Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, preveu que la ciutat regularitzi unes 24.000 persones estrangeres en el marc del procés impulsat pel govern espanyol. Segons ha anunciat, es crearà un grup de treball conjunt amb la Delegació del Govern per agilitzar els tràmits, i ha defensat que l’acord entre el PSOE i Podemos suposa una doble oportunitat per a Barcelona.

Collboni ha detallat que aquestes 24.000 persones són les que els serveis socials municipals tenen actualment comptabilitzades, una xifra que representa un 16% del total de 150.000 beneficiaris previstos a Catalunya. Tot i això, l’alcalde ha admès que la xifra podria ser superior.

Collboni diu que segurament seran més les persones que se’n beneficiaran. Per preparar el dispositiu administratiu davant d’aquesta situació extraordinària, l’alcalde s’ha reunit aquest matí amb el delegat del govern central, Carlos Prieto, amb qui ha acordat la creació d’un grup de treball conjunt, que no es descarta que pugui estendre’s a l’àrea metropolitana.

Segons el calendari establert per l’executiu espanyol, les sol·licituds per regularitzar-se s’hauran de presentar entre l’abril i el juliol, tot i que encara no s’ha especificat quant s’allargaran els tràmits.

Collboni considera que el procés representa una doble oportunitat per la ciutat: d’una banda, social, perquè dignificarà la vida de milers de migrants; i de l’altra, econòmica, ja que permetrà cobrir llocs de feina que les empreses demanen, tal com assenyalen les patronals. També ha destacat que molts treballadors municipals acumulen experiència en diversos processos de regularització anteriors, un fet que facilitarà la posada en marxa de tota la maquinària administrativa.

El govern espanyol vol automatitzar el sistema de cites per facilitar els tràmits a les persones estrangeres que han de regularitzar la seva situació i, alhora, acabar amb les màfies que trafiquen il·legalment amb els torns. Segons ha informat la Delegació del Govern, l’any passat la Policia Nacional va tramitar més de dos milions de documents de persones estrangeres residents a Catalunya.

Una de cada quatre persones que viu a Catalunya va haver de passar per una oficina de la Policia Nacional durant l’últim any per gestionar documents d’identitat. Ho ha explicat el delegat del govern, Carlos Prieto.

Les declaracions arriben des de l’Hospitalet de Llobregat, on s’ha posat en marxa una prova pilot que assigna automàticament la cita prèvia a les persones estrangeres que han de tramitar o recollir documents un cop han rebut el permís de residència.

A l’oficina de la Policia Nacional de l’Hospitalet, aquest nou sistema s’aplicarà a la meitat dels tràmits relacionats amb la targeta d’identificació d’estranger (TIE). L’objectiu inicial és resoldre un 30% de les 1.400 cites mensuals que es donen actualment a la ciutat. Prieto ha subratllat que eliminar intermediaris permetrà impedir que les màfies que trafiquen amb torns “s’aprofitin de situacions de vulnerabilitat”.

Aquesta setmana a 'La Brúixola' analitzem a fons la crisi de Rodalies: el caos ferroviari dels darrers dies, la gestió de les incidències, la comunicació amb els usuaris i el repte de recuperar la confiança en el servei. També abordarem el debat sobre les responsabilitats polítiques, amb la pressió de l’oposició per la dimissió de la consellera Sílvia Paneque.

Més enllà de l’actualitat immediata, posarem el focus en el problema estructural de Rodalies, les conseqüències polítiques de la crisi en la negociació dels pressupostos i el debat obert sobre el finançament de Catalunya, amb la veu crítica dels principals actors econòmics del país.

El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, recorda que el document signat afirma explícitament que el nou model “representa una millora important respecte al sistema actual”. Tot i això, destaca que el mateix document deixa clar que no compleix amb les propostes que el Col·legi d’Economistes i diverses organitzacions empresarials van presentar el 5 de març de 2024, on es detallaven les reformes necessàries per assolir un finançament just. Segons Puig de Travy, “les millores hi són, però no arriben al nivell que Catalunya necessita”.

