Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El HYROX, una disciplina de fitness racing que combina trams de cursa amb estacions d’exercicis funcionals, s’ha convertit en un dels grans fenòmens esportius del moment. Nascut a Alemanya, aquest format competitiu ha crescut ràpidament arreu del món i s'ha arrelat amb força a Catalunya. Sense anar més lluny, la Fira Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat va acollir aquest maig una competició amb prop de 15.000 participants.

“És la disciplina que més estem movent ara mateix, la que més gent està practicant i la que més està agradant”, explica Fabián Ferreira, un dels propietaris d’Òmnia Hybrid Center, en una entrevista a La Brúixola. El seu gimnàs, obert fa només cinc mesos, ja va apostar des del primer dia pel HYROX com a eix central del projecte: “Ens vam especialitzar des de l’inici, també com una estratègia per diferenciar-nos d’altres centres més enfocats al CrossFit”. La clau de l’èxit rau en el format. Cada prova combina vuit quilòmetres de cursa —dividits en blocs de mil metres— amb diferents estacions d’exercici. “Comences corrent, després passes a una màquina d’esquí, tornes a córrer, fas trineus d’empènyer i estirar, burpees, rem, farmer carry, camades i acabes amb els wall balls”, detalla Ferreira.

Tot plegat, una combinació exigent que posa a prova tant la resistència com la força. Malgrat tot, el HYROX és accessible a molts perfils. “La barrera d’entrada és bastant fàcil perquè els moviments són funcionals i coneguts: empènyer, córrer, aixecar pes…”, apunta Ferreira. Aquesta simplicitat tècnica el diferencia d’altres disciplines més complexes, com el CrossFit.

El cinèfil Juan Torres ens porta avui tres pel·lícules on els protagonistes (en alguns casos antagonistes) són els tigres. "El libro de la selva", "La vida de Pi" i "Roar" són els tres films que ha escollit per la secció d'aquest divendres.

La Generalitat reconeix que els salaris, el mercat laboral i la situació econòmica actual "dificulta la capacitat d’estalvi" de la població per poder afrontar l'entrada del 20% d'un habitatge. Un panorama que demostra que "cal treballar més" per solucionar l'accés a un immoble, defensen des de l'Executiu català.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat "l'èxit dels préstecs d’emancipació" perquè les persones "tirin endavant el seu projecte de vida". Des que el programa va posar-se en marxa -fa 11 mesos- prop de 2.000 ciutadans ja han pogut signar una hipoteca.

Pel que fa a la distribució territorial dels préstecs, Barcelona ha concentrat més de la meitat dels signats, seguida de les comarques gironines, el Penedès , el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, Ponent, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran.

El perfil del sol·licitant és una persona de 29 anys que demana 36MIL euros per comprar un pis de 190.000. El préstec d’emancipació s’ha de retornar en 35 anys, sense interessos, i per demanar-ho s’ha d’estar empadronat a Catalunya, no tenir cap altra propietat ni ingressos anuals superiors als 83.000 o 85.000 euros.

La por, la frustració o la ira formen part de la vida i, lluny de ser emocions a evitar, poden convertir-se en eines útils si s’aprèn a gestionar-les. Aquesta és una de les principals idees defensades pels experts en salut emocional, que remarquen la necessitat d’entendre què sentim per afrontar amb més recursos les dificultats quotidianes. “No deixem de tindre emocions, som emocions”, assegura en una entrevista al programa d'Onda Cero Catalunya Nits de ràdio Joan Piñol, autor del llibre Kit de supervivència emocional. Cómo gestionar el miedo, la ira y la frustración, que defensa la importància de reconèixer-les i posar-los nom abans de reaccionar-hi.

El cervell humà, segons indica, continua funcionant amb mecanismes de supervivència molt antics, malgrat que les amenaces han canviat. “Hem de pensar que a nivell del sistema de les emocions actuem avui igualment com fa milions d’anys”, apunta Piñol. Si abans el perill podia ser un depredador o un entorn hostil, avui es manifesta en forma d’incertesa, d'inseguretat o de preocupacions anticipades. És aquí on apareix la diferència entre una por útil, que protegeix i ajuda a reaccionar, i una altra de més difusa, vinculada als pensaments i a escenaris hipotètics.

Segons l’expert, aquesta “por limitant” és una de les grans fonts de desgast emocional de la societat actual. “El nostre cervell no està pensat per ser feliç, està pensat per sobreviure”, explica, i això fa que moltes persones visquin en alerta davant situacions que ni tan sols han passat. “El 90% vivim en una por imaginària”, afirma l'autor, convençut que aquest tipus de pensaments poden acabar derivant en ansietat o hipervigilància. De fet, assegura que “la majoria de les persones no vivim els nostres somnis perquè vivim les nostres pors”.

Les emocions desagradables, però, no són necessàriament negatives. La frustració, per exemple, pot derivar en irritabilitat si es viu des d’una perspectiva negativa, però també en capacitat d’adaptació si es treballa adequadament. El mateix passa amb la ira: “Si ho mires des del punt de vista negatiu et dona agressivitat, però si li dones un bon enfocament et dona assertivitat”, explica l'especialista. La clau, insisteix, és entendre què està passant, regular l’emoció i decidir conscientment quina resposta es vol donar.

Per aconseguir-ho, els experts recomanen eines senzilles però efectives com la respiració diafragmàtica, l’exercici físic, compartir preocupacions o practicar el mindfulness. La idea és reconnectar amb el present i evitar quedar atrapats en anticipacions constants. “És disfrutar l’aquí i l’ara”, resumeix Joan Pinyol, que adverteix que, tot i semblar senzill, requereix entrenament i consciència. També defensa el valor de la resiliència emocional: no només resistir les adversitats, sinó créixer a partir d’elles i convertir l’experiència en aprenentatge