Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Hay libros que cuentan historias. Y luego están los libros que, además, convierten la propia lectura en una experiencia. Esta semana, Víctor Ruiz Novel se adentra en ese territorio fascinante de las novelas “raras”, aquellas que rompen las reglas tradicionales y obligan al lector a implicarse de una forma distinta. Libros que desconciertan, desafían y, precisamente por eso, dejan huella.

La primera parada es Voces de Chernóbil, de Svetlana Alexievich, una obra inclasificable que reconstruye la tragedia nuclear a través de testimonios reales. Aquí no hay un narrador convencional ni una línea argumental al uso: son las voces de bomberos, madres, científicos y supervivientes las que van levantando el relato, componiendo un mosaico emocional devastador. Una forma de contar que convierte el horror en algo profundamente humano.

Después llega uno de los grandes tótems de la literatura experimental: Rayuela, de Julio Cortázar. Una novela que puede leerse de distintas maneras y que convirtió la estructura narrativa en un juego revolucionario. Ruiz Novel reivindica su valentía y su capacidad para romper la lectura pasiva, aunque también admite que es uno de esos libros que o amas o abandonas a mitad de camino. Porque leer Rayuela no es solo leer: es aceptar el reto.

La tercera propuesta es El curioso incidente del perro a medianoche, de Mark Haddon, una novela que adopta la lógica y la mirada de un adolescente dentro del espectro autista para construir su relato. Diagramas, listas, observaciones obsesivas y saltos mentales que no son un simple recurso estilístico, sino una herramienta para que el lector entienda una forma distinta de percibir el mundo. Literatura como ejercicio de empatía.

Y para cerrar, Víctor rescata uno de sus libros favoritos: Experiencia, de Martin Amis. Una autobiografía fragmentada, desordenada y profundamente libre, donde recuerdos, tragedias familiares, reflexiones literarias y obsesiones cotidianas conviven sin seguir una lógica lineal. Un libro que demuestra que la vida tampoco se vive en orden y que, a veces, precisamente en ese caos se encuentra la verdad más poderosa.

Durante la conversación, Ruiz Novel y David Cervelló reflexionan sobre cómo estas estructuras poco convencionales nos obligan a mantener viva la capacidad de sorpresa. Porque, como recuerdan, lo que más nos transforma como lectores y como personas suele ser aquello que rompe nuestras expectativas. Y quizá por eso estos libros permanecen más tiempo con nosotros que muchos otros.

Escucha la sección completa en el pódcast de Nits de Ràdio y descubre por qué a veces los libros más extraños son también los más inolvidables.

Quan pensem en la mitologia grega, sovint imaginem històries d'herois, monstres i déus amb poders extraordinaris. Però, què passa quan tornem a llegir aquests relats des d'una perspectiva històrica i crítica? Aquesta és la proposta que planteja Irene González en una conversa amb Óscar González que convida a mirar els mites grecs amb uns altres ulls.

Al llarg de l'entrevista, l'autora explica com els mites no són simples contes fantàstics, sinó autèntics reflexos de les societats que els van crear. Les diferents versions de les històries, les contradiccions entre autors i les adaptacions que es van fer al llarg dels segles permeten entendre millor els valors, les creences i les normes socials del món grec i romà. Una mirada que transforma completament la manera com interpretem personatges que creiem conèixer de tota la vida.

La conversa s'endinsa especialment en les grans figures femenines de la mitologia. Hera, Atena, Àrtemis o Afrodita apareixen sota una llum molt diferent de la que acostumen a mostrar les versions més populars. Què hi ha darrere de la imatge de l'esposa gelosa, de la deessa guerrera o de la divinitat de l'amor? Fins a quin punt aquestes representacions reflectien els rols femenins de l'època? I com han anat evolucionant al llarg dels segles?

Un dels aspectes més sorprenents de la conversa és la revisió d'algunes històries que tradicionalment s'han presentat com a relats romàntics. Irene González explica com moltes d'aquestes narracions amaguen relacions de poder, coerció o violència que durant generacions s'han llegit de manera molt diferent. Una reflexió que permet entendre millor no només el passat, sinó també la manera com construïm els nostres imaginaris culturals.

L'entrevista també aborda la transformació de personatges com Medusa, les sirenes, Circe o Medea. Figures que han passat de ser monstres, dones poderoses o éssers vinculats al coneixement i la màgia a convertir-se, amb el temps, en arquetips fortament sexualitzats. Un recorregut fascinant que mostra com cada època ha reinterpretat aquests mites segons les seves pròpies inquietuds i valors.

Finalment, Óscar González i Irene González reflexionen sobre la vigència de la mitologia grega en l'actualitat. Perquè aquests relats mil·lenaris continuen explicant-nos molt més del que sembla: sobre les relacions humanes, el poder, el paper de les dones i la manera com les societats construeixen els seus relats fundacionals.

Si vols descobrir una visió sorprenent i profundament actual dels mites grecs i de les seves protagonistes, no et perdis aquesta entrevista completa, disponible al pòdcast de Nits de Ràdio.

Fogueres, petards, sopars populars i platges plenes. Aquesta és la fotografia que ens deixa la nit més curta de l’any. Una revetlla de Sant Joan que ha transcorregut sense incidències remarcables, segons informa Protecció Civil.

Els Bombers han rebut 1.407 avisos entre les 20 hores i les 8 hores per sufocar, bàsicament, petits incendis de vegetació, contenidors i mobiliari urbà. També han fet tasques preventives perquè l’ús de material pirotècnic i les fogueres no enterbolissin una revetlla que venia marcada per un alt risc d’incendis.

El telèfon d’emergències 112, de la seva banda, ha rebut 10.131 trucades, de les quals 5.113 han generat alguna incidència. Les comarques que més han trucat al servei d’emergències són la del Barcelonès i el Vallès Occidental.

'La Sala Solidària' és una associació sense ànim de lucre que es dedica a inserir laboralment persones en risc d’exclusió social al sector de la hosteleria. La inserció laboral és el darrer pas després dels cursos, tant teòrics com pràctics, que ofereixen perquè aquestes persones s’insereixin al sector comptant amb les aptituds necessàries. Es tracta d’una entitat fundada per tres dones professionals del sector de la hosteleria que compaginen la seva feina amb aquesta gran tasca solidària i avui hem pogut parlar amb una d'elles, l'Alicia Cuscó, que ens ha explicat com son els seus programes de formació entre molts d'altres aspectes d'aquesta entitat jove però que arriba amb moltes ganes.

El Pol Avinyó ens avança algunes de les propostes que podrem viure la propera temporada al Gran Teatre del Liceu com 'Das Rheingold' de Wagner o 'La Fanciulla del West' de Puccini.