
Sign up to save your podcasts
Or


En Pep Sala fa anys que té una absència massa gran: la del seu amic i company Carles Sabater. I, a més, els periodistes no ens cansem de preguntar-li per aquest tema sempre que tenim l'oportunitat d'enraonar una estona amb ell. Però és que ara té més sentit que mai. Aquesta formació està de gira amb un espectacle molt emocionant. I mentre això passa, es cuina una pel·lícula que recrearà la vida d'aquests dos homes que van fer història a Catalunya.
La gira actual de Sau no és un concert convencional. És, en paraules del mateix Pep Sala "un espectacle pensat per a teatres", on la música en directe es combina amb una gran pantalla de 10 metres amb imatges inèdites i fragments de la pel·lícula.
A l'escenari es produeix un joc únic: els actors del film apareixen interpretant —en playback— cançons de la banda, mentre els músics les toquen en directe i la veu original de Carles Sabater torna a sonar. "És molt emocionant. I també té un punt curiós, perquè avui dia es pot fer gràcies a la tecnologia, però en l’època de Sau això era ciència-ficció", explica Sala. El resultat és un muntatge immersiu que barreja nostàlgia i innovació, i que converteix cada concert en una experiència total.
La gira serveix també d'avantsala a l'estrena d’una pel·lícula biogràfica que repassa la història de Sau, des dels inicis el 1986 fins la mort sobtada de Carles Sabater el 1999. Per a Pep Sala, veure aquesta història traslladada al cinema és un exercici emocional intens: "És com fer teatre, però sense filtres. És la teva vida. I això impacta". Tot i que el músic encara no ha vist el muntatge final, destaca la feina dels actors, Guillem Puig i Pol Monen, que han estat un any preparant-se musicalment i personalment per encarnar els protagonistes. El film no és un documental estrictament fidel, sinó un relat amb elements de ficció propis del gènere, però que, segons Sala, respecta l'essència: "Jo m’hi sento bastant retratat. Hi ha moments que et deixen sense paraules".
Un dels fenomens més sorprenents de Sau és la seva capacitat per connectar amb públics de totes les edats. Això ja passava als anys 90 i es manté avui: "Sempre hem tingut un públic intergeneracional. Ara hi ha gent de 60 anys, però també de 30 o de 20", diu en Pep Sala, que ha relatat algunes anècdotes divertides que podeu escoltar en l'entrevista adjunta que teniu al capdamunt d'aquest article.
Nova polèmica al voltant del pla pilot per introduir agents dels Mossos d’Esquadra als instituts. El Departament d’Interior ha hagut de rectificar aquest dimarts després de la confusió generada per unes declaracions de la consellera Núria Parlon, que feien pensar que la iniciativa estava paralitzada.
La controvèrsia ha començat després que Parlon assegurés en una entrevista a Catalunya Ràdio que la prova pilot s’havia aturat. Posteriorment, Interior ha sortit a “contextualitzar” les paraules de la consellera i ha aclarit que el projecte continua vigent.
Segons el Departament, el pla pilot es manté en funcionament en set centres educatius de Catalunya, amb les mateixes condicions que es van establir en l’última revisió. El programa preveu la presència d’agents dels Mossos d’Esquadra de paisà i sense arma amb l’objectiu de detectar possibles conflictes i situacions de vulnerabilitat dins dels instituts.
Interior ha explicat que alguns centres van decidir abandonar la iniciativa, però això no implica la seva paralització. A més, el Govern preveu avaluar els resultats del pla a finals d’aquest any, amb conclusions que es presentaran durant el primer trimestre del 2027. Serà en aquell moment quan es decidirà el futur de la mesura.
La polèmica també ha arribat a l’àmbit polític. Els socis d’investidura del Govern, Esquerra Republicana i els comuns, han criticat la gestió del cas i han denunciat un nou “embolic” en l’executiu.
La portaveu d’ERC al Parlament, Esther Capella, ha reclamat al Govern que compleixi amb el mandat parlamentari que deixava sense efecte el pla pilot. En la mateixa línia s’ha expressat el portaveu dels comuns, David Cid, que també ha posat en qüestió la continuïtat del projecte.
Des de l’oposició, Junts i la CUP coincideixen en la necessitat d’aturar la iniciativa. La líder de Junts al Parlament, Mònica Sales, i la portaveu de la CUP, Pilar Castillejos, consideren que el pla no és adequat per afrontar els problemes de convivència als centres educatius.
En canvi, VOX ha mostrat el seu suport a la mesura. El seu portaveu al Parlament, Joan Garriga, ha defensat la presència dels Mossos d’Esquadra en alguns centres escolars com a eina per garantir la seguretat.
La Generalitat està convençuda que el municipi de Mora la Nova serà l’escollit per instal·lar la gigafactoria. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha qualifica "d’èxit" la candidatura de localitat de Ribera d'Ebre. "Reuneix tots els requisits", ha conclós Paneque.
El projecte de la UE ve acompamyat d’una inversió de 2.000 milions d’euros, però el Govern assenyala un aspecte més important que els diners per voler la gigafactòria: "tenir sobirània en un àmbit molt sensible". Paneque ha remarcat que acollir la gigafactòria permetrà "controlar quines dades per entrenar la IA s'emmagatzemen i a on".
La Unió Europea anunciarà la candidatura guanyadora el més que ve.
El grup MIFAS és una entitat gironina que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i en situació de risc d’exclusió social. Gestionada per persones amb discapacitat, ofereix suport, serveis i acompanyament des d’una mirada integral, orientada a l’autonomia, la inclusió social i la defensa dels seus drets. De la mà del seu president, Artur Altabàs, hem conegut el seu completíssim programa de projectes, que van des de l'àrea assistencial a les activitats esportives o d'oci passant pels serveis residencials o d'acompanyament.
El val escolar de 60 euros per al curs 2026-27 ja es pot bescanviar a partir d’aquest dimarts, 16 de juny. L’ajuda, destinada a tots els alumnes de primària i secundària de centres públics i concertats, es manté en dos xecs de 30 euros cadascun. La principal novetat d’aquest any és que els vals es distribuiran exclusivament en format digital, a través d’un correu electrònic enviat a les famílies amb les dades i les instruccions d’ús.
Abans de poder-los utilitzar, els xecs s’han d’activar a la web de la campanya, un pas imprescindible per validar-los. Els vals es podran gastar fins al 30 de novembre en material escolar com llibres, papereria, motxilles, calculadores, diccionaris o jocs educatius, sempre en establiments adherits a la iniciativa, que habitualment superen els 2.000 comerços.
Les famílies també poden optar per cedir un o els dos vals al centre educatiu, que els destinarà a compres conjuntes de material escolar. En aquest cas, el termini per fer la cessió acaba el 18 de setembre. Tant famílies com centres només poden utilitzar els xecs en comerços participants.
El govern manté la dotació de 50 milions d’euros, amb l’objectiu de pal·liar l’impacte de l’augment del cost de la vida en un moment de despesa elevada com és l’inici de curs. L’any passat, l’ajuda va arribar a més de 700.000 alumnes, amb un 90% dels vals bescanviats, una xifra que ha impulsat la renovació del programa per quart any consecutiu.
From the publisher's feed