Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha instat al Govern a posar la directe per executar els Pressupostos que "donen un horitzó d'estabilitat". El cap de l'Exectiu ho ha dit durant les V Jornades Directives de la Generalitat, on ha reivindicat els acords "bons i sòlids" amb Esquerra i Comuns.

Salvador Illa, en aquest sentit, ha destacat la feina feta fins ara com la recuperació del pla de barris, la política d’habitatge, l’impuls per ampliar el Prat o l’aposta per millorar Rodalies. Davant d'aquest escenari, el cap de l'executiu català aposta per "posar la marxa cinquena, sisena o la que sigui" per executar les mesures que inclou els comptes.

En la seva intervenció davant els directors i alts funcionaris de la Generalitat, el President ha assegurat que posaran "l'accent polític" en el finançament singular i la condonació d'una part del deute del FLA. Illa ha reiterat que és una qüestió inajornable, perquè el "sobreendeutament de les CCAA és per l'infrafinançament" i no pas per una mala gestió.

Un altre objectiu polític que el cap de l'Executiu ha situat com una prioritat per als pròxims mesos és "l'efectivitat de la llei d'amnistia". "No depèn en aquest moment de l'àmbit de la política, però que és necessària per concloure el procés de normalització", ha afirmat.

L’èxit professional no garanteix estabilitat econòmica, i encara menys quan es tracta de carreres tan curtes com les esportives. L’exjugador de bàsquet Ferran Martínez, en una entrevista al programa Nits de ràdio d’Onda Cero Catalunya ha defensat la necessitat de preparar el futur des del primer moment, especialment en professions amb una data de caducitat clara. “És molt important que, mentre ho estàs practicant, tinguis molt clar que això durarà pocs anys”, assegura, convençut que la llibertat financera comença pel coneixement i la capacitat de prendre decisions pròpies.

Martínez, autor del llibre El algoritmo del éxito alerta que molts esportistes acaben en situacions complicades per una mala planificació o per haver mantingut un nivell de despesa difícilment sostenible. “Ens creem unes necessitats que en realitat no necessitem per a res”, afirma. Segons explica, el problema arriba quan s’entra en una dinàmica de consum sense límits: “És el que jo parlo d’aixetes obertes: jo vull això, m’ho compro, vull això, m’ho compro”. La dificultat, afegeix, arriba quan els ingressos disminueixen i mantenir aquell ritme de vida esdevé impossible.

La seva filosofia passa per viure per sota de les possibilitats i reservar una part important dels ingressos per al futur. “Si jo guanyo 10 i amb 4 puc viure tranquil·lament, els altres 6 és com si no els tingués”, explica sobre la seva etapa professional, durant la qual assegura que va apostar per diversificar inversions i planificar amb perspectiva. La tecnologia també va jugar un paper determinant: “Sempre m’havia agradat molt programar”, recorda, una afició que li va permetre crear el seu propi sistema de planificació financera mentre encara jugava.

L’exesportista també posa el focus en la necessitat d’adaptar-se als canvis i mantenir la motivació davant els reptes. La seva trajectòria, marcada per experiències internacionals i nous projectes, l’ha convençut que la mentalitat és clau. “Primer has de tenir molt bona capacitat d’adaptació a qualsevol tipus d’entorn”, sosté. Aquesta manera d’entendre la vida també l’ha aplicat fora de les pistes, buscant sempre nous aprenentatges i envoltant-se de persones amb coneixements diversos. “La inversió més bona que qualsevol persona pot fer és tot el que inverteixis en saber més”, remarca.

En un context de transformació accelerada, Martínez considera imprescindible entendre les noves tecnologies i evitar decisions impulsives. Tot i reconèixer el potencial de la intel·ligència artificial o la computació quàntica, insisteix en la prudència: “L’important és no invertir mai en coses que no entenguis”. Per a ell, el futur passa menys per acumular possessions i més per construir una vida amb marge de decisió. “Hem de passar de la cultura del tenir a la cultura del ser”, conclou.

El rebuig majoritari dels docents al preacord entre el Departament d’Educació i els sindicats marca l’actualitat d’aquesta setmana i centra el debat de la tertúlia de “La Brúixola”. La negativa del sector obre interrogants sobre el futur immediat de les negociacions, l’impacte polític sobre la consellera Ester Niubó i el Govern, així com les conseqüències per als diferents sindicats en un escenari preelectoral dins l’àmbit educatiu.

En paral·lel, el Parlament ha fet un primer pas per a l’aprovació dels pressupostos després de tombar les esmenes a la totalitat de l’oposició, fet que reforça l’executiu de Salvador Illa. La tertúlia també abordarà l’estabilitat del govern, les relacions amb els socis parlamentaris i el context estatal, marcat per la recerca de suports per als comptes i el debat polític al voltant del lideratge de Pedro Sánchez.

El debat arriba després que els docents hagin rebutjat majoritàriament el preacord en una consulta impulsada per USTEC, CGT i la Intersindical, amb una participació alta i prop d’un 65% de vots contraris. Aquest resultat ha trencat la unitat sindical i ha activat noves mobilitzacions, amb una vaga convocada a tot Catalunya. Tot i això, Professors de Secundària ha avalat el document en una votació interna entre afiliats, on el sí s’ha imposat amb un 63%, fet que els porta a signar-lo igualment.

Des del Sindicat de Professors de Secundària defensen aquest suport com un pas necessari per començar a revertir la situació del sistema educatiu. Tot i reconèixer que el preacord no resol tots els problemes, destaquen millores en l’àmbit salarial, en les plantilles i en recursos per a la inclusió, i consideren que obre una nova fase de negociació per abordar reformes més profundes, com la reducció de ràtios o la revisió del currículum.

