Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

L’Audiència de Barcelona ha decidit no jutjar els exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon pel presumpte delicte contra els drets dels treballadors en el procediment judicial pel retard en la vacunació contra la covid-19 dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya.

La resolució del tribunal evita que els dos exresponsables de Salut s’enfrontin a una possible pena de presó. La decisió arriba després que la defensa sol·licités l’aplicació de la denominada doctrina Botín, segons la qual una persona no pot ser jutjada únicament a instàncies d’una acusació popular si la Fiscalia no sosté l’acusació i els presumptes afectats no exerceixen accions penals.

L’acusació per delicte contra els drets dels treballadors, castigada amb una pena de fins a tres anys de presó, estava impulsada exclusivament pels sindicats policials Jupol i Jucil, que actuen com a acusació popular en la causa. Segons ha conclòs l’Audiència de Barcelona, cap agent de la Guàrdia Civil ni de la Policia Nacional s’ha personat en el procediment com a acusació particular. A més, el Ministeri Fiscal tampoc no ha mantingut aquesta imputació. Davant d’aquest escenari, el tribunal ha acordat retirar aquest càrrec contra Vergés i Argimon.

Després de la decisió de l’Audiència, els dos exconsellers de Salut continuaran encausats únicament per un presumpte delicte de prevaricació administrativa relacionat amb la gestió del procés de vacunació durant la pandèmia.

En cas de condemna, la pena prevista no inclou presó, però sí una possible inhabilitació per exercir càrrecs públics d’entre 12 i 15 anys.

El cas investiga el retard en l’administració de les vacunes contra la covid-19 als membres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional destinats a Catalunya, una qüestió que va generar controvèrsia durant la campanya de vacunació impulsada per la Generalitat en el context de la pandèmia.

Segueixen produïnt-se avenços en la lluita contra l’amiant. Després que fa aproximadament dues setmanes s’aprovés al Parlament la llei de l’erradicació de l’amiant, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya tramita els primers certificats de patologies derivades de l’exposició a aquest material que, recordem, provoca malalties i afectacions greus a la salut en cas d’exposició continuada. Aquests certificats acrediten, d’acord amb el procediment establert, determinades malalties vinculades a l’exposició a l’amiant i reconegudes per la normativa estatal, com per exemple el mesotelioma, el càncer de pulmó i laringe i l’asbestosi amb repercussió funcional moderada o severa.

Fins ara, més d'una trentena de persones ja han fet la sol·licitud del certificat. Aquest procediment s’emmarca en la Llei 21/2022, de creació del Fons de Compensació per a les Víctimes de l’Amiant, i en el Reial decret que regula els requisits i el procediment per reconèixer el dret a la compensació econòmica per a les persones afectades. Tot això ho gestiona el Comitè de Valoració de les Víctimes de l’amiant, que té la funció de comprovar les patologies mitjançant la documentació presentada per la persona interessada i d’emetre el dictamen necessari perquè la Secretaria de Salut Pública resolgui sobre l’emissió del certificat. El termini per tramitar el procediment d’emissió del certificat és de tres mesos des de l’entrada de la sol·licitud al registre competent i la compensació econòmica es tramita posteriorment davant l’Institut Nacional de la Seguretat Social.

De tot això n'hem parlat amb el portaveu de FEDAVICA, la Federació Estatal d'Associacions de Víctimes del Amiant, Jon Garcia, que celebrava la tramitació d'aquests certificats però recordava que, en aquesta matèria, Catalunya és a la cua de l'estat, i que, de fet, la legislació i sobretot la seva aplicació, està anant molt lenta.

Avui al 'Ciutat Solidària' hem conegut l'associació Endavant Chicas. Aquesta entitat es dedica a acompanyar de manera integral a les persones, principalment dones, afectades pel càncer de mama, i també ofereix xerrades i organitza tallers i activitats esportives. Per conèixer millor 'Endavant Chicas' ens ha visitat a l'estudi la seva fundadora i presidenta, la Luisa Vázquez, que ens ha explicat com és el dia a dia de l'associació, com és l'atenció a aquestes dones en el moment que més la necessiten i també com porten a terme aquestes activitats esportives, centrades en el rem.

Unes 200 persones treballadores del sector de la neteja s'han concentrat aquest dimarts davant la seu de Foment del Treball per denunciar la precarietat laboral que, asseguren, continua marcant el dia a dia d'un col·lectiu altament feminitzat. La protesta forma part d'una mobilització d'àmbit estatal convocada per reclamar millores en les condicions laborals i denunciar el bloqueig de la negociació del conveni.

Segons CCOO, el principal problema del sector és la parcialitat no desitjada. El sindicat assegura que el 80% dels contractes són a temps parcial, fet que obliga moltes treballadores a combinar diversos llocs de feina per aconseguir uns ingressos suficients per viure.

La secretària general de la Federació de l'Hàbitat de Catalunya de CCOO, Isabel Gutiérrez, ha explicat a Onda Cero que moltes professionals han de treballar en tres o quatre centres diferents, i fins i tot per a diverses empreses, per completar una jornada laboral que els permeti obtenir un sou mínimament digne.

Des del sindicat denuncien també que fa prop d'una dècada que el conveni estatal no es renova i acusen la patronal de bloquejar avenços en matèria de salaris i estabilitat laboral. Entre les seves reivindicacions destaca la consolidació de les hores complementàries en jornades estables i que les vacants de 40 hores es continuïn cobrint amb contractes de jornada completa.

CCOO adverteix que la fragmentació dels horaris dificulta la conciliació familiar i incrementa l'estrès laboral en un sector format majoritàriament per dones.

