
Sign up to save your podcasts
Or


Lluny dels tòpics que associen les nostres platges exclusivament amb la massificació, el Mediterrani català acull una biodiversitat molt significativa. Espècies com tortugues marines, cetacis o mantes conviuen en aquestes aigües, tot i que sovint ho fan mar endins i passen inadvertides. Des del CRAM recorden que compartir mar amb aquesta fauna és una realitat, i que cada cop hi ha més episodis visibles, com l’augment de nius de tortuga o l’albirament de grans espècies.
La Fundació CRAM treballa des de fa 30 anys en la protecció d’aquest medi a través de tres grans línies: el rescat i atenció clínica, la investigació i la sensibilització. Amb un servei operatiu les 24 hores del dia, l’entitat actua sempre que es detecta un animal en dificultats, sovint gràcies a l’avís ciutadà a través del 112. La majoria de casos estan relacionats amb l’activitat humana, com la pesca accidental, les col·lisions amb embarcacions o la presència de plàstics, una problemàtica especialment preocupant.
Més enllà de la intervenció directa, el CRAM també posa l’accent en la conscienciació social. Activitats com l’alliberament de tortugues, o “retorn al mar”, permeten apropar aquesta realitat a la ciutadania i visibilitzar la feina feta. A més, alerten de fenòmens com l’augment de la nidificació a Catalunya, vinculada a l’escalfament global, que evidencia els canvis que està experimentant l’ecosistema marí i la necessitat de protegir-lo activament.
Els concerts acolliran unes 22 mil persones i començaran a les 21 h, quan el sol ja ha baixat i la temperatura és més agradable. El regidor de Cultura, Xavier Marcé, ha destacat la “màgia” d’una proposta que, segons diu, apropa la música clàssica a nous públics i converteix la ciutat en un espai que “trenca murs”.
El primer concert, el 8 de juliol, anirà a càrrec de l’Orquestra del Liceu, dirigida per Josep Pons, amb el programa Liceu simfònic, música per a tothom.
L’endemà, 9 de juliol, serà el torn de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la batuta de Ludovic Morlot, que presentarà "Una simfonia imaginària". La cita tindrà un component emocional especial: serà l’últim concert de Lourdes, flautista de l’OBC, que s’acomiadarà dels escenaris.
Paral·lelament, el Palau de la Música ampliarà l’abast del festival portant actuacions a residències i hospitals, per acostar la música a aquelles persones que no es poden desplaçar fins a la platja. Els cors Petits, Mitjans i Jove oferiran repertoris que combinaran cançons catalanes amb peces tradicionals internacionals.
El consum de tabac cau a mínims històrics a Catalunya i se situa en el 20,6%. Tot i això, continua provocant prop de 10.000 morts l’any, l’equivalent a una mort cada hora. D'altra banda, preocupa l’auge de les cigarretes electròniques i els vàpers, que guanyen popularitat especialment entre els joves. En els últims quatre anys, s'ha duplicat el seu consum.
Gairebé la meitat dels adolescents d’entre 14 i 18 anys n’ha consumit alguna vegada a la vida, i pràcticament un de cada quatre ho ha fet en l’últim mes, segons l’enquesta ESTUDES 2025, que s’adreça a estudiants de secundària. Cal tenir en compte que la venda a menors d’edat d’aquests productes, com la del tabac, està prohibida.
Per això, el coordinador del Grup de Tabac de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Joan Lozano, lamenta que la publicitat d’aquests productes interpel·li particularment els joves i que vengui les noves formes de fumar com a innòcues, quan no ho són. "La indústria del tabac està aconseguint amb les seves campanyes publicitàries, adreçades als nostres adolescents, transmetre aquest missatge, que és mentida", diu.
El secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, alerta del doble perill de les cigarretes electròniques: d’una banda, diu, són “la porta d’entrada” al consum de tabac, i de l’altra, poden ser una trampa per a qui vol deixar el tabac tradicional i acaba convertint-se en “consumidor dual”. "Entre un 50% i un 65% dels fumadors fan un consum dual de tabac tradicional i cigarretes electròniques. Acostumen a ser persones que fumaven i que van començar a fer servir cigarretes electròniques amb la falsa expectativa de deixar de fumar", explica.
En el balanç de la Setmana Sense Fum, Salut ha anunciat que a finals d’any reforçarà la vigilància i les sancions per garantir el compliment de la llei antitabac, especialment pel que fa a la venda a menors. El 2025 es van fer 7.500 inspeccions, que van derivar en 140 sancions.
El president ha subratllat que la llei d’amnistia és la peça central de la nova etapa de relació amb el sobiranisme català. Ha assegurat que l’entesa amb ERC i Junts ha contribuït a reduir la tensió política i a reforçar la confiança econòmica, malgrat la pèrdua del suport de Junts al Congrés i un context marcat per investigacions judicials que afecten membres del PSOE.
Segons Sánchez, la col·laboració amb els partits independentistes “ha permès avançar en convivència i prosperitat”, un missatge que ha volgut remarcar davant d’un auditori empresarial especialment atent a l’estabilitat institucional.
En un dels moments més destacats de la intervenció, Sánchez ha anunciat que el govern presentarà pressupostos generals l’any vinent, un moviment que vol simbolitzar —ha dit— la continuïtat i solidesa de l’executiu. Els comptes tindran un marcat caràcter social, amb especial pes per a les polítiques d’habitatge, i inclouran una proposta per resoldre el finançament autonòmic, un dels punts més sensibles per a Catalunya.
