Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Catalunya encara no ha trobat la fórmula per fer compatible la supervivència de l’agricultura amb el desplegament de les energies renovables. La presentació de l’estudi El sector agroalimentari català davant els reptes globals del segle XXI, elaborat per PIMEC i el Col·legi d’Economistes de Catalunya, ha posat de manifest la distància existent entre la pagesia i la classe política, que reclama grans consensos per modernitzar un sector clau de l’economia catalana.

L’estudi s’ha presentat en un context marcat pel canvi climàtic, la fi dels recursos naturals i les tensions geopolítiques associades a l’energia. Segons els ponents, mentre les grans potències competeixen pels recursos fòssils, els territoris més petits tenen dificultats per avançar cap a una economia verda i sostenible.

En aquest escenari, Catalunya té en l’aigua el seu principal actiu estratègic. Gràcies a aquest recurs es produeixen els aliments que consumeix la població, en un sector que representa el 19% del PIB català, lidera les exportacions a l’exterior i ocupa un 8% de la superfície del país. Es tracta d’un sector primari, arrelat al territori i de base familiar, que veu amb preocupació com la legislació recent permet substituir cultius agrícoles per instal·lacions de plaques solars.

L’economista especialitzat en agroalimentació Francesc Reguant, coeditor de l’estudi, alerta que aquesta dinàmica posa en risc la producció d’aliments i el model agrari català si no es defineix una estratègia clara que prioritzi el sòl agrari productiu.

Per la seva banda, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha situat el món rural al centre de l’agenda política del Govern i ha defensat els drets de la pagesia. Tot i això, en matèria d’aigua, Ordeig ha estat crític amb el bloqueig de determinats propietaris, que —segons ell— frenen la modernització del regadiu per una visió ancorada en el passat. El conseller aposta per grans consensos que permetin garantir alhora la supervivència de la pagesia i la sostenibilitat del model productiu.

Tant Ordeig com Reguant coincideixen que la sostenibilitat i la qualitat han de convertir-se en la marca global de Catalunya, especialment davant l’obertura d’Europa a nous mercats internacionals com l’Índia o el Mercosur. També adverteixen que els extremismes poden dificultar la construcció d’acords amplis necessaris per assegurar el futur del sector agroalimentari.

Avui al ‘Tema de la setmana’ hem abordat el sector laboral per introduïr i conèixer de prop un concepte del que no se’n parla però que forma part del dia a dia: el presentisme laboral. Tots tenim al cap l’absentisme laboral, aquella situació que es produeix quan un treballador o treballadora no acudeix al seu lloc de feina tot i no estar de baixa però el presentisme laboral és, segons alguns estudis, un fenòmen potser encara més habitual que l’absentisme i que tot i ser del tot contrari pot tenir encara més impacte que l’absentisme. Entenem per presentisme laboral el fet que un treballador o treballadora acudeixi al seu lloc de feina i inclús faci més hores de les que li toquen però sense ser productiu, allò que vulgarment anomenem ‘escalfar la cadira’. El presentisme laboral també es produeix quan aquest treballador va a treballar inclús estant malalt, el que, a banda d’afectar a la productivitat també posa en risc la resta de treballadors. Que es tracta d’un fenòmen habitual ens ho confirmen les dades que deixa l’Enquesta de qualitat i condicions de treball de la Generalitat 2025, que apunten que, d’entre els treballadors que declaren haver emmalaltit l’últim any, més de la meitat, el 51,3 %, asseguren haver anat a treballar igualment com a mínim una vegada. Per conèixer més de prop aquest concepte hem parlat amb l’Eva Rimbau, doctora en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de Barcelona, ha estat professora agregada de la UOC en els àmbits de la direcció de recursos humans, la gestió del canvi, i la responsabilitat social corporativa i des del 2014 és membre de la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat en Informació i Societat del Coneixement.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya desenvolupa accions d’educació mediàtica a través del grup de treball Educació Mediàtica i Universitats, una iniciativa impulsada per la doctora en Ciències de la Comunicació Maria José Recoder. El projecte dona continuïtat a programes anteriors del Col·legi i respon a la necessitat creixent de fer front a la desinformació en un context marcat per l’ús intensiu de xarxes socials i la intel·ligència artificial.

Segons Recoder, l’objectiu principal és formar una ciutadania crítica des de ben jove. “La idea d’impulsar grups d’educació mediàtica és per evitar la desinformació, per generar una consciència crítica i per formar sobretot la gent jove”, explica. El projecte, però, també s’adreça a la població adulta, especialment a través de centres cívics i biblioteques, davant la circulació constant de continguts falsos per canals com WhatsApp.

