Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

La organización define esta edición como "el Sónar más Sónar de todos". Según explicó Trullols, la edición de 2026 supone una reinvención integral del evento sin renunciar a su identidad. Un festival completamente rediseñado

Por primera vez, toda la programación musical se concentrará en Fira Gran Via, donde habrá hasta seis escenarios simultáneos. El rediseño afecta a escenarios, recorridos, iluminación, experiencia del público y distribución de espacios.

El objetivo es recuperar la esencia original del festival mediante la integración de música, tecnología, arte digital y cultura contemporánea en un mismo ecosistema.

Durante la Sónar Week, Barcelona acogerá también propuestas como Sónar+D, OFFSónar, Sónar Kids, Sónar District y diversas actividades paralelas.

Trullols destacó que la ciudad atrae a artistas, tecnólogos, investigadores, diseñadores, emprendedores y público especializado procedente de numerosos países. Además del impacto vinculado a los conciertos, la actividad alcanza sectores como la hostelería, el comercio y la oferta cultural.

Uno de los anuncios más destacados de esta edición es la presencia de The Prodigy.

El responsable de Comunicación del festival calificó este estreno como una "deuda histórica", recordando que la banda surgió en la escena rave británica en 1991 y que Sónar nació en 1994. Pese a haberse convertido ambos en referentes de la cultura electrónica durante más de tres décadas, nunca habían coincidido.

La actuación prevista para el sábado figura entre los momentos más esperados del festival.

El cartel también incluye artistas como KETTAMA, Sammy Virji, DJ Gigola, Funk Tribu, Ciara Cuvé o PETERBLUE, representantes de nuevas corrientes dentro de la música electrónica y urbana.

Entre las propuestas destacadas se encuentra STOOR Live, definida por Trullols como uno de los proyectos más ambiciosos programados por Sónar. El formato sitúa a los artistas en el centro de la pista, rodeados por el público en un entorno de 360 grados, con actuaciones completamente improvisadas mediante hardware electrónico.

La inteligencia artificial ocupará un espacio relevante dentro de Sónar+D. El programa abordará la relación entre tecnología y creatividad a través de iniciativas como el espectáculo de Reinier Zonneveld junto a una inteligencia artificial entrenada con su propia música y representada mediante un holograma, así como un proyecto de Daito Manabe desarrollado con tecnología de Google DeepMind.

Según explicó Trullols, la propuesta busca reflexionar sobre el uso de la IA como herramienta creativa y no como sustituta del artista.

La edición de 2026 también se expandirá por distintos espacios de Barcelona. Sónar+D se celebrará en la Llotja de Mar, Sónar Kids regresará al Parc del Fòrum, OFFSónar volverá al Poble Espanyol y la sala Moog conmemorará su 30 aniversario con una programación especial.

La combinación de grandes nombres históricos, innovación tecnológica y actividades repartidas por la ciudad constituye, según la organización, una de las principales señas de identidad de Sónar.

Gente viajera, el programa de viajes de Onda Cero que se emite sábados y domingos de 12:00 a 14:00h, presentado por Carles Lamelo, en este reportaje elaborado por Víctor Herranz.

L’educació mediàtica continua guanyant pes als centres educatius catalans. La 23a edició dels Premis EduCAC, impulsats pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, ha tornat a posar en valor la feina d’alumnes i docents que treballen per desenvolupar una mirada crítica davant els mitjans i les pantalles. L’acte de lliurament dels guardons, celebrat al Teatre Conservatori de Manresa, va reconèixer projectes de diferents etapes educatives i va evidenciar la consolidació d’una iniciativa que suma ja més de dues dècades de trajectòria.

Segons la vicepresidenta i consellera del CAC, Laura Pinyol, aquests premis són “una festa molt bonica” que permet comprovar any rere any la capacitat transformadora dels projectes educatius vinculats a la comunicació i els mitjans.

En aquesta edició s’han presentat més d’una seixantena de projectes, una xifra que confirma l’interès creixent de la comunitat educativa per treballar les competències mediàtiques a l’aula.

“Els treballs que ens arriben tenen al darrere una mirada crítica i un aprenentatge sobre com fem servir la tecnologia per entendre el món que ens envolta”, explica Pinyol.

Els guardons es divideixen en tres categories: projectes audiovisuals elaborats per alumnes de centres educatius, iniciatives impulsades pel professorat i treballs de recerca o produccions audiovisuals d’estudiants de batxillerat.