Sánchez ha instat Junts a “reorientar el seu vot” i donar suport al model de finançament acordat entre el PSOE i Esquerra Republicana. Ha defensat que aquest pacte és “bo per a Catalunya i per al conjunt de l’Estat” i que permet avançar en un marc de cooperació institucional. A diferència del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ahir va carregar contra les cessions al sobiranisme, Sánchez no ha fet cap referència a les causes judicials que afecten el seu entorn polític.
El director de l'Organització Catalana de Trasplantaments, Jaume Tort, destaca la generositat de la ciutadania i posa en valor l'impacte de la donació d'òrgans i teixits en el Dia Nacional del Donant. Ho ha fet en una entrevista La Ciutat en la qual ha tret pit dels resultats d'aquest país. Catalunya torna a situar-se a l'avantguarda en aquest tema. Els hospitals catalans van realitzar el 2025 un total de 1.350 trasplantaments d'òrgans.
Catalunya té una de les taxes més altes del món en matèria de trasplantaments amb 167 intervencions per milió d'habitants. Unes dades que es posen de relleu en el marc del Dia Nacional del Donant d’Òrgans i Teixits i que se sumen al total de l'Estat. I és que Espanya fa 34 anys que és líder en donacions i trasplantaments al món gràcies a un sistema públic que funciona a la perfecció. El director de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort, diu que el dia serveix sobretot "per honorar els donants". Emocionat, explica que "si això és possible és gràcies a moltes persones i les seves famílies que han accedit a la donació". Tort admet que encara hi ha camí per seguir creixent.
Catalunya forma part d’un model d'èxit. Espanya acumula aquestes més de tres dècades consecutives com a líder mundial en donació i trasplantaments, amb 6.335 operacions d'aquest tipus el 2025. Cada dia, es registren 8 donacions i 17 intervencions, unes xifres que evidencien un sistema altament coordinat. Segons Tort, aquesta maquinària només "funciona gràcies a un engranatge complex però molt eficient, amb especial protagonisme dels coordinadors de trasplantaments, que fan una tasca silenciosa i anònima", acompanyant les famílies en moments extremadament delicats.
Més enllà dels òrgans, la donació de teixits té un impacte encara més ampli, tot i ser menys coneguda. A Catalunya, l’any passat hi va haver prop de 3.000 donants de teixits, que van beneficiar gairebé 16.000 pacients. "Numèricament és molt més gran que els òrgans", ha subratllat Tort, que recorda que, tot i que sovint no es tracta de situacions de vida o mort, sí que milloren de manera significativa la qualitat de vida de moltes persones. Entre els exemples més habituals hi ha les còrnies, amb més de 1.000 trasplantaments anuals a Catalunya, però també altres teixits com els tendons, molt demandats, especialment en pacients amb lesions esportives: "tots els que obtenim tenen sortida immediata", ha destacat.
Vols conèixer la història de la Carme? Ella va rebre el primer trasplantament de cara al món. Així ho va explicar En Bones Mans.
Vols conèixer la història de l'Ana i dels seus pares Salva i Puri? Així ho va explicar En Bones Mans.
Vols conèixer la història de la Teresa i el seu marit? Així ho va explicar En Bones Mans.
En aquesta ocasió, de la mà de Innobaix, la seva directora general, Natalia Mir ens acompanya amb Dani Cherta, director de la companyia 'La Roda Produccions'
Com passa una periodista dels informatius a convertir-se en reina? Aquesta és una de les grans preguntes que Robert Calvo explora aquesta setmana a Telebrities, en una secció dedicada a Letizia Ortiz Rocasolano, una figura que, segons defensa, “va sortir de la televisió, però la televisió mai ha sortit d’ella”. Una història de poder, comunicació i transformació que comença davant les càmeres de Televisió Espanyola i acaba al cor de la monarquia.
Amb l’humor i el detallisme habitual de la secció, Calvo recupera aquell moment gairebé cinematogràfic en què Letizia acomiada un Telediario com qualsevol altre… sense imaginar que, poques hores després, el país sencer descobriria el seu compromís amb el llavors príncep Felip. Un gir inesperat que va convertir una de les cares més reconegudes de la informació en protagonista absoluta de la notícia.
Però més enllà del relat sentimental o institucional, la secció reivindica la Letizia comunicadora. La periodista brillant, precisa i amb una dicció gairebé hipnòtica que encara avui sorprèn en cada intervenció pública. Robert Calvo recupera moments recents, com el vídeo institucional pel Dia Mundial Sense Tabac, per demostrar que continua dominant la paraula amb una naturalitat i una contundència poc habituals. Una veu capaç de captar l’atenció i convertir qualsevol missatge en un exercici d’autoritat comunicativa.
La conversa també rescata els inicis de la Reina com a reportera; el seu pas per Informe Semanal; CNN+, i els informatius, i reivindica la seva evolució com una dona que ha modernitzat —segons Robert Calvo— una institució tradicionalment rígida i distant.
Entre anècdotes, records televisius i reflexions sobre el paper de la comunicació pública, Telebrities dibuixa el retrat d’una dona que genera admiració, debat i fascinació a parts iguals. Reina, periodista, comunicadora i, sobretot, un personatge impossible d’entendre sense la televisió.
Escolta la secció completa de Telebrities al pòdcast de Nits de Ràdio i descobreix per què Robert Calvo defensa que la reina Letizia continua sent, abans que res, una gran periodista davant les càmeres.
From the publisher's feed