Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat una proposició del PP per posar pistoles Taser a disposició de la Guàrdia Urbana abans que acabi el mandat. La iniciativa ha tirat endavant amb els vots de PSC, Junts i Vox, mentre que BComú i ERC hi han votat en contra. El text acordat obliga el govern municipal a presentar en un mes una proposta de reglament d’ús i dotació i a modificar el pressupost per adquirir els primers dispositius.

La proposta també fixa que, un cop aprovat el reglament, s’haurà d’iniciar l’expedient de contractació i publicar la licitació en un màxim de tres mesos. El paquet inclourà les Taser, els dispositius personals de gravació, cartutxos, bateries, fundes, sistemes de traçabilitat i auditoria, així com la formació inicial i continuada dels agents habilitats.

A més, es demana un pla de desplegament territorial i operatiu que garanteixi la disponibilitat immediata dels dispositius en tots els districtes i torns, prioritzant unitats com la UREP, els serveis nocturns i les patrulles que intervenen en situacions d’alt risc.

El tercer tinent d’alcaldia, Albert Batlle, ha defensat que les Taser serviran per “protegir agents i ciutadania” i que el debat ja no és sobre si calen o no, sinó sobre com regular-ne l’ús. Ha remarcat que el sistema es basarà en una formació “exigent”, normes “clares i restrictives” i un control “rigorós”.

Des del PP, Daniel Sirera ha qualificat les Taser d’eina “necessària i útil”, afirmant que la ciutat “no pot continuar ajornant el debat” i que els agents necessiten opcions intermèdies entre una arma extensible i una de foc. Junts, per la seva banda, ha defensat que la Guàrdia Urbana ha de disposar de les mateixes eines que altres policies locals i els Mossos.

En canvi, BComú i ERC han advertit que les Taser són “armes letals” i que poden incrementar la violència en lloc de reduir-la. Els comuns han acusat el govern de participar en una “cursa de populisme punitiu”, mentre que ERC ha alertat que no acceptarà un reglament que permeti utilitzar-les contra menors de 14 anys.

L’alcalde Jaume Collboni ha demanat “sentit comú” i ha expressat la voluntat de portar el reglament al ple de juliol amb un acord ampli.

Hi ha cançons que ens agraden. I després hi ha melodies que ens transporten. Aquesta setmana, Robert Calvo converteix Telebrities en una màquina del temps sonora per recordar aquelles sintonies de televisió que formen part de la memòria sentimental de diverses generacions. Perquè, com defensa durant la secció, la televisió i la música no s’expliquen separades: han crescut juntes i han construït part de la nostra identitat col·lectiva.

Des de l’emblemàtic Un, dos, tres fins a Informe Semanal, Médico de Familia, Gent del barri, Con las manos en la masa o Gran Hermano, la conversa amb David Cervelló es converteix en un recorregut carregat de nostàlgia, records familiars i emocions inesperades. Cada sintonia obre una porta a una època concreta: sopars davant la tele, avis i àvies enganxats a una sèrie, estius infinits o la sensació irrepetible de compartir pantalla amb tota la família.

Un dels moments més especials arriba amb la recuperació de la sintonia d’inici de TV3, una melodia que, per a molts catalans, simbolitza molt més que una cadena de televisió: és el record d’un país descobrint-se a si mateix en la seva llengua i construint una nova manera d’explicar-se. Robert Calvo reivindica aquell instant fundacional i la força emocional que encara avui desperta només escoltant-ne les primeres notes.

Però la secció va més enllà de la nostàlgia. També reflexiona sobre com la televisió d’abans aconseguia reunir tota la família davant d’un únic aparell i crear experiències col·lectives que avui semblen més difícils de repetir. Un temps en què les sintonies no només anunciaven programes: marcaven ritmes de vida, rutines i records.

Amb humor, emoció i molta memòria televisiva, Telebrities demostra que a vegades només fan falta tres o quatre notes per fer-nos viatjar trenta anys enrere. I recordar qui érem, amb qui ho compartíem i per què aquells moments encara ens emocionen.

