Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El projecte Next Us continua ampliant la seva presència als centres educatius amb una proposta que combina cinema documental i educació per fomentar el pensament crític i l’alfabetització mediàtica entre els joves. La iniciativa, impulsada pel director de DocsBarcelona, Joan González, ja arriba a més de 1.000 escoles i compta amb 16.000 professors registrats en una plataforma que ofereix més de 100 documentals, 1.400 clips audiovisuals i prop de 300 activitats didàctiques.

En una entrevista a l’espai 100x100.cat, González ha explicat que el projecte va néixer a partir de les sessions de documentals per a adolescents del festival DocsBarcelona. “Els nois acabaven amb la mà aixecada perquè volien saber més. Aquesta imatge em va fer pensar que potser el documental podia ser també una manera de transmissió de coneixement”, assegura.

A partir d’aquesta idea, Next Us va començar a desenvolupar una metodologia educativa basada en clips curts d’entre un i set minuts que permeten treballar continguts curriculars dins l’aula. “Per nosaltres el documental és la muntanya i el clip és el mineral”, resumeix González.

Els continguts de la plataforma abasten àmbits molt diversos, des de biologia o matemàtiques fins a qüestions socials vinculades als Objectius de Desenvolupament Sostenible o situacions d’assetjament escolar. Segons el seu impulsor, la força del projecte és que el material audiovisual permet entendre conceptes complexos de manera més directa.

“Si algú veu alguna cosa, l’entén més fàcilment que si només la llegeix o l’escolta”, afirma González, que recorda experiències en centres educatius on els alumnes han reaccionat de manera especialment positiva davant aquest model d’aprenentatge. En una escola de Barcelona, explica, els estudiants van preferir quedar-se a classe abans de sortir al pati després de veure una activitat relacionada amb desastres naturals.

El projecte també treballa la capacitat d’anàlisi dels joves davant els continguts audiovisuals i digitals. González defensa que el documental ajuda a entendre que “no hi ha una veritat absoluta” i que els alumnes poden construir el seu propi criteri a partir de diferents punts de vista.

Next Us va néixer a Catalunya, però ja s’ha implantat en diversos països europeus com Alemanya, Portugal o Itàlia. Segons Joan González, el projecte també ha detectat accessos a la plataforma des de 154 països gràcies al fet que els continguts estan disponibles en deu idiomes.

“La majoria d’escoles són de Catalunya, però Alemanya i Portugal tenen també una implantació molt important”, destaca. El projecte manté ara el repte d’ampliar el catàleg audiovisual i incrementar els recursos disponibles per als centres educatius.

A més del consum de continguts, moltes escoles també han començat a demanar formació perquè els alumnes aprenguin a crear els seus propis documentals. “No volem que siguin només receptors, sinó també constructors d’històries”, assenyala González.

Un equip multidisciplinari de BCNatal —el consorci que integra l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic de Barcelona— ha realitzat, per primer cop a Europa, una cirurgia fetal per tractar una gastròsquisi greu, una malformació congènita en què els budells del fetus es desenvolupen fora de l’abdomen.

La intervenció es va dur a terme a la setmana 28 de gestació i ha permès evitar danys irreversibles en l’intestí del nadó, que va néixer sis setmanes després i actualment s’alimenta amb normalitat.

La gastròsquisi és un defecte congènit en què la paret abdominal no es tanca correctament i els budells —i en alguns casos altres òrgans— queden exposats al líquid amniòtic, fet que pot provocar:

Inflamació severa

Pèrdua de reg sanguini

Necrosi intestinal

Greus complicacions després del naixement

En aquest cas, detectat en una ecografia de la setmana 20, el fetus tenia gairebé tot l’intestí fora de l’abdomen i comprimit, cosa que feia molt probable la pèrdua d’una part important del budell si s’esperava al part.

Després de valorar el cas i consultar el comitè d’ètica, els especialistes van proposar una cirurgia fetal que fins ara només s’havia fet en comptades ocasions als Estats Units i a Colòmbia. El 10 de febrer, un equip de medicina i cirurgia fetal, cirurgia pediàtrica, anestesiologia i neonatologia va dur a terme una operació de dues hores i mitja.

