Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat la “col·laboració estable” entre les comunitats autònomes per afrontar els reptes immediats com la crisi de l’habitatge o el canvi climàtic.

“De debò que Catalunya, la Comunitat Valencia, Múrcia i Andalusia ens podem permetre el luxe de viure d’esquenes les unes a les altres, de no establir una col·laboració estable? És moment de restablir una cultura de la col·laboració, superar desconfiances i aprendre com ens veu l’altre”, ha assegurat.

Salvador Illa, en aquest sentit, ha apel·lat a la “responsabilitat” per tirar endavant la reforma del finançament autonòmic. “Les comunitats autònomes som el principal escenari on impacten reptes com el canvi climàtic o l’atenció als serveis públics. La proposta de nou finançament beneficia totes les comunitats autònomes. Les xifres són públiques, transparents i contrastades. Es hora de demostrar tots plegats responsabilitat”.

El cap de l’Executiu ho ha dit durant la seva intervenció al III Fòrum Econòmic i Social de la Mediterrània, organitzat per Prensa Ibérica. Salvador Illa ha reclamat una macroregió de la mediterrània que permeti una estratègia integrada dels territoris de la conca mediterrània. “Espanya ha de mirar el Mediterrani sense complexos”, ha defensat.

“Si Espanya vol garantir un futur de prosperitat i progrés, amb més solidesa, més cohesió i més oportunitats, hem d’enfortir l’aposta per l’eix mediterrani i no caure en una visió centralista que és del passat”, ha advertit el president del Govern.

Prop de 400 voluntaris han portat a terme durant 3 dies unes 700 entrevistes. Aquesta és una xifra que gairebé triplica la dels inicis d'aquesta iniciativa, fa una dècada. A Barcelona, gairebé 2.000 persones dormen al ras cada nit, i la xifra total de persones sense llar frega les 5.000. Aquesta problemàtica està en màxims històrics per factors com la precarietat laboral i els elevats preus de l'habitatge.

La directora d'Arrels Fundació Beatriz Fernández, diu a La Ciutat que aquesta recollida de dades és clau per entendre una realitat que, lluny de millorar, empitjora. "El nombre de persones que dormen al carrer ha augmentat en l'últim any i mig", ha advertit. Les darreres dades apunten que més de 2.000 persones es veuen obligades a dormir al ras a Barcelona, confirmant una tendència a l'alça preocupant. Malgrat els anys de treball i anàlisi, la diagnosi es repeteix: les necessitats bàsiques d'aquestes persones continuen sense estar cobertes. "L'atenció social, l'habitatge o la salut segueixen sent mancances estructurals", explica Fernández.

La capital de Catalunya no concentra les persones sense llar a un sol barri. L’increment d'aquest fenomen també està generant nous focus de concentració a la ciutat, com zones de la Vila Olímpica o la Ronda Litoral. Fernández ha explicat que aquests assentaments no només responen a l’augment global, sinó també als desallotjaments en zones més cèntriques. "Aquests moviments expulsen les persones cap a zones més perifèriques i trenquen els vincles que havien establert amb l'entorn”, afirma la directora d'Arrels.

Quan es pensa en les persones sense llar, s'acostuma atendre més al fenomen els mesos de fred. Però, Arrels posa el focus en un altre risc sovint invisible: la calor. "El canvi climàtic està afectant especialment les persones que viuen al carrer", ha remarcat Beatriz Fernández. La manca d'accés a refugis climàtics, hidratació o espais d'ombra pot provocar situacions de risc com deshidratació o cops de calor. A més, l'accés a aquests refugis no sempre és garantit. "Hi ha limitacions si les persones porten pertinences o animals, cosa que complica molt l’accés", ha explicat. A l'estiu, la situació es veu agreujada pel tancament d'alguns serveis durant les vacances.

El Parlament ha aprovat avui per unanimitat la llei per erradicar l'amiant a Catalunya, que avui dia encara compta amb més de 680 milions de tones al territori. La llei preveu crear un cens de registre d’aquest material, eliminar el fibrociment d’edificis i instal·lacions, un reconeixement de les víctimes i un règim sancionador per aquells propietaris que es neguin a complir amb la retirada. El president de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, Jordi Giró, celebra a 'La Brúixola' l'acte institucional que el Parlament celebrarà divendres per reconèixer les víctimes que han mort arran de malalties relacionades amb l'amiant, així com les persones que conviuen amb aquesta situació i els seus familiars. "És un reconeixement de justícia que s'ha de fer perquè això no pot tornar a passar a la societat", assegura Giró.

Lleida ha estat l’escenari de la presentació del nou protocol per prevenir els efectes de les altes temperatures en l’àmbit laboral. El document incorpora mesures com l’adaptació d’horaris, la rotació de tasques, la creació d’espais d’ombra i la garantia d’una correcta hidratació dels treballadors.

