Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha acompanyat al Pontífex a l’aeroport del Prat per agrair-li la “sensibilitat” que ha mostrat envers “la realitat, cultura i llengua catalanes”. També pels missatges en defensa “d’una societat tolerant, oberta, diversa i acollidora en els valors de la justícia social”.

Salvador Illa ha reivindicat que la visita de Lleó XIV “ha estat inspiradora per continuar sent un país obert, ambiciós i amb la voluntat d'obrir-se i explicar-se al món”. “Des de Catalunya, Barcelona i la Sagrada Família es va il·luminar al món. Catalunya ha tornat a comptar a Europa i al món”, ha sentenciat el cap de l’Executiu.

Sobre l'actuació del Govern durant la visita de Lleó XIV, Illa ha defensat que s'han atès “els criteris d'un estat aconfessional”. “Crec que hem fet el que havíem de fer”, ha sentenciat.

Des de l’Ajuntament de Barcelona, al seu torn, han expressat “el seu orgull per la ciutat” i “el civisme que ha demostrat la ciutadania” durant aquests dos dies. El consistori també ha agraït la tasca del serveis municipals i ha comparat la benedicció de la Torre de Jesús amb la inauguració dels Jocs Olímpics.

Mentre Barcelona conviu amb un ampli dispositiu de seguretat preparat per a la visita del Papa, la ciutat ha viscut aquest matí un nou assassinat a trets a plena llum del dia. Un succés que els Mossos d’Esquadra ja han desvinculat de la presència del Sant Pare. Amb aquest crim, ja són sis els homicidis amb arma de foc registrats aquest any.

Els fets han tingut lloc cap a les 10 del matí al carrer Balmes, a tocar de l’avinguda Diagonal, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Es tracta d’una zona cèntrica i benestant, habituada a una relativa tranquil·litat, cosa que accentua la sorpresa entre els veïns. L’escenari del crim és a pocs carrers del Passeig de Gràcia, punt des d’on precisament avui el papamòbil ha d’iniciar el seu recorregut cap a la Sagrada Família.

Segons testimonis presencials, un home ha disparat dues vegades contra la víctima, que ha quedat estesa a terra, molt a prop d’una comissaria de la Policia Nacional. Tot i que hi ha imatges de seguretat on es veu clarament el rostre de l’autor, els Mossos d’Esquadra encara no l’han pogut localitzar.

En declaracions a betevé, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha vinculat aquest nou crim amb trames de crim organitzat internacional, desvinculant-lo de la delinqüència habitual de la ciutat. En aquest sentit, ha reclamat més presència policial als carrers i un enduriment de les penes per tinença d’armes i tràfic de drogues. Des de l’oposició, tant Junts com el Partit Popular exigeixen més contundència a totes les administracions —Ajuntament, Generalitat i govern espanyol— per combatre les bandes criminals instal·lades a Catalunya.

Aquest és el segon tiroteig mortal a Barcelona en menys d’una setmana i el sisè a Catalunya en el que portem d’any, després que diumenge un altre home morís en circumstàncies similars. Segons les investigacions que han transcendit als mitjans, diversos casos estarien relacionats amb una disputa entre clans serbis, enfrontats en una guerra oberta arreu d’Europa. A l’espera de confirmar la identitat de la víctima d’avui, les cinc persones mortes anteriorment per arma de foc eren d’origen balcànic.

El professorat de l’escola concertada ha tornat a posar sobre la taula les dificultats creixents amb què afronta el dia a dia a les aules. La manca de recursos, l’excés d’hores lectives i les dificultats per atendre correctament alumnes amb necessitats diverses són algunes de les preocupacions que denuncien els professionals del sector. “Hem arribat a un punt en què no podem més”, indica a Nits de ràdio Iñaki Jiménez Largo, docent i representant sindical, que alerta d’un desgast creixent entre els mestres i professors.

