Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Després de gairebé dos dies sense serveis de Rodalies a Catalunya, es manté la incertesa sobre el restabliment dels trens de cara a les pròximes hores. Una decisió que es pren després de l'accident a l'R4 que va posar fi a la vida d'un maquinista en formació. Aquestes són les qüestions principals sobre les quals reflexionen a la tertúlia d'avui el periodista Joan Cascante i l'advocat Pablo de Palacio.

L’acord entre maquinistes, administració, ADIF i Renfe permet avançar cap al restabliment progressiu del servei ferroviari a Catalunya després de 48 hores de bloqueig provocades pel temporal. El compromís passa per repetir les anomenades marxes en blanc, amb inspeccions més exhaustives de les línies, i anar recuperant el servei a mesura que es certifiqui que cada tram és segur.

Tot i que ADIF i Renfe asseguraven que les línies ja estaven preparades, els maquinistes han defensat la necessitat de noves comprovacions. Com a responsables directes de la seguretat dels viatgers i coneixedors de l’estat real de la infraestructura, consideren que aturar completament el servei ha evitat possibles accidents, ja que durant les revisions s’han detectat nous desperfectes com arbres, murs i despreniments.

Més enllà de la crisi puntual, l’episodi ha tornat a posar sobre la taula dos problemes de fons: l’impacte creixent dels fenòmens meteorològics extrems vinculats al canvi climàtic i la forta desinversió acumulada durant dècades a Rodalies. Tot i això, els experts insisteixen que el ferrocarril continua sent un dels mitjans de transport "més segurs" i fan una crida a mantenir la "confiança" en el sistema.

La capital de la Costa Daurada és un destí que transmet felicitat, un lloc amb ànima, que combina història, paisatge, caràcter mediterrani, tradició marinera i una manera pròpia de ser i d’acollir. Cada racó recorda que aquest territori sempre ha estat un punt de trobada.

Salou es mostra al món com un referent on conviuen natura, patrimoni cultural i històric i qualitat turística. Les seves 25 fabuloses platges, les rutes vora el mar, la seva memòria històrica i la seva energia contemporània conformen una experiència única per a aquells que busquen descobrir, descansar i deixar-se sorprendre.

A Salou, cada racó relata un capítol, i cada mirada a l’horitzó recorda que la història ha avançat creant una identitat genuïna.

Molt abans que apareguessin camins, pobles o ports, la línia de costa on avui s’alça Salou ja contemplava el pas dels segles.

La seva costa, esculpida fa milions d’anys, conserva encara aquells secrets que van formar part de l’antic mar de Tetis. Aquí va començar la gènesi destinada a travessar mil·lennis fins als nostres dies.

Les formacions geològiques de la costa de Salou conserven una riquesa paleontològica excepcional: penya-segats, platges i cales, arenals i dunes fòssils que ens parlen d’un paisatge en constant transformació. En aquest escenari primigeni, la natura va dibuixar un refugi perfecte que segles més tard atrauria les primeres comunitats humanes, seduïdes pels seus sòls fèrtils i un clima generós que convidava a establir-s’hi.

Però abans, ens trobem amb els primers assentaments humans a la prehistòria. Entre les llacunes dels “Emprius” i els camps dels voltants, agricultors del Paleolític i del Neolític van començar a cultivar-hi els seus primers cereals i a explotar els recursos naturals.

Més tard, la cultura ibèrica va florir en aquestes terres. Comerciants nats van teixir lligams amb fenicis, grecs i cartaginesos. Van sorgir assentaments com la colònia grega de Kallipolis (“ciutat bella”), oberta al mar i a noves influències, que controlava estratègicament el sector oriental de la badia formada per l’actual Cap de Salou i facilitava els intercanvis marítims amb altres cultures i pobles del Mediterrani.