Escolta la secció completa de Telebrities al pòdcast de Nits de Ràdio i deixa’t portar per aquest viatge sonor que et farà reconnectar amb la tele de la teva vida.

Les seccions civils de l’Audiència de Barcelona afronten una situació de col·lapse estructural. Segons dades internes, necessitarien fins a tres anys sense rebre cap nou cas per poder posar-se al dia de la feina acumulada. Una hipòtesi, però, irreal: només el 2025 es van registrar prop de 28.000 nous recursos, elevant el volum total fins als 40.000 assumptes pendents. La previsió, a més, és que la situació empitjori. El president de l’Audiència de Barcelona, Antonio Recio, alerta que a finals de 2026 la xifra podria superar els 50.000 casos acumulats.

Tot plegat passa malgrat l’esforç extraordinari dels jutges. Segons explica Recio, el Ministeri de Justícia estableix que cada magistrat de les seccions civils hauria de resoldre uns 200 recursos anuals. A Barcelona, però, la xifra real s’enfila fins als 330 casos per jutge.

Això representa un increment superior al 50% respecte a l’objectiu fixat. Tot i així, aquesta productivitat no és suficient per absorbir l’allau d’assumptes: cada magistrat rep una mitjana de 550 recursos anuals. Davant d’aquesta situació, l’Audiència reclama reforços urgents de personal.

Per fer front al col·lapse, es considera necessari incorporar almenys 16 nous magistrats. Tot i això, les previsions actuals apunten que aquest any només se n’incorporaran vuit, és a dir, la meitat dels sol·licitats.

Aquesta manca de recursos humans dificulta qualsevol intent de reduir el volum de casos pendents i posa en qüestió la capacitat del sistema per respondre amb agilitat.

El creixement constant dels casos té una causa principal: l’augment de les reclamacions de consumidors contra entitats bancàries. Només entre el 2024 i el 2025 es van registrar 5.000 casos més. La majoria d’aquestes demandes estan relacionades amb possibles clàusules abusives o amb la manca de transparència en contractes financers.

Més enllà dels litigis bancaris, una part important de la càrrega de treball també prové dels procediments de desnonament. A aquests s’hi sumen altres conflictes habituals, com ara disputes de trànsit o problemes en comunitats de propietaris.

La Cambra de Comerç de Barcelona alerta que el mercat necessita 140.000 pisos més per resoldre la crisi de l’habitatge a Catalunya. Segons el balanç anual de l’organisme, aquest dèficit s’ha convertit en un dels principals obstacles per al desenvolupament de l’economia catalana, que tot i això s’ha mostrat resilient davant l’escenari d’incertesa internacional marcat pel conflicte a l’Orient Mitjà.

Actualment, Catalunya supera els 8,2 milions d’habitants, amb un creixement de 440.000 persones en només quatre anys. Bona part d’aquest augment correspon a població migrant, que està contribuint a reduir l’atur i a cobrir llocs de feina en sectors com la indústria, els serveis, la construcció o l’agricultura.

Ara bé, aquest creixement demogràfic no ha anat acompanyat d’un increment del parc d’habitatges, fet que ha generat un fort desequilibri entre oferta i demanda. Aquesta tensió ha acabat col·lapsant tant el mercat de compra com el de lloguer. L’autora de l’informe, Carmen Poveda, subratlla que aquest desajust és a l’arrel del dèficit actual d’habitatge.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, reconeix que aquest és el principal problema per a molts ciutadans, tot i que defensa que la seva resolució no ha de frenar les expectatives de creixement econòmic del país.

En clau macroeconòmica, l’ocupació s’ha consolidat com el principal motor de l’economia catalana, que ha resistit millor que altres territoris de la zona euro l’impacte del conflicte a l’Orient Mitjà. Tot i això, encara hi ha reptes pendents: segons la Cambra, un 25% de la població cobra menys de 19.000 euros anuals, una dada que evidencia que el creixement econòmic no es trasllada de manera homogènia a totes les llars.

