Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El Govern ha anunciat aquest dimarts que el servei de Rodalies tonarà a la "normalitat" prèvia a la crisi dilluns de la propera setmana. La consellera de Territori i portaveu, Sílvia Paneque, ha explicat que els serveis alternatius de transport es mantindran durant tota la setmana, si bé, a partir del cap de setmana, es preveu reprendrà progressivament els trams tallats.

Pel que fa al capítol de dimissions, des del Palau de la Generlaitat estan satisfets amb les produïdes a Renfe i Adif, tot recordant que "no han pactat cap cessament" amb el Ministeri de Transports ni tampoc "han posat noms i cognoms". La consellera també ha descartart la seva dimissió, tal i com reclama l'oposició. "Em trobo amb més energies que abans de la crisi per resoldre Rodalies, tornar a la situació de normalitat i treballar per tenir un servei ajustat a les necessitats de Catalunya".

De fet, Sílvia Paneque fa responsable de tot el que passat a les operadores. També de la informaicó dels usuaris, malgrat que la competència és de la Generalitat. La titular de Territori ha reconegut que "calen millortes" en l'àmbit de la comunicació, però "cap decissió pressa" mereix la dimissió de "cap membre del Departament".

"En cap cas detectem cap pressa de decissió, o omissió, que hagi estat valorada com a manca de responsabilitat. Per tant, descarto absolutament que el Departament hagi d'assumir cap responsabilitat", ha assegurat la consellera.

Descartada qualsevol dimissió -també la seva- la prioritat de Sílvia Paneque és executar les inversions de millora perquè Rodalies funcioni com cal el "més aviat possible".

Acompanyat de la gran cantant Saioa Hernández, el Pol Avinyó ens ha parlat avui de 'La Gioconda', que es podrà gaudir al Gran Teatre del Liceu del 16 de febrer al 2 de març

L’Associació Catalana de Lupus Eritematós Generalitzat (ACLEG) és una associació sense ànim de lucre integrada per persones amb lupus, familiars i també professionals sanitaris i experts. Tots plegats, tenen l’objectiu de treballar en benefici de les persones afectades i les seves famílies, millorant la seva qualitat de vida i ajudant a visibilitzar aquesta malaltia. Hem conegut l'associació i la seva activitat de la mà de la seva presidenta Pilar Lucas.

La crisi ferroviària que afecta Rodalies des de fa dies ha provocat un xoc polític entre els dos socis que habitualment negocien pressupostos a Catalunya: PSC i ERC. Des dels republicans, el portaveu adjunt de la formació al Parlament, Jordi Albert, exigeix la dimissió de la consellera Silvia Paneque, argumentant “incapacitat per aportar solucions immediates” a la crisi ferroviària: "Si no tenen la capacitat per resoldre els problemes que tenim a tota la xarxa i en la mobilitat del país, han de deixar pas", assegura. A més, Albert sentencia que ERC no assegurà cap negociació fins que no es desbloquegi el traspàs de l’IRPF i el traspàs íntegre de Rodalies, que considera “urgent i imprescindible”.

Per la seva banda, el portaveu parlamentari del PSC, Ferran Pedret, assegura que "Paneque té la confiança del president i ha de continuar gestionant la crisi". El portaveu socialista admet que la informació als usuaris no sempre ha estat a l’altura, tot i la mobilització de 700 informadors i la millora de canals de comunicació: “Hi ha hagut anuncis que no s’han complert i això és intolerable. Cal corregir-ho.” Pedret també reivindica les inversions estatals i posa el focus en la necessitat d’estabilitat i gestió continuada.

En contra del tòpic de la joventut rebel i desinhibida, diversos estudis mostren que els adolescents d’avui tenen menys relacions sexuals i menys contacte social presencial que generacions anteriors. Segons el psicòleg David Cueto, aquesta tendència no afecta només els joves, sinó la població en general: "mai havíem passat tant de temps sols". Factors com "l’encariment de la vida, les dificultats d’accés a l’habitatge i la reducció d’espais de socialització" hi tenen un paper clau.

La tecnologia i les xarxes socials també han transformat profundament la manera de relacionar-se. Tot i viure en una era d’hipercomunicació, "molts joves se senten més vigilats i tenen por d’exposar-se o de fer el ridícul". Això es tradueix en menys espontaneïtat en espais socials com concerts o festes, on sovint es prioritza enregistrar el moment abans que viure’l. Aquesta tensió constant entre mostrar-se i protegir-se condiciona la manera com construeixen la seva identitat.

Davant d’aquest context, Cueto destaca "la importància de diferenciar entre comportaments propis de l’adolescència i senyals d’alarma reals". La irritabilitat constant, la tristesa encoberta o l’aïllament social extrem poden indicar malestar emocional. Tot i que la socialització digital és una realitat, "el contacte humà cara a cara continua sent essencial" per al desenvolupament emocional. Acompanyar els adolescents, posar límits i fomentar espais de relació reals és clau per ajudar-los a créixer en un món cada cop més complex.

La crisi d’habitatge s’ha convertit en un dels principals reptes socials i econòmics de Catalunya. Amb els preus del lloguer disparats, un mercat de compra inaccessible per a milers de famílies i un parc d’habitatge social molt per sota de les necessitats reals, les administracions busquen fórmules per revertir una situació que ja condiciona projectes de vida, moviments demogràfics i fins i tot l’índex de natalitat.

Aquest dilluns, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta un document amb més de cinquanta mesures per contribuir a revertir aquest dèficit estructural. Un treball coordinat pel doctor arquitecte Eduardo Rodríguez Villascusa, amb qui hem conversat al programa La Ciutat. Aquesta institució arquitectònica aposta per donar un pes major a l’habitatge protegit en règim de compra. Rodríguez Villescusa ho veu com una seguretat de cara a la jubilació i una inversió a llarg termini.

Les xifres són contundents. Segons aquest estudi, a Catalunya hi ha 1,4 milions de persones que no disposen d’un habitatge propi. Per això, el dèficit acumulat és de 434mil habitatges, molt per sobre dels objectius fixats per la Generalitat. El pla del govern preveu 50.000 nous pisos de lloguer social en una primera fase i 300.000 a mitjà i llarg termini, però encara faltaria construir-ne 134.000 més per cobrir el desajust real.

En els últims mesos han aparegut nous actors disposats a arremangar-se per afrontar aquest problema. Un dels més significatius és l’Església catalana, que prepara un acord amb el Govern per cedir béns immobles destinats a habitatge social. A Tarragona, el model ja funciona: l’arquebisbat fa anys que cedeix pisos a Càritas.