Per contra, USTEC manté el rebuig al text i aposta per continuar la pressió al carrer. El sindicat assumeix el resultat de la consulta i defensa que el preacord és clarament insuficient per afrontar els dèficits estructurals del sistema educatiu. En aquest sentit, reclamen reprendre les negociacions amb un marge més ampli i insisteixen en la necessitat de millores més ambicioses en recursos, inclusió i condicions laborals.

Els docents catalans han dit 'no' al preacord que van signar els sindicats majoritaris amb el Departament d’Educació. El 65% dels professionals que han participat en la consulta l’han rebutjat. Davant d’això, USTEC reprendrà les mobilitzacions demà mateix, quan hi ha convocada una vaga a tot Catalunya i una manifestació central a Barcelona. En canvi, Professors de Secundària signarà igualment el document, perquè argumenten que el seu col·lectiu sí que l’ha avalat.

En la consulta organitzada per USTEC, CGT i la Intersindical hi han votat més de 60.600 docents, l’equivalent a un 61% del total de la plantilla, i prop de 40.000 han estat contraris al pacte. En canvi, el sindicat Professors de Secundària ha fet una votació només entre la seva afiliació, i aquí ha guanyat el 'sí'.

Per tant, aquesta consulta ha acabat de desfer la unitat sindical. D’una banda, hi ha USTEC, majoritari al sector, que assumeix el resultat i reactiva les protestes a partir de demà mateix. La seva portaveu, Iolanda Segura, ha fet una crida a adherir-se a la vaga de demà i a manifestar-se a partir de les 12 del migdia des de l'Arc de Triomf i fins al Parlament. A més, tenen la intenció de convocar-ne de noves la setmana vinent, quan està prevista la visita del Papa a Catalunya. "Decidirem com seran les noves vagues col·lectivament, com hem fet fins ara, parlant amb la resta de sindicats i amb la nostra afiliació", ha afegit.

Segura també ha demanat una reunió demà mateix amb la consellera d’Educació, Esther Niubó, per reprendre les negociacions i continuar-les, si cal, de cara al curs vinent. Alhora, ha fet autocrítica i ha admès que potser es van “precipitar” signant el preacord la setmana passada.

Ben diferent és el posicionament de Professors de Secundària, que celebra en un comunicat haver consolidat els guanys, tot i que adverteix que "la lluita no acaba aquí". I ben lluny d’aquest sindicat hi ha CGT i la Intersindical, que havien fet campanya pel 'no' a la consulta i estan satisfets amb els resultats. En aquest cas, demanen fins i tot el cessament de Niubó. Descarten, això sí, fer una vaga indefinida durant el que queda de curs.

Amb 600 empreses participants —un 30% internacionals— i visitants altament qualificats, el SIL confirma el seu pes estratègic i la seva capacitat de generar negoci i tendència. N'han parlat al programa especial de La Ciutat, el president del saló Pere Navarro i la directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona Blanca Sorigué. El també Delegat Especial de l'Estat al CZFB assegura que "quan la logística funciona, funciona tota la societat".

En un context global marcat per la incertesa i els canvis constants, la logística demostra la seva capacitat d'adaptació. Lluny de paralitzar-se davant les dificultats —des de conflictes internacionals fins a tensions en la cadena de subministrament—, el sector integra aquests riscos com a part del sistema. En aquest escenari, la tecnologia hi juga un paper clau. La directora general del Consorci i del SIL, Blanca Sorigué, ho té clar: "la intel·ligència artificial és imprescindible perquè permet prendre decisions més ràpides i més precises en tots els processos logístics".

Tot i els recels habituals que generen les noves tecnologies, des del SIL es defensa una visió optimista: la intel·ligència artificial transformarà el mercat laboral, però també crearà noves oportunitats. "Desapareixeran tasques mecàniques, però apareixeran nous perfils. La clau és la formació i la capacitat d'adaptació", apunta Navarro. En aquest sentit, el SIL no només és un aparador de tendències, sinó també un espai de connexió laboral. A través del Job Marketplace, els assistents poden accedir directament a ofertes de feina en un dels sectors amb més demanda de talent.

L’estiu torna a posar en evidència la fragilitat alimentària de molts infants a Catalunya. Segons Educo, més de 300.000 nens i adolescents no tenen garantit un àpat saludable diari quan s’acaba el curs escolar. “La beca menjador és, en molts casos, l’únic àpat equilibrat del dia”, ha explicat a 'La Brúixola' la directora general adjunta de l’entitat, Guiomar Todó. Actualment, més de 214.000 alumnes reben aquest ajut durant el curs, però desapareix durant els 80 dies de vacances. La situació s’agreuja amb l’augment dels preus: “És molt difícil assegurar proteïna amb el cost actual dels aliments”, ha dit Todó, que alerta que això “posa en risc la salut i el desenvolupament dels infants”.

A més, l’estiu també impacta en el benestar emocional. “Molts nens es queden sols a casa, sense activitats i sense poder marxar de vacances”, ha advertit. Educo denuncia la manca de dades i coordinació en les ajudes: “Sense una foto clara del problema, és difícil trobar solucions eficaces”. L’entitat reclama garantir l’accés a casals i colònies amb alimentació inclosa i estendre les beques, també a secundària. “No podem permetre que cap infant es quedi sense un àpat saludable al dia”, ha conclòs Todó.