La principal reivindicació passa per equiparar les condicions laborals amb les de l’escola pública. Segons expliquen des de la concertada, els docents de secundària imparteixen actualment sis hores lectives més per setmana que els seus homòlegs de la pública, fet que repercuteix directament en el temps disponible per preparar classes, corregir exàmens o atendre famílies. “Un professor de la concertada està fent exactament la mateixa feina que un professor de l’escola pública”, afirma Jiménez Largo, que defensa que la demanda és “tenir les mateixes condicions, no millors”.

El malestar també es veu agreujat per la burocràcia i per un sistema de substitucions que, segons denuncien, obliga sovint la resta de docents a assumir més càrrega laboral. Quan un professor es posa malalt, el departament no cobreix la baixa fins al cap de quinze dies, fet que deixa molts centres sense marge econòmic per incorporar reforços immediats. “Arribem fàcilment a jornades de 27 o 28 hores lectives”, lamenta el docent, que critica que això impedeixi dedicar prou temps a preparar les classes o innovar pedagògicament.

Els professionals insisteixen que el debat no s’hauria de limitar a una qüestió salarial. Tot i reconèixer la pèrdua de poder adquisitiu acumulada els darrers anys, asseguren que la preocupació principal és poder oferir una educació de qualitat. “La majoria dels professionals no volen més diners; el més important és poder fer bé la feina”, sosté Jiménez Largo. També alerta del risc de perdre talent docent davant unes condicions cada vegada més exigents: “Hi ha molts professors bons, amb talent, que marxen d’aquesta professió”.

En paral·lel, el sector reclama un pacte estable per reforçar el sistema educatiu i augmentar la inversió. Els professionals recorden que països referents com Finlàndia destinen una part més elevada del PIB a educació i prestigien la professió docent. “Ens ho hem de creure”, defensa Jiménez Largo, convençut que l’educació és un dels principals motors de cohesió social. Per això insisteix que les millores reclamades no només beneficien els docents: “És pel bé de les famílies i pel bé dels alumnes”.

Els problemes de mobilitat que provoquen l’arribada del Papa a Catalunya s’han multiplicat aquest matí a Barcelona per les protestes dels docents. El no de les bases a l’acord entre els sindicats majoritaris i Educació s’ha traduït en una nova jornada de vaga i una mobilització en la qual milers de persones —40.000 segons els sindicats i 6.500 segons la Guàrdia Urbana— han col·lapsat la Gran Via durant dues hores en una marxa lenta iniciada a les 11 del matí. Els sindicats convocants han endarrerit l’hora per no afectar els desplaçaments dels alumnes que aquest dimarts s’examinaven de la selectivitat a les universitats de Barcelona.

Les protestes han posat el seu punt i final cap a dos quarts de tres de la tarda, després que la marea groga de docents hagi arribat a les portes del Parlament entre crits reivindicatius, peticions de dimissió de la consellera d’Educació, Esther Niubó, i petards sorollosos. A la cambra catalana hi han accedit dos representants de cada sindicat per registrar una carta oberta als partits a la qual Onda Cero hi ha tingut accés. Entre altres, demanaven a les formacions polítiques que presentessin esmenes al projecte de pressupostos, que ja ha començat a caminar al Parlament, amb l’objectiu de pressionar el govern perquè apugi la despesa en Educació fins al 6% del PIB. Ara, amb l’acord tancat amb CCOO i la UGT i el preacord arribat amb professors d’Educació, se situa a la meitat.

D’altra banda, acabar al Parlament tenia un segon objectiu. Tant docents com bibliotecaris i d’altres treballadors públics han volgut manifestar la contradicció que els genera un govern que gasta milions en rebre el Papa en plena crisi oberta amb el sector educatiu. “No entenem que es gastin 25 milions d’euros per rebre el Papa i després ens diguin que no hi ha més diners per millorar l’educació pública”, apuntava la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura. En cap cas, però, han boicotejat els actes previstos per l’arribada del Sant Pare, sota l’atenta vigilància d’un ampli dispositiu dels Mossos d’Esquadra, que els ha acordonat durant tot el recorregut.