Van accedir a l’úter a través d’una incisió al ventre matern, van recol·locar el fetus —que pesava només 700 grams— i, mitjançant laparoscòpia, van reintroduir amb precisió els 80 centímetres d’intestí, d’entre 3 i 15 mil·límetres de diàmetre, a través d’una obertura d’1,5 centímetres.

Els dies següents, les ecografies van confirmar que el budell recuperava progressivament el seu aspecte habitual. L’embaràs va continuar sense complicacions fins a la setmana 34, quan es va practicar una cesària. Tot i el baix pes, el nadó va evolucionar favorablement i va rebre l’alta després d’una breu estada hospitalària.

Aquesta intervenció situa Barcelona com un referent europeu en cirurgia fetal i obre la porta a tractar casos greus de gastròsquisi abans del naixement, evitant seqüeles que poden comprometre la vida i la qualitat de vida dels nadons.

Mentre a Europa el record de l’ebola remet sobretot al 2014, el virus continua sent una amenaça real en altres parts del món. El 15 de maig de 2026, la República Democràtica del Congo va declarar un brot a la província d’Ituri que ja deixa centenars de casos sospitosos i més de 200 morts. Tot i això, el focus informatiu sovint se centra en el risc d’expansió cap a Occident, deixant en segon pla la realitat sobre el terreny, on la crisi sanitària es desenvolupa amb recursos limitats.

Segons Metges Sense Fronteres, una de les principals dificultats és la detecció del virus. El brot actual està causat per una variant poc habitual (Bundibugyo), cosa que ha retardat el diagnòstic i la resposta inicial. Aquesta manca de detecció precoç ha facilitat la transmissió, especialment entre personal sanitari i comunitats vulnerables. A més, la resposta exigeix actuar en múltiples fronts: identificar casos, rastrejar contactes, garantir enterraments segurs i informar la població, tot plegat en un escenari logísticament complex.

La situació es veu agreujada per la fragilitat estructural del territori. L’est del Congo viu immers en un conflicte armat que dificulta els desplaçaments, l’accés a la població i el desplegament de recursos mèdics. Malgrat l’experiència acumulada del país en altres brots d’ebola, la manca de mitjans i la complexitat del context obliguen a una resposta internacional més coordinada. Els experts insisteixen que la clau no és tant imposar restriccions externes com reforçar el control del brot en origen per evitar que la crisi s’estengui.

Hi ha artistes que triomfen per la veu. D’altres, pel carisma. I després hi ha figures com Rocío Jurado, capaces de convertir-se en mite perquè ho tenien tot. Aquesta setmana, Robert Calvo dedica la seva secció Telebrities a una dona que no només va marcar la música espanyola, sinó també la història de la televisió. Una estrella amb poderío, personalitat i un magnetisme que traspassava la pantalla.

Robert Calvo ha repassat alguns dels moments televisius més emblemàtics de la cantant, començant per aquella mítica actuació del 1974 que va sacsejar la moral de l’Espanya franquista. Un escot impossible, transparències i una presència escènica que van provocar escàndol, censura i fins i tot la indignació de sectors conservadors. Però Rocío Jurado ja demostrava aleshores que no estava disposada a encaixar en el paper que la societat reservava a les dones.

La secció també recupera fragments d’entrevistes memorables on Jurado demostrava que, a més d’una veu extraordinària, posseïa una intel·ligència comunicativa poc habitual. Amb pauses calculades, respostes contundents i una seguretat admirable, l’artista navegava preguntes incòmodes, rivalitats i polèmiques sense perdre mai l’elegància. Una dona que sabia exactament qui era i el lloc que ocupava.

El col·laborador del programa ha recuperat també les declaracions de Rocío Jurado sobre els seus seguidors homosexuals. En plena dècada dels 80 —i després als 2000— la cantant defensava públicament el respecte, la dignitat i l’estima cap al col·lectiu LGTBIQ+, amb una naturalitat i una valentia sorprenents per a l’època. Un posicionament que, escoltat avui, continua colpidor i extraordinàriament vigent.

També hi ha espai per a la Rocío més folklòrica, la diva televisiva de les grans gales, la dona capaç de regalar titulars memorables, rèpliques esmolades i moments que avui serien virals. Des de les seves entrevistes més hilarants fins als homenatges carregats d’emoció amb altres grans figures de la cultura popular, Telebrities reivindica una artista que mai va deixar indiferent ningú.