Un dels aspectes que més destaca el jurat és l’impacte que aquestes iniciatives generen en les comunitats educatives.

Entre els projectes premiats, Pinyol ressalta el treball de l’escola Minyons d’Urgell de Fondarella, on alumnes d’entre tres i cinc anys van impulsar una campanya de sensibilització sobre la supervivència de l’os polar.

“Van fer un telenotícies, un documental, una cançó i una campanya de sensibilització. El projecte era una joia perquè l’impacte que va tenir en les famílies va ser meravellós”, afirma.

També han estat reconegudes iniciatives desenvolupades en escoles d’educació especial, on els recursos audiovisuals s’han convertit en eines d’aprenentatge i inclusió.

La ràdio ha tornat a tenir un protagonisme destacat en aquesta edició dels Premis EduCAC. Diversos projectes radiofònics han estat guardonats per la seva contribució al desenvolupament de competències comunicatives, tecnològiques i crítiques.

“La ràdio a l’escola és gairebé incompatible per fer tot el que ha de ser l’educació mediàtica”, assegura Pinyol. “Permet aprendre què és rellevant, com s’explica una història i quins recursos necessites per comunicar-la.”

Entre les experiències reconegudes hi ha la Ràdio Estalella, la iniciativa de l’Institut Torrent dels Alous de Rubí i la ràdio escolar Canal de Reporters de Besalú, exemples de projectes consolidats que han generat continuïtat al llarg dels anys.

Una altra de les claus de l’èxit dels Premis EduCAC és la implicació dels equips docents, que sovint lideren i acompanyen els projectes des de la seva concepció fins a la presentació final.

“Els docents són una inversió de futur. Sense aquesta implicació dels mestres no arribaríem als llocs on arribem”, defensa Pinyol.

La consellera recorda que l’educació mediàtica no forma part del currículum obligatori com a matèria específica, fet que converteix la dedicació dels centres educatius en un element encara més rellevant.

Potser el seu nom no és conegut per tothom, però les seves melodies formen part de la memòria col·lectiva de milions de persones. Aquesta setmana, Robert Calvo dedica Telebrities a Eduardo Leiva, el director d’orquestra, compositor i arranjador que hi havia darrere d’alguns dels grans moments televisius dels anys 80 i 90. Des de ¿Qué apostamos? fins al Grand Prix del verano o El gran juego de la oca, passant per Eurovisión i el Festival de la OTI, Leiva va ser l’home que va donar ànima sonora a la televisió.

Amb la passió habitual per la petita pantalla, Calvo reivindica la importància dels arranjaments musicals, aquells detalls sovint invisibles que transformen una cançó en un record inesborrable. La secció recupera actuacions històriques com el Bailar pegados de Sergio Dalma a Eurovisión, el recordat error d’Azúcar Moreno o la sintonia impossible d’oblidar del Grand Prix, per demostrar que darrere de cada gran moment televisiu hi havia una orquestra, una idea musical i una manera d’entendre l’espectacle que avui sembla gairebé desapareguda.

Entre anècdotes, nostàlgia i reflexions sobre com ha canviat la televisió, Robert Calvo construeix un homenatge emocionant a un músic discret però fonamental. Un home que va aconseguir que la música no només acompanyés les imatges, sinó que ajudés a explicar-nos la vida, els estius, les emocions i fins i tot els records més íntims d’una generació sencera.

Escolta la secció completa de Telebrities al pòdcast de Nits de Ràdio i redescobreix les melodies que, sense adonar-te’n, han posat banda sonora a la teva vida.

Espanya s’ha consolidat com una de les destinacions més freqüentades pel pontífex. A La Ciutat, repassem els detalls de cadascuna d'aquestes estades a casa nostra. No va ser fins fa 44 anys que un cap de l'Església va obrir camí fora de les fronteres italianes. Qui va posar la pica a flandes va ser Karol Wojtyla, és a dir, Joan Pau II, que va aterrar a Madrid el 31 d'octubre del 1982. Des de llavors, va fer cinc visites més a Espanya, recorrent-se pràcticament tota la geografia nacional. A Barcelona, va passar pel monestir de Montserrat i per la Sagrada Família, traçant el mateix recorregut que ha fet en la seva primera visita com a papa Robert Francis Prevost, és a dir, Lleó XIV. Entre aquestes visites, hi hem d'afegir la de Benet XVI al 2010, que va servir per consagrar el temple ideat per l'arquitecte Antoni Gaudí, de qui s'acaba de commemorar el centenari de la seva mort aquest 10 de juny amb la benedicció que ha fet el pontífex actual a la Torre de Jesucrist, que s'ha coronat aquest 2026.