Més enllà de les mobilitzacions, segons el Departament d’Educació, a les 13 h el seguiment de la vaga era del 10%, lluny del 30% de seguiment que s’havia assolit en anteriors convocatòries. En el futur més immediat, s’esperen més mobilitzacions que no pas nous acords entre sindicats i el govern. De fet, demà mateix hi ha una trobada entre Educació i el comitè de vaga per intercanviar impressions, sense convocar noves converses per millorar les condicions dels docents. A més, aquest diumenge hi ha convocada una nova protesta dels docents al cor de Barcelona, als Jardinets de Gràcia. Sigui com sigui, el govern segueix obert a respondre davant les necessitats i les demandes de l’escola catalana i a atendre la diversitat d’un sector educatiu que ha canviat molt els darrers anys.

L'arribada del Papa a Catalunya i la vaga de docents d'aquest dimarts ha coincidit amb unes dates decisives per als estudiants de segon de batxillerat: avui han començat les proves d’accés a la universitat. Les PAU d'enguany, que s’allargaran fins dijous, estan marcades per aquests factors, que sumen més inquietud a unes jornades sempre plenes de nervis.

La primera prova de foc del matí no ha estat cap examen, sinó el trajecte fins a les facultats. O almenys aquesta era la sensació que tenien estudiants i docents els darrers dies, si bé finalment no hi ha hagut grans incidències. Tot i que els sindicats en vaga ja van dir que no farien cap acció abans de les nou, per no afectar la selectivitat, els professors han convocat els alumnes tres quarts d’hora abans que altres anys per arribar amb temps.

Parlem d’uns docents que avui també estaven cridats a la vaga, però que en molts casos han decidit no fer-la per poder estar amb els seus estudiants. "Fins ara hem fet totes les vagues, però aquesta hem decidit no fer-la perquè no volíem deixar l'alumnat sol. És la primera jornada que no fem", deia la Montse, professora d'anglès de l’Institut Joan Miró de Cornellà de Llobregat. "Som tutors de 2n de Batxillerat i avui és un dia important per a ells", deien l'Ona i en Xavi, de l'Institut Bernat el Ferrer de Molins de Rei.

Per la seva banda, l'alumnat els ha agraït el gest. "No han fet vaga per nosaltres. Avui hem tingut aquí la Cristina, que és la canya i sempre ens fa costat", han valorat la Laia i en Pau, de Sant Andreu de la Barca, lloant la seva professora. Ho han dit des del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a Barcelona, després de l'examen de castellà, que han considerat "prou fàcil", i abans del d'anglès. Són les dues proves que s'han fet aquest matí, mentre que a la tarda ha arribat el torn de les primeres optatives. Demà dimecres la jornada arrencarà també a les nou del matí, amb filosofia i història, i un cop més els alumnes hauran de matinar més de l’habitual, pel possible impacte de l’agenda del Papa.

Sigui com sigui, aquest no és l’únic entrebanc que s’han trobat els estudiants en aquesta selectivitat. També hi ha hagut la vaga a les biblioteques: "A casa meva som molts i hi ha molt de soroll, per això sempre estudio a la biblioteca. Com que ha estat tancada, he hagut d'estudiar a casa i a més estaven fent obres al meu carrer, per tant m'he pogut concentrar a estones", lamentava la Inés.

I a banda, una novetat: enguany s’han estrenat uns detectors de dispositius mòbils per evitar que es copiï durant les proves. Una mesura que ha estat ben rebuda. "Em sembla bé, perquè així tots tenim les mateixes condicions", opinaven la Jana i la Daniela. "Fa més justa la prova", afegia en Manel.

Avui al 'Ciutat Solidària' hem conegut l'associació 'Espai Dona', una entitat nascuda el 2023 a través de Fedelatina, una organització que engloba prop d’una cinquantena d’entitats llatinoamericanes de diversos àmbits. Espai Dona es dedica a prevenir la violència masclista, promoure la igualtat de gènere i protegir els drets de totes les dones, amb especial atenció a les migrants llatinoamericanes. Hem pogut conèixer 'Espai Dona' de la mà de la seva fundadora, Marianela Peña.