Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El laboratori Future Road Lab de la C-32 ha estat l’escenari de la taula rodona «Innovació, més mobilitat digital i connectada». De la mà de cinc experts clau del sector, hem analitzat com la digitalització, la connectivitat i la col·laboració publicoprivada estan redefinint la mobilitat a Catalunya. A la conversa, hem comptat amb la participació de Ferran Camps, sotsdirector general de Descarbonització i Carreteres Intel·ligents de la Generalitat; Xavier Daura, cap d’Innovació d’Abertis Autopistes; Marc Guerrero, responsable d’Innovació i Negoci en mobilitat d’i2CAT; Oriol Mas, responsable d’innovació en sistemes de conducció de SEAT i Guillermo Villuendas, sotsdirector de Gestió de Trànsit del Servei Català de Trànsit.

La mobilitat entra en una nova etapa marcada per la capacitat de les infraestructures de veure, anticipar i actuar. Xavier Daura, d'Abertis Autopistas, explica el canvi de paradigma: “Fins ara els centres de gestió eren reactius; esperàvem que passés un incident. Ara volem predir-lo i evitar-lo”. La plataforma TMaaS permet aquesta evolució gràcies a la “percepció digital” de la via i a sistemes capaços de generar estratègies en temps real.

Marc Guerrero (i2CAT) detalla aquesta arquitectura en tres fases: “Percepció, simulació i decisió. Captem dades amb sensors, representem la realitat i simulem escenaris per prendre decisions més ben informades”. En aquest sentit, un dels grans avanços és la creació de bessons digitals i la capacitat de predir riscos en qüestió de minuts.

La clau de la nova mobilitat no és només la infraestructura, sinó la connexió amb el vehicle. Oriol Mas (SEAT) destaca que “el cotxe deixa de ser un element aïllat i passa a formar part d’un sistema més ampli”. Gràcies al V2X i al wifi d’automoció, els vehicles poden rebre avisos en temps real integrats al quadre de comandament: “La informació arriba de forma visual i no intrusiva per ajudar a anticipar situacions”, explica Mas. Aquest ecosistema és bidireccional perquè el cotxe també genera dades. Guerrero ho explica així: “El vehicle pot compartir velocitat, frenades o intencions de maniobra, i la infraestructura pot respondre amb recomanacions o alertes”.

La dimensió real d’aquesta tecnologia ja s’ha testat: “Hem demostrat que es pot reduir en un 20% el temps d’arribada dels serveis d’emergència”, apunta Guerrero. Però perquè sigui massiu, Daura és clar: “Necessitem més vehicles connectats i més regulació europea. La tecnologia V2X salvarà vides”.

La digitalització també permet avançar cap a una mobilitat més sostenible i eficient. Daura obre la porta a nous models: “Podem tenir algoritmes que optimitzin emissions, fins i tot reduint la velocitat quan calgui”. També planteja la possibilitat de tarifació en funció del comportament ambiental. En paral·lel, l’experiència d’usuari evoluciona. Oriol Mas explica que els vehicles elèctrics integraran planificació automàtica: “El sistema proposarà la millor ruta tenint en compte punts de recàrrega, disponibilitat i temps d’espera”. La predicció també arriba a la infraestructura energètica.

Tot plegat respon a un objectiu global: optimitzar temps, energia i emissions en un sistema cada vegada més interconnectat.

El gran horitzó és reduir dràsticament la sinistralitat. Des de la Generalitat, Ferran Camps es mostra molt contundent: “La visió és zero accidents mortals. Això només serà possible amb una mobilitat connectada, intel·ligent i autònoma”. En aquest context, la tecnologia esdevé una eina clau, però no única. Guillermo Villuendas, del Servei Català de Trànsit, recorda que “cal actuar sobre les persones, els vehicles i les infraestructures”. L’objectiu intermedi és reduir un 50% les víctimes el 2030 i arribar a zero el 2050.

A més, la mobilitat del futur serà personalitzada i centrada en l’usuari. “El vehicle serà només un dispositiu dins d’un ecosistema digital amb dos eixos: privacitat i seguretat de dades”, assegura Oriol Mas. Finalment, la cooperació és imprescindible. Camps destaca que la col·laboració publicoprivada “permet avançar quatre o cinc anys en la implantació de serveis”.

