Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Japó continua ocupant un lloc privilegiat en l’imaginari viatger, però el 2026 ho fa amb una transformació notable. El país aposta per descongestionar les grans ciutats i obrir al món regions fins ara poc visitades.

Lluny de l’enrenou de Tòquio o Kyoto, zones com Tohoku, al nord, ofereixen paisatges rurals, temples amagats i una vida quotidiana que conserva rituals ancestrals. A Shikoku, els antics camins de pelegrinatge permeten recórrer l’illa a peu, connectant cos i ment.

Dormir en un ryokan, tastar cuina kaiseki de temporada, banyar-se en aigües termals naturals o observar el pas del temps en un jardí zen redefineixen el concepte de luxe. Japó, el 2026, sedueix amb precisió, respecte i harmonia.

Al cor d’Europa, Eslovènia s’ha convertit en un referent silenciós. Petita en dimensions però enorme en diversitat, és un dels països que millor ha entès cap on va el turisme del futur.

Ljubljana, capital verda i amable, és només el punt de partida. A poca distància hi trobem el llac Bled, però també el menys conegut Bohinj, molt més tranquil. El Parc Nacional del Triglav ofereix rutes de muntanya per a tots els nivells, entre rius d’aigües turqueses i cims alpins.

La gastronomia basada en productes de proximitat i les petites explotacions vinícoles de regions com Brda completen una experiència autèntica i equilibrada.

El Marroc reapareix amb força el 2026, però amb una proposta renovada: un turisme que reforça les economies locals i posa en valor el seu patrimoni cultural.

Marràqueix continua sent un pol d’atracció, però guanyen protagonisme ciutats com Fes, Essaouira o Tànger, amb un ritme més humà. Al nord, Chefchaouen, amb els seus carrers blaus, ofereix calma i paisatge. A l’interior, les muntanyes de l’Atles permeten descobrir pobles berbers i rutes de senderisme poc transitades.

El desert del Sàhara, cada cop amb propostes més responsables, es consolida com una de les experiències més transformadores: silenci absolut, cels infinits i una sensació d’insignificança que reconcilia.

Quan pensem en Canadà, sovint imaginem grans ciutats o muntanyes imponents. Però el 2026 posa el focus en una altra regió: la costa atlàntica.

Nova Escòcia, Terranova i Nou Brunswick ofereixen una experiència radicalment diferent, on el paisatge domina: penya-segats, fars solitaris, oceans infinits i pobles on la vida segueix marcada per les marees.

És una destinació ideal per al turisme lent: caminades costaneres, observació de balenes, gastronomia marinera i converses amb habitants locals que expliquen històries de tempesta i resistència.

Vietnam consolida el seu lloc com una de les destinacions més completes del sud-est asiàtic. El 2026 destaca per una millor gestió del turisme i per l’obertura de rutes alternatives a les més conegudes.

Les grans ciutats continuen sent vibrants, però el veritable atractiu es troba a les zones rurals: les muntanyes de Ha Giang, el delta del Mekong o els pobles costaners del centre del país.

La cuina vietnamita, considerada una de les més equilibrades del món, és un viatge en si mateixa. Menjar al carrer, compartir taula i observar el dia a dia formen part essencial de l’experiència.

Islàndia manté el seu magnetisme intacte, però el 2026 convida a mirar més enllà dels itineraris clàssics. Els fiords de l’oest, les terres altes i les zones menys accessibles guanyen protagonisme.

És un país que obliga a adaptar-se: el clima, la llum i el silenci marquen el ritme. Glaceres, volcans i cascades conviuen amb una forta consciència ambiental.

El viatger descobreix ràpidament que a Islàndia no es ve a dominar el paisatge, sinó a conviure-hi.

El 2026 consolida una idea clara: viatjar és una elecció amb conseqüències. Els millors destins no són només els més bells, sinó els que ofereixen futur, respecte i equilibri.

El nou viatger busca connexió, no consum. Busca històries, no només escenaris. I entén que cada pas deixa empremta.

Potser, al final, el millor destí del 2026 no és un punt del mapa, sinó una actitud: mirar, escoltar i avançar amb cura. I això, com sempre, t’ho continuarem explicant a Gente Viajera Catalunya; dissabtes de 07:00 a 08:00h del matí amb Carles Lamelo.

avui, l’entrevista destacada la dediquem al talent que trenca motlles: conversem amb Eugènia Puig de Travy i Maria Roch, les fundadores de GN0, una marca que neix amb visió, creativitat i lideratge femení per transformar el sector.”

El Baix Llobregat es convertirà la setmana vinent en l’epicentre del talent jove amb una nova edició del Tour del Talent, impulsat per la Fundació Princesa de Girona. L’esdeveniment, que enguany s’estén per quatre municipis —Sant Boi, Gavà, Viladecans i Castelldefels—, comptarà amb la presència del Rei Felip VI i pretén mobilitzar, connectar i inspirar milers de joves del territori. El director general de la Fundació, Salvador Tasqué, ha explicat a 'La Brúixola' que aquesta cinquena edició representa “un canvi de model” en expandir el Tour més enllà d’una única ciutat i integrar-hi tota una comarca. Tasqué subratlla que “tots tenim talent, però sovint falten espais perquè aquest talent es pugui desenvolupar” i que el Tour del Talent n’és un exemple clar: “inspirar, preparar i mobilitzar”, aquest és el triple objectiu de l’organització.