La iniciativa arriba després d’episodis greus com el de l’estiu passat, quan un temporer va morir a Alcarràs en plena onada de calor. Segons va concloure la Inspecció de Treball, l’empresa per a la qual treballava no disposava de les mesures necessàries per anticipar-se als riscos derivats de les altes temperatures. El secretari de Treball, Paco Ramos, ha subratllat la importància d’avançar-se a aquestes situacions i reforçar la prevenció en sectors especialment vulnerables, com l’agricultura o la construcció.

A més de les mesures preventives, el protocol també preveu un reforç dels controls per part de la Inspecció de Treball. Durant l’any passat, aquest organisme va dur a terme 98 actuacions a la demarcació de Lleida, que es van traduir en 35 requeriments i la detecció de 9 infraccions.

Aquestes irregularitats van comportar sancions que superen els 167.000 euros, evidenciant la necessitat d’intensificar la vigilància per garantir la seguretat laboral en contextos de calor extrema.

La campanya ‘Ni un minut més’, que anima els metges a deixar de fer hores extres, ha obligat a ajornar un miler d’operacions no urgents i un miler d’endoscòpies només en els primers quatre dies de funcionament, de l’1 al 4 de juny. Són les dades que ha fet públiques el Departament de Salut avui, coincidint amb una nova vaga de metges. És la dotzena jornada d’aturada des que van començar les mobilitzacions, el passat mes d’octubre, i és l’última abans de les vacances d’estiu.

Com és habitual, hi ha ball de xifres pel que fa al seguiment: mentre que Salut el situa en un ínfim 4%, el sindicat convocant, Metges de Catalunya, parla d’un 29%. Coincidint amb aquesta vaga, el sindicat majoritari en el col·lectiu mèdic ha organitzat quatre concentracions a cada capital de província. La de Barcelona ha estat la més multitudinària, amb 200 participants que han tallat el carrer Aragó a l’altura de Girona, davant de la Subdirecció Regional de Salut Pública.

"La campanya 'Ni un minut més' afecta l'activitat voluntària, i com que és voluntària, podem decidir deixar-la de fer. El problema és que d'això depèn gairebé el 30% de l'activitat quirúrgica de tot el sistema sanitari i, per tant, fa molt mal", ha dit Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya.

De moment, s’hi han adherit uns 230 serveis d’una cinquantena d’hospitals, 15 CAP i dos centres de salut mental. La campanya ‘Ni un minut més’ continuarà funcionant al llarg de l’estiu, un període en què ja habitualment no se solen programar proves no urgents. En canvi, sí que s’aturaran les vagues, que es reprendran de cara al setembre. La raó, segons Metges de Catalunya, és que, si convoquessin una vaga a l’estiu, els serveis mínims que es decretarien serien superiors al personal que acostuma a haver-hi als centres sanitaris en aquesta època de l’any.

Catalunya opta a acollir una gigafactoria d’intel·ligència artificial a Móra la Nova, un projecte clau per reforçar la sobirania tecnològica i generar activitat econòmica al territori. Experts i Govern coincideixen en el seu potencial transformador.

Una gigafactoria és una gran infraestructura digital dedicada al processament massiu de dades. “Una Gigafactoria ve a ser l’equivalent digital del que podríem considerar com una planta industrial”, explica Marco Peña, director de Sistemes i Tecnologia de la Informació a EADA Bussines School. Aquestes instal·lacions són grans naus plenes de servidors interconnectats: “plenes d’ordinadors treballant de manera cooperativa”, que requereixen molta energia i refrigeració. En el cas de Móra la Nova, estarien especialitzades en intel·ligència artificial i en l’execució de grans models. Peña també destaca la importància de la localització de dades: “segurament els centres de dades estan en territori d’Estats Units o de la Xina”, fet que impulsa iniciatives europees per tenir infraestructures pròpies.

Per a la Generalitat, el projecte és una peça clau en l’autonomia tecnològica. “Un avenç important en la sobirania tecnològica”, assenyala el secretari de Telecomunicacions de la Generalitat, Albert Tort. La gigafactoria permetria que les dades es processessin a Europa: “el que estem buscant és que aquest viatge es quedi dins d’Europa, a Catalunya”. Això podria afavorir la creació d’empreses i serveis digitals al territori. L’impacte també seria laboral i territorial. Segons Tort, “provoca un pol d’atracció de treball directe i indirecte” i ajudaria a expandir l’activitat digital més enllà de Barcelona, generant un efecte que “fa taca d’oli”. Tot i el seu elevat consum energètic, el projecte està integrat en la planificació: “el requisit d’energia és necessari dins la planificació elèctrica”. Si prospera, podria començar a operar cap al 2028.

Per tractar aquest tema, avui al Lideratges parlem amb: Natàlia Mas de Respira Energia. Oriol Casado, director Comercial d’Energia, Residus i Indústria a Catalunya i Balears de Veolia.