Amb l’arribada de Roma, el territori es va transformar i la ciutat de Salauris va esdevenir un important nus de comunicacions gràcies a la seva proximitat a la Via Augusta, la gran artèria que connectava Roma amb l’extrem occidental de l’Imperi. Al seu voltant van florir vil·les romanes com les de Barenys, la Burguera i la Tossa, centres productors d’oli i vi que també van desenvolupar la fabricació de ceràmica destinada al transport ultramarí a través del port natural de Salou, que es va consolidar com el principal punt d’exportació de mercaderies.

Segles després, en plena Edat Mitjana, el port de Salou va adquirir una rellevància creixent com a origen de grans expedicions reials. L’any 1194, el rei Alfons el Cast va atorgar la carta de població al port, reforçant-ne el valor estratègic a la costa mediterrània.

Durant la Reconquesta, el port es va convertir en un punt clau per a les operacions marítimes de la Corona d’Aragó. Des d’aquí, el setembre de 1229, el rei Jaume I el Conqueridor va salpar cap a Mallorca, iniciant una de les campanyes més decisives de la nostra història.

Durant els segles XV i XVI, Salou va viure temps convulsos. La pirateria assotava les costes mediterrànies i les cales del Cap de Salou (cala Font, cala Vinya i cala Morisca) es van convertir en refugi i amagatall dels corsaris turcs, gràcies a l’aixopluc que oferien a les seves embarcacions. Davant d’aquesta amenaça, es van construir torres de defensa i vigilància, com l’emblemàtica Torre Vella, per protegir el port i la població de l’antic nucli de Barenys, que finalment va ser atacat i saquejat.

Malgrat aquestes dificultats, el comerç, el progrés i l’expansió econòmica no es van aturar. Entre els segles XVII i XIX, Salou es va convertir en un dels ports mercantils més importants de la costa mediterrània, gràcies a la construcció d’infraestructures portuàries com el Far, la Capitania, la Duana i l’Espigó del Moll, juntament amb noves connexions ferroviàries com el Carrilet Reus–Salou i la línia Barcelona–València.

A començaments del segle XX, Salou va viure una etapa de transformació. La seva costa es va convertir en lloc d’estiueig i salut amb la creixent moda dels banys de mar. Van sorgir casetes de bany, famílies burgeses hi van construir xalets modernistes i noucentistes, i es van aixecar alguns dels primers edificis d’apartaments de Catalunya, creant un ambient elegant i distingit on el mar i la platja es van convertir en sinònim de salut, descans i qualitat de vida.

La Guerra Civil Espanyola va truncar aquell somni i el litoral es va fortificar amb bateries antiaèries —situades a la Talaia i la Glorieta— i nius de metralladores a Porroig i la Punta del Cavall.

Durant els anys 50, amb prou feines 350 habitants mantenien viva l’essència de Salou, dedicant-se a l’agricultura i la pesca.

Amb l’arribada dels anys 60, Salou va viure un autèntic renaixement amb l’aparició del fenomen turístic, que va impulsar el redescobriment de les seves platges, del seu paisatge i de la seva llum mediterrània. Van sorgir els lemes Salou Playa de Europa i Salou Capital de la Costa Daurada, que van projectar la imatge del municipi més enllà de les nostres fronteres.

Visitants de tot Espanya i Europa van començar a triar Salou per gaudir de les seves vacances d’estiu, amb el sol i la platja com a principals atractius, allotjant-se en hotels, càmpings i apartaments que van donar un fort impuls als sectors de l’oci i l’entreteniment, afavorint també un espectacular creixement urbà. Aquest creixement va anar acompanyat de l’anomenada “arquitectura del sol”, amb obres d’Antoni Bonet Castellana, referent del racionalisme, com la casa Rubió, els Triangles o l’Hotel Cala Vinya, a més de molts altres edificis d’apartaments.

També s’hi van aixecar obres artístiques emblemàtiques com la Font Lluminosa, de l’enginyer Carles Buïgas, o el monument a Jaume I, de Salvador Ripoll Sahagún i Lluís Maria Saumells, que es convertirien en grans símbols dels nous temps i que presideixen l'espectacular passeig Marítim de Salou.

A Salou, la història continua i et convida a formar part d’ella.