Les sessions formatives són conduïdes per periodistes col·legiats que han rebut una formació específica prèvia. Des del Col·legi de Periodistes es vol garantir així el rigor dels continguts i evitar l’intrusisme en un àmbit especialment sensible. “No pots enviar qualsevol persona a fer aquests tallers, és important que sigui un periodista amb formació i amb un marc clar del que s’ha d’explicar”, assenyala Recoder.

Els tallers són gratuïts per als centres educatius i es basen en materials elaborats a partir de l’experiència acumulada durant anys de treball amb docents de primària, secundària i batxillerat, amb l’objectiu de reforçar aquells aspectes que generen més dificultats a les aules.

El periodista Ferran Lalueza, un dels formadors del grup, explica que les sessions busquen fer visible com de fàcil és enganyar qualsevol persona. “Ens poden colar informació que no es correspon amb la realitat amb moltíssima facilitat, i això té conseqüències”, afirma. En aquest sentit, destaca que la desinformació no només és informació falsa, sinó que pot arribar a ser perjudicial.

Els tallers fomenten la capacitat de qüestionar els continguts, verificar-los i identificar fonts fiables. “Despertem l’esperit crític i els donem eines perquè puguin determinar si una informació és creïble o no”, explica Lalueza, que també posa en valor el paper dels professionals del periodisme en aquest procés.

Des del Col·legi de Periodistes es considera que l’educació mediàtica hauria de formar part del sistema educatiu de manera estable. Recoder defensa que es tracta d’una qüestió de país: “Has de saber llegir i sumar, però també tenir una consciència crítica respecte del món que t’envolta, perquè si no pots acabar prenent decisions errònies que afecten tota la societat”.

El grup Educació Mediàtica i Universitats continua treballant amb la voluntat de contribuir a una ciutadania més informada i crítica, conscient que la lluita contra la desinformació requereix una tasca sostinguda en el temps.

El projecte que impulsa Daniel Amatller, 'Més que Ciència', neix d’una necessitat molt concreta i personal: la seva mare, amb problemes de mobilitat des de fa anys, no podia accedir a molts espais culturals i naturals. Davant la idea que arribés al final de la seva vida sense haver pogut veure museus o parcs naturals, Amatller decideix buscar una solució. En no trobar cap proposta al mercat, inicia pel seu compte un camí que combina tecnologia i compromís social.

La resposta arriba a través de la realitat virtual, però no com s’acostuma a entendre habitualment. Les experiències que creen des de l’associació 'Més que Ciència' estan adaptades específicament a les capacitats físiques i cognitives de la gent gran: "s’hi cuiden els ritmes, les explicacions, el so i les imatges perquè siguin accessibles i comprensibles". L’objectiu no és només mirar, sinó "aprendre i generar interès", demostrant que l’edat no elimina la capacitat de descobrir coses noves si els continguts estan ben pensats.

Tres anys després dels primers assajos, el projecte ja s’ha estès a centres geriàtrics i sociosanitaris d’arreu de l’Estat. Les sessions no només provoquen un fort impacte emocional en les persones participants, sinó que també "generen converses i activitats que s’allarguen en el temps". Tot plegat posa sobre la taula una realitat sovint invisibilitzada: "la necessitat de garantir l’accés a la cultura a la gent gran, també quan les limitacions físiques o cognitives dificulten fer-ho de manera presencial", apunta Amatller.

L’abandonament escolar prematur continua sent una assignatura pendent a Catalunya, tot i haver caigut fins a un mínim històric, situant-se en el 13,5% l’any 2025. Això representa una reducció molt lleugera, de només dues dècimes, respecte al 2024, i es manté per sobre de la mitjana estatal. Alhora, encara estem lluny de l’objectiu europeu del 9%.

És el que revelen les dades que ha fet públiques el Ministeri d’Educació a partir de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA). Quan parlem d’abandonament escolar prematur, recordem, ens referim a aquells alumnes d'entre 18 i 24 anys que deixen els estudis en acabar l’ESO o fins i tot sense haver-la acabat. Segons aquestes xifres, la mitjana estatal està en el 12,8%.

