Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

La Generalitat reconeix que els salaris, el mercat laboral i la situació econòmica actual "dificulta la capacitat d’estalvi" de la població per poder afrontar l'entrada del 20% d'un habitatge. Un panorama que demostra que "cal treballar més" per solucionar l'accés a un immoble, defensen des de l'Executiu català.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat "l'èxit dels préstecs d’emancipació" perquè les persones "tirin endavant el seu projecte de vida". Des que el programa va posar-se en marxa -fa 11 mesos- prop de 2.000 ciutadans ja han pogut signar una hipoteca.

Pel que fa a la distribució territorial dels préstecs, Barcelona ha concentrat més de la meitat dels signats, seguida de les comarques gironines, el Penedès , el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, Ponent, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran.

El perfil del sol·licitant és una persona de 29 anys que demana 36MIL euros per comprar un pis de 190.000. El préstec d’emancipació s’ha de retornar en 35 anys, sense interessos, i per demanar-ho s’ha d’estar empadronat a Catalunya, no tenir cap altra propietat ni ingressos anuals superiors als 83.000 o 85.000 euros.

La por, la frustració o la ira formen part de la vida i, lluny de ser emocions a evitar, poden convertir-se en eines útils si s’aprèn a gestionar-les. Aquesta és una de les principals idees defensades pels experts en salut emocional, que remarquen la necessitat d’entendre què sentim per afrontar amb més recursos les dificultats quotidianes. “No deixem de tindre emocions, som emocions”, assegura en una entrevista al programa d'Onda Cero Catalunya Nits de ràdio Joan Piñol, autor del llibre Kit de supervivència emocional. Cómo gestionar el miedo, la ira y la frustración, que defensa la importància de reconèixer-les i posar-los nom abans de reaccionar-hi.

El cervell humà, segons indica, continua funcionant amb mecanismes de supervivència molt antics, malgrat que les amenaces han canviat. “Hem de pensar que a nivell del sistema de les emocions actuem avui igualment com fa milions d’anys”, apunta Piñol. Si abans el perill podia ser un depredador o un entorn hostil, avui es manifesta en forma d’incertesa, d'inseguretat o de preocupacions anticipades. És aquí on apareix la diferència entre una por útil, que protegeix i ajuda a reaccionar, i una altra de més difusa, vinculada als pensaments i a escenaris hipotètics.

Segons l’expert, aquesta “por limitant” és una de les grans fonts de desgast emocional de la societat actual. “El nostre cervell no està pensat per ser feliç, està pensat per sobreviure”, explica, i això fa que moltes persones visquin en alerta davant situacions que ni tan sols han passat. “El 90% vivim en una por imaginària”, afirma l'autor, convençut que aquest tipus de pensaments poden acabar derivant en ansietat o hipervigilància. De fet, assegura que “la majoria de les persones no vivim els nostres somnis perquè vivim les nostres pors”.

Les emocions desagradables, però, no són necessàriament negatives. La frustració, per exemple, pot derivar en irritabilitat si es viu des d’una perspectiva negativa, però també en capacitat d’adaptació si es treballa adequadament. El mateix passa amb la ira: “Si ho mires des del punt de vista negatiu et dona agressivitat, però si li dones un bon enfocament et dona assertivitat”, explica l'especialista. La clau, insisteix, és entendre què està passant, regular l’emoció i decidir conscientment quina resposta es vol donar.

Per aconseguir-ho, els experts recomanen eines senzilles però efectives com la respiració diafragmàtica, l’exercici físic, compartir preocupacions o practicar el mindfulness. La idea és reconnectar amb el present i evitar quedar atrapats en anticipacions constants. “És disfrutar l’aquí i l’ara”, resumeix Joan Pinyol, que adverteix que, tot i semblar senzill, requereix entrenament i consciència. També defensa el valor de la resiliència emocional: no només resistir les adversitats, sinó créixer a partir d’elles i convertir l’experiència en aprenentatge

D’una banda, posarem el focus en les negociacions entre Educació i els sindicats, que arriben a la seva sisena reunió sense acord. El Departament ha presentat una proposta que considera definitiva, amb millores salarials i mesures en l’àmbit de la inclusió, però que els representants docents continuen veient insuficient. Analitzarem si hi ha marge per desbloquejar el conflicte a curt termini, tenint en compte que el final del curs és a tocar, i fins a quin punt caldria rebaixar posicions per evitar un nou escenari de tensió al sistema educatiu.

De l’altra, abordarem la crisi que esquitxa el PSOE, amb l’escorcoll de la seu de Ferraz per part de la UCO i la petició de documentació sobre la campanya electoral del PSC del 2024. Un cas que arriba en una setmana especialment delicada, marcada per presumptes trames de corrupció i noves peticions d’explicacions al president Pedro Sánchez i també a Salvador Illa. Debatrem sobre l’impacte polític d’aquestes investigacions, la possible afectació al govern català i si aquest context pot derivar en escenaris d’inestabilitat o fins i tot en un avançament electoral.

El Pla de Barris i Viles de Catalunya, desplegat a partir de la llei 11/2022, afronta la seva segona convocatòria amb una dotació inicial de 200 milions d’euros ampliables i l’objectiu de mobilitzar fins a 1.600 milions amb la implicació dels ajuntaments. En una entrevista a La Brúixola, el comissionat de Barris, Carles Martí, ha explicat que el programa vol impulsar fins a 120 intervencions entre 2025 i 2029 amb una mirada integral que combini transformació urbana, transició ecològica i acció sociocomunitària, perquè, tal com ha remarcat, “són programes que han d’incorporar transformacions físiques, transició ecològica i actuació sociocomunitària”.

Els projectes, amb una durada de cinc anys, han d’incorporar obligatòriament aquests tres àmbits per garantir canvis reals i duradors en zones amb alta vulnerabilitat. Segons Martí, “un barri no es transforma només amb obra física” i ha insistit que cal “millorar les condicions de vida i el treball comunitari” perquè les intervencions tinguin un impacte real. La primera convocatòria, que ha beneficiat una vintena de municipis, ja ha activat els primers mecanismes de seguiment i començarà a desplegar actuacions aquest mateix any, en un context en què, segons el comissionat, els barris participants ja disposen de “nous recursos, projectes i molta il·lusió”.

L’habitatge és un dels eixos centrals del pla, amb ajuts per rehabilitar edificis i millorar-ne l’eficiència i l’accessibilitat, així com per recuperar pisos buits i incorporar-los al mercat. En aquest sentit, Martí ha destacat que es tracta tant de “millorar les condicions d’habitabilitat” com de “fer aflorar nou habitatge disponible” a partir de la rehabilitació. Els municipis petits comptaran amb suport tècnic extra i un finançament més elevat per facilitar la seva participació. La convocatòria s’obrirà del 6 al 17 de juliol i valorarà projectes integrals, orientats a barris amb indicadors de vulnerabilitat i alineats amb una estratègia urbana global.