La conclusió és compartida entre els cinc experts: digitalització, V2X, dades i electrificació ja no són el futur, sinó serveis en fase operativa. Per tant, la mobilitat del 2030 ja s’està desplegant avui a les carreteres catalanes.

Catalunya ha fet un pas clau en el procés de regularització de persones migrants. Les oficines d’estrangeria ja estan preparades per afrontar un volum que podria superar els 150.000 expedients, després d’accelerar la resolució de casos pendents.

La delegació del govern espanyol ha resolt en els darrers mesos uns 47.000 expedients d’arrelament que estaven encallats, alguns des de feia fins a vuit mesos. Aquesta agilització ha estat possible gràcies al reial decret aprovat per l’executiu central per evitar el col·lapse administratiu davant el procés extraordinari de regularització.

El delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto, destaca que aquest pas permet començar el procés amb més capacitat operativa i menys demora acumulada.

Ara, el focus se centra en la recta final del procediment: queda només una setmana perquè les persones interessades presentin la documentació necessària. Prieto admet que el volum final d’expedients podria ser superior al previst inicialment per la Generalitat, i recorda que no totes les sol·licituds acabaran amb una resolució favorable.

Tot plegat obre una nova fase en la gestió migratòria a Catalunya, amb el repte de tramitar un volum històric de demandes en un termini limitat.

Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), fins a 63 estacions han registrat una nit tropical, una desena més que la jornada anterior. En alguns punts, la situació ha estat encara més severa amb nits tòrrides —mínimes per sobre dels 25 graus— com a Barcelona, el Parc Natural del Garraf i Montserrat.

A la capital catalana, l’Observatori Fabra ha marcat una mínima de 26,4 C, la més alta registrada enguany a Catalunya. Aquestes temperatures nocturnes elevades dificulten el descans i augmenten el risc per a la salut, especialment en col·lectius vulnerables.

De cara a aquest dilluns, es preveu que els termòmetres arribin fins als 40 C en punts de l’interior. En gran part del territori, el nivell de perill per calor intensa se situa en 4 sobre 6, segons els indicadors oficials. Aquest episodi de calor ja té impacte directe en la població. El Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) ha atès més d’un centenar de persones afectades per altes temperatures, més de la meitat de les quals han necessitat assistència presencial per part d’equips sanitaris.

La situació meteorològica també incrementa significativament el risc d’incendi forestal, especialment en coincidir amb la revetlla de Sant Joan, una data tradicionalment vinculada a l’ús de material pirotècnic. La subdirectora de Protecció Civil, Imma Solé, ha explicat que s’han intensificat les tasques de vigilància arreu del territori. Tot i això, de moment es descarta aplicar restriccions generalitzades als parcs naturals. Des de Protecció Civil recorden que està totalment prohibit encendre foc o llançar petards a menys de 500 metres de zones forestals, una mesura clau per prevenir incendis en un context de màxima alerta.

Avui a 'La Ciutat' hem fet una prèvia de la revetlla de Sant Joan, que es celebra la matinada de demà dimarts a dimecres. D'una banda hem parlat amb el CEO de l'empresa de pirotècnia 'La Traca', Jordi Brau, per descobrir la seva gamma de petards de baixa sonoritat i la seva consciència mediambiental a l'hora de fabricar en els seus productes.

D'altra banda hem parlat amb l'inspector de Bombers de la Generalitat de Catalunya, Miquel López, sobre com és el dispositiu que té preparat el cos per la revetlla, sobre la campanya 'No petis la revetlla' i també hem rebut alguns consells i precaucions per evitar que el Sant Joan alimenti una ja de per si complicada temporada d'incendis.

A la secció de cinema de 'La Brúixola' d'Onda Cero Catalunya, en Juan Torres repassa tres pel·lícules de Guy Ritchie: 'The Ministry of Ungentlemanly Warfare' (2024), 'RocknRolla' (2008) i 'Snatch' (2000). Tres títols que, segons Torres, tenen molts trets en comú.

"Alguna vegada hem parlat dels actors que sempre fan el mateix paper, però encara no havíem parlat dels directors que sempre fan la mateixa pel·lícula. Un exemple d'això és Guy Ritchie", ha dit el nostre cinèfil de confiança. "Sempre hi ha un home de barri humil que sap moure's pels carrers, coneix la gent adequada i fa servir la picaresca per aconseguir una bona vida", ha resumit.