Si mirem enrere, veiem que el 2008 la taxa a casa nostra se situava en el 33%. Per tant, s’ha fet molta feina des d’aleshores, reduint-la a menys de la meitat. El problema, però, és que en els darrers anys hi ha hagut un estancament. Així ho considera Elena Sintes, referent de polítiques contra l’abandonament escolar de la Fundació Bofill.

En declaracions a Onda Cero, Sintes ha celebrat que, des del novembre, Catalunya compti amb un pla d’acció contra aquest fenomen, però alerta que cal anar més enllà: "Això quedarà en paper mullat si no va acompanyat d'un pressupost i d'uns objectius específics a complir en els pròxims tres anys. I, justament, el pla no es va presentar amb aquesta execució".

Segons Sintes, en els darrers anys s’ha aconseguit reduir l’abandonament que estava vinculat, per exemple, a la manca d’orientació o a les dificultats educatives, però el que ha quedat pendent és el que té causes socioeconòmiques. Per això creu que, entre altres mesures, caldria reforçar el sistema de beques i ajudar els centres que tenen més percentatge d’alumnat vulnerable. També aposta per crear un sistema de detecció de risc d’abandonament i destinar més recursos a orientar els alumnes que acaben l’etapa obligatòria.

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha assumit el lideratge polític d’una de les setmanes més crítiques per a Rodalies i ha comparegut al Parlament amb un missatge doble: reconeixement dels errors i voluntat de transformació estructural. En substitució del president Salvador Illa, Dalmau ha comparegut amb un to conciliador, reivindicant la necessitat d’un nou model de gestió i d’un increment sostingut de les inversions.

Dalmau ha obert la seva intervenció demanant disculpes als usuaris afectats i admetent que Rodalies arrossega problemes “endèmics”. Ha advertit, però, que les solucions no seran immediates i ha apel·lat a la “paciència” mentre s’activen les mesures correctores.

Tot i defensar la coordinació entre el Govern i el Ministeri de Transports, ha situat la crisi com un “punt d’inflexió” que obliga a refundar Rodalies. En aquest sentit, ha fet una crida a tots els grups parlamentaris per sumar-se a un acord de país que permeti avançar cap a un sistema ferroviari més fiable i competitiu.

En clau de decisions concretes, el conseller s'ha compromès a mantenir les rebaixes del transport públic fins al 2028, una mesura pactada amb els Comuns.

Tota la cambra —excepte PSC i Comuns— ha reclamat la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, tot i que l’Executiu ja ha descartat aquest escenari. Davant d’això, els grups han intensificat la pressió per apartar Renfe de la gestió de Rodalies i accelerar el traspàs integral del servei.

Junts, Comuns, CUP i Aliança han coincidit a exigir un canvi de governança que situï Catalunya al centre de la presa de decisions. Paral·lelament, la portaveu d’Esquerra, Ester Capella, ha reclamat que l’Estat assumeixi els costos derivats de la interrupció del servei. Des de PP i Vox, la crítica s’ha ampliat als socis d’Illa i a Sánchez, i han acusat el Govern d’utilitzar el canvi climàtic com a explicació recurrent per a qualsevol incidència

L’acord entre PSOE i Podem per impulsar una regularització de fins a 500.000 persones migrants situades actualment en situació irregular ha tingut una acollida especialment positiva en el sector agrari català. La pagesia, que depèn de manera estructural de la mà d’obra migrant, reclama que el procés s’activi abans del mes d’abril, quan comencen les campanyes de collita i es dispara la demanda de personal.

Segons Unió de Pagesos, aproximadament un 80% dels temporers que treballen al camp són persones migrants, un percentatge que fa anys que es manté i que confirma la dependència estructural del sector d’aquest col·lectiu. Les oficines del sindicat constaten, a més, que cada any augmenta el nombre de treballadors que es troben en situació irregular i que, per tant, no poden ser contractats legalment, fet que acaba alimentant l’economia submergida.

La responsable de Temporers d’Unió de Pagesos, Carol Aixut, recorda que el sector reclama un procés de regularització “des de la darrera del 2005”, impulsada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que va permetre legalitzar 600.000 persones. Des d’aleshores, explica, la situació s’ha anat agreujant: la disponibilitat de mà d’obra nacional ha disminuït i cada vegada hi ha més persones migrants que, tot i viure i treballar al territori, no poden accedir a un permís que els permeti fer-ho amb drets.

Aixut destaca que la regularització “blindaria els drets” de moltes persones que, fins i tot quan ja tenen permisos de residència i treball, es troben amb revocacions sobtades o renovacions denegades en plena temporada. “D’un dia per l’altre passen de la regularitat a la irregularitat, han de marxar de la feina o queden abocades al mercat negre”, alerta.