Vint anys després de la seva mort, Robert Calvo defensa que Rocío Jurado continua viva a través de les seves cançons, de les seves paraules i d’un llegat que va molt més enllà de la música. Una dona que va cantar el desamor femení quan encara gairebé ningú gosava fer-ho, que va defensar les seves conviccions sense por i que va entendre, abans que molts altres, què significava ser una estrella sense deixar de tocar de peus a terra.

Escolta la secció completa de Telebrities al pòdcast de Nits de Ràdio i redescobreix tots els moments inoblidables d’una artista irrepetible: Rocío Jurado.

El govern central vol reforçar la sostenibilitat del sistema de pensions allargant la vida laboral més enllà de la jubilació. L’última proposta passa per facilitar la jubilació flexible i permetre que persones jubilades puguin treballar com a autònomes.

Des de PIMEC, però, posen en dubte l’impacte real de la mesura. La patronal considera que, en la pràctica, no està pensada per als autònoms actuals. Per acollir-se a aquesta opció, cal acreditar tres anys sense haver treballat per compte propi, un requisit que limita molt el col·lectiu potencial. Això fa pensar que la iniciativa està més orientada a treballadors assalariats que, un cop jubilats, decideixin emprendre.

A més, el fet que només es pugui cobrar el 25% de la pensió mentre es treballa i la manca d’experiència empresarial de molts possibles beneficiaris fan preveure una acollida limitada. Elisabet Bach, presidenta de PIMEC Autònoms, ho ha remarcat en declaracions a Onda Cero.

Aquesta reforma va ser aprovada pel Consell de Ministres d'aquest dimarts 26 de maig i l'entrada en vigor definitiva es produirà tres mesos després de la seva publicació oficial al Butlletí Oficial de l'Estat.

Amb aquesta reforma, l’executiu de Pedro Sánchez busca reduir la pressió sobre la despesa en pensions. Només al maig, segons dades del Ministeri de Seguretat Social, l’Estat hi ha destinat 14,3 milions d’euros, un 6,1% més que fa un any.

La jornada de vaga de docents a Catalunya no només ha omplert els carrers de Barcelona, sinó que també ha comportat mobilitzacions a totes les capitals de província i talls de carreteres en diversos punts de Catalunya. Els professors han bloquejat la ronda litoral de Barcelona, trams de l’AP‑7 i de l’A‑2 en protestes que han afectat greument la mobilitat durant el matí.

Els docents han accedit a l’AP‑7 pel voral a Salt, tallant la circulació en tots dos sentits. A Torredembarra, prop d’un miler de manifestants han bloquejat primer el sentit Barcelona i posteriorment tota l’autopista.

A Granollers, la protesta ha estat especialment multitudinària: milers de participants han instal·lat carpes i cadires per mantenir el tall fins a les 15 h, coincidint amb la reunió prevista entre sindicats i el Departament d’Educació. Aquest punt ha registrat fins a 9,5 quilòmetres de retencions en sentit nord i 6 quilòmetres en sentit sud.

A Lleida, els docents han tallat trams de l’A‑2, afegint més pressió a una jornada marcada per la mobilització massiva del sector educatiu.

Els participants asseguren que continuaran lluitant per millorar les condicions laborals i revertir les retallades acumulades.

La vaga també ha tingut un fort impacte a les capitals de província:

Aquestes mobilitzacions reforcen la pressió sindical en una jornada clau per a les negociacions amb Educació.

Junts per Catalunya ha exigit al president de la Generalitat, Salvador Illa, que comparegui en el Parlament pels contractes que el Govern va signar amb empreses xineses, concretament amb Huawei. Els juntaires demanen explicacions al cap de l’Executiu arran de les informacions sobre "presumptes transferències rebudes per Zapatero procedents de l’empresa Xinesa Huawei i de possibles anotacions vinculades a contractes públics amb el Govern espanyol".

La formació, en aquest sentit, troba imprescindible que el president de la Generalitat doni explicacions sobre els acords signats amb Huawei. La formació es refereix al contracte de gairebé 130 milions d’euros que el Govern va signar amb la companyia per desplegar el servei públic de fibra òptica.

De fet, a l’octubre del 2025, el partit de Carles Puigdemont va alertar que el contracte amb Huawei suposava "vendre les dades de tots els catalans en un context en què la Unió Europea ha desaconsellat a tots els estats membres deixar de treballar i contractar serveis de l’empresa xinesa".