'exigir que aporti tot el que es pot aportar”, ha conclòs.

A diferència del que va passar amb els Pressupostos, Barcelona en Comú sí que ha fet pinça ara amb el govern municipal i els republicans per aprovar les ordenances fiscals. La formació morada ho ha fet perquè “són continuistes” amb el mandat anterior, però adverteix que “no és un xec en blanc”.

La presidenta del grup, Gemma Tarafa, ha dit que les tres condicions són: plantar cara a la proliferació de botigues 24 hores, apujar l’IBI per als que acumulen pisos i, especialment, impulsar “sense demores” la rehabilitació dels barris Besòs-Maresme i Trinitat Vella.

La resta del plenari, en canvi, ha votat en contra perquè no hi ha baixada d’impostos. Junts, PP i Vox han alertat que “la classe mitja de la ciutat està en perill”, “consoliden una pressió fiscal sobre les famílies” i són “un nou atac als barcelonins ja asfixiats per un consistori insaciable”.