Els socorristes catalans denuncien des de fa anys la manca de recursos i d’una regulació comuna que garanteixi la seguretat al litoral. Aquest dijous, membres de la plataforma sindical SOS Socorristes s’han concentrat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, a les portes del Palau de la Generalitat, per reclamar mesures urgents. Minuts després, els integrants d'aquesta plataforma han visitat els estudis d'Onda Cero Catalunya per denunciar unes condicions laborals i assistencials que consideren "inadmissibles".

En les darreres setmanes s'han produït diferents morts al litoral català, amb casos registrats a Salou, la Pineda i Calella de Mar. El portaveu de SOS Socorristes, Nacho Ibáñez, assegura que aquesta realitat evidencia un problema estructural que la plataforma denuncia des del 2018. "El litoral català està plenament en funcionament des de Setmana Santa, els hotels treballen, els aparcaments cobren i els negocis de platja estan oberts. Però no es garanteix un servei de salvament i socorrisme a l’altura de les necessitats", lamenta.

Una de les principals demandes del col·lectiu és l'aprovació d’un marc regulador únic per a totes les platges catalanes. Actualment, expliquen, cada ajuntament decideix la durada i les característiques del servei, fet que genera grans diferències entre municipis. SOS Socorristes reclama que la vigilància sigui obligatòria des de Setmana Santa fins l'octubre, adaptant-se a una realitat climàtica que ha allargat la temporada de bany. "Fa anys demanàvem cobertura de juny a setembre. Ara això ja és insuficient perquè les platges s'omplen molt abans i es continuen utilitzant fins ben entrada la tardor", afirma Ibáñez.

Els socorristes també denuncien greus mancances en les infraestructures. Asseguren que encara hi ha infermeries sense aigua corrent ni electricitat, fet que dificulta l'atenció sanitària en condicions adequades. A més, molts professionals treballen en torres de vigilància deteriorades i sense protecció suficient contra el sol o les inclemències meteorològiques. Una exposició continuada que, diuen, incrementa el risc de patir problemes de salut, inclòs el càncer de pell.

Des del 2018, la plataforma ha mantingut reunions amb responsables polítics i fins i tot ha comparegut al Parlament de Catalunya per exposar la situació. Malgrat els compromisos adquirits per diferents administracions, denuncien que la realitat a les platges continua sent pràcticament la mateixa. Per això, SOS Socorristes anuncia que mantindran la mobilització els propers mesos i organitzarà assemblees a Tarragona, Barcelona i Girona per decidir noves accions reivindicatives. "Fins que no tinguem condicions dignes per treballar i platges segures per a la ciutadania, continuarem denunciant aquesta situació", conclou el portaveu de la plataforma.

La visita del pontífex centra bona part de la conversa, després d’un viatge que ha deixat imatges simbòliques com la benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família, però també algunes polèmiques. El debat s’articula al voltant del significat polític i social d’aquesta visita, el seu impacte a Catalunya i controvèrsies com l’expulsió de cantaires amb simbologia independentista o el cost econòmic de l’acte, així com la recepció institucional i el discurs al Congrés.

En paral·lel, la tertúlia també posa el focus en la seguretat a Barcelona després del nou episodi de tiroteig en plena via pública, en un context marcat per diversos incidents similars en els últims mesos. Sobre la taula, el paper dels cossos policials, la relació amb el crim organitzat i el debat sobre si cal reforçar els dispositius de seguretat o impulsar canvis legislatius per fer front a aquesta problemàtica.

Segons l’expert, el principal repte de la digitalització no és tant tecnològic com estratègic. Moltes empreses aborden aquest procés sense una visió global ni objectius clars, aplicant solucions puntuals que acaben generant més complexitat. La falta de coordinació entre departaments i la voluntat de trobar solucions ràpides són alguns dels errors més habituals, davant d’un procés que requereix planificació i una mirada integral del negoci.

En paral·lel, les noves normatives estan accelerant aquest canvi cap a la digitalització, obligant les empreses a automatitzar processos com la facturació o la gestió interna. Orlando destaca que aquest context pot ser una oportunitat per guanyar eficiència i temps, sempre que es faci amb previsió i amb suport especialitzat, evitant improvisacions d’última hora que poden generar estrès i ineficiències en l’organització.