Més enllà de la contractació, Unió de Pagesos també fa una tasca d’acompanyament social, col·laborant amb entitats del territori com Càritas i ajuntaments per ajudar aquestes persones a trobar allotjament, cobertura bàsica i suport administratiu. “Treballem perquè tinguin una mica de dignitat mentre intenten regularitzar la seva situació”, explica Aixut.

El sindicat insisteix que la clau és el temps: si la regularització entra en vigor abans de l’abril, la pagesia podrà incorporar aquestes persones a la pròxima campanya de collites amb garanties i estabilitat jurídica. En canvi, si el procés s’endarrereix, el sector tornarà a enfrontar-se a la manca de personal i a les limitacions legals que impedeixen contractar persones que, tot i viure aquí i voler treballar, no tenen els papers en regla.

Amb l’acord per regularitzar mig milió de persones sobre la taula, les entitats agràries confien que el govern posi en marxa els mecanismes necessaris amb celeritat. La pagesia considera que és una oportunitat per donar estabilitat laboral i social a milers de persones i, alhora, per garantir la continuïtat d’un sector que, avui, no podria funcionar sense la contribució imprescindible de la mà d’obra migrant.

Fa uns dies, la Fundació Miró i la Successió Miró, l'entitat formada pels hereus del pintor que gestiona els seus drets, van publicar un llibre en col·laboració amb l'editorial Artika Books. Es tracta de 'Cántico al sol', un recull de 33 làmines representatives de l'època més madura de l'artista. Es tracta d'una edició de col·leccionista, limitada a 2.998 exemplars que reuneixen 33 làmines que reprodueixen fidelment els gravats de Miró, inspirats en el poema ‘Càntic de les criatures’ de Sant Francesc d’Assís, text en el qual l’artista va trobar un reflex espiritual de la seva relació amb la naturalesa i els elements essencials de la vida. L’obra és fruit de la col·laboració de l’editorial amb la Successió Miró de Palma, l’entitat formada pels hereus de Joan Miró per gestionar els drets de l’artista, i coincideix amb una triple efemèride: Els 50 anys de la creació de la sèrie original de Miró, els 50 anys de la inauguració de la Fundació Miró i els 800 anys del poema franciscà, font d’inspiració de l’artista. Avui a 'La Ciutat' hem rebut a l'estudi en Joan Punyet i Miró, net de l'artista i director de la Successió Miró, amb qui hem parlat d'aquest llibre i també del fet de ser net d'un dels grans artistes del nostre país.

Segons l’estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el 56,6% dels nois i noies de 13 i 14 anys tenen establerts límits familiars en l’ús del mòbil. Una xifra que, tot i ser positiva, disminueix a mesura que augmenta l’edat: en el cas de l’alumnat de quart d’ESO, el percentatge cau fins al 33%.

En els darrers anys s'ha notat una tendència creixent en l'ús del telèfon mòbil. Ho ha explicat a La Ciutat la Lucía Artazcoz, cap de l’Observatori de Salut de l’ASPB, que destaca aquesta evolució: “Hem passat d’un 37% de limitació de l’ús del mòbil el 2021 a gairebé un 57% el 2025. És una diferència molt significativa”. Aquest increment apunta a una major consciència de les famílies sobre l’impacte dels dispositius digitals en la salut i el benestar dels adolescents. Tot i això, Artazcoz subratlla una desigualtat important: "les famílies de classes socials més afavorides limiten més l’ús del mòbil que les més desfavorides". I aquest fet que obre el debat sobre la necessitat de polítiques i accions més equitatives.

Entre les bones notícies, destaca la millora de l'estat de salut general percebut pels adolescents, tant en nois com en noies. Cada vegada més joves afirmen tenir una salut “excel·lent” o “molt bona”, especialment si es compara amb el 2021, un any encara fortament marcat per la pandèmia. Es redueix el sedentarisme, baixa el consum de tabac i cànnabis i hi ha menys episodis de borratxera.

El descens del tabac convencional va acompanyat d’un fort augment de l’ús de cigarretes electròniques. En els cursos superiors —segon de batxillerat i cicles formatius— fins a una quarta part de l’alumnat utilitza vapejadors. “Estem canviant un model de consum per un altre”, adverteix Artazcoz, recordant que aquests dispositius no estan exempts de riscos i que cal tornar a posar-hi el focus preventiu.