La desinformació a internet podria tenir aviat una nova eina per combatre-la. Tres estudiants del grau en Administració i Direcció d'Empreses de la Universitat de Manresa han impulsat Temis, un projecte que permet identificar en temps real si una notícia és falsa mentre l'usuari navega per xarxes socials. La iniciativa ha estat una de les guanyadores de l'iFest 2026, el programa d'innovació i emprenedoria de la Generalitat de Catalunya.

Les impulsores del projecte expliquen que Temis es basa en una extensió que es podria integrar a plataformes com Instagram, TikTok, YouTube o X. Segons Bithal Fakher, quan l'usuari fa scroll i apareix una informació falsa, el sistema mostra una notificació advertint-ho i incorpora immediatament la informació contrastada i la font original. Actualment, l'equip ja disposa d'un prototip d'aplicació en què també es pot consultar el percentatge de credibilitat de cada publicació, tot i que reconeixen que encara es troba en fase de desenvolupament.

La professora d'Emprenedoria de la Universitat de Manresa, Maria Teresa Clotet, explica que la iniciativa va sorgir dins d'una assignatura en què els estudiants havien de donar resposta a reptes reals plantejats per empreses i institucions a través de l'iFest. Tot i que diversos grups van desenvolupar propostes, només les creadores de Temis van decidir presentar-s'hi voluntàriament, una aposta que ha acabat obtenint el reconeixement de la Generalitat.

A banda de detectar fake news, Temis també incorpora una dimensió social. Les estudiants volen crear una comunitat on les persones afectades per la desinformació o pels discursos d'odi puguin compartir experiències, debatre en un entorn respectuós i trobar suport emocional. Bithal Fakher assegura que, quan una persona està passant per una situació complicada provocada per aquests continguts, és important sentir que no està sola i poder trobar altres persones que hagin viscut experiències similars.

Les impulsores de Temis consideren que la proliferació de notícies falses fa necessari disposar d'eines que ajudin la ciutadania a verificar la informació de manera immediata. Clara Coma explica que el projecte va néixer precisament amb la voluntat de posar fre a aquesta realitat i convertir una idea sorgida a classe en una eina amb impacte social. També admet que, entre els joves, encara no hi ha prou consciència sobre les conseqüències de la desinformació, tot i que creu que aquesta preocupació anirà augmentant amb el temps.

Durant l'entrevista, Maria Teresa Clotet ha revelat que les estudiants acabaven de rebre una proposta de la Generalitat per incorporar-se a un programa d'acceleració de projectes d'intel·ligència artificial liderat pel Centre de Visió per Computador. La iniciativa ofereix cinc mesos d'acompanyament per desenvolupar el model de negoci i facilitar la creació de noves start-ups. Les estudiants han rebut la notícia en directe i s’han mostrat il·lusionades davant la possibilitat que Temis pugui acabar convertint-se en una eina real al servei de la societat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que Catalunya activarà tots els mecanismes de cooperació necessaris per enviar ajuda humanitària a Veneçuela després dels dos terratrèmols que han causat almenys una trentena de morts. El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha confirmat que, de moment, no hi ha víctimes catalanes i que el Govern distribuirà telèfons de contacte perquè els veneçolans residents a Catalunya puguin informar-se sobre la situació dels seus familiars.

Segons dades de l’IDESCAT, més de 39.000 persones d’origen veneçolà viuen actualment a Catalunya, fet que ha portat el Govern a reforçar els canals d’atenció i informació per a aquesta comunitat.

Des de Santa Perpètua de Mogoda, la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha expressat la “plena disposició” del Govern a col·laborar amb Veneçuela, però ha remarcat que l’ajuda “no es pot improvisar”. Parlon ha recordat que qualsevol actuació s’ha de canalitzar a través del mecanisme europeu de protecció civil, que en el cas de Catalunya s’activa a través de l’Estat.

La consellera ha explicat que aquest mecanisme només s’activarà si Veneçuela demana formalment ajuda internacional. En aquest escenari, el Govern valorarà “quins recursos està en condicions d’aportar” per garantir una resposta coordinada i efectiva.