La realitat del sector de la neteja està estretament vinculada a la situació de moltes dones migrades. Un informe recent del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) constata que aquest col·lectiu continua patint importants desigualtats salarials i laborals malgrat el seu pes creixent en el mercat de treball català.

Actualment, a Catalunya resideixen prop de 700.000 dones de nacionalitat estrangera, de les quals vuit de cada deu són extracomunitàries. Tot i la seva elevada participació laboral, els seus salaris són un 19% inferiors als de les dones espanyoles, cosa que representa una diferència de més de 5.400 euros anuals. També cobren un 10% menys que els homes estrangers.

L'estudi assenyala que les dones migrades registren taxes d'atur, temporalitat i parcialitat superiors a la mitjana de la població catalana. Aquesta situació està relacionada amb la forta concentració en sectors com la neteja, les cures i l'atenció a les persones, activitats marcades sovint per salaris baixos i contractacions parcials.

L'autora de l'informe, Montserrat Martínez, destaca que la parcialitat involuntària és una de les principals expressions d'aquesta precarietat laboral.

A més, l'informe posa de manifest una paradoxa significativa: gairebé el 40% de les dones estrangeres tenen estudis superiors, però això no es tradueix en millors oportunitats professionals. De fet, el 45% treballa en ocupacions per sota del seu nivell de formació, una situació que evidencia les dificultats que encara tenen per accedir a llocs de feina acord amb la seva qualificació.

La davallada del consum de vi i cava està generant una situació de gran incertesa entre els viticultors catalans a les portes d’una nova verema. Així ho denuncia Unió de Pagesos, que alerta que molts productors podrien quedar-se sense sortida per al seu raïm.

Després de superar els efectes de la sequera i recuperar uns nivells de producció més habituals, el sector s’ha trobat amb un nou obstacle: l’acumulació d’estocs als cellers. El descens del consum d’alcohol ha fet que moltes empreses disposin encara de grans reserves de vi i cava, fet que està reduint la seva disposició a comprar nova matèria primera.

Segons el sindicat, nombrosos cellers no estan signant els contractes habituals de compra de raïm, deixant els pagesos sense garanties a pocs mesos de l’inici de la collita. Aquesta situació genera una gran preocupació entre els productors, que desconeixen quin serà el destí de la collita d’enguany.

Davant d’aquest escenari, Unió de Pagesos reclama a la Generalitat i a les patronals del sector mesures urgents per corregir el desequilibri entre l’oferta i la demanda i evitar que els viticultors hagin d’assumir en solitari les conseqüències de la crisi.

Per visualitzar el seu malestar, el sindicat ha convocat una marxa lenta entre Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia el pròxim 10 de juliol.

Un operatiu conjunt dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional ha desarticulat dues organitzacions que traficaven amb dones i les obligaven a prostituir-se. Tenien onze cases que funcionaven com a prostíbuls a les províncies de Barcelona i Girona. La investigació ha permès alliberar sis víctimes de tràfic d’éssers humans i detenir 23 persones, de les quals vuit són a la presó.

Els dos grups criminals, un format per ciutadans espanyols i l’altre per brasilers, estaven coordinats i fins i tot tenien un prostíbul conjunt. El modus operandi era el següent: captaven a l’Amèrica Llatina dones molt joves i en situació de vulnerabilitat, sense recursos i amb familiars a càrrec. Es guanyaven la seva confiança amb falses promeses de feina i els finançaven el viatge a Espanya, però un cop aquí, els comunicaven que tenien un deute d’entre 8.000 i 10.000 euros i que l’havien de pagar exercint la prostitució.

La xarxa comptava amb un total d’onze cases-prostíbuls en municipis com Sabadell, Vic, Manresa, Sant Feliu de Guíxols, Girona, Sitges, Granollers, Terrassa, Palafrugell o Mataró. L’arribada de clients era constant, tal com ha explicat el sotsinspector en cap de la unitat de tràfic d’éssers humans dels Mossos, Luis Moreno: "Vam fer una vigilància intensiva, de 72 hores seguides, en una d'aquestes cases, i vam veure entrar-hi més de cent homes. És una quantitat exagerada, fins i tot pel que estem acostumats a veure en altres investigacions similars".

Aquesta afluència, segons Moreno, s'explica perquè en aquests prostíbuls s’exercia el que es coneix com a “prostitució low cost”. "Tenien les tarifes estàndard, que acostumen a ser d'entre 50 i 60 euros per mitja hora o de 100 o 120 per una hora, però també tenien una tarifa de 10 minuts per 20 euros", ha detallat.

Evidentment, això empitjorava encara més les condicions de les víctimes, que eren d’esclavatge. "Hi havia una persona que controlava els seus horaris, els seus moviments, les seves sortides... Fins i tot havien de demanar permís per sortir, de manera que només ho acabaven fent una o dues hores al dia, i a vegades ni això", ha lamentat Marcos Gómez és inspector en cap de la Unitat de Xarxes d’Immigració Il·legal de la Policia Nacional.

La investigació de la Policia Nacional va començar l’estiu passat arran d’una denúncia anònima al telèfon habilitat per a casos de tràfic d'éssers humans. La dels Mossos es va iniciar a l’octubre amb l'alerta d’una metgessa d’urgències d'un hospital de Sabadell. Els dos cossos es van coordinar al novembre i van tancar l’operatiu el passat 17 de juny amb setze entrades i escorcolls. Hi van trobar una cinquantena de dones exercint la prostitució i van comissar 200.000 euros, drogues i vehicles d’alta gamma.