Més de 100.000 joves han participat en les activitats del Tour del Talent en només cinc anys. Segons Tasqué, les preocupacions principals del jovent avui són clares: l'ocupació, l'orientació professional, l'emprenedoria, la salut mental i l’impacte de la intel·ligència artificial en les seves carreres. “La salut mental és un tema que ha anat a més; cal ajudar els joves en educació emocional i autoconeixement”, afirma. També destaca un creixement d’interès per l'impacte social, els valors i l’esport entre les noves generacions.

El Govern de la Generalitat posa en marxa aquesta iniciativa vinculada als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, concretament al que promou garantir una vida sana i el benestar per a persones de totes les edats. La presidenta de la Federació Salut Mental Catalunya, Mercè Torrentallé, ha celebrat la iniciativa en una entrevista a La Ciutat, però adverteix que “el repte és majúscul” en un moment marcat per un augment del desànim entre la població jove.

Mercè Torrentallé assegura que, després d’anys en què la salut mental s’ha abordat principalment del vessant sanitari, “comença a haver-hi un compromís real” de les administracions per treballar amb una perspectiva més àmplia i comunitària. En aquest sentit, destaca el paper del Pacte Nacional per la Salut Mental, en el qual hi participen més de 100 entitats del país. Considera que cal "una mirada global" per tractar els problemes des de l'àmbit educatiu, laboral, familiar i també clínic.

La presidenta de la Federació Salut Mental Catalunya reivindica també la importància d’invertir en recerca. Recorda que estudis impulsats conjuntament amb el món universitari —com els dedicats a la salut mental en l’àmbit rural o a la salut mental perinatal— han tingut impacte directe en noves polítiques públiques. L'entitat que presideix manera activa en la formació de futurs professionals amb l’objectiu d’incorporar mirades més socials i comunitàries que ajudin a entendre “la realitat complexa” de les persones ateses.

La tasca dels psicòlegs especialitzats en emergències i catàstrofes és tan necessària com delicada. Tal com explica Andrés Cuartero, director del Màster en Psicologia d’Emergències i Catàstrofes de la Universitat de Barcelona, "aquest suport arriba després de l’atenció mèdica immediata, però cada vegada té més presència en les primeres fases posteriors a una tragèdia", sobretot quan la situació s’allarga o afecta un gran nombre de persones.

Els estudis en neurociència i trauma han demostrat que la manera com s’afronten els primers moments després d’un succés extrem "és clau per prevenir problemes psicològics a llarg termini". En situacions de xoc, confusió o desorientació, l’acompanyament psicològic ajuda les persones a "recuperar capacitats bàsiques" com comunicar-se, prendre decisions i mantenir una mínima autonomia, elements que actuen com a factors de protecció emocional.

Cuartero destaca que no existeix una "resposta única" per a totes les víctimes. Cada persona viu la tragèdia des d’un lloc diferent i té necessitats específiques. Per això, la intervenció ha de ser sensible i respectuosa: "l’ajuda s’ofereix, però mai s’imposa". Tot i que una minoria requerirà un acompanyament terapèutic prolongat, la majoria podrà reconstruir la seva vida amb el suport de l’entorn proper i els recursos personals, sempre que se sentin acompanyats i compresos des del primer moment.

Després de gairebé 20 anys de negociacions, la Unió Europea i l’Índia han signat un acord de lliure comerç que els seus líders han qualificat com “la mare de tots els acords”. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va celebrar a Nova Delhi aquesta fita, que implicarà una reducció mútua d’aranzels i l’obertura d’un mercat conjunt de prop de 2.000 milions de persones. L’acord suposarà una rebaixa molt notable dels gravàmens que l’Índia aplica a productes europeus: els aranzels al vi passaran del 150% al 20% o 30%, mentre que l’oli d’oliva, la maquinària, els productes químics i els farmacèutics quedaran totalment exempts. La signatura arriba poc després del pacte amb Mercosur i s’inscriu en l’estratègia europea per diversificar mercats davant el proteccionisme dels Estats Units sota l’administració Trump.

Catalunya pot ser una de les grans beneficiades d’aquest acord. Segons dades de la Generalitat compartides a Onda Cero, 790 empreses catalanes exporten regularment a l’Índia. El país és un soci rellevant per a l’economia catalana: el 30% de les exportacions espanyoles cap al gegant asiàtic surten de Catalunya i el territori compra el 37% dels productes que arriben des de Nova Delhi. La reducció d’aranzels afecta de ple els sectors que lideren el comerç Catalunya–Índia, com la maquinària, els productes químics i els fàrmacs, que ara quedaran pràcticament lliures d’impostos. També es redueixen gairebé del tot els aranzels a l’oli d’oliva i de manera significativa al vi, mentre que en automoció els gravàmens baixaran del 110% al 10%. Aquestes rebaixes poden obrir noves oportunitats comercials i donar un impuls al teixit exportador català en un moment en què Europa i Catalunya busquen diversificar mercats en un context de tensions comercials globals.