Catalunya és, per tercer any consecutiu, la comunitat amb menor execució de la inversió estatal, segons les dades del 2023. Aquesta situació, assegura el degà, té un impacte directe i sever en el desenvolupament econòmic. La manca d’inversió en infraestructures essencials com logística, carreteres, ferrocarrils o aeroports genera un efecte acumulatiu que limita la competitivitat empresarial i deteriora la mobilitat de la ciutadania.

El món econòmic i empresarial català ha reaccionat amb escepticisme davant el nou model de finançament autonòmic acordat entre Esquerra Republicana i el PSOE. Les principals organitzacions del país alerten que la proposta no resol les disfuncions estructurals que arrossega Catalunya i insten els partits a continuar negociant per assolir un sistema més just i equilibrat.

La iniciativa l’ha impulsat la Cambra de Comerç de Barcelona, que ha sumat esforços amb el conegut G8 —format per la mateixa Cambra, Foment del Treball, Pimec, el Col·legi d’Economistes i altres entitats de referència— per elaborar una declaració conjunta. El document subratlla que el model pactat “no corregeix les deficiències fiscals actuals” i rebutja el relat d’Esquerra, que presenta l’acord com una renovació profunda del sistema vigent.

Segons les conclusions del text, la proposta “pot ser un punt de partida” i suposa certes millores respecte al model actual, però continua sent insuficient en aspectes clau que caldria desenvolupar.

Les entitats signants qüestionen que el model tingui un caràcter realment singular per a Catalunya i alerten que el principi d’ordinalitat —que garanteix que una comunitat no perdi posicions en renda després de la redistribució— no queda assegurat en el futur.

També recorden que els 4.700 milions d’euros addicionals que preveu l’acord només cobreixen una part del deute acumulat per l’infrafinançament crònic, i que el govern espanyol continua sent responsable d’una part substancial d’aquest desequilibri.

Tot i que no formen part estricta del model de finançament, les entitats aprofiten la declaració per denunciar la baixa execució de la inversió estatal a Catalunya. Segons les dades oficials del 2023, el territori va ser per tercer any consecutiu la comunitat autònoma amb un grau d’execució més baix.

Aquesta situació, afegeixen, té conseqüències directes: infraestructures insuficients per a una població que ha passat de 6 a 8 milions d’habitants en només dues dècades, amb impacte en mobilitat, logística i competitivitat empresarial.

El sector de l’educació de Catalunya viu un cicle de mobilitzacions. Després de la manifestació de dissabte passat, i amb la vaga de docents a l’horitzó, convocada per a l’11 de febrer, avui qui s’ha aturat és el personal laboral docent, el d’administració i serveis i el d’atenció educativa.

Aquest col·lectiu inclou uns 6.000 treballadors a casa nostra. En formen part, per exemple, els integradors socials, els educadors o auxiliars d’educació especial, els tècnics d’educació infantil, els fisioterapeutes o els logopedes. Segons el Departament d’Educació, fins a la una del migdia, la vaga ha tingut un seguiment de menys del 9% de la plantilla, havent rebut la informació d’aproximadament el 60% dels centres.

Sigui com sigui, coincidint amb aquesta jornada d’aturada, aquests professionals han sortit al carrer. S’han manifestat a Barcelona, arrencant als Jardinets de Gràcia i arribant, per la Diagonal, fins a la seu d’Educació, a la Via Augusta. La marxa ha congregat 700 participants, segons la Guàrdia Urbana.

"Estem cansades dels sous precaris que tenim. Exigim un complement al Departament d'Educació, exigim unes condicions justes i uns horaris regulats, perquè fem moltes hores als centres", ha dit la presidenta del Comitè Intercentres i portaveu de Comissions Obreres, Cesca Pérez, durant la mobilització.

En aquest sentit, recorda que el complement que demanen és de 473 euros i assegura que encara no han rebut resposta del Departament. Pérez també afirma que avui s’ha demostrat que són indispensables als centres, ja que la conselleria ha decretat uns serveis mínims que obligava a acudir a la